Mar y cel - Acte Segon

Acte segon

La mateixa decoració.

ESCENA PRIMERA

BLANCA, CARLES, JOANOT, un corsari. Acaban de menjar los dos captius. Lo corsari recull los plats en un cistell y se'n va. Blanca está vora de la finestra mirant al mar. Carles seu, recolzat en la taula, ab lo cap baix. Joanot los observa á certa distancia. Es en plé día.

joanot

(Tremolo de mirarlos, quí ho diría!
y'l cor se me'n hi vá Pobres! Mas penas
d'ensá que aquí'ls tením prou son dobladas.
Lo recort del passat més me tortura;
y ab tot sento una forsa que m'inclina

á estimarlos. Oh, tant que m'aborreixen
y jo, si estés en mí,'ls deslliuraria!
Mes soch lo renegat; soch altre Judas:
sols qu'ell se va penjar y jo no goso!)

carles

Encare ets aquí, filla? Blanca?

(Blanca está distreta.)

blanca

Encare ets aquí, filla? Blan Pare?

carles

Si hi es?

blanca

Si hi es? Quí donchs?

carles

Si hi es? Quí donchs? Lo renegat; la vibra.

blanca

Ah! sí.

carles

Ah! sí Vina;'m fa horror.

(S'acostan á la finestra.)

joanot

será per caritat á ella (Será per odi,
será per caritat á ella y son pare
que Said ha volgut que jo'ls serveixi?
Si es per odi s'ha errat: que jo'ls hi dono
lo millor que tením. Avuy com sempre
ho ensetaren y prou. Si aixó durava
de fam se morirían!)
ho ensetaren y prou. Si a (Se'n va.)

ESCENA II

BLANCA, CARLES

carles

No'm puch fer á mi Ah! Ja es fora.
No'm puch fer á mirarlo Y que ell nos duga
lo menjar! Son crudels! Blanca, qué pensas?
Blanca, filla.

blanca

Blanca, filla. Ah!...'m cridéu?

carles

Blanca, filla. Ah! 'm crideu? Resas?

blanca

no puch resar. Estich febrosa: No, pare;
no puch resar. Estich febrosa: á voltas
fins pensaments de Santanás m'acuden!...
Comenso una pregária, y quan hi atino
mon cap quí sab hont es!... Deu meu!

carles

mon cap quí sab hont es!... Deu m Las horas
que llargas aquí son! Aquesta calma
poch á poch me consúm!

blanca

poch á poch me consúm Ja fa nou días
que'ns prengué aquesta gent!

carles

que'ns prengué aquesta gent Nou anys me semblan.
Senyor!

blanca

Senyor! Coratje! Oh, qué teníu? Lo rostre
vos aparteu. Qué us he agraviat? Diguéumho.

carles

Donchs, cert: me tens queixós.

blanca

Donchs, cert: me tens queixós. Sí?

carles

Donchs, cert: me tens queixós. Es que no tractas
á estas gents com qui son. Es que tú, á voltas
fins he vist que'ls parlavas.

blanca

fins he vist que'ls parlava Los contesto
si'm preguntan; res més; y me'n allunyo.

carles

Fins Said sembla un altre.

blanca, rápidament y ab certa emoció.

Fins Said sembla un altre Ah, no; creyéume;
res dich al... desgraciat.

carles

res dich al... desgraciat. No: al lladre.

blanca

res dich al... desgraciat. No: al llad Pare!...
com vulgueu.

carles, ab major exaltació.

com vulgu L'assessí!

blanca

(Va á disculparlo: n ¡Oh!
(Va á disculparlo: no gosa y abaixa'l rostre avergonyida.)
(Va á disculparlo: no D'altra cosa
parlém. Assó'm fa mal.

carles

parlém. Assó'm fa mal. Tanta es la ira
que tinch al pit reclosa, tanta pena
me dona'l véurem en sas mans que, Blanca,
jo'm sento defallir. Oh! si venía
per mí la mort ans de tocar la terra!...
Qué fora de ma filla!

blanca

Qué fora de ma filla Ay pare, eix núvol
espantós allunyeu.

carles

espantós alluny Per si es que'm mana
Deu que'l segueixi, jo, ans los ulls de cloure,
voldría sols... veure á en Ferrán. Cal dirli
que vetlli per tu, Blanca!

blanca

que vetlli per tu, Blan Mes cóm véurel?
Impossible!

carles, resolt.

Impossib A Said jo no ho demano.

blanca, ab terror y vergonya.

(Jo may li parlaré; may en la vida.)
Mes, pare, descanseu.

carles

Mes, pare, descanseu Vina; acompányam
y resa, filla, tú!

(Blanca va ab ell fins á la porta del camarot.)

ESCENA III

BLANCA

parla ab Deu, Resar! La boca
parla ab Deu, mes lo cor, ay, s'esgarría

(Ofesa de sí mateixa.)

que tinch pietat d'est home sens volerho.
Pietat! Oh, quin horror! Perque ell, ell roba...
y mata y tot!
y ma (Pausa.)
y mata y to Mes cóm va perdonarme?
Per qué no'm ferí al cor? Qué es una víctima
més per ell? Los meus ulls, ay, se clogueren
y després... me trobí vora mon pare...
y'l punyal al costat!

(Lo porta amagat al pit.)

y'l punyal al costa Si apar un somni!
Per qué'm torna'l punyal?
Per qué'm (Pausa.)
Per qué'm torna'l punyal? A qué pensarhi
si es mort per'Deu!
si es mort per'Deu! Y ab tot, qui sab si un (Pausa.)
si es mort per'Deu! Y ab tot, qui sab si un día
será bó com ho era quan sa mare
l'estrenyía en sos brassos amorosa!...

Que no'm senti ningú: mes ell á l'ánima
te quelcom de bondat; que quan volía

(Abaixant la veu molt conmoguda.)

jo matarlo en eix llit, ell ab dolcesa
me va mirar... Perdó! .. Sos ulls semblavan
los teus, Jesús, desde la creu piadosos!...
Ah!
(Espantada de lo que sens donarsen compte acaba de dir.)
Jo aix Si al claustre'm sentían! Quin desvari!
Jo aixó no ho puch pensar, que son del diable
temptacions y no més! Mon Deu, ajúdam,
ó tréume'l cor y'l pensament per cástich!

(Se cubreix lo rostre ab las mans.)

ESCENA IV

BLANCA, HASSEN

hassen

(Me'n vaig per no sentirlo. Malviatje!
Quin home més estrany! Malhaja l'hora
que vaig posarli voluntat!... Quin geni!
Si no m'aparto'm balda. Altre estaría
satisfet de la cassa; donchs ell ara
pitjor que may; ben cert, te malas herbas
al cos ja fa molts días: trist ó ab rábia.)

(S'asseu y's dirigeix á Blanca que no'l sent.)

Ah! Quin camí que fem!... Ni may.
Ah! Q (Tornant á la idea de Said.).
Ah! Quin camí que fem!... Ni ma (Te:'m pega

perque he dit qu'es hermosa aquesta dona.
Aixó no vols? Jo que li dich qu'es lletja,
y si no fujo'm passa.)

blanca

y si no fujo'm passa (D'aquest home
si jo pogués lograr...)

hassen, aixecantse.

si jo pogués lograr (Y es que murmuran
de son tracte'ls minyons: pitjor que bestias
los fa anar.)

blanca

los fa anar Perdoneu.

hassen

m'hi jugo deu ci Qué? (Va: es hermosa
m'hi jugo deu cianís.)

blanca, ab por.

m'hi jugo deu cianís.) Una pregunta
voldría fervos...

hassen

voldría ferv Digueu, donchs.

blanca

voldría fervos... gueu, donch Si's troba
l'Alger aprop.

hassen

l'Alger aprop. Ans que fineixi'l día
veurém sas terras.

blanca, esglayada plorant

veurém sas terr Ah! Deu meu!

hassen

Aixó no fa per mí.)(Fa un (Bo: llágrimas!
Aixó no fa per mí.)
Aixó no fa per mí.) (Fa un moviment per entornársen.)

blanca

Aixó no fa per Senyor, ohíume:
vos feu cara de bó.

hassen

vos feu cara de b No: aneu errada:
no'n soch, y si...

blanca

no'n soch, y si... Salvéunos: quan en terra
siguém...

hassen

siguém... No digueu més: primer la vida
que trahir jo al arraix.

blanca

siguém... No digueu m Deu meu!

hassen

ell se torna crudel, mes jo no'l de Cristiana,
ell se torna crudel, mes jo no'l deixo
ni per tot l'or del mon: só'l gos y ell l'amo.

blanca

Preguéuli donchs...

hassen

Preguéuli donchs... Que vinga?

blanca

venir á mon cosí, un instant; v Que permeti
venir á mon cosí, un instant; voldría
parlarli'l pare.

hassen

demanarho á Sa Y cóm voleu que gosi
demanarho á Said? Un gat se sembla
que anuncia'l mal temps.

blanca, plorant.

que anuncia'l mal temps. (Oh! si finava
mon pare sense véurel!)

hassen

mon pare sense véurel (Bo! Ja hi torna:
me'n vaig. Que tant de plors!)

blanca

me'n vaig. Que tant de plors!) Jo us ho demano:
per vostres pares, vostres fills!

hassen, rihent.

per vostres pares, vostres fills! Busquéulos:
soch bort y... no tinch fills. Mes per qué llágrimas
si sultana us farán?

(Tractant d'aconsolarla.)

si sultana us farán? Totas las donas
que cassém los piratas, se las queda
qui mana en terra. Aixó es de lley. Nosaltres
tením cárrega y homes. Ell las tría:
las bonas per l'harem; las que son lletjas
las regala, ó las ven: vos sou hermosa...
Tría feta!

blanca, fugint al camarot, esglayada.

Tría feta! Oh! mon pare!

hassen, adonantse de lo que ha fet.

Tría feta! Oh! mon pare! Ja la he dita!

ESCENA V

HASSEN, MALEK, després SAID

malek

(Té: Hassen parlant ab ella: no hi ha ordre,
ni res aquí!)

hassen, disgustat per lo que acaba de dir á Blanca.

ni res aquí! (Ves que li he dit; soch béstia!)

malek

Hassen!

hassen

Hassen Qué hi ha?

malek

Hassen! Qué hi ha? T'he vist: aquí se'ns priva
parlar als presoners.

hassen

parlar als presoners. Espíam, home.

malek

Si aquí jo gobernés...

hassen

Si aquí jo gobernés... Massa't neuleixes:
mes per ara, minyó...

(Said va baixant molt pensatiu.)

malek, contenintse al veure á Said.

mes per ara, minyó... Prou tens ventura...

said

Deixéume sol.

malek

Deixéume sol. Es que't buscava.

said, malhumorat.

Deixéume sol. Es que't buscava Digas.

malek

Saps quant te vol la gent; saps quan s'esposa
en l'abordatje...

said

en l'abordatje... Al grá, Malek.

malek

en l'abordatje... Al grá, Malek. Nou días,
hi ha avuy dels últims fets: de sa bravesa
testimoni has sigut.

said

testimoni has sig Depressa, acaba.

malek, ab feresa.

Donchs volen los minyons ara la vida
del patró cristiá, qu'ell los insulta
per la reixa seguit; y no fa un'hora
que al repassarli jo'ls grillons, la cara
m'ha ensangnat d'un revés: míram.

hassen

m'ha ensangnat d'un revés: míra (Fort.)

malek

m'ha ensangnat d'un revés: míram. Béurem
vuy sa sanch de cristiá!

said, ab fingida serenitat.

vuy sa sanch de cristiá! Be; tu desitjas
matarlo?...

malek

matarlo?... Sí: en lo pit tota aquesta arma
y'l puny á més ab ella!...

said

y'l puny á més ab ella!... Bé; y tu,'m penso,
voldrás matarlo engrillonat? Y encara
pel devant tu voldrás que te'l contingan
dos dels teus?... Miserable! Ves: quan trobis
valor dintre ton pit torna, y te'l deixo
lliure, mes també armat, y prou te juro
que si en terra't tirés, no haig pas de corre
á deslliurarte. Pel que vals! Au, vésten!

hassen

(Aixó es ser home, aixó.)

said

(Aixó es ser home, aixó No, espérat: dónam
las claus dels presoners.

malek

las claus dels presoners Qué!

said

las claus dels presoners. Qué! Desseguida!

malek

Es que...

said

Es que... Las claus, he dit!

malek

Es que... Las claus, he dit! Télas.

said

Es que... Las claus, he dit! Télas. Desd'ara
no ets aquí mon segon.

malek

no ets aquí mon segon. Cóm! Tú me'n feres!

said

Donchs jo te'n trech.

malek

Donchs jo te'n trech. Said.

said, cridantlo sense fer cas de Malek.

Donchs jo te'n trech. Said Hassen.

malek, anantsen cap á la escala.

Donchs jo te'n trech. Said. Hass (La vida
t'ha de costar l'afront.)

said

t'ha de costar l'afront.) Y ay, si'ls hi tocas
ni un cabell als cristians!

malek, replicant desde mitja escala.

ni un cabell als cristians! Es que...

said, anantlo á embestir.

ni un cabell als cristians! Es que... Rehira
d'Alá!

(Malek fuig rápit.)

ESCENA VI

SAID, HASSEN

hassen

d'Alá! S'ha fos.

said, fingint indiferencia.

d'Alá! S'ha fos. Hassen, que fan... aqueixos
captius?

hassen

captius? Los mariners? Jauhen y dormen.

said

No ells!

hassen

No ells Lo patró? Péga.

said

No ells! Lo patró? Péga. Ves á jaure!

hassen, senyalant al camarot.

Los d'allí?

said

Los d'allí? Sí.

(Girantse d'esquena perque no noti Hassen son interés per ells.)

hassen

Los d'allí? Sí. T'odían. Ara ella

parlava aquí de tú.
(Said s'aixeca rápit al sentir que l'odian y torna á seure abatut.)
parlava aquí de tú. Sembla desitja
lograr una mercé...

said, ab calor y amargura continguda.

lograr una mercé. De mí? T'enganyas:
de mí no vol pas res aquesta dona.

(Molt rápit.)

Cóm fuig sinó? Cóm es que quan arribo
abaixa'ls ulls y al camarot s'amaga?

(Ab cólera creixent)

Soch una fera jo? Qué tinch al rostre
que repugni'l mirar?

(Ab interés marcat.)

que repugni'l mirar? Qué vol?

hassen, rihent de la pretensió de Blanca.

que repugni'l mirar? Qué vol? Vol veure
lo vell á son nebot.

said

lo vell á son nebot. Ella que vinga
y ho demani al arraix. Si m'ho demana...

hassen

No't vol parlar.

said, ab cólera.

No't vol parlar Ay si menteixes!...
No't vol (Calmantse de cop.)
No't vol parlar. Ay si menteixes!... Digas:
fuig la esclava de mí?

hassen

fuig la esclava de mí? Tant cert...

said

fa bé: com no!) Crida á en Joano (Y ella
fa bé: com no!) Crida á en Joanot.

hassen

fa bé: com no!) Crida á en Joanot. Hi corro.

ESCENA VII

SAID

Qué estrany que soch! Hi ha cops que donaría,
per ser ja en terra, aquesta nau; y d'altres
voldría que la costa sempre, sempre
nos fugís al devant sens may tenirla.
Mes qué passa en mon ser? Y aixó de l'hora
qu'ella'm volgué matar. Y cóm s'esplica
que jo la perdonés? Donchs ara sento
no haverla mort y trepitjat, per rompre
l'encís que'm lliga á aqueixa dona extranya,
que no sé qué hi ha en ella, que no es feta
com las altras ho son; que es amorosa
d'un aroma que ofega y embriaga,
y fa plorar per dintre y esborrona!

(Pausa)

Ah! que vagi al harem!
Ah! que va (Pausa.)
Ah! que vagi al harem! Mes jo podía
no portarla á son pare tant depressa.
Jo podía llavors, quin greu! al cloure
ella'ls ulls decandida, com no m veyan,

pendre en las mans son cap, y contemplarla
dolsament fit á fit y á flor de llabi,
aguantantme'l respir y'ls salts dels muscles!...
Y al sentirme morir, sa galta freda
acostarla á ma galta xardorosa,
estrényerla á mon pit, y al rebregarla
dins mas grapas d'acer com flor de lliri,
ofegarla á petons y ferla meva,
ab l'instint de la fera y del salvatje!
Si ara aquí la tingués com aquell vespre!...
Si ara aquí la (Cambiant de sopte la feresa en dolsura.)
Si ara aquí la tingués, una'altra volta
com un nin á son pare la duría,
sens mirarla tant sols, que'm fa vergonya!

ESCENA VIII

SAID, JOANOT, HASSEN

joanot, á Hassen.

Digas ara qué vols?

hassen, á Joanot.

Digas ara qué vols? Ell te demana.

joanot

Said, tu m'has cridat?

said

Said, tu m'has cridat? Joanot, te poso
de Malek en lo lloch: d'avuy, desd'ara
mon segon ets aquí.

joanot

mon segon ets aquí. (Qué ha dit!)

said

mon segon ets aquí. (Qué ha dit Com bestias
tracta als captius.
tracta als captius. Las claus (Li dona las claus.)
tracta als captius. Las claus: permet que vinga
lo patró cristiá fins á esta cambra,
y déixal sol ab... aquells dos. Segueixme,
Hassen: á dalt jo vull donar la nova.

hassen, seguintlo.

(Donchs no'm plau lo que ha fet: aixó ja es massa.
Quí es ell? Un renegat!)

ESCENA IX

JOANOT

casi l'arraix! Com lo glas Jo d'esta fusta
casi l'arraix! Com lo glassat d'un ferro
aquí dintre he sentit! Quina vergonya!

(Per los presoners.)

Si ho saben ells! Com se dirán: li pagan
l'odi als germans; es un Cahí que cobra
ans d'esser al infern. Muller, ta culpa
com m'enfonsa al abim! Jo vaig matarte
perque impura't donares á un altre home.
Vaig fugir al Alger fugint del cástich,

mes no he fugit del clam de la conciencia
que'm persegueix per tot! Ah, si podía
redimirme á sos ulls!

(Se'n va.)

ESCENA X

BLANCA, CARLES, després FERRÁN

blanca

qué trist es aquell lloc Hi ha aquí mes ayre:
qué trist es aquell lloch! Pare, diguéume;
diguéume per pietat...

carles

diguéume per pietat... Qué?

blanca

diguéume per pietat... Qué? Aquí, dins l'ánima,
Deu tot, tot ho llegeix?

carles

Deu tot, tot ho llegeix? Quína pregunta!

blanca

Tot ho sap, Ell?

carles

Tot ho sap, Ell? Y donchs!

blanca, ab ansietat.

Tot ho sap, Ell? Y donchs! Y ara espliquéume;
pequém si en nostre seny brota, arrelantse,

crudel un pensament estrany que afronta
y plau totduna?...

carles, espantat.

y plau totduna?... Filla meva! Filla!

blanca, ab ansietat.

Pequém, pare; pequém?

carles

Pequém, pare; pequém? Qué es aixó, Blanca?

blanca

(Oh! Qué hauré dit!)

ferrán, á Joanot que se'n torna sense baixar.

(Oh! Qué hauré dit!) Be: gracias.

carles, á Blanca.

(Oh! Qué hauré dit!) Be: grac Parla, digas!

ferrán, que ve sense grillons.

Oncle! Cosina!

blanca

Oncle! Cosina Es en Ferrán!

carles

Oh! Ben fort! Y tú, Blanca! Abrássam.

ferrán, abrassantlo.

Oh! Ben fort! Y tú, Blanca!

(Donantli la má.)

carles

Oh! Ben fort! Y tú, Blanca! Donchs te deixan
venir?

ferrán

venir? Sí, ja ho veyeu; per curta estona.

blanca

Mes cóm ha estat?

ferrán

Mes cóm ha estat? L'arraix ho vol.

carles, interrogantla sorprés.

Mes cóm ha estat? L'arraix ho vol Ell! Blanca!...

blanca, avergonyida.

Jo no li he demanat.

ferrán, per Said.

Jo no li he demanat. Be: qué pot témer?

blanca

(Y ha consentit! Me fa vergonya!)

carles

(Y ha consentit! Me fa vergonya Dígam:
qué fan los mariners; nostra gent d'armas?...

ferrán

Qué han de fer! Consumirse. Oncle, deixéume
caminar, aixó es ample; allá veuríau
trent'homes, tots á munts: la forsa acaban
mes no pas l'esperit; y si poguessen...

carles

Tot es en vá, Ferrán, que avans de pondres
lo sol d'avuy serém á Alger. Per ella
tremolo, que per mí la mort que vinga.

ESCENA XI

BLANCA, CARLES, FERRÁN, y SAID que devalla sense ser vist y's queda escoltant al peu de la escala.

blanca, mirant al cel.

Senyor! Mon Deu! Será que'ns abandonas!...

ferrán

Blanca; Blanca, valor. L'hora més trista
ve potser de ta vida: jo, t'ho juro,
daré gustós la meva defensante.

carles

Son de roca estas gents.

blanca, á Ferrán.

Son de roca estas gents. De tu voldría
una mercé no més; y fins sortosa
me creuré si hi consents.

(Said escolta inquiet.)

ferrán

me creuré si hi consents. Mana.

blanca

me creuré si hi consents. Mana. Al sé en terra
jo arribaré hont tu ets: llavors esta arma

(Lo punyal que porta amagat al pit.)

la prens y en las entranyas me la enfonsas!

carles, horroritzat.

No, filla!

ferrán

No, filla! Blanca!

blanca

No, filla! Blanca! Donchs voleu que visca
dintre del fanch perduda? Diguéu, pare.

carles

Oh! Quin torment!

blanca

Oh! Quin torment! Manéume, á vos us toca:
qué dech fer, donchs? Voleu que somrisenta
vagi al harém? Voleu que de sas joyas
espurni jo'l meu cos? Y ab estos brassos
que'l Sant Crist amorosos estrenyían,
voleu?...

carles

voleu?... Calla!

blanca

voleu?... Calla Digueu; pera sas festas
me guardáreu al claustre? M'adormía
la mare en lo bressol pera eixos monstres?
Soch vostre sanch mateixa!

carles

Soch vostre sanch mateixa Blanca! Filla!
Filla del cor! M'estás matant. Ay!...

(Se cubreix la cara ab las mans y se'n va á un costat plorant.)'

ferrán

Filla del cor! M'estás matant. Ay! Blanca!

blanca

No pot ser lo callar: déixal que diga.
Es mon pare.

ferrán, la porta aprop d'hont es Said sens saberho.

Es mon pare No: atent.

blanca

ta promesa d'infan Y tú, á esta dona,
ta promesa d'infant!...

said

ta promesa d'infant! (Qué ha dit!)

blanca, ab desesperació.

ta promesa d'infant! (Qué ha dit! La deixas
que s'allunyi de tu plorant sanch viva,
forsejant com á fera entre sas unglas!...
y en tant que tu't rescatas, jo aburrida
de mí mateixa, mori sens vergonya?

ferrán

No; escolta...

blanca

No; escolta... Y qu'es la mort, cobart?

ferran

Mes aixó no pot ser, que no tinch Oh, Blanca!...
Mes aixó no pot ser, que no tinch forsas
contra tú.

blanca

contra tú Y'm duyas amor!

ferrán

contra tú. Y'm duyas am Sí.

said, fent per reprimir sa ira.

al camarot dels presos. Prou: entórnat
al camarot dels presos.

ferrán, á Carles y Blanca.

al camarot dels presos. L'arraix.

(S'agrupan los tres per despedirse.)

said, conmogut ferament.

l'estima y ell també!... Si tin (Ella
l'estima y ell també!... Si tingués ara
lo polvorí al costat ja foran cendras,
ells, jo, tots. Oh! Vull sanch!)
ells, (Revolcantse per la llitera.)
ells, jo, tots. Oh! Vull sanch! (Y quina rábia!
Quin batre de martells aquí y als polsos!)

ferrán, á Carles y á Blanca.

Qué hi ha? Qué té aquest home?

blanca, esglayada.

Qué hi ha? Qué té aquest home Deu, sa cara!...

said

(Y si m'hagués errat... Si fos... Que ho diga:
jo ho vull saber! Y parlará, sí!)
jo ho vull saber! (A Ferrán.)
jo ho vull saber! Y parlará, sí! Acóstat.

blanca

Ah!

ferrán

Ah! Said!...

said, rihent y suplicant rabiós.

Ah! Said! Parla: qué li deyas; cuyta,
qué li deyas suara á aquesta dona!

ferrán

Qué voleu?

carles

Qué voleu? (Qu'es aixó?)

said, imperatiu y rihent, agafant á Ferrán pel bras.

Qué voleu? (Qu'es aixó?) Parla!

ferrán, ab dignitat: separántsen.

Qué voleu? (Qu'es aixó?) Parla! Deixéume!

blanca, suplicant corre á Said.

Ah! Senyor...

said, á Blanca.

Ah! Senyor... Tú'l defensas? Y cóm gosas?
Tú, que no sé d'hont vens ni quí t'envía;
tú, que tot ho contorbas!

(Blanca fuig. Said la va perseguint ab la mirada com encisat.)

blanca, plorant espantada.

tú, que tot ho contorbas Mare meva!

ferrán, contenint á Carles.

Per Deu!

carles, á Ferrán,

Per Deu! Mes...

said, que s'ha anat acostant á Blanca.

Per Deu! Mes... No t'apartis; de ta boca
jo vull saberho tot!
jo vull (Blanca s'ha girat de cop mirantlo estranyada.)
jo vull saberho t (Só un vil: me mira...
Ah, quin horror que li dech fer!)

blanca, á Ferrán.

Ah, quin horror que li dech fe No; déixal.
No li digas res més, jo t'ho demano.

said

(Calma, Said. Mes junts jo no'ls puch veure)

(Ab fingida serenitat.)

Ah! Prou ja: tú, patró, ves á ta cambra.

blanca, á Ferrán.

No li respongas mal.

ferran, á Said.

No li respongas m Sí: desseguida.

carles, á Ferrán.

Te la encomano, si jo moro...

ferrán

Te la encomano, si jo moro. Es d'ella
ma vida.

said, per son cor.

ma vid (Calma!)

ferrán

ma vida. Calma Blanca...

blanca, á Ferrán sens que ho sentin Said ni Carles.

que ans de véurem Júram, júram
que ans de véurem perduda, que ans de véurem...

ferrán

que ans de véurem perd Oh!
(S'ha de veure la cólera gelosa de Said, qui no sent lo que parlan.)

blanca, ab gran emoció.

Me matarás, Ferrán.

ferrán

Me matarás, Ferr T'ho juro.

blanca, besantli la má agrahida.

Me matarás, Ferrán. ho juro Oh, gracias!
Té.

said, esclatant d'odi al veure'l petó de Blanca.

Té. Ah!

ferrán, á Blanca y Carles despedintse.

Ah! Adeu.

said

Ah! Adeu No: ara, no.

ferrán

Ah! Adeu. No: ara, Qué?

said

Ah! Adeu. No: ara, no. Q Jo la he vista
besar ta má, felló!

ferrán

besar ta má, felló! Y qué se te'n dona?

said

Qué se m'endona á mí? Ser miserable
que vius per caritat!...

blanca, contenint á Carles.

que vius per caritat Pare!

carles

que vius per caritat!... No, déixam.

said

Qué se me'n dona? Y jo que sé! Desitjo
ta mort, puig t'aborreixo.

ferrán

ta mort, puig t'aborreixo (Es boig.)

said

ta mort, puig t'aborreixo. Es boig. Sos llabis,
d'aqu (Per la má de Ferrán.)
d'aquí te'ls rentarán taurons! Vull véuret
per esqué á un am clavat, del mar assobre
com remous eixa má dins la agonía!

Mes fesli un altre a Deu; cau en sos brassos;
cor sobre cor, y boca sobre boca!...
Sospir contra sospir! Que vull mirarvos!...
Que vull gosar!... Que tinch afany de riure!

(Riu estrepitosament com boig.)

ferrán

Oncle, está boig.

blanca

Oncle, está boig Jesús Deu meu, es somni!

said, segueix rihent.

Ells son dos que s'estiman y jo,'m plauhen!
soch l'amo del bordell que'ls apario.

ferrán

Ja prou!

blanca

Ja prou Qué ha dit?

carles, desprenentse de Blanca que'l contenía.

Ja prou Qué ha dit Oh! No!

said, sempre rihent fort.

Ja prou Què ha dit Oh! No! Pagueu la cambra.

carles

Deu meu, Deu meu! Lo pensament se'm torba!

ferrán, á Said.

Ets un vil! Un malvat!

said

Ets un vil! Un malva Que'm plau! Insúltam!

ferrán, á Said.

Escapat de la forca!

said

Escapat de la forca! Ah! Digas! Digas!

carles

Vil, cóm es que no'ns matas?

blanca

Vil, cóm es que no'ns matas Pare!

ferrán

que un rastre de virtut al fons 'M creya
que un rastre de virtut al fons del ánima
tenías, mes...

said

tenías, mes No; cap!

ferran

á esta infelís á vora Perque jo estimo
á esta infelís á vora del sepulcre!

said

Sí: la estimas!

blanca

Sí: la estimas Ah!

ferrán

Sí: la estimas! Ah Sí!

said

Sí: la estimas! Ah! Sí Oh! Goig!

carles, ab explossió d'odi y despreci.

del amor á sa mare! Una ba Y'ns deya
del amor á sa mare! Una bagassa,
sols pareix fills com tú!

said, crit suprém. Tots fugen ab espant reunintse en un recó.

sols pareix fills com tú Ah!

(Cridant als piratas desde'l peu de la escala.)

sols pareix fills com tú! Ah! Gent de lluyta!

ESCENA XII

SAID, BLANCA, FERRÁN, CARLES, MALEK, JOANOT, HASSEN, OSMAN, MAHOMET, y altres piratas. Al crit de Said, precipitadament se presentan invadint la escena.

said

Minyons! Tothom assí! Deixéu las velas
y'l timó: veniu tots! Miréulos ara,
mireu los cristians; fregueu sas robas,
flayreu sa carn! Son los butxins que un día
delmaren nostra rassa! Avuy miréulos:
se befan de nosaltres; nos escupen
ab sa bava apestosa'ls miserables!

malek

Donchs revénjat en ells. Jo vull la vida
del patró!

mahomet

del patró! La dels dos!

joanot, volent contenir á Said

del patró! La dels dos! Atúrat!

blanca

del patró! La dels dos! Atúrat! Pare!

said

Som cans per ells? Donchs com á cans de presa!

joanot, tracta de contenir als piratas

Valen or!

said

Valen or! Mare, aquí ja't sento!

malek

Valen or! Mare, aquí ja't sento! Morin!

joanot, á Said.

Disposa!..

said

Disposa! D'esta gent?

blanca

Disposa! D'esta gent? Pietat!

said

Disposa! D'esta gent? Pietat Prenéulos.

joanot, ab molta energía, procurant contenir als piratas.

Jo sol!

said

Jo sol! No hi ha pas reixas: fills, son vostres!

(Hi ha algun pirata de part de Joanot. Voltan tots, barallantse, á Carles y Ferrán y se'ls emportan escala amunt entre'l desgavell y la cridoria.)

blanca

Ah!

osman

Ah! Morin!

joanot, lluytant.

Ah! Morin! Só'l segon!

carles

Ah! Morin! Só'l segon! Filla!

blanca

Ah! Morin! Só'l segon! Filla! No!

ferran

Ah! Morin! Só'l segon! Filla! No! Feras!

joanot, desde dalt de la escala.

A mí!

(Desapareixen tots arremolinats.)

ESCENA XIII

SAID, BLANCA

blanca

A mí! Pare! Ah!

said

A mí! Pare! Ah! (M'han esqueixat fins l'ánima!)

blanca, á Said.

Pietat! Perdó per ells!

said, reconcentrat.

Pietat! Perdó per ells! Fill, vénjans! Vénjans!

blanca

Pietat!

said

Pietat! Y'ls vils á l'aygua la llensaren!

blanca

Perdó!

said

Perdó! Y un mariner li esclafá l rostre
d'un cop de rem!

blanca

d'un cop de rem! Oh!

said

d'un cop de rem! Oh! Y'l mar s'obrí, y las onas
la dragaren!

blanca

la dragaren! Pietat!

said

la dragaren! Pietat! Vénjans! Y encara
puja del fons!

blanca

puja del fons! Ah!

said

puja del fons! Ah! Vénjans!

blanca, Said poch á poch se va fixant en ella.

puja del fons! Ah! Vénjans! Donchs matéume
també á mí. Qué espereu? Sanch aborrida
hi ha en mas venas: sentiu? Jo á vostra mare
la he arrencat de sa llar, jo soch la vibra
que us hi tret de sos brassos; jo á las onas
he llensat lo seu cos, y jo sa testa
ab lo rem he partit! Matéume! Monstre!
No encara? No? Jo he desitjat ta vida!

Jo ab lo punyal t'he amenassat! Sedenta
de ta sanch me trobava: jo, una dona!
No'm sents? Matam! Ah, mátam!

said, li aparta'ls cabells que li cubreixen la cara ab molta tendresa.

No'm sents? Matam! Ah, mátam! Parla, digas.

blanca

Deu meu! Deu meu!

said, mirántsela fixament com encisat.

Deu meu! Deu meu! Quín goig sentirte! Parla!

blanca

Oh! Jesús, mon Senyor! Hont soch!

said

Oh! Jesús, mon Senyor! Hont soch! Sí: cóntam!...
Per qué t'aturas? Malaheixme, vina.
Dígam tu lo que vullas: pero párlam!

blanca

Com es que tenint ánima sou fera?

(Said la rebrega entre'ls brassos ab barreja d'odi y d'amor. Blanca cau abatuda en un tamboret.)

said

Per qué m'has enganyat? Per qué? Respónme.
Tu ets traidora y ets vil; tu ets la falsía!
Lo primer cop que't vaig mirar ploravas,
tu, de la rassa dels botxins, per ella,
la mare de mon cor! Després tu, dona,
no ab llabis amorosos, ab la punta
d'un arma de ton poble benehida,
trucares á mon pit, y ell va respondre!
Lo punyal te caygué; mes tu'm matares:
qu'en mí, d'aquell Said, no hi ha ni l'ombra!

blanca, aixecantse de cop.

Oh! Y ells están morint!

said

Oh! Y ells están morint! No: no'm demanis
pietat per ells. Jo t'he cregut mes pura
que un raig de sol.

blanca, plorant.

que un raig de sol. Pare! Ferrán!

said

que un raig de sol. Pare! Ferrán! Sí: crídal
á aquest home aborrit! Ell en tos brassos
ni viu ni mort!

blanca

ni viu ni mort! Qué heu dit!

said, ab extrema tendresa.

ni viu ni mort! Qué heu dit! Per qué l'estimas?

blanca

Jo... á en Ferrán!

said

Jo... á en Ferrán! Com ho féu que vas las portas
obrirli de ton cor!

blanca

obrirli de ton cor! L'ánima meva
d'amor no l'ha estimat.

said

d'amor no l'ha estimat. Qué!

blanca

d'amor no l'ha estimat. Qué! Vos ho juro
Salvéulos!

said

Salvéulos! Qué! Qué diu?...

blanca, suplicant.

Salvéulos! Qué! Qué Oh!

said

Salvéulos! Qué! Qué diu? Tú!... A aquest home?...

blanca

No: no'l puch estimar.

said

No: no'l puch estimar. Tú! Es cert?...

blanca

No: no'l puch estimar. Tú! Es cert? Sálveulos!

said

Oh! Tórnaho á jurar, mes que jo't miri.

blanca

Per Jesús!
Per Jesús! (Said fa ab lo cap que per Jesús no la creu.)
Per Jesús Per un Deu qu'es meu y es vostre!
(Said torna á fer lo mateix moviment d'incredulitat.)
Per nostras mares!

said

Per nostras mar Ah! Sí! Si!

blanca

Per nostras mares! Sí! Corréuhi!

said

Mes aquell bes!...

blanca

Mes aquell bes!... D'agrahiment y fora!

said

Blanca! Blanca!

blanca

Blanca! Blanca! 'Ls instants!...

said

Blanca! Blanca! 'Ls instants Si aixó es mentida
que us mati Alá.

(Al moment de corre Said cap á la escala baixa Hassen.)

ESCENA XIV

BLANCA, SAID, HASSEN

hassen

que us mati Alá Said.

said

que us mati Alá. Said Qué es d'ells?

hassen, en so de queixa.

que us mati Alá. Said. Qué es d'ells No'ls matan,
perque Joanot no ho vol!

blanca

perque Joanot no ho vol Ah!

hassen

perque Joanot no ho vol! Ah En tant se veja
ton segon ell aquí, ni raig, ni gota
caurá de sanch cristiana.

said, á Blanca.

caurá de sanch cristiana Ho veyeu!...

blanca

caurá de sanch cristiana. Ho veyeu Gracias!
Mes...

said, comprenentla.

Mes Hont son?

hassen

Mes... Hont Ben tancats; las claus las porta
en Joanot.

blanca, ab satisfacció mirant al cel.

en Joanot Oh!

said, ab conmoció.

en Joanot. Deixéume: us ho demano!

blanca

(Deu meu! Gracias. Oh, si, que tu m'escoltas.
S'han salvat y es Said qui ab mas paraulas
compassiu s'ha tornat, qu'ell los perdona.)

(Se'n va al camarot.)

ESCENA XV

SAID, HASSEN. Said pensatiu, no para atenció á lo que li diu Hassen.

hassen

Mes de cor jo t'ho dich, si no li llevas
lo cárrech en la nau... Aquí s'estiman

á Malek, y murmuran de que't tornas
caragirat. Fa poch que amenassavan
molts contra tú de rebelarse: deyan
qu'ets boig... ó que'ls traheixes. No m'esplico
com Joanot de sas mans ha pogut treure
los dos cristians. Mes véshi que disputan
en Joanot y en Malek. Si'ls sento! Véshi.
(Said poch á poch sembla despertar: sa cara indica felicitat.)

said

Quin día mes hermós! Fa bó de veure
la llum avuy! Hassen, no se t'enxampla
lo pit al respirar?

hassen, sorprés de lo que li diu.

lo pit al respira Said!

said, sens fixarse en sa extranyesa.

lo pit al respirar? Acóstat,
que't vull estrényer... ca fidel!

(Abrassantlo.)

que't vull estrényer... ca fid Quin 'ira
que'm deus tenir á voltas!

hassen, per las disputas dels de dalt.

que'm deus tenir á voltas Mes repara...

said, portantlo á la finestra

Mira, mira: qué aucells! Y mira, volan
de dos en dos!

hassen

de dos en do Said, aprop de terra
nos diuhen ells que som.

said

nos diuhen ells que som. Qué! No, no; ara
la terra será lluny. No m'ho recordis!

hassen

Y ab tot, dintre un instant...

said, violentament duyentlo lluny del cuarto de Blanca.

Y ab tot, dintre un instant Oh! Per qué cridas?
També ets traidor al capitá? Si ella
t'hagués sentit!...

hassen

t'hagués sen Senyor!

said, ab entussiasme.

t'hagués sentit!... Dáume las onas,
eternament alsantse entre la terra
y mon vaixell! Oh, com montanyas vingan:
mes la terra, jamay! Hassen no gosas
si no ab odi tu? Digas: no somniares
en ta vida, un sol cop, ab una ditxa
compresa .. y may sentida? No vejeres,
los ulls tancats, vagar sobre la terra,
sens forma, ni colors, mes certa, hermosa,

(Ab rudesa y energía salvatje.)

la dona qu'es per tú; qu'es teva, teva,
com teu es lo teu ser; que't la reclama
lo tirá d'aquí dins?

(Per son cor.)

lo tirá d'aquí dins? No la vejeres?
No l'has sentida may posant la boca
sobre ta orella, y dirte: jo t'estimo,
jo't tinch pietat! Qué hi fá que t'aborreixi
tot un mon corromput, ay pobre! Un día
vindré per no deixarte. Espera!... Espera!
Hassen no l'has sentit?

hassen, estúpidament.

Hassen no l'has sentit? Sí; y quan desperto
ella no hi es, y la botella es buyda.
Tu t'embriagas també!

said, ab tristesa y compassió.

Tu t'embriagas també! Oh! Miserable!
Munt de carn per podrir!

hassen

Munt de carn per podrir! Y bé: la dona
qu'esperavas es ella? La... cristiana?

said

(Ah! So jo'l miserable!)

hassen, anant al peu de la escala.

(Ah! So jo'l miserable!) Sents? Renyeixen
á dalt. Te perts! (Com s'ha tornat!)

(Se sent la veu de dos que disputan.)

said, vacila en pujar á coberta. Quan se determina veu que baixan Joanot y Malek.

á dalt. Te perts! (Com s'ha tornat!) Inspíram,
Alá!

ESCENA XVI

SAID, HASSEN, JOANOT, MALEK, OSMAN, MAHOMET, y altres corsaris. Sols baixan á la escena Joanot y Malek; los demés s'están uns á la escala y altres dalt, mirant ab interés á la escena. Baixarán poch á poch quan s'indiqui.

hassen

Alá! Ja son aquí.

malek, ve disputant ab en Joanot.

Alá! Ja son aquí. Veurém!

joanot

Alá! Ja son aquí. Veurém! No'ls dono.

malek

Said.

said

Said Qué? Qué voleu?

malek

Said. Qué? Qué voleu No més la vida
d'aquells dos presoners. Ell no'ls entrega,
y tú'ns los has donat.

said, ab calma.

y tú'ns los has donat. Malek, entórnat
á dalt, y déixaho corre. Lo que fassi
en Joanot molt be está: y ay, si gosessis
ni á tocar sos vestits!

malek, d'amagat de Said als de la escala.

ni á tocar sos vestits Baixeu!

(Van baixant poch á poch.)

said, á Malek.

ni á tocar sos vestits Baixeu Ta vida
de la seva'm respón.

joanot, volent dir que ell los defensa.

de la seva'm respón Jo hi soch.

hassen, á Said.

de la seva'm respón. Jo hi soch. Devalla
tothom aquí...

malek, parlant als que arriban.

tothom aquí... Es traidor.

said

minyons á aquesta cam Qué hi ha? Qué us porta,
minyons á aquesta cambra? Com la petja,
sens ma ordre hi poseu?

(Tots se miran; ningú gosa á parlar.)

osman, desde darrera de tots ab por.

sens ma ordre hi poseu? Volém...

said

sens ma ordre hi poseu? Volém... Quí parla?
Romp lo cercle y acóstat.

(Pausa.)

Romp lo cercle y acóstat. Cóm t'aturas?
Donchs qué voléu?

(Pausa.)

Donchs qué voléu? Que parli algú.

malek, desde'l fons dels grupos.

Donchs qué voléu? Que parli algú. Que treguis
á en Joanot, y en son lloch...

said

á en Joanot, y en son lloch... Sí: á tu t'hi posi:
á tú que deus ser dona, puig t'amagas.

osman

Es renegat.

said, resolt

Es renegat. Be, qué cerquéu?

malek, ab desvergonyiment.

Es renegat. Be, qué cerquéu? Voldrían
trobar lo seu arraix, lo cap de colla
que manava'l vaixell, ferm en la lluyta,
sever ab los vensuts: aquí, més que amo,
nostre company. Avuy... en lloch lo miran;

qu'en sa plassa han trobat tantsols... un home
servidor obedient d'una captiva.

said

Mal escorpit, no sé com no t'esclafo
sota dels peus lo crani!

mahomet

sota dels peus lo crani! Es qu'ell se queixa
per tots: dona'ls cristians.

malek

per tots: dona'ls cristians. Minyons, serviulo
y agenolleus devant d'aqueixa dona.

said

T'haig de matar!...

(Tots s'interposan.)

joanot, volent dirli que sía prudent.

T'haig de matar!... Said!

hassen, á Malek.

T'haig de matar!... Said! Cobart!

malek, á Said: sempre amagat.

T'haig de matar!... Said! Cobart! Au, vina.

said

Per qué'm priveu'l pas? Tú, vil, acóstat;
y tots, tots aneu lluny! Va, tots enrera!
(Los corsaris retrocedeixen poch á poch, Malek sempre darrera'l grupo.)
Ira d'Alá! lo camp es ample, vina.

malek, irónich.

Me vols matar?

said

Me vols matar? Poruch! Jo tinch una arma,
tu un altra'n tens: au, cos á cos; fins l'últim
glatit del cor.
(Said avansa. Malek recula. Said du l'arma á la má. Malek la má al pom, sens treure'l punyal.)

malek

glatit del cor. Tu ets nostre arraix.

said

glatit del cor. Tu ets nostre arraix. No gosas,
miserable!

osman, excitant á Malek.

miserable! Apa, donchs.

malek

miserable! Apa, donchs. Sí; vol ma vida
per plaure á n'ells.

said, apartant lo grupo y anantlo á embestir.

per plaure á n'ells. Vas á morir: prou!

corsari, desde dintre.

per plaure á n'ells. Vas á morir: prou! Terra!

said, baixant lo bras.

Ah!

mahomet

Ah! Terra!

(Tots los piratas han demostrat sa alegría menos Said y Joanot.)

osman

Ah! Terra Alger al fí!

ESCENA XVII

Los anteriors y BLANCA, esglayada.

blanca

Ah! Terra! Alger al fí! Ah!

said, amenassant ab lo puny la terra que veu per la finestra desde'l mitj de la cambra.

Ah! Terra! Alger al fí! Ah! Malehida!

blanca

Terra! Ah!

malek, als seus.

Terra! Ah! Aném amunt; ja som á casa.

(Los corsaris comensan á moures per pujar á coberta.)

blanca, á Said en veu baixa per lo terror.

Pietat! Pietat!

malek, aturant als piratas mostrántloshi á Said parlant ab Blanca.

Pietat! Pietat! Jo no me'n fío, miréulo.
Nos vol trahir: está venut.

(Los piratas al peu de la escala parlan baix excitats per Malek. Joanot y Hassen no han d'estar ab los altres piratas.)

blanca, á Said.

Nos vol trahir: está venut. M'esglaya
eixa terra! Tinch por!

said

eixa terra! Tinch por! (Oh! Quína angoixa!
Qué fer! Vaig á entregarla! Ella es captiva,
y ja á port no hi tinch dret!)

blanca

y ja á port no hi tinch dret! Socors!

malek

y ja á port no hi tinch dret! Socors! Miréulo.

blanca

Nos heu salvat per véndrens?

said, tement que'ls altres se'n adonin.

Nos heu salvat per véndrens? Calla! Calla!

blanca

Matéunos! Quín espant!

said, resolt.

Matéunos! Quín espant! Qué vols, qué, digas?

blanca

Oh! Eixa terra! Fugir!

hassen, comprenent lo que va á fer Said.

Oh! Eixa terra! Fugir! Said!

said, resolt.

Oh! Eixa terra! Fugir! Said! (Me jugo
la vida.)
Oh! Eixa terra! (Fingint.)
una nau Mos companys, no lluny se troba
una nau de cristians: jo vos la entrego.
Quína cassa minyons! Girém las velas,
má al timó y mar endins un'altra volta.

hassen, á Said.

Que't perts!

said, ab rudesa.

Que't perts! Callas, ó't mato

joanot

Que't perts! Callas, ó't mato (Si salvarlos
pogués!...)

(Joanot tota aquesta escena ha d'estarse en lloch molt visible y se'l té de veure lluytant ab la realisació de un projecte.)

said

pogués!...) Companys, á dalt jo us dich!

joanot, d'amagat ha recullit armas dels murs.

pogués!...) Companys, á dalt jo us dich (Y ara
á morir ó á salvarlos. Pit y fora!)

(Fuig escala amunt ab un feix d'armas.)

said

Las velas y'l timó!... qu'espereu?

malek

Las velas y'l timó!... qu'espereu? Bregas
en vá: no t'han de creure, que'ls enganyas.

said

Amunt tots! Per Alá!

malek

Amunt tots! Per Alá! Vols que tas ordres
obehím? D'esta dona fens entrega
y girém lo timó.

blanca, ab terror.

y girém lo timó. Ah!

mahomet, rihent estúpidament.

fins á terra: paraula Y jo la guardo
fins á terra: paraula.

osman

fins á terra: paraula. Sí. Cert.

malek

fins á terra: paraula. Sí. Cert. Vinga.

said

Qui donga un pas li esqueixo las entranyas.

blanca

No'm deixéu!

malek, als corsaris.

No'm deixéu! Es traidor.

said, á Blanca ab angúnia.

No'm deixéu! Es traidor. Ah, calla! Calla!

hassen, á Said.

Jo no us deixo!

malek

Jo no us deixo! Arrenquémli!

said

Jo no us deixo! Arrenquémli! Tots enrera!

mahomet

Morin los dos!

blanca

Morin los dos! Ah!

said

Morin los dos! Ah! Vils!

(Al moment de combatre y quan Said no pot resistir la arremesa dels corsaris se sent lo corn. Sorpresa de tothom)

malek

Morin los dos! Ah! Vils! Qui l'ha donada?

osman

Es l'ordre de virar!

(Alguns corsaris se'n van corrents á la cuberta.)

hassen

Es l'ordre de virar! Y girém!

mahomet

Es l'ordre de virar! Y girém! Torna
la nau en dins!

osman, senyalant dalt desde mitja escala.

la nau en dins! Combaten! Traició!

malek, pujant la escala seguit dels demés corsaris.

la nau en dins! Combaten! Traició! En l'ayre
tothom!

mahomet, desde dalt als corsaris que pujan.

tothom! Traició!

hassen, pujant l'últim fins á mitja escala.

tothom! Traició! Qué passa á dalt!

said, abstret ab Blanca.

mar endins altre cop! Qué mé Té, mira:
mar endins altre cop! Qué més vols, dona?
Qué vols de mí?

blanca

Qué vols de mí? Oh, gracias, mes...

hassen, aterrat tornant á baixar.

Qué vols de mí? Oh, gracias, mes... Combaten
á dalt: ves!

said, per son cor.

á dalt: ves! (Y jo aquí!)

hassen

á dalt: ves! (Y jo aquí!) Que está venuda
la nau! Joanot nos ha trait! Que matan
als nostres, los cristians!

(Desapareix Hassen. Said lo vol seguir pero Blanca'l reté lluytant ab ell tota la vinenta escena.)

ESCENA XVIII

SAID y BLANCA. La remor del combat s'ha de sentir á dalt fins á caure'l teló.

said

als nostres, los cristians! Per Alá!

blanca

als nostres, los cristians! Per Alá! Ah!

said

als nostres, los cristians! Per Alá! Ah! Lluytan
los meus ab tos germans: déixam! Apártat!

blanca, lligantlo ab sos brassos ab desesperació.

No us en aneu!

said

No us en aneu! Que son ma gent!

blanca

No us en aneu! Que son ma gent! No!

said

No us en aneu! Que son ma gent! No! 'M lligas
ab tas mans!

blanca

ab tas mans! No! Pietat!

said, ab ira salvatje.

ab tas mans! No! Pietat! Pas! Pas!

blanca

ab tas mans! No! Pietat! Pas! No!

said, lluytant ab ella van cap á la escala.

ab tas mans! No! Pietat! Pas! No Déixam!

blanca, cau de genolls mes sempre lligantlo ab sos brassos.

Oh!

said, als de dalt.

Oh! Coratje! Ah!

(Said cau de genolls arrastrat per Blanca.)

blanca

Oh! Coratje! Ah! Perdó!

said, d'una revolada se desprén de Blanca aixecantse ferestech.

Oh! Coratje! Ah! Perdó! Malehida sigas!

ESCENA XIX

BLANCA, SAID, FERRÁN, CARLES, JOANOT, GUILLEM, soldats del rey d'Espanya y mariners catalans. Said ha pujat tres grahons y torna á baixar rápidament veyent dalt á Carles, Ferrán y'ls seus.

blanca

Ah!

carles, aturat dalt.

Ah! Guanyá Deu!

ferrán

Ah! Guanyá Deu! La nau es nostra.

said, del mitj de la escena.

Ah! Guanyá Deu! La nau es nostra. Oh! Rábia!

(Fent un moviment pera tornar á anar á dalt.)

Mare! No, may!

ferrán

Mare! No, may A ell!

said, decididament volent anar contra'ls que baixan.

Mare! No, may A ell! Matant que'm matin!

blanca, interposantse á Said estesa de brassos.

Vida per vida!

ferrán, volentla apartar.

Vida per vida Blanca!

carles, anant á feir á Said seguit dels soldats.

Vida per vida Blanca! A mort!

(Tots han baixat precipitadament.)

blanca, á son pare, amenassantse ab lo punyal y estrenyent á Said ab lo bras lliure, pera defensarlo.

Vida per vida Blanca! A mo Toquéulo!

(Ferrán crit de sorpresa, Carles de desesperació, los soldats abaixan las armas retrocedint.)

TELÓ RÁPIT