Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa/Col-loqui sisé

COL-LOQUI SISE

En lo que se mostra la varietat de fruits y altres excelencies que dins los termens de Tortosa se troben: tractasi també de les primeres institucions que Carlo Magno ordená en Cathaluña, sent interlocutos los mateixos introduits en los colloquis pasats.

D. P. Molt me he folgat Sor. Libio de ohir lo que ns' haveu dit en taula de la conquista de Cathalunya es á saber qui foren los primers que en ella vingueren apres de la general destrucció de Espanya acontenguda en temps del Rey D. Rodrigo últim Rey dels Godos que fonch Otger Golant Cathaloncio ab aquells nou varons magnats ordenats per ternes, y quins foren apres los que sobre vingueren, y donaren conclusió á la obra comensada que fou lo Emperador Carlo Magno Rey de Fransa, y tras ell lo Emperador Ludovico son fill també Rey de Fransa, y que sentiu del nom de Cathalunya so es que abans de Otger Golant se dehya Gotalanya y que corromput lo vocable se vingué á dir Cathalania, y apres mes corrumput Cathalunya fundantvos ab lo que diu Amandro Riarixense en la sua crónica so es que per los gots, y alans se nomená Cathalunya una part de la provincia de Tarragona com també ho afirmen la major part dels autors espanyols aixis antichs com moderns; Y que per so Otjer de la provincia Otjer prengué lo renom segons los romans ho practicaven, y tenin donades autoritats de tot assó que cert me han dixat satisfet, y finalment tinch enteses moltes coses de aquest principat que jo mai havia oïdes ab que de veritat he folgat en tot estrem. Mas no he acabat be de entendre que es lo que sentiu de les primeres institucions de Cathaluña ab aquelles novenes á imitació dels nous coros dels ángels que lo mateix Carlo Magno dieu que ordena, y Luis Rey de Fransa, son fill apres cumplí que fiar que sian pasat per asó com gat sobre brases, y cosa tan ben feta com fonch aquella, y tan singular que nos troba semblant en lo mon no voldria que tant sensillament se tractás demananvos Señor de mercé que tot lo que en asó sabeu, y tot lo que en asó creheu nos ho digau al Señor Fabio y á mí que folgariem infinit de ohiro.
L. La neglijencia de la nació cathalana en escriurer y en guardar les coses acontengudes en Cathalunya es estada tan gran que no te par en lo mon, y aixi nom maravelle si los de Tortosa han dixat perdre por descuit tantes excelencies com he contades puig son també los cathalans que forsat es que los tets semblen á les olles, y per so pore senyors poch satisfervos al que m' demanau, todavía faré lo que poré, y diré lo que sabré unament, y ab molta voluntat, que ja puig nu haveu conduit pera daso, y confie que haveu de ben pagarme quia dignus est mercenarius mercede sua; y porá esser la paga de un caval molt bo que de Valencia me embie lo Sor. D, Pedro just es que jo ara me esforce á complaureus en lo que demanau com ho faré lo millor que poré y ans que diga lo que puch dir en asó, que á la veritat es poch perque s' troba com be dit de asó escrit molt poch, y diré primer la causa perque al creuresmen es aixi que nos troben escrites tantes, y tan heroiques obres com en aquest principi de Espanya se son en tots temps obrades. Primerament perque la llengua Cathalana no te tanta abundancia de vocables, y termens pera dir facil, y elegantment lo que dir se vol com la lletina no obstant que los que te son de molt gran eficacia, y la lletina ab que podria remediarse aquesta falta era de pochs apresa en los temps atrás per no eser tingudes les lletres en lo que los romans en lo temps de sa prosperitat les tingueren, y aixi trobam dels Cathalans poques coses escrites de les moltes que han obrades, y per so podem dir ab veritat que los de Cathalunya han tingut en tots temps mes obres que paraules, lo que contrari es en los castellans que tot temps han tingut mes paraules que obres. Segonament, perque dieu y jo també ó he lleigit que en temps del Rey en Jaume se posa foch en lo archiu real de Barcelona ahont se cremaren molts originals de cróniques, y de altres actes importantíssims ahont es de creure, que fora trobat lo poc que de les coses atrás havien escrit y especialment se trobara allí lo que señors demanau de les primeres institucions que per cert fonch esta desgracia de les notables que en Cathalunya se cien contingudes per estes causes anam mig cegos en les coses de aquest principal especialment en les coses acontingudes en la conquista que comensaren los nou Barons, y en la per Carlo Magno feta, que ja de les coses mes atrás, se troben mes certes memories, perque les deixaren escrites autors lletins y grechs, mes certes y mes aprovats, que es aquesta una cosa molt estranya y molt desgraciada, so es que tingam mes certitut de les coses mes antigues, que de les coses mes modernes. Tornat al propósit y á tractar de les Novenes, dic que tinch jo pera mí per cosa certa que pasa en veritat lo que de elles se conta, y asó per tres rahons, la primera y fundamental es, perque trobam y vehem realment y de fet en Cathalunya tots los señors de aquestes novenes en peu, so es, dels nou Barons, dels nou Comptes, dels nou Vescomptes, dels nou Nobles, y dels nou Verversos, que essent com es aixi, parque no voler-ho creurer, es negar la veritat per nostres propis ulls mirada. La segona rahó es, que posat cas, que no trobeu de asó los originals de estes cróniques, que com he dit ne pot ser la causa, aquella crema del archiu real, empero trobense los epítomes ó abreviacions de.aquells originals fetes per Tomich, per Lucio Marineo, y ara últimament per D. Geroni i Sans Abad de Benifazá y per altres antichs, en totes les quals llaguíssimament se fa memoria de aquestes novenes sens dubitar en res de aquelles senyaladament ne he llegit jo unes, y les tinch en mon poder que foren escrites dos cents anys ha sens saber qui fonch lo autor qui les copilá, les quals no son estades ja may estampades y ab tot que son diferents en moltes coses de les que feren Tomich y Lucio Marineo, pero en lo que toca á les primeres institucions de Catalunya ab assó de les novenes son molt conformes sens discrepar en una jota, y es de creure que aquestes no hu hagueren aixi escrit sino ú haguessen en lloch mes estés aixi trobat, ni es maravella ni cosa nova fer estes epitomes, ni tampoch es cosa nova que á elles se dona fé com els mateixos originals que de Tito Livio de la major part de les sues decades, ni de Trago Pompeyo de tota la sua gran obra no tenim los originals, mes no per so deixam de donarse á les epitomes de aquells del primers fetes per Lucio Floro, y del segon per Fustino, perqué adaquestos en lo que han sumat tanta fé los donam, com als principals autors. Mes avant si algú dirá que los que han fet les epitomes ó sumaris, que tot es hú, de les coses de Catalunya no dien de que autors ho trauen, com ho dien Lucio Floro y Fustino: responch que estos ja dien que lo que escriuen es sumari de les cróniques de Cataluña que altre no poden dir, perque estes cróniques no son de un autor á soles com es Tito Livio pera Floro, y Trogo Pompeyo pera Fustino, sino de molts; per so que cada Rey te un, ó dos, ó mes cronistes, y los que apres volen fer sumaris de tot lo que abans troben al lloc escrit en aquelles cróniques no solen fer mensió dels autors basta que la fassen dels Prínceps, y de les obres de aquells sumariament; lo contrari ha de fer, qui un autor á soles vol abreviar quant lo tal auctor tracta llargament de diverses temporades, per tot assó concloch que Tomich y altres basta que ajen abreviat lo que han trobat que no ere mester dir de haont ho han abreviat. Perque tampoch lo mateix Tito Livio en ses Decades, ni Josefo in antiquitátibus, ni Plutarco in vita Illustrium, ni Beroso in monarchia Caldeorum ni altres en infinit número en tot quant escriuen, que es molt, y de molts centenars, y encara de millanars de anys no donen autoritat de hont ho trauen sino que sols dien lo que han llegit, ó en altra manera sabut comformanse en la veritat lo millor que poden per los versemblants que troben: Donchs en asó de estes Novenes de que tractam son hi tant complicadament com en altres coses puguen eser perque com he dit vehem ab ull lo que llegim en escritura, y també sabem que quant lo Rey dona previlegi de Baró ad algun Cavaller en aquest Principat diu aixi: Que li dona tal, y tanta autoritat y preminencia com te qualsevol dels nou Barons de Catalunya. Per vos señor que es aquesta important conjectura?
D. P. Es tan gran quem par suficient prova.
L. Es aixi. La tercera y última rahó es que la creenza universal, y general de tot aquest principat la comuna opinió, la publicaven y fama es estada, y es per avui, es sens contradicció alguna que lo negoci de aquestes Novenes pasá aixi com ho deixen escrit tots los autors, que he nomenats, y per só es estada gran temeritat la de Carbonell de gosar dir, y afirmar que cesa ser veritat lo de les Novenes contra la autoritat de tans centenars de anys que les aproven, y la general crehensa que per tals les tenen sens lo que com he dit ho deixen escrit Tomich, y los altres perque es de creure que ells ho an tret de altres mes antichs los quals ho tragueren per ventura dels originals hans ques cremasen si ja per ventura algú de estos no ho atret per si mateix dels mateixos originals com crech que aixi será, y Tomich ja diu que Filomena secretari de Carlo Magno ho te escrit en una crónica que ell feu del mateix Carlo lo qual escrigué en lo any DCCLXXXV, y diu que lo Emperador deixá manat en son testamen á son fill Lluis que donás cumpliment á dites Novenes, y que rebé lo testament lo mateix Filomena, llitguen donch los que duptar volen asó al Filomena que allí trobaran la veritat y lo modo de com se feu alguns cavallers de Catalunya que per sos propis interesos no volen admetre asó de les primeres institucions, tenen á Tomich per sospitós dient que perque fonch molt gran servidor, y vasal de la casa de Pinós una dels nou Barons magnats escrigué lo de les Novenes y á la veritat aquella rahó mes prest los ve contra que en favor perque si per honrar aquella casa escriguesa lo de les Novenes com se preten, en lo primer lloch de tots los nou la posara puix ab lo ser tan principal, y tan llustrosa aquella casa de Pinos en Cathalunya no li faltava bon subjecte, pero ell no sols no la posa primera, mas ni la posá cap de terna, que al Moncada, al Cervera, al Anglesola fa caps, y principi de les ternes com á la veritat ho foren, y la de Pinós posá en segon lloch de la primera terna conforme á tots los altres autors, que sobre asó han escrit centenars de ans ans que ell escrigués al menys les cróniques jo tinch es cert que foren escrites cent anys abans, que les de Tomich, y ab tot que en moltes coses van diferents com he dit, en asó emperó de les primeres institucions vem molt conformes, y Livio Marineo no escriu tan sensillament com pensan asó de les Novenes sino ab molt cumpliment que parlant delles diu: Quas fuerint á multis aliis enarratas; que es llargament escrites que asó importa lo vocable, y aixi procehix dien: Anno Christianæ Salutis 733 etc. De manera que clarament mostra que lo Negoci de estes Novenes molts ho han escrit, y la rahó que Carbonell dona en la opinió sua no sols contradient á Tomich mas improperantlo es molt dèbil, y de poch fonament, que diu que ell no ha llegit, ni ha trobat mai tal cosa; que no per só que non ha llegit ni trobat se segueix que no ni ha, ni ni hagut perque podia ben ser que en aquell archiu reals sien estats los originals de asó, y que ell per mal cercar nols haurá trobats, ó també per desgracia se serán entre altres escriptures cremats, ó de altre manera perduts, que no per so que no se son en nostres temps allí trobats, se prova que mai hi son estats, que provar la negativa en semblant cosa que aquesta es imposible. Peró Carbonell sabé tan poch mirar en asó com sabé mirar en lo que Pomponio Mela escriu sobre aquell nom Tulus, que com vos digui es verdaderament nom de riu, y Carbonell diu que es Tortosa, y aixi per no attentarse en lo que ha dit ha causat en la admirable obra de les Novenes tanta turbació, que á tota Catalunya ha posat en dos sectes cerca de asó, y no se á que propósit que si aquella ordinació fora perjudicial, ó donara desllustre á Catalunya no fora mal feri contrari encara que no fos ab bon fonament, pero esent cosa tan singular, y tan principal que com ella no laiha en tota la Christiandat, no se que pogué mourel ó feri la contradicció que hi ha feia esent catalá que non sabera fer mes un castellá, y es estada també gran temeritat, y atreviment lo de Carbonell en lo que gosa dir de Filomena allegat per Tomich que nos llig ni s' troba tal autor gentil, cosa per cert que per no haverlo vist, ni oit nomenar ell haija de ser que no laiha may agut tant ha mostrat presumir lo Carbonell en asó com un cert doctor en lleis que allegantli un altre doctor en una disputa una lley peregrina gosa respondre: Profecto non reperitur talix lex in toto corpore Juris. Pero crega cada cual lo que li parega, que á mí may me mouran de creure que no passá lo negoci com ho trobam escrit, y com ho aproba la autoritat de tants centenars de anys que assó se te per cosa certa com ja tinch dit, y encara me maravell jo mes del que D. Alonso de Eril me digué así en Tortosa venint en compañía del Compte de Aytona que Hyeroni Zorita aragonés en una gran Historia que va ordenant de les de España, y especialment de les de la corona de Aragó no volfer memoria de aquesta excelencia de les Novenes perqué diu també que no 'n trobá lo original y no te rahó per les rahons apuntades de deixar de feria y si jo li veig ans que cloga la sua obra jo li tinch de dir y pregar que de ninguna manera deixe de ferne memoria.
F. Molt cumple á la fé Señor que aqueixa diligencia fassau y aixi os ho suplich jo per la part que men toca com á Cathalá perqué tan singular cosa com la de les Novenes no caiga en oblit.
D. P. Dichvos de mí que ó que ho fassa que so qual que cosa massa blan de condició que tan tots crech, ó que la forsa de aqueixes rahons vostres mi incline: jo tinch per cert que vostra opinió acerca de les Novenes es la millor, y que lo que diu Carbonell es desvarío, y com haveu dit temeritat, y resaber, y parme que vos haveu de ser molt cregut en assó pues no es anumerat vostro tro linatge en les Novenes perque nos porá dir que passió de propi interés vos fa parlar, aixó jo m' tinch per ben satisfet del que volia, y folgaré que aixi també ho resteu vos señor del cavall que m'haveu demanat quant lo us hauré enviat, sols voldria saber que cosa es Vervessors, y de ont te lo principi aques titol que no'l he jo ohit nomenar, sino assí en Cathalunya.
L. Vervessors se dien casi advalvas Regis, vel Regni stantes, aixi, ho escriuhen Oberto, y Baldo, y apres dien los mateixos: Et hi olim Capitanei apud Lombardos nun cupabantur.
D. P. Molt be está, folgat he en sabero, y ab assó anemnosne al pont, que be podem parlar anant, y allí eixirem al ample que encara que les eixides del Portal de Vimpesol y del Portal del Temple sien molt bones, avantatge los porta la del Pont, perque teniu allí mar y terra, que aquest riu com es tan gran, y tan caudalós par que sia la mar.
F. Si be se es tan gran y tan poderós com lo veu ja l'han vist assi gelat que no corria gens.
D. P. Que us deveu burlar que es aixó imposible.
F. Jo us dich la veritat y aixi ho podeu creure que en l'any 1506 se gelá tot en lo mes de Janer, y fonch de tal gruixa y fortaleza que persones passaren damunt de ell molt segurament, y encara hy passá un home á cavall ab una mula, y tampoch no hi prengué dany. També se troba escrit que en lo any mil quatre cents quaranta dos se gelá altra vegada y fonch la vespra de Santa Lucía mas no fonch tan gran gelada com la darrera.
L. Lo que diu lo Sr. Fabio passá així sens dupte y la maravella esta en que assí se sia acontengut per esser com es terra tan calenta, que en Alemanya quiscun any se gelen los rius encara que sien tan grans, y majors que aquest, pero allá causau ser la terra frígidísima perla propinguitat de la Tremontana. D. P. Bé u se jo aixó, mas que assí se sia acontengut es cosa de grandísima maravella, perque es cert que aquesta terra es tant temprada com Valencia, y mostra s'abassó que jo he menjat assí cireres tant tempranes com allá.
L. Sia lo que sia aixi pasá com es dit, no mirau Señor la presa tan gran ques donen aquells barqués que pesquen les Sabogues en llansar les eixarcies unes tras altres.
F. Deu los picar lo peix com aixi van tan espeses.
D. P. Pesquen altre ab alló sino sabogues?
F. Alguna vegada se trauen alguns Estorions y Llampreses pero ensi pera sabogues es aquell modo de pescar.
L. Voleu anar en Peda Señor D. Pedro, y pendreu plaer.
D. P. A qué dieu Peda? A cada llans que los pescadors fan de la eixarcia?
L. Adaixó diuen Peda.
D. P. De hont es eixit aqueix nom Peda?
L. A repedo repedas compost de pedo pedas, que significa lo tornar moltes vegades per un mateix trast, ó distancia de cami, ó vía com ho fan estos que pesquen sabogues, com veu que acabat de fer un llans tornen á ferne altre, y mai paren nit, y dia de anar, y venir sens pasar mes enllá del acostumat.
F. Apropriadíssim está lo vocable per vida mia jo creia sert que á les urtes ó per antojo lo havien posat tal.
L. Donchs enteneu Señor que no, sino per la susdita rahó.
D. P. Anem per ma vida en Peda, que en la barca podem millor parlar encara, que no así, y mirarem de mes prop com se maten les sabogues ó que regalo es aquest tan gran, y tan singular no té par en lo mon á fé que teniu señors mes del que pensau. L. Prou sabeu que no hi ha en Espanya riu que en delit, y profit se li iguale, y fora de Espanya ningú que li pase davant, pera l' delit testimoni son les tantes fonts que li naixen a les vores, tan fresques, y tan clares, y també ab les tantes pesques, y tantes arboledes fresques y jardins que té per la ribera ahont nos anau á recrear en l'estiu, que no crech jo que en tot lo mon sia altra millor regalo, ni deport aixi pera dones com pera homens, perque si vá, y ve ab barca sens algun treball, y peral profit la moltitud de peixos, y tan excelents com si prenen, y lo comersi que per ell se fá.
D. P. Jou tinch així cregut; ara una cosa brava me hau dit que es lo negoci del peix de aquesta terra y tot lo prenen en aquest riu?
F. Ho Santa María, lo que en lo riu se pren son llampreses, sabogues, esturions, anguiles que competeixen en les llampreses, mujols, llius, caluchs, llops, barbs, madrilles.
D. P. Los tres que primer haveu nomenat son uns estremats, y delicats peixos, no crech jo que sien semblants á ells en la mar.
L. A molts par aixi mes en lo gust no hi ha que disputar, ni si pot donar diffinició.
F. Es veritat perque veus aqui que á mí me saben millor los llangostins que ningún de aqueixos altres peixos.
D. P. O, son especials, y maijorment los que prenen así que á la veritat son millors que de altre part prenenlos dins lo riu?
F. Dich que no; los llangostins, palaies, roms, arades, ostres, molls, tonynes, palomides, reigs, corballs, y tota laltra infinitat de noms de peixos, que no tenen compte se prenen en la mar, y en los estanys, y es lo millor que venen á eser de sahó los uns aprés dels altres com la fruita.
D. P. No ho entench aixó.
F. Dich que encara que tot lo any se pot menjar de tot lo peix ques mata quant se mata, pero es millor quiscum peix en un temps que en altres com ara la orada, lo mujol, la anguila, la palaja, la agulla de San Miquel á Nadal: lo llop, la llisa, la saboga, lo llus, la tonyna de Nadal fins a Coresma: la llampresa, la saboga, l'esturió, lo pejell, lo rom, y també la tonyna de Quaresma fins á Maig: lo mabre, lo sorell, lo reixat, lo caluch de mar, lo moll, la sepia, la sardineta de Maig fins á San Juan: lo reig, lo corball, la palomida, y també lo caluch de mar, de San Juan fins á Nostra Señora de Agost: la caluga, lo congre, les perrelló, lo dentol, la morena, lo morro trony de Nostra Señora fins a San Miquel, y altres peixos també, que en tot l'any son igualment bons, y son los llangostins, les ostres, la gamba, les musoles, les clocholes, les tellines, les calquilles, los cranchs, los polts, les calpes, los calamars, los alfossos, y molts altres peixos que jo ara no tinch en la memoria.
D. P. Oh! que coses tan estranyes son aqueixes dich que aixi es veritat que tan regalada terra com aquesta no la escalfa l' Sol, pero aqueix peix que dieu que s'pren en los estanys no será tan bó com l'altre al meñs no ho es lo que s'pren en la Albufera de Valencia, que será com aqueixos estanys.
F. Ans son bonísims perquè la mar entra, é ix en aquestos estanys ordinariament y l' aigua de pluja no s'y pot replegar ni empantanar com en la Albufera de Valencia; donchs si vesseu los ingenis, y los aparells que los pescadors de assí tenen pera pendre lo peix, y de quantes maneres lo prenen, y que varietats de nom de eixarcies tenen, espantarvoshiheu: tenen primerament una eixarcia á qui dien ells la broxina, que es la reina de totes les exarcies la qual te mil y doscentes brases de llargaria, es tan caudalosa esta exarcia que en nostres dies abrasá, y tragué de un bol pasades mil paneres de peix, y té cada panera fins á sis robes de peix poch mes ó menys: tenen bolichs, cintes, tirones, rebordes, soltes, carasons, tirs sabogals pera l'estanys; tirs sabogals par l' riu, tonaires, palangres pera reig, palangres pera anguiles, boleches, arsinals, ralls, reixagues, pontenes, bertols, anguileres, nanses, camallochs, morbells, cepieres, ventoles, zalabres, manegues estorionals, ab tots aquestos instrumens Señor se pren en la mar, en los estanys y en lo riu.
D. P. Que lletania tan llarga com hi deuen estar instruits.
F. No hi ha en tota la costa de Espanya pescadors que tanta primor alcansen en lo pescar com los de Tortosa.
D. P. Donchs com dien que los de Tarragona son los mes hábils en pescar.
F. Aixis diu pero es molt gran burla sino mirau: la varietat de noms de eixarcies que tenen así y les poques ab que pesquen allá, y coneixereu clara la diferencia; allá sols pesquen ab toraires, ab bolichs, ab arinals, ab palangres, y no sé que altre mes, perque no tenen los de Tarragona altre lloch pera pescar sino la mar, y así com he dit pesquen y en la mar, y en los estanys, y en lo riu y en cadalm de aquestos llochs son menester diferens enginys pera l' pescar.
D. P. La rahó es clara: digaume Señor en aqueixes lagunes, ó estanys, y en aqueixa Ribera, y prats crienihy ocells com en la nostra Albufera, pera poder tirar ab escopeta, ó ab arc?
F. Infinitíssims. Es cosa pera no poderse creurer, y també es un altra lletania no menor que la passada la dels noms que tenen: allí hi ha primerament cygnes, flamenchs, fotges, oques, cardesques, oques franceses, anedes caruces, cabirois morells, perisons, cabrelles, corps marins, esclaus, toros, (y aquestos espantaren lo exércit del rey D. Joan en Amposta), frarets, movietes, galeres, corriolaigues, cirlots, galls marins dorals, pollets, garces reals, garecs rubies, garsotes, Garces pardes, esplugabous, agrons, gavines, gavilans, eixadelles, alcaravans, fumadells, águiles pescateres, carcatrassos, y los dos darrers son de rapiña, y cassen de estranyíssima manera, y forma que les àguiles trahuen de bol lo peix devall l'aigua, y los carcatrassos persegueixen á les gavines, no pera matarles á elles sino pera menjarse lo que purguen del ventre, de esta manera, que corren tras elles les venen á estrènyer en tanta manera á les pobretes, que de pura pahor que tenen les fan femetar en el ayre y ell de bol prenen la femta, y de alló se seven.
D. P. Oh cosa graciosa! cert aqueixos ocells son uns bruts cassadors, poca requesta tindrá la sua cassa.
F. Encara vull contarvos una cosa sobre la abundancia ab que crien los ocells en aquella ribera, y es tan estranya que tinch por la cregau, mas ella passa aixi ab veritat, perquè jo la he volguda saber de alguns pescadors fidedignes, y tots me han certificat ser aixi, y es que en estos anys prop passats alguns dels pescadors á dicha trobaren un agre ahont criaven un genero de aquestos ocells que son los flamenchs poch menors que grues, y foren tants los ous que allí trobaren, que sen podia carregar la barca que sol portar lo peix ordinariament assí á Tortosa, y pot portar la barca cent cinquanta quintars.
D. P. Es possible que aixó sia?
F. Assó es ab tota veritat, aixi los pescadors ne prenguerent vuit, ó deu paneres, que mes no n' vulgueren, y los altres que deixaren allí.
D. P. Ab tot que sia ventat jo no ho gosaré dir ni contar fora de assí.
F. Son tantes les maravelles que así 's troben que no s' poden parlar sino así, ó havem de anar en los actes en les mans, donchs si veyeu, y gustaveu Señor los passatemps y delits que en aquella marina se tenen, ab tanta varietat de caus de animals terrestres com hi ha, y ab tan varies formes com se cassen restarieu espantat no menys que de les de pescà lo peix. Cassam los porchs primerament ab ungla de cavall, y com ells se defensen pareix una escaramusa, y aquesta pense jo que es la mes real forma de cassar de quantes son en lo mon; també'ls cassen en altra manera, y es que 'ls fem llansar en lo riu, y aprés envestimlos ab barques, y aixis los allancejam que es una caza la mes graciosa del mon pera Señores; mátense també á passos los cervos, matam al rodejo á la brama ab arcinals, y també á passos, y al riu com los porchs, tot assó es en la marina, que en la montaña ahont hi ha també de estes salvatgines, y de moltes altres ja s' fá altra manera de cazar, y es cert que entre lo plá y la montaña se troben tanta abundancia de caces, que en les carniceries de así no falten un dia, ó dos en la semana ordinariament carns salvatgines, ó de porch salvatje, ó de cabro montes, ó de cervo. Ay també en aquella mateixa marina grandíssima abundancia de conills, y de lliebres, y gentilíssíma disposició de terra pera cazarles; esses vista jornada en caza de lliebres pendren mes de vint, y en caza de conills mes de cinquanta; caces també de bol molt escelents pera falcons de altanería; ay grues, agraons. garces reals, garces rubies, garzotes, garces pardes, espluga bous, alcastivan, y altres infinits oscells, y pera astors molts francolins, perdius, musols, es en fí nunca acabar voler contarles maravelles, y excelencies de aquella ribera, fins á tartugues veres y pradenques trobam allí una infinitat, y altres mil regalos de menor substancia una cosa estranya donchs si vehieu Señor de la manera com anam á cercar les pesqueres, y los avians pera tirar es cosa pera lloar á Deu que posatnos dins de una barca cercam tota la ribera que es una infinitat de planura de uns estanys en altres anant per dins de unes sequies mai nos cal apear, á cada pas tenin que tirar, á cada pas veu vostra forma nova de pescar: mes avan si voleu coses de llet allí les podeu haver com en part del mon perque affillen una infinitat de ramats de ovelles en aquella ribera, y crien uns recentals ab aquelles pastures salobrenyes que son pera donar al rey. Si la persona arriba allí desmenjada en posar los peus en terra noy ha vianda quel acabe de contentar, y per de poca calitat que sia la vianda se menja allí ab millor apetit que así la mes preciosa, finalment ella es una terra de promisió, y pera delit no es semblant en lo mon.
D. P. Encara me fareu dexar lo camí que porte pera anar á gozar de tan estranyes coses com hau contat.
F. A la fé Señor ó ara, ó quant torneu no es mester que deixeu de donari una vista.
D. P. Deixau lo cárrech á mí de axó que jo mentindré prou cuidado. També me han dit que teniu así moltes grangeries de tots bestiars, y que culliu en aquest terme fruits de tantes maneres que porten espant que cert pera cullirse en tot un regne que tant si culla.
F. Hantvos dit la veritat que son tantes les coses que así tenim que no menys vos maravellareu que de les que haveu oides. Así tenim primerament forment, y encara que no tant com ne havem menester, tenim empero la forma pera proveirnosne facilíssima que per aquest riu los colam de Urgell y de Aragó, y per altra part, lo port de Morella que es un altre Urgell nos está asi á dos dits, y com tot falta la mar nos remedia: mes avant ordis y altres pans menuts; canem, y llins, llavors de sebes, y de cols, y son estes dos semens así tan estremades que les porten per tot lo mon y especialment si son de la horta de Pinpi; olis que mai se agoten com los blats en Urgell, y los millors que sien en Europa, vins y molt bons, especialment los clarets; figues, garrofes, mel, y cera, peix en increible quantitat, solsores pera sabó, soses pera vidre, roisa pera tenyir, roldos pera adobar, gualda també pera teñir, sal en gran abundancia, seda, y vá en grandíssim alment, fusta en infinit número, y la millor, ó al menys la mes fort d'Espanya, alquitrá, pega, trementina, carbó, llenyes ab gran fartura, palmes en grandíssima quantitat que posades en obra ne carreguen veixells, aquestes son palmes bordes, també n'hi ha veres, moltes, y molt bones, espart, y encara que poch mas es molt fort, hay també algeps pera obrar cases molt y molt bó, y he le vist jo en mon temps tan mercat que no costava á mes de vuit sous lo cafis de assí que seria á rahó de poch mes de dos sous y mitg lo vostre cafis valencià; aixi mateix hi ha guix pera posar en la verema molt bó, hay vaqueries, eguaseries moltes, y molt belles, bestiars llanars, y es la disposició de la terra tan gentil pera hivernarlos que quiscun any sen omple esta ribera, per cert que hi ha hagut any que hi son venguts vuitanta milia caps de bestiar llanar á hivernar así en aquest terme; la llana de alguns dels bestiars que son naturals de así es tan fina com es la de Castella, de la qual se fan draps trentens, y vintiquatrens finíssims; hay porqueries, hay cabreries moltes, y molt bones, y sense tot assó tenim lo comersi del riu que es una cosa importantíssima y de molt gran utilitat per aquells dos port de Alfach, y de la Ampolla que tenim á la mar dins nostre terme, mes avant tenim pera coses de delit, y de vista molta abundancia de totes cidres com son ponsis, llimes, llimons de Cetalia, dels altres llimons comuns, naranges, teronges, de que s'fan mil delicadures d'encamilades cubertes de aquesta verdor que es gloria de veureles. Aixi mateix tenim moltes fruites molt bones, y saboroses tenim taperes, fonoll mari, bargallons cosa infinida. Aigues estilades de olors com son aigua nafa, aigua ros, aigua de mosqueta, aigua de trevol, aigua de murta, y altres una cosa estremada especialment de la nafa sen fá tanta que sen provehix la mitat de Aragó: Aigues cordials de arbós, de agrielles, de andivia, de bogalosa, y de sálvia de huia, de aufrasia, de romer, de alfábega, de borraines de tomaní, y de totes les altres es una cosa increhible: Se diros Señor asó que son tantes les herbes que dins de aquest terme naixen bones pera la salut dels homens de les quals se serveixen los apotecaris que si no son algunes poques totes les demés que en Espanya poden trobarse se troben assí, y entre les altres si troba la zarzaparrilla ab que curen lo mal de cement, y la herba escorsonera.
D. P. Aixi Deu me salve la ánima que mi teniu atónit ab lo que m'dieu, es posible que tanta cosa capia dins de un terme de una ciutat tan poca.
F. Encara que la ciutat sia poca ara, lo terme que té molt gran que per llarch te nou llegues cathalanes, y per ample ne te set.
D. P. Que no es posible que tan gran lo tinga sino hi ha ciutat en estos regnes, ó al menys en les tres principals cert sia tan terme de la mitat.
L. Aixi es com ho te dit lo Señor Fabio, noy dupte jens.
F. Si está tan adornat, y fornit de casals que es una gloria de veurel, y pasejarlo ab tota veritat ques troben casals, ó alqueries en lo terme de Tortosa mes de tres centes, entre les quals hi ha moltes, y molt belles torres fortíssimes, y les heretats de moltes de aquelles son de tanta importancia que no sé si meu creureu.
D. P. Dieu lo que vullau, que no crech jo que será mes increhible que lo que haveu dit ja. F. Ell vos pot pareixer increhible mas no deixa de ser aixi veritat per cert; una ni ha entre les altres pera cullir pa ques diu Laldea, que es de Ramon Jordá que si cullen tres cents cinquanta cafisos de gra mesura de Tortosa, que son de Urgell mes de cinch cents cafisos, y de la vostra mesura valenciana mes de mil. Hani una altra pera oli ques diu chalamera, y es dels frares de Benifasá que si cullen pasats de mil tres cents cantes de oli. Hani una altra pera garrofes, y es de Pere Sebil que si cullen sis milia arrobes de garrofes; Hani una altra ques diu la torre de Claber, y es de Christofol Despuix, y aquesta es de diversos fruits primerament hi ha olivar pera cullir quatre cents cantes de oli, y garroferal pera mil cinch centes arrobes, y moreral pera dos lliures de llavor, y figueral pera cuatre centes robes de figues, y tot asó va de gran aument; Hay també terra blanca pera cullir trenta cafisos de forment de aquesta mesura, y bona Paridora pera ovelles; y haveu de entendre que com aquestes, y de cada sort de aquestes ni ha moltes altres en aquest terme tan bones, mas perque sapiau lo que así tenim he fet memoria de Goles quatre, y cada una de sa singularitat perque per elles conegao de quanta importancia es lo que resta.
D. P. Ella es una cosa notable, y cert tan estranya, que no li se jo par, dich que no serán aixó heretats sino termens per cert tinch jo que en Cathalunya deu haveri molts llochs que no serán perals propis Senyors de tanta utilitat.
L. No hi cal en aixó gens duptar donchs una altra singularitat te aquest terme que ja la he notada per cosa molt estrania, y que no menys ha de maravellar, que les altres, y es que dins dell mateix, y encara dins dos llegues de los dos estremps de temprá, y tardá; só es, que en una part, y es así en la ribera haont som ara collim los fruits tan primerenchs com en Valencia y en altra part, y es en les montanyes quens están así davant aont están los llenyams se cullen tan tardá com en la serranía.
D. P. Ella es cosa cert maravellosa de manera que dins de un mateix terme se troba tot lo que sol esser dins tot un Regne, no he vist, ni he ohit cosa tal en ma vida, bé podeu dir per ell, aixi per aixó, com per les tants y tan varies coses que se que es micro Basilia que significa Regne abreviat, y son aqueixes les montanyes ahont lo rey maná tallar los arbres, y altres llenyams, pera les galeres, que tan estremats dieu que son.
F. Aqueixes mateixes, y á la veritat son hi tan bones que en lo mon no son millors de les quals fan así ordinariament molts beixells pera navegar de totes formes, y també si fan per lo rey galeres; dien estos capitans del rey que no tenen par, y tots los llenyams que allí s' crien son molts singulars, y aprofítense dells los poblats de así pera infinites coses, y lo territori de aquelles montanyes es tan gran, y tan fresch que també si estiven allí los bestiars com en la serranía aquesta es entre les altres moltes excelencia gran, só es que dins nostre terme tingam les guarides perals bestiars de hivern, y de estiu com solen esen dins tot un Regne, y es tan saníssima aquella terra que tots nos maravellam com nostres pasats no edificaren alá caseries pera fugir de los calors de la ribera, que cert fora un saludable remei, y consell.
D. P. Com tanta cosa es lo de aqueixa montanya, y tants llochs cómodos se trobarien allí pera fer una cosa com aqueixa.
F. Com tanta cosa si que es tanta que á volerla particularizar seria entrar en un abisme tan gran com los pasats.
D. P. Sapiamo tot puix nos hi tenim.
F. Allí primerament trobareu les mes bellísimes aigues de font clarísimes y frigidísimes que sien en lo mon y especialment ni hi ha una que es la font Sendrosa de tan estraña naturaleza que es per espantar y es que los diuendres ó disapte de cada semana llansa la aigua tan turbia y tan cendrosa que pareix que la han remanada dins de una caldera de sendra y tots los altres dies la llansa clara com lo sol: allí se troben la major part de les erbes que han menester los apotecaris, allí son les flors montañeses odoríferes en una cosa infinita, allí fruites silvestres de moltes maneres fins á castañes noi falten.
L. Castañes.... aixó no hu sabia jo!
F. En Carles ni hi ha encara que poca cosa, mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni ó sembrarni castañes tinch per molt cert que hi provarien allí també com en altra part, los lleñams que allí se crien es cosa brava: primerament pi vert, pi comu, sapi, roure, carrasca, oró, magnanesa borda y estos dos son molt singulars pera cadires, corniser, mopesa, allsahuch, faig, teix, boix, marfull, aladern, materselva, rataboschs, arbocer, ginebre bort y ver, espinal, avellaner, grevol, de ques fá lo visch, freixa, ginebre, sabinot, sabina; per altra part es montaña tan grasa que produix mil altres regalos especialment bolets se fan allí una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer, ya rovellons, pebrasos, robiols bateons, quadernes, cabrits, brunets, peuderrates, murugules, exerclons, criambres blanques, criambres pardes, aseroles, cadorles tots aquestos son bonísimes de menjá, ni ha altres també que no son bons, pera menjar mas per altres coses son bons, só es criambres vermells, bolets de bou, mataparens, y també se troben allí tuferes perquè no hi falta ningun género de bolets, allí se troba bon jesmini molt y molt bó, atsabesa, argent viu, mina de ferro; y un lloch tan cómodo pera fer una fragua com sia en lo mon.
D. P. Com deixan de ferlai?
F. Per lo mateix que s' deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera l'ornato de aquest poble. Criense també en aquella montaña com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assí baix en la ribera com som porchs selvatges, cervos, cabrons montesos, cabirols, fatgines, ginetes, teixons, gats cervals, esquirols, arrions, conills, llebres, y son molt major que en la ribera, ni tampoch falta allí ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops, y raboses perque no s'perda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines; també crien allí molts géneros de ocells de rapiña com son águiles caudals, águiles estorenyes, águiles meliores, águiles cerpateres, falcons, astors, micles, alzotans, esparvers, ni tampoch hi falta allí pesquera de truches, de anguiles, de barbs, de madrilles, y finalment es tal forma y disposició de terreny que tots los que vuy son crehem, y també ho cregueren los passats, que allí hi ha mines de or, y de argent, y en altre temps sabem que s' feren diligencies en cercarles, y si no s' trobaren es perque no era vinguda la hora per así, com es ya vinguda per altres parts en Espanya, ahont es cert que s'trau molta cosa de estos metalls, se dirvos asó, y es veritat que en una partida de aquest terme que s' diu la vall den Rubí se troben pedres precioses com son rubins, esmeraldes, jaccins, esmaragdes, granats, y sens dupte que de asó ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar; Jo m' recorde aver ohit dir á 'n Miquel Domenech, lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiá quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de pedres, y que aquellas acursades restaven pedres precioses, y també en estos anys prop passats contava Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingué una pluja per la qual ell se recullí á una coveta, y desde allí veu relluir de aquestes pedres que l'aigua crech les faria relluir, y sens pensar que fos tanta cosa, ne prengué unes quantes les quals li comprá un argenter que s' deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners, y després de haverles acursades los mestres les vené per molts, asó es veritat, y per altres maneres també se es entés y sabut que en aquest terme hi ha moltes pedres precioses.
D. P. Dichvos que es un gran negoci aqueix y que contau coses que causen espant, y sino que 'us tinch señors per homes verdaders, y també que no parlau de coses lluny que en la ma teniu tota la prova com es dit, jo molt pesat vendria á creureu.
F. Lo que está dit acerca de les excelencies de tot aquest terme passá així com señor ho aveu ohit, y encara hi haurá altres coses que dir, que forsan les olvidam; les que emperó son dites son certes.
D. P. De manera que si así tenieu grana, sucre, y arroz tendrieu tot lo que tenim nosaltres en nostre regne de Valencia, y á criar les vostres egues bons potros pera cavalls tot lo tendrieu en vostra casa.
F. Ya los que s'hi crien no son mals ans es be veritat que n'ixen de tan bons que no deuhen res ó deuhen poch als castellans, mas asegurvos de una cosa, y serie sens dupte molt certa, y es que si los amos de les egues donavan bons cavalls pera pares com á la veritat ja pera susara ho fan la major part de ells, y guardaven també les regles que sobre asó tenen en Castella, eixirien de asi tan bons cavalls com ixen de allá y no seria mester anar á Castella per ells, sino que de asi se podria provehir tota Catalunya, perque una per una les egues de asi per la major part son ben tallades, y de gentil disposició, y lo terreny de aquest terme es molt natural, y convenient pera esta averia, y les herbes pera estiu, y a yvern molt saludables, los ayres molt tremprats; tot asó tinch jo ohit de persones que ho entenen que están bo asi com en Andalucia.
D. Ρ. Maravellme donchs com no ho fassen, com no ú mana l' Rey, que pera utilar, y acomodar tot un regne no seria cosa fora de rahó.
L. Ja pora ser que s'hi fassa alguna provició.
F. Quant al demés que deieu Sor. D. Pedro, grana ja n'hi ha, y si teniem compte ab ella y destresa no seria poca la que de asi s'trauria: á com se vulla no s'falta cosa tan singular sucre, ya se ni podria fer y ya se ni ha fet en Cherta; que es una vila dins lo terme carrer que es de Tortosa y jo he vist allí les formes aont se buidava y altres persones de la mateixa vila antigues han encara alcansat á veurer los altres aparells y pera encara esta feta experiencia que los cañamels provent maravellosament así que lo Regent Miser Miquel Jerca de qui ja vos tinch feta memoria ne feu plantar en la sua torre ó castell de Burjacenia que es una molt bona heretat, y també en un altre heretat sua closa que así tenim devant, i es cert que en los dos llochs, prova molt be; de manera que si trapig teniem, lo negoci fet es; especialment os se dir que en Cherta hi ha lo millor aparell, y es lo lloch mes cómodo que sia en part del mon, perque es terra de regadiu, y molt abrigada pera l'cers y tremontana, y está cara sol, y per so calentíssima y es boníssim lo terreny arrosos á la veritat no hi ha, perque no tenim regadiu de cequía, mas lo terreny hi es pais tant bons los hi ha, en aquella ribera marina, com en part del mon: Si Deu será servit que havem comensada á la Sut que es lo lloch ahont prenem la major par de les Sabogues y llampreses y també esturions, se acabe, les hores tindrem ab molta abundancia tot aixó quens falta, y altres moltes coses mes.
D. P. Ditme han que es un real principi lo de aqueixa sequía y mol magnífich y també molt segur que es lo que mes importa pera semblants obres; que es la causa perque nos prosegueix aqueixa obra que tanta estilitat y alment portaria adaquesta ciutat?
F. No se jo donarli rahó alguna al menys que bona sia, lo señor Libio pora ser que lay sabrá donar.
L. Tampoch lay se jo sino que crech que Deu no es servit donarli encara la hora com no la ha donada encara tampoch á les mines y será asó per nostres pecats que no es de creure que altra cosa sia, perque vegem clarament al ull la posibilitat de la obra, veyem lo brau y perfet principi que te, consideran cumplidament la grandísima utilitat que portaria; finalment sabem quants millanars de ducats nos costa ja en lo que hi tenim fet fins ara y veig que no tenim cosa mes olvidada que aquesta mal asertada obra que es una ceguedad que es una simplicitat y estich en dos dits de dir que es una grandísima maldad, la major que may sia en lo mon estada que así sap á especie de trahicíó la que fan á esta mísera ciutat los que li destorben tan notable edifici com es aquest y de tanta importancia pera lo aument de aquest poble. Ojam qui o yrme vulla y entengam qui entendrer vulla que si á entetonent se donen que asó á la darreria se escusará vantne molt engañats que en un temps ó en altre, ó per la ciutat ó per lo Rey, ó per altres personas ab llicencia del Rey nos deixarà de fer la acequía, lo que á mi me pesa y en la ánima me pesa es que en nostres dies poriem aver y gozar lo be y volemlo allergar pera altres dies per donar orelles á enemichs del be comun: Deuria la ciutat considerar que ara ja no es hora de desemperarla la obra estant en los termens que está, perqué es molt clar y cert que si la desampara perdudes resten aquelles 7000 lliures 9 sous que ara últimament si son gastades, y per só havien de fer en aquest cas lo que fan los que tiran á una casa perden un virot que tras lo primer tirintli segon per cobrar lo primer no se escusen en dir que, no hi ya forma que ab veritat ja si es pensada y trobada molt bona sens perjui de la comunitat, y si masa me estreñen y sens perjui dels particulars de aquella, mas no veig que res agrada ni veig que en res se resolguen si en mal cantar y porfiar.
F. Jo he ohit dir que deixan defer eixa sequía perque costaria 50 milia ducats, ó mes, que ja veieu vos quant es excessiva la suma pera una ciutat com Tortosa.
L. Que importa, que apres ne valdria la terra que se regaria cent cinquanta milla mes del que val ara, y per so he dit jo moltes vegades que no seria gastar mas esmersar sobre lo aument de son propi patrimoni, á molts sous per lliura si la cequia acabaven: Una cosa me he imaginada ara mateix, y es que si nostres avis los que feren aquella tan admirable obra de la Asud pera poder traurer rech de Ebro que pareixia llavons á tot lo mon imposible poderla fer, resucitaren y vehen la negligencia y pusilanimitat de nosaltres en no haver tingut ánimo ni industria pera proseguir, y donar conclusió en lo que resta a fer que es la cequía, avent ells empres, y acabat lo mes dificultós y casi imposible, que dirien y en que ens tindrien! Tinch cregut que'ns negarien per fills com á indignes de tals pares: He oit dir jo que quant se feya aquella imperial obra de la Asud les confraries de la ciutat anaven á porfia sobre quala se senyalaria mes, y que totes feyen tanta diligencia com si ab alló se havien de salvar y apres de veurerla feta com que vegen lo que apenes crehieu, tras haver cantat lo Te-Deum laudamus, á veus plenes, cridaven ara sera franca y prosperada la patria: asó deien ells tenint per indubitat que sos fills no alzarien la ma de la acequía fins á ser acabada, y nosaltres no tenim cosa mes oblidada; ha com se faria gran poble aquest si regadiu tenia y majorment de aigua de Ebro.
D. P. Si encara me maravelle jo com no es major ab tot que no te regadiu, tenint tantas calitats y cantitats com he ohides; jo per cert tinch que deu haverhi alguna causa natural y secreta, ó será per alguna contagió. Teniune vosaltres de asó ohit res á vostres antinchs?
F. Ohit he jo que feya gran destorp al aument de aquest poble unes aigües empantanades, que ab sobres de temporals se resten en unes partides del terme asi davant nosaltres casi juntes que's diu Castell-nou y Villaroja, y he ohit, que si venen á ser tans los temporals que les aigües de aquestes dos partides se junten que com á vehines se pot fer y s' sol fer, que en aquells anys que asó se aconteix no's exensen febres mortals así, y sé dirvos que jo les hi he vistes dos vegades tals que no devien res en ser cruels á pestilencia, y deien que asó les causava, especialment en lo any 1525 y 1547 foren tan braves que arruinaven la ciutat, no menys que la deixá arruinada la pestilencia que fonch en lo any 1520 y 21, y també en lo any 3o, que totes aquestes calamitats he vistes jo en mon temps sobre aquest poble.
D. Ρ. Jo be crech que aixó es qualque cosa, y á com se vulla deurien señors remediarho si posible es; mas dupte molt que aqueixa sia la causa principal, perque deixa Tortosa de ser major, y si altra no n' hi trobau, á la fe aqueixa no 'm basta; prou que ja sobre aquesta materia he vingut jo a fer gran reflexió, y á filosofejar altres vegades, com es pensar, y especular, com son vui pobles grans sens de si tenir fonament perque deguen esserho, y altres com son tan xichs tenin aparell pera ser molt grants. Com ara verbi gracia aquest, y mes que vem una ciutat que molts centenars de anys es estada molt gran, y apres la vem molt chica com ara es Lleida, y altra que solia eser molt chica, y ara es molt gran com Barcelona, esent lo territori en Lleida no pitjor ara que abans, y en Barcelona no millor ara que abans, ní tampoch sabent de alguna de aquestes dos ciutats casos notables perque la una degués tant disminuir, ni l'altra tant aumentar. Pera tot lo qual me vinch á resoldrer, y determinar sens voler especular los secrets de natura los quals á la veritat en aquestes dos ciutats no han obrat perqué ella tots temps es una, y los efectes de estos dos pobles son estats varios, y com ja també tinch dit, casos notables no 'ls sabem, que aquestes prosperitats y adversitats passen de tal manera perque Deu ne es servit aixi, y esta es la millor, y mes fundamental rahó, y mes Cathólica, que totes les altres jugar á divinar.
L. Yo estich també en aixó en tot y per tot, la prova tenim en la ma ab aquesta ciutat, que com señor haveu dit Tortosa no obstan que es la tercera població de Cathalunya, en cantitat es tan poca al respecte del que deuria ser, que no es casi res: perque que ha de tenir un poble per ferse gran que no ú tinga Tortosa? Primeramen bon clima, bon siti, molt comerci per la mar y per lo riu y també per la terra, dos ports á la mar, de igual distancia á les tres principals ciutats de la Corona, y en la mateixa está de la de Mallorca, molta copia de averies, de sal, y de peix major, de varietat y abundancia de fruites, gran longitut, y latitut de termens, molta llibertad per sos privilegis, y ab tot asó la vem tan poca com es; donchs que pot esser sino que com diu lo señor D. Pedro á Deu plau aixi.
F. Ara donchs señor si á Deu plau aixi, placia també á nosaltres y tal laus conserve lo mateix Deu y tals nos viscam en ella, y puig nons hi falta lo que havem menester, no cerquem lo que no havem menester, perque les coses mijanes com mes durables, y per so Tortosa ha tant envellit, com lo señor Livio ha mostrat perque no es estada masa gran fassan gracies á Deu per lo que som y supliquem á la bondad sua infinita que tal nos conserve y tots temps pera son sant servei y en la religió christiana catolicament deixe perseverar los de aqueixa ciutat fins al dia de la fi universal y general. Amen.
L. Ab totes les rahons se fa de nit nous oblideu de pendre ans que ixcam de aquí de la barca aqueixes dotse sabogues que havem mort que les haurem menester.
D. P. Yo al menys ne vull dos pera portarmen demá en pa pera l' cami.
F. Será molt ben fet, que sabogues no sen troben en tota part y vostres merces puig son ja prop sa casa vajen en bona hora y á mi donen llicencia pera anarmen á la mía.
L. Restes á fer colació ab lo señor D. Pedro.
F. No puch que tinch de escriure y hay negocis, de bon matí seré así puix toda via vol partirse anarnosnem un tros de camí ab ell y porem contarli lo que mes resta á dir de les coses de Tortosa y especialment se dirá lo que sol valer quiscun any lo peix que así's mata, y les sals que así's fan y les averies que así's crien y los fruits que si cullen, que nol maravellarán menys al señor D. Pedro que tot lo que ha oit.
D. P. Ala fe señor que es menester que jo ho sapia tot puig mi trobe.
L. Sia com V. m. mane que á mi nom desagrada.

FINIS.