Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa/Col-loqui quint

COL-LOQUI QUINT

En lo qual se tracta de la guerra que lo Principat de Cathaluña tingué ab lo Rey D. Joan Segon de aquest nom per la Capció y mort del Príncep D. Cárlos y mostras lo descarrech de la nació Cathalana y la ocasió que tingué per a fer aquella guerra. Son interlocutors los mateixos.

F. Gran silenci veig que teniu encara en aquesta cambra: que no feu compte de llevarvos vuy? ha Señor bon dia hajen Vm. merces.
D. P. Quí va allá? ho Señor Fabio bese les mans de V. Md. com nos preneu descuidats.
F. Ala fé la barba bañada pren la eixuta.
L. També les hi bese jo encara que no vulla sus aportar que temia lo Sor. Fabio que sense ell nos fes la festa.
F. No he deixat de pensarhi á la veritat perque viu tan ganós al Sor. D. Pedro anit de ohir com pasá asó de la guerra de Cathaluña contra lo Rey D. Joan que he cregut nons haguesa deixat recordar un punt fins á saberho.
L. No os deya jo la basca que en totes coses porta lo Sr. Fabio no te apar.
D. P. Ara sia norabona tot, y puig así som ya soles no perdam temps ea, Señor? Libio V. m. nos comense aquesta historia ans que altra impediment no veia que á faena feta no hi ha destorb, mas ab tot ha de ser ab aquesta condició que per asó no se ha de deixar de dir apres lo quem resta á saber de les coses de Tortosa y de sos termens que yo crech no será poch.
L. Aixó lo Señor Fabio y jo vos haurem de prometrer que lo que resta á dir jo crech que també y millor ho sabra ell que jo perque son coses que apareixen a la vista y tindrales ell mes tractades perque ha residit así mes ordinariament que jo.
F. No perdam temps en aixó que tot se dirá quant sabrem, si per olvit nos deixa.
L. Ara mirau Señors puig manan que jo entre en aquesta batalla jo hus vull desengañar que no tractant de tot lo discurs de la guerra perque seria un proces infinit y molt pesat també que está ja escrita per Livio Mármeo y per D. Hieroni Sans Abat de Bentfassá y per altres y aixi seria treball infructuós mas sols tractan de les causes de aquella y del que perque los catalans se señalaren tan en aquella jornada que asó entench jo quem te demanat V. m. Sor. D. Pedro persó Señor entengamnos y parlem clar digaume si es asó lo que voleu.
D. P. Aixó mateix es y no altre perque jo ja tinch llegit lo que en aqueixa guerra pasa y tinch vist que los que de ella escriuen nos enten be dels cathalans que á cada pas los pasen per llengua tractantlos de desleals, de rebels, de comunes ab de altres mil improperis que cert es cosa insoportable pera tant honrada nació y aixi me maravelle com poden sufrir los de Cathaluña tals llibres y com no procuren sien cremats tots, y aixi jo penso desitje saber lo descarrech que en asó per ells sen pot donar per lo amor y afició porto com vos he dit á esta nació y asó es lo que jo hos demano.
L. Está be donchs puig aixi es jo espere en Deu que de esta vegada restareu ben satisfet del que desitjau y creureu altra cosa del que forsa fins avuy haureu cregut y nos dirá res á mentira ni malicia com ho han fet Livio marineo y altres que de esta guerra han escrit. Los quals per aplaudir y llegoteixar al Rey no han duptat de infamar aquesta nació que al fi es tal com vos Señor D. Pedro haveu dit y mes voluntaria y lliberal al servey de sos Princeps que quantes ni ha en Europa una tan fidelísima nació y tan valerosa com es aquesta entre totes les de España y com haveu vos Señor D. Pedro dit mes voluntria y lliberal al servey de sos Prínceps de que antes ni ha en la Europa y pendreu plaer que si en alguna cosa os pareixera contradirme ho fasau los dos com vos parega que aixi pore yo millor dir y vosaltres entendrer y saber la veritat.
D. P. Aixi será.
L. Ara donchs oiu per inerce y perque millor me entengau pendre laigua un poch mes alta. Lo Rey D. Juan (de qui havem de parlar com sabeu) fonch fill del Rey D. Fernando primer que succehí en los regnes de Aragó per la mort del Rey D. Martí, lo qual D. Juan fonch á la veritat un gentil Princep; elementísim, sabi, piadós y molt esforsat, tingué dos mullers, la primera fonch doña Blanca filla y hereva de D. Carlos lo Noble ters de Navarra, tingué un fill, qui fonch nomenat lo Príncep Cárlos de Viana, ú dels mes gentils y excelens Prínceps, que en son temps eren en lo mon, amat, desitjat, ben quist y festeijat per tots los Prínceps francesos, italians y españols, y també lo Papa lo amá en extrema manera; fou mes posat en tota noblesa, mesura, grandesa de ánimo, sabiduría, valor y virtut que Príncep de son temps, representá, y tingué mes altes y mes cumplídes parts de gran y sabé mes á Rey com ho dea lo sabi y magnánim Rey D. Alonso son oncle Rey qui hagues en la terra en ser donador y lliberal, sabé tan avantatjarse á tots los Reys que sens tenir regnes pareixia mes Rey que tots los altres Reys; fonch també tan gentil dezidor y festeijador de estrangers, y tant delicat inventor de gentileses y festes que tot lo mon lo desitjava seguir y servir; tot lo saber en coses de noblesa y reals cumplimens de cort relluhien tan en sa casa, que á ella com á escola de gentilesa y perfecta crianza, acorrien tots los homens de honor y de valor, y ab assó fonch tan bon christiá y tan devot que fonch reputat per sant. La segona muller fonch D.ª Joana, filla de D. Federich Enriquez Almirant de Castella y de aquesta tingué al Príncep D. Fernando de Aragó á qui diem lo Rey Cicilia y apres fonch Rey de Aragó, á qui diem lo Rey Católich, lo mes Senyalat Rey y mes ben fortunat que ja hagut en la corona de Aragó. Estant dons lo Rey D. Juan absent de Navarra per la jornada de Nápols que en compañía y pera volensa de son germá lo Rey D. Alfonso de Aragó, feu quant de aquell regne se feu la conquista y també aprés mentres que tingué lo govern de aquestos regnes per lo mateix Rey D. Alfonso, acomaná lo regiment de aquell regne de Navarra á la Reyna D.ª Joana segona muller sua: lo Príncep D. Cárlos tenintse per agraviat de asó que son pare acomanás lo regne que per sa mare li pervenia á la madastra, y á ell deixás repudiat com que fos algun home perdut, y com ell fos en la veritat, tal com vos he contat encara que en los primers anys de la juventut sua disimulá esta mala obra, peró vingut á perfecta edad, no podent mes sufrir tal injuria, envia á suplicar al Rey D. Joan son pare que nol vulgués aixi afrontar en llevarli lo govern del Regne de Navarra que á ell com ereu de la Reyna D.ª Blanca de Navarra sa mare pertañía; que asó era mostrar al mon que en la persona sua hi havia alguna inhabilitat é incapasitat y que fins en aquella hora, los pochs anys de la edad sua hi havien pogut cubrir la sua nota de infamia; mas que trobanse ya en la edad que tenia perfecta no podia donar bona rahó al mon de aquell agravi y per so l' suplicava fos de sa gracia y merce manar donarli á ell lo regiment de aquell regne, perque cumplia així á la honor reputació y autoritat sua certificant á Sa Altesa, que lo estímulo de aquestes coses y no copdicia de governar lo forsaven á suplicarloy. Estas y semblans coses, feu explicar en la embaixada dignes de gran consideració que yo ara per no ser prolix, deixaré de reletarles.
D. P. Parme á mí que tenia rahó lo Príncep.
L. La major del mon; lo Rey de asó non fa res mas de allí avant en quant podia, y en quant se oferia, mostrava disfavor molt gran al Príncep son fill, la qual cosa no podent tolerarla lo real ánimo del virtuós Príncep, determinás ab lo favor dels Lusitans una de les dos principals parcialitats de Navarra, y del Rey D. Enrich de Castella de llansar á la madastra del govern de aquell regne y asó fonch en temps que lo Rey D. Joan se trobava en aquestos regnes, lo qual sabuda la nova de asó ab gran celeritat saltá en Navarra ab la mes gent que pugué y pasats alguns encontres entre pare y fill, finalment en una batalla restá vensut, y pres lo Príncep, lo qual fonch aportat pres al Castell de Montroig en Aragó y apres al de Morella, en regne de Valencia, de hont per intervenció de molts prelats, y altres grans señors fonch tret y tornat en gracia del Rey restant fetes entre pare, y fill sobre lo govern de Navarra certas capitulacions, y perque lo Príncep pertengué que no li foren guardades, y també per tornar la regna el regiment del mateix regne deslliberá de tornar á la primera rencilla en la qual li sucechí no millor que en la primera salvo que puig no resta pres senhaná á Nàpols haont regnava lo Rey son oncle D. Alfonso que com he dit també era Rey de Aragó del qual era coralment amat, y en molt tingut, y perque dins pochs dies apres mori lo dit Rey D. Alonso lo Príncep delliberá pasarsen en Cicilia, y lo Rey D. Joan son pare per la mort de D. Alonso succehí en tots los regnes de la Corona de Aragó salvo que en lo de Nápols resta Rey D. Fernando fill natural del Rey D. Alonso, y perque todavía durava en lo Rey D. Joan la cólera contra lo Príncep tingué per bé de estarse allá en Cicilia ahont li foren fetes grans cortesíes y festeitg per los cicilians.
D. P. Desatinat me teniu Señor Livio ab lo que contau, y de veritat no puch jo compendrer com aixó pugué ser perque vos nos dieu per una part que lo Rey D. Joan fonch un Príncep savi, clementíssim, y molt piadós, y per altra part nos teniu mostrats tans, y tals cumplimens, y perfeccions del Príncep D. Cárlos, que par nos pot dir mes de un home si be que pera dirvos la veritat jo tinch recel nous siau allargat de la brida en aqueixes llaors y tras tot asó nos dieu que lo Rey D. Joan perseguía ab tanta porfía al fill, y á tal fill y per cosa tan injusta y desrahonable jo asó com he dit nou puch entendre, que si lo Rey era savi nou havia de comensá, y si clement, y piadós no perseverar.
L. Lo que jo tinch dit del Príncep no mo he trobat jo ell está tot escrit en la Crónica de Aragó feta per D.^r frare Gualberte Fabricio de Vagat de la Orde de San Bernat de quijaus tinch feta mensió, y está en la vida del Rey D. Jaume segon lo qual frare concorregué en lo temps del Príncep D. Cárlos y feu aquella Crónica per instancia y ab despeses dels Deputats del Regne de Aragó ab gran solicitud y traball, en lo demes que diueu del Rey tambe só yo del vostre parer, mas toda via pasa lo negoci com yo l'he contat.
F. Per ventura lo Príncep encara que fos tal com nos te dit lo Señor Libio, devia ser masa jove pera governar, y ya veu que pestilencia es tan gran quan los regnes venen á mans de homes masa jovens.
L. Cóm masa jove? que no Señor, á la fé ans be era de molt cómoda edad que á esta ora ya pasava los treinta y tres anys, y ab tan gentil juhí de home, com altre fos en son temps.
D. P. Sus, desde ara dons apostaré de acertar, si aixi es, que tal edad tinguesa lo Príncep de ahont vení y com se sustentava la cólera en lo Rey.
F. De ahont Señor per vostra vida?
D. P. Dels consells y reniña de capsal de la Reyna D.ª Joana, que á la fé era madastra.
L. Vos donau en mix del fiso, que aixó es y no altre.
F. Que lay movia á la Reyna á fer tan mala obra?
L. Primerament, que com es dit era madastra, segonament que tenia ya fill ella del Rey son marit, que fonch lo Príncep D. Fernando y desitjava sobremanera que aquest regnás apres de son marit y asó no podia ser vivint lo D. Cárlos perque era primogenit, y de esta ambisió y rábia que tenia que regnás son fill, urdia contra lo inocent Príncep D Cárlos tot lo mal que podia y perseverá en asó, fins arribar lo negoci en lo punt que ohireu.
D. P. V. m. pase avant pera felans á tots que estremadament nos plau lo que ohim.
L. Lo Principat de Catalunya en qui estava la potencia y forsa principal de la corona dolense de cor del que veia pasar entre los Prínceps que lo hu de ells era ja la hora son Rey, lo altre havia de serho aprés delliberá posarse en benavenirlos y para daso feu una solemne embaixada suplicant al Rey en efecte que fos servit de perdonar al Príncep y cobrar y reconciliar aquell en lo amor y gracia sua. Lo Rey en asó per complaurer á cathalans consentí volenter y aixi perdoná al Príncep tot lo pasat y als catalans prometé ab gran solemnitat que de allí avant ell tindria y traetaría al Príncep son fill ab lo amor de pare y guardaría y reputaría sá persona y sá onor y autoritat com la sua propia, fet tot asó ab lo cumpliment apuntat. Lo Principat trameté á despeses propies 7 galeres á Sicilia aont encara estava lo Príncep pera ferli saber lo concertat y para suplicarli vulgués venir así á Cathaluña; lo Príncep encara que tot tems tenia per sospitosa á la Regna sa madastra pero per asegurarlo tant los Embaixadors cathalans per part de tot lo Principat fonch content de venir com de fet vingué ab aquelles 7. galeres á Barcelona.
D. P. Molt me es á mí nou lo que contau Sr. Libio: Yo he lleigit com ya tinch dit tot lo discurs de aqueixa guerra en Livio Marineo, pero no diu res de aixó que vos dieu ara só es, que los catalans se atravesasen en aqueixes diferencies, ni que lo rey los donás paraula de res ni meiñs que ells portasen lo príncep así á Cataluña.
L. Aixi es veritat que non diu res, y per so se mostra mes clara la malicia y ruindat sua y vellaquería, que ya pera mes carregar als catalans y descarregar al Rey, no vulgué escriure res de lo que en lo negoci se era tractat ni res del que ja abans havien pasat señaladament vullgué callar la tramesa que los catalans feren de les set galeres pera portar lo Príncep á despeses propies perque no considerassen los venidos que per alló havien tingut alguna causa de justa queixa per tanta gana que tenia deixar carregats los catalans y encara ha gosat dir sens mes vergoña que lo Princep desde allá de Cicilia feu embaixada al Rey son pare pera demanarli perdó, y que en continen que la tingué torná en Cataluña acompañat de molts cicilians sens voler fer memoria com he dit que catalans fosen anats á portarlo ni que catalans ninguns vinguessen ab ell essent lo contrari tan notori que no hi ha qui ú ignore, ni tampoch en quant escriu, diu res en rahó de les reals parts y admirable condició del Príncep, y tot perque en poch ni en molt no restás en los catalans la culpa que ell los carrega alleujada y aixi per só podeu ben acabar de entendre la malicia y dañada intenció, que aquell Marineo hom insular tingué en lo escriurer volent callar tan notories veritats ha de creurer ningú que havia de fiarse lo Príncep aixi tan llauixerament y tan sens mes del Rey com ell diu tenint tan provades les trampes y dañats propòsits de la Reyna essent veritat que ab tot lo que los catalans lo aseguraren los quals en aquell temps estaven en reputació y opínió de altres romans pera en tota la Europa no si volia fiar com ja he dit ni si fiará sino ab la sobrada importunació dels Embaixadors y molta confianza que tingué del arrimo y valor de catalans y aquest fonch lo punt sustancial y lo estímulo major que als cathalans apres mogué á fer lo que feren considerant que per aquella confianza se hera determinat de venir lo Príncep y havia patit.
D. P. Gran rahó tenia de notificarse, de mi os se dir que may mi fiara y també os dic que los cathalans se posasen en molt gran laberinto y no se jo com no miraren millor lo que feren esent com son tan savis y tan reposats y recatats en sos actes.
L. Y per no mirari prou los vingué apres de sobre tanta calamitat y desventura que es estat perduda casi la mitat de Cathaluña perque puig ja foren en lo fanch de lliberaren á la fe de calsigarlo ab molt gran valor y esfors.
F. Qui no habia de fiar de son Rey majorment en promeses fetes pera benefici de son fill?
D. P. Qui tenia vists y considerats los intens y trampes de la madastra.
L. Finalment com he dit lo Príncep arribá asó en Cathaluña y besá les mans al Rey son pare, humiliás ab gran cortesia á la Reyna sa madastra, ferense per esta vinguda grandísimes festes y alegries y mudárense en aquella hora totes les coses en tal forma que pareixia que no hi havia de haver del pasat ja mes memoria. La Reyna empero que pera fer regnar son fill rabiava no teninse gens per contenta del que vehia si be que disimulava fort tingué forma de doná á entendre al rey que lo Príncep tenia concert fet pera matarlo.
D. P. Jesus es posible que de tal infamia notasen á una persona tan santa y tan bona com vos haveu dit que era lo Príncep y lo Rey vingué en creurer tal cosa?
L. Lo Rey ho cregué y prontament maná pendrer al Príncep que á les hores era en Lleyda ahont lo Rey tenia Corts als cathalans y fentlo portar pres al Alfageria en Zaragoza y allí fonch detingut molt estret.
D. P. Que faria y qual restaria en aquella hora Cathaluña vehense tan afrontada ab la paraula rompuda y al Príncep que tan clarament amava pres y tan maltractat y en aquell temps que de tan poblada se obria com una mangrana.
L. Ja podeu pensar qual restaria la Cort que en Lleida estava ajuntada per una part envia tres embaixadors al Rey suplicassen per la llibertat del Príncep y per altra elegí 27 persones dels tres estamens a les quals doná plenísim poder pera tractar, delliberar, suplicar, fer y gastar tot lo que fos menester pera la deslliuració del Príncep manant y provehint que en continent les dites persones elegides sen anassen á Barcelona y dins la Casa de la diputació se ajuntasen y allí representant tot lo Principat provehisen en tot lo necesari: les quals aprés de ajustades allá delliberasen trametre nous embaixadors y aixi eleigiren 12 persones que ajustades ab les tres de la Cort de Lleida foren 15 les quals totes juntes suplicaren al Rey per la mateixa llibertat y férenli queixa de la paraula rompuda respon que non vol res, carregant de mes veles los diputats y 27 persones que li embien 45 embaixadors mes astant de forma que penso si foren 60, ni per aqueixes tampoch lo regne fá res ans bé tingué sospita que los embaixadors venien á proposit de pendrel per lo qual se partí de Lleida de nit y á peu ja ques volia posar á sopar deixant les taules parades y aixi aná fins á Fraga y aprés de allí á Zaragoza.
D. P. Que desbarat tan gran y ab quanta confusió restaren los embaixadors y la Cort que allí estava ajuntada.
L. Ja may fonch vista cosa mes terrible ni mes miserable anaben totes les gents per los carrers atónites, confuses, desatinades mirantse los uns als altres sens saberse donar remey ni consell.
D. P. A la fí en ques resolgueren?
L. Lo Principat de Cathaluña vehent ja clarament que lo Rey D. Joan no sols atapava mas que apartava les orelles á tan justes plegaries que ja per vía de paraules no tenia remey lo negoci delliberá remediaro per vía de obres y aixi ajustá de prest un poderós exercit y fer Capitá general de aquell al Compte de Motlicamara que en continent marchás á la volta de ahont era pres lo Príncep per deslliurarlo á forsa de armes, entés asó per lo Rey reselante de majors inconvenients provehí incontinent que lo Príncep fos deslliurat y aixi fonch fet y no contents encara de asó los catalans volgueren que lo Príncep tengués en Cathaluña lo govern y mando plenísim en tal forma que al Rey sols quedás lo nom de Señor, los fets y la fidelitat se donás tota al Príncep pera seguritat de la qual cosa fonch feta una solemne capitulació entre lo Rey y Principat, asó con dos asentat tant en favor de cathalans entra lo Príncep en Cathaluña y aprés en Barcelona ab gran triunfo y alegría de tots y de allí avant governá com á Soberá Señor sens contradicció ninguna.
D. P. O! Com acabaria gloriosamen lo negoci los cathalans dignes son per cert de gran llaor nols ho cal llevar que en tots temps son estats homens de gran fet y de gran punt y molt celosos de la honra propia; donchs señor com aprés se torná á desbaratar lo relotge?
L. Jo os ho diré fet tot asó y arribada la cosa en los termens que haveu ohit la Reyna que á la veritat era una princesa de gran coratge y molt apasionada obstinada ja en son mal proposit no contenta del que veya desitjosa de arribar á son obtat que era fer reynar á son fill Don Fernando aprés de son marit y asó com ja he dit no podia ser vivint lo D. Cárlos determinás, ó per una vía ó per altra matar al príncep D. Cárlos y ayxi de fet li feu donar metgines de les quals dins tres dies mori.
D. P. Fou gran crueltat, ó iníqua obra, ó ambició pestilencial, ó rabiosa copdicia de regnar que á tots los mortals transtorna y sega no fera un Nero, no un Cila, no un Herodes, no un Punico, no un D. Sancho quart, ni un D. Pedro Cruel reys de Castella tan gran crueldad ni tan exorable maldad, be sé jo que D.ª Leonor muller segona del rey D. Alonso que conquistá á Sardeña per voler fer Señor de molt gran part del regne de Valencia á son fill D. Fernando Marqués que fonch de así de Tortosa en perjui de D. Pedro primogenit del rey fill de la primera muller posá en condició y perill de perdres tota la corona de Aragó. Pero á com se vulla no intentá una cosa tan maligna ni tan endiablada.
F. Per ventura Sr. Libio alleven aixó á la reyna Doña Joana los que foren afectats al príncep D. Cárlos, y que no fan á creure totes les coses aixi de llauger, no sabeu lo que diu lo refran que á mal, y a bé tothom hi afig.
L. Jo no mi trobí, testimoni de vista jo nol' puch fer, mas dich lo que he ohit, y aquesta la pública veu, y fama per tot lo mon generalment creguda á mí me recorde encara un principi de unes coples que per aquel acte se cantaren á les hores y molts anys apres per tota la terra que diu: «Plegue á Dios que Abril surta el lavar del agua murta,» y asó se digué aixi perque tingueren per molt cert que li donaren les metgines ab aquella aigua de murta no falta qui digue que ab altre modo se li donaren, pero á com se vulla tot lo mon concordá que se li donaren molt gentilmen lo ques trobá en Escriptura y proses es que la ánima del Príncep pochs dies aprés que fonch fora del cos aná moltes nits per Barcelona cridant á veu plena y publicant que la reyna sa madastra lo havia fet morir á metgines y de asó feya grans queixes com que demanava venganza.
D. P. Seria aixó alguna fantasma ó cosa fingida.
L. No se aixó, pero se asó que tota Cathaluña ho cregué y tingué per cosa molt certa y aixi se determiná posar en armes contra lo Rey y Reyna publicántlos per enemichs capitals de la cosa pública ab solemne crida primer per la ciutat de Barcelona, y aprés per tota Cathaluña.
D. P. Cosa brava y molt terrible fonch aqueixa y que motius prengueren.
L. Los motius que ells posaren en la Crida jo no los sé, mes lo que los mogué pera obrir la guerra son aquestos primerament perque lo Rey los havia trencat la feé y paraula que donat los havia só es que guardaria y faria guardar la persona y honor del Príncep com la sua propia y asó fonch quant lo Principat de Cathaluña enviá les set galeres pera portarlo y lo Rey contravenint al promés feulo pendre en Lleyda com es dit, segonament perque contra les constitucions ja que tota vía li havia plascut pendrer lo feu traurer del Principat y també ne feu traurer á D. Joan de Beamunt, Prior de Navarra y á Gomez de frias, qui foren presos juntament ab lo Príncep. La tercera perque rompe als cathalans les Capitulacions promeses y jurades sobre estes diferencies señaladament que havent promés y jurat lo Rey en aquelles capitulacions entre altres coses que no entraria en Cathaluña sino que per lo Principat fos demanat no duptá de entrar en ella per la qual cosa en continent fou ab veu de pública crida publicat que fos tingut per persona privada y enemich de la cosa pública. La quarta y última y mes principal que totes que no duptá de llevar la vida al Príncep llur Señor.
D. P. Prou son aqueixos punts calificats pero los primers no creu ja de coses pasades sobre les quals será vinguda á fer entre les parts, concordia y fonch quant se deslliurá als cathalans lo Príncep y se li doná absolutament lo mando y Señoría de tota Cathaluña donchs perque despues se havien de fer motius de coses que ja no tenien subsistencia?
L. La veritat es que eren ja com dieu coses pasades pero vos també sabeu que encara que los mals que un home té comesos té perdonats y remesos si aprés empero de nou ne perpetra de altres los que ja son perdonats als que perpetra de nou se acumulen y de aquells se té considaració y agraven lo delicte de nou comés y pera aquesta raó vullgueren y pugueren ajustar á tan iníqua obra darrera les primeres que ja contra los cathalans se eren comeses donchs par vos á vos Señor que son aquestes justes rahons pera pendre les armes?
D. P. Yo he ohit dir adalguns cavallers valencians y també á cathalans que lo ques feu pera deslliurar lo Príncep fonch molt ben fet pero lo que feren despues que fou mort que fonch molt voluntari.
L. En necesitat me posau Sr. D. Pedro ab lo que dieu de adresarme en la sella y de aprimar la ploma pera respondre adaixó y pera desfer la opinió dels que dien aixó que jo se que no falta qui hu diu y primerament dich aixi que ó los que dihuen aixó creen que los cathalans se atravesaren en aquelles diferencies que foren entre lo Rey y lo Príncep y que los fos promes per lo Rey lo que ja está dit ó no; si dieu que si en ninguna manera pot ser la sua rahó bona perque es cosa clara y cert que si puguerent benament demanar la injuria per la capsió del Príncep contra lo promés feta molt millor y major raó tingueren de posarse á demanarla per rahó de la mort del mateix príncep perque lo dany era major y la injuria major y sino creheu que si atravesaren ni quels fos promés res en benefici del príncep dich que ni en la primera vegada ni en la segona no tingueren raó ni causa de posarse los cathalans en res de alló ques posaren sino digaume per vostra vida á que propósit á de encarregarse lo Principat sobre lo que lo rey vol fer y fá sobre son fill molt voluntaria seria semblant deligencia, bé pot empero y deu suplicarlo ab suma instancia pera en benefici del fill pero que si lo Rey non vol fer res presuma lo regne de ferlos fer per forsa asó no te lloch, ni comport en manera alguna majorment que Cathaluña no es tota la corona, ni tampoch es cap de la corona per haverse de carregar sobre les espalles una cárrega tan pesada, y tan de reselar, y tembre aixi que si sos cathalans nos atravessasen en res ni paraula los fou donada de res tampoca rahó tingueren en lo que feu per la capsió del príncep, com en lo que feren per la mort del mateix príncep. Pero si ells se atravesaren en asó y paraula los ne fou donada dich que pogueren molt ben fer, y eren obligats ha fer lo que en la capsió, y per lo semblant pogueren fer, y fou lo que feren per la mort, y la mateixa lloor, y honor quels fou donada per tot lo mon als cathalans fins pujarlos als corns de la Lluna per lo que feren per la capsió mereixqueren per lo que feren per la mort, y encara maijor, y sino per ninguna la mereixqueren, y aixi resta per de ninguna valor, y forsa la rahó de aqueixos cavallers queus han dit aixó Sr. D. Pedro mas es cosa certa, y molt notoria que los cathalans se atravesaren en aquelles diferencies, y que per la intervenció dells restaren concertats, y avenguts lo rey y lo príncep, y per esta rahó, y causa se posaren y pugueren posarse en la primera diligencia, y com aprés los fonch notoria la manera de com feren morir lo príncep, que com he dit foren metsines se pogueren posar en la segona, y fonch tot molt ben fet, y dich mes que ponderant bé la prudencia, experiencia, y maturitat de la nació cathalana de que solen tots temps usar en totes ses coses, y tras asó la innata fidelitat sua á cerca de sons reys y señors per tan inumerables actes provada, y sabuda, y per los mateixos reys tan ubertament confesada en tots temps ha de forsarse qualsevol persona de bon juhi ha creure quels degué sobrar la rahó pera rompre ab lo rey, y en asó noi deu haver mes que replicar ni portilar ni contradir.
D. P. Está bé tot pero en aqueixa mort segons lo que Señor nos teniu dit noi tingué culpa lo rey que la reyna la faria si toda via estáu en creure lo queus digué.
L. Estich en creure asó que si ell morí de metsines fonch principalment per industria de sa madastra la reyna tácito consensu del rey per les causes apuntades, y perque tal fou la pública veu y fama, y encara per maijor corroboració de asó quant á la madastra he oit dir io á una señora molt reverent, y molt principal persona la qual no vull io ara nomenar qui unes beates tingudes per molt santes dones, qui foren lo principi del Monestir de Hierusalem de Barcelona deixaren dit á les primeres lijoses de aquella Casa, y de aquelles ha derivat despues en les que vui viven allí, que havien agut relació com la reyna D.ª Joana no estava en vía de salvació que essent aixi pareixeria mostrarse que la tal pena se meritava per la tal obra, y ella mateixa mostra prou que havia de ser aixi per lo que dix poch ans que finas remordent la sua propia conciencia.
D. P. Y qué dix per vostra vida?
L. Jo us diré, tenint á son fill lo príncep D. Fernando per la má li digué: Ai hijo mio tú te quedas, y sabes que para reinar, pero io triste me voi, y no sé si para penar.
F. Estraña cosa es aqueixa y es posible que aixi sia.
L. Dich que aixi me fonch dit, y es té per cosa molt certa.
F. Com se vulgueren, ó perque s' vulgueren aquelles dones entremetre de tal cosa.
L. Perque aquesta reyna principiá aquella Casa de Hierusalem á instancia delles, y per manament de la reyna se feu la Iglesia que vui hi es encara que á la veritat es prou sotil, y mostra poch ser obra de reyna, y per só foren elles tan curioses de voler saber lo succes, y fí de la reyna, y en lo que dieu que lo rey no creu que tingués culpa en tan pésima obra també mo voldria creure jo perque un príncep tan singular com fonch lo rey Joan mal se pot creure que auria de cabre en cosa tan fea mas tinguela molt gran en asó qui non mostra de la mort casi pesar ningún, nin feu lo sentiment que devia, ni tampoch vulgué donar descárrech als cathalans del que públicament contra la reyna, y encara contra ell se deia, y s'pretenia ni'ls volgué lo rey complaure en certes coses que contra la reyna demanaven ans bé monstra en sos actes plaureli tot lo fet per tot lo qual se hagué de creure que també lo rey sabé en la mort del príncep, ó que tásitament hi consentí com es dit, y per só se hagué de fer determinació de obrir la guerra contra ell per la reyna la qual durá deu añs ab grandísimes mortaldats de homens y derrochs de Castells, y ruines de viles, y finalment arribá esta furiosa guerra á créixer tant, que dixa despoblada casi la mitat de Cathaluña.
D. P. A com se vulla os dich que es forta cosa llevar la obediencia al rey, y ja es mes fort ferli guerra oberta; jo crech que mai se es vist tal.
L. Mes fort cosa es trencar la fé promesa en acte tant señalat matant la persona de son propi Rei, que á la veritat ja lo príncep D. Cárlos era Senyor de Catalunya ab tot effecte que son pare com ja tinch dit no s' reservá en ella sino lo nom de Compte de Barcelona, de manera que ja als cathalans no sols los feu lícit tornar per la honor sua propia per rahó de la fée y paraula rompuda perque «frangenti fidem fides frangatur eidem.» Pero per la desonra de son Rey y Señor com ho era ja lo príncep y al que dien que no ses vist may semblant cosa anaune molt engañat y mostrau bé que ho haveu llegit poch ó teniu mala memoria encara que traure inconvenients no es soltar la questió tota vía os contaré alguns exemples de coses semblants perque conegau que ja es estat y no tingut per mal ni per illícit com vos dieu y creiu quant ab justicia y rahó ses fet. A Tarquino rey de Roma la obediencia y lo regne pera in perpetuum li llevaren los romans y guerra crudelísima li feren fins á portarlo á total ruína y perdició y no perque hagués ofés á tota Roma com así havien ofés á tota Cathaluña sino á una persona particular de aquella, y no havia fet lo rey la ofensa sino un fill seu que seria semblant á nostre cas si tota vía es aixi que sola la reyna sabé en la crueltat, donchs los romans per só no sols no son tinguts per traidors ni rebeldes mas son tinguts per molt honrats y valerosos com á la veritat ho foren aquells y aprés mereixqueren esserlo tots los descendents. Y dins nostra España al rey D. Alonso de Castella desé de aquell nom tambe li fonch llevat lo regne y contra ell uberta guerra per los castellans esent lo mes sabi, lo mes lliberal y magnánim príncep de quants les hores eren en lo mon tan que per avuy los castellans lo nomenen D. Alonso el sabio donchs adaquest li llevaren ja dich tot lo regne que no li restá sino Sivilla y murí deseretat que al rey D. Joan encara que los cathalans li feren veurer la cara del llop y aprés provar la fortaleza y la agudesa de les dens á la fée jal cobraren per son Rey y Señor y visqué entre ells molt amat y morí molt plorat.
F. No está mal aqueix exemple pera refrenar la llengua maliciosa dels castellans y matraca que sobre asó de la guerra del rey D. Joan nos donen.
L. O. Señor, que seria nunca acabar si tot lo contingut de coses semblants entre los castellans y sos reys se vulgués contar no sabeu lo que dix D. Joan de Lanuza, cavaller aragonés, que fonch molts anys Virey de Aragó.
F. No hu sé jo.
L. Están allá en Castella en la taula de un Señor dix á son propósit sobre certes diferencies que ab un cavaller castellá portave tenint un tros de pa en la má: Este pedazo de pan hartará á todos los leales de Castilla y á todos los traidores de Aragón.
F. Notable y valerós parlar fonch aqueix.
L. També porieu dir verdader.
D. P. Y D. Pedro lo cruel rey de Castella he llegit yo que están prop de Oriola ab un poderós exercit contra lo rey en Pere tercer de Aragó que també tenia altre exercit allí contra lo de Castella y volen induir alguns capitans castellans á son Rey á que donás la batalla dix lo rey tenin un pá que de un fadrinet havia pres en la sua má: Si yo tuviese conmigo los soldados que el rey de Aragon tiene consigo y los havia por mis vasallos como él los ha sin miedo ninguno pelearía con todos vosotros y con toda Castilla. Y com aprés en hora que ja sopava tornaren á importunarlo que en lo endemá havia de donar la batalla torná altra volta á dir: «Ha que buen consejo! digoos que en este pedazo de pan hartaria á todos los leales de Castilla».
L. Aixi es veritat que jo hu he llegit mes avant al rey Segismundo de Hungría que aprés fonch Emperador y li fonch llevat lo regne per sos vasalls y declarada guerra contra ell per faltarlos en certes coses lo promes y ja molts anys abans en temps del emperador Enrich tercer los mateixos húngaros llevaren lo regne al rey Pere son natural Señor per tractarlos mal y rompre los previlegis al emperador Federich tercer de aquell nom besavi del emperador D. Cárlos quint Rey y Señor nostre no se li alzaren los vasalls del Ducat de Austria y contra ell també obriren guerra cruel asitiantlo en una ciutat sua ab tanta porfía com si fora dells un cruel enemich, y no permes de perque no volia donar llibertat al rey Ladislao de Hungría, y Boemia, que en son poder tenia pretenia que li faltava la paraula que sobre la llibertat de aquell príncep los havia donada que seria molt semblant al cas nostre molts altres exemples os poria Seniors portar que farien al propósit que per no donarvos pena dixaré de dirlos pareixentme que aquestos sobren. Creheume que es fort cosa sufrir injuria una persona honrada, quant mes ho seria sufrirla tot un regne com ho diu lo Marques Inigo Lopez de Mendoza, y molt bé Calorbuenos soguzgados no tardaron en buscar como libraron sus estados: y considerant bé, y ponderant asó lo rey D. Joan ja que la pau fonch consertada sobre estes diferencies, y moros entre la vintisetena que dins Barcelona representava tot lo Principat de Cathaluña, com he dit, y la mateixa ciutat de Barcelona de una part, y lo rey D. Joan de part altra, que ia la reyna D.ª Joana era morta, que no permete Deu ves cumplit son desig, per tan ilícita forma procuras tractant, y altercant sobre que motius se posarien en lo acte de la jeneral concordia sobre lo perque aquesta furiosa, y porfiada guerra se here comensada, y moguda, la qual com he dit durá deu anys, y volent los del rey que s'digués, que la infedilitat, é inconsiderada furia del principat ho havia causat y los del Principat que no sino la falta de fée y trencament de paraula del rey respongué lo justificat rey D. Joan no se diga eso ni esotro mas dígase que se movió por pecados de todos.
D. P. O! bona conclusió per cert digna de ser eixida de boca real de manera Señor que en aixó para aqueixa guerra.
L. A la fée en asó y lo rey considerant que per mal consell y haver volgut fer los negocis ab violencia y demasies era pasat per tans grans treballs y fatigues tractá de allí avant als catalans ab tant amor y respecte y cortesía que no pareixia entre ells rey sino compañó é igual á ells y de asó vingué que se li tornaren aficionar en tanta manera que en la guerra que tan tost aprés sobre vingué al rey contra los francesos per lo Comptat de Roselló feu lo Principat y tots los particulars de aquell tant esfors y mostra de sí que apesar dels francesos socorreguere al rey que dins Perpiñá estava asitiat per ells fent retirar los enemichs fins á Narbona, mirau quant pot fer y quant fá mes príncep ab sos vasalls tractantlos ab amor que no ab rigor.
D. P. Es molt gran veritat majorment quant son verdaders homens los vasalls com ho son en general los españols y per tals tinguts y mostran bé aquell graciós parlar del valerós y magnánim emperador Maximiliano que deya com per un donaire: Rex Angliæ, Rex démonum, Rex Galiæ, Rex asinorum, Rex Hispaniæ, Rex Hominum, Nos vero rex. Regum, set non dominus dominantium: de manera que als españols tenia per homens.
F. Acutísim y graciós sentit fonch aqueix per ma vida.
L. Ell estava en lo cert y per só creume Señors que fan al tractar com á homens si volen servirse los prínceps de ells com de homens, no sé si hauré ben conclós mon propósit y si vostres mercés estarán ben satisfets de la promesa mia, sé almenys asó que seré estat masa prolixo y per só pesat y enujós.
D. P. No ab tota veritat ans me pesa á mí com ja acabat que molt me deleitava en ohirlo y es molt gran lo plaer que he prés en saber que aixi á pasat aqueix negoci per la honra de la nació cathalana y tinch per averiguat y per bó lo descárrech que haveu Señor donat dels cathalans y vá molt de altra manera la cosa de com jo pensava.
F. Lo mateix vos dich que cert fins ara jo tostemps he cregut que de aqueixa guerra no podien donar los de Cathaluña la deixada que pera la honor nostra convenia y ara tinch entés que podem cumplidament anar ab los ulls als aont se vulla que no es poca alegria é contentament que de asó á tots deu cabre.
L. A la fé que es aixi, y creheume altra vegada que lo Rey ha de ser Rey, y no tirá, que lo nom de Rey á regendo á bene regendo se deriva, y lo regiment ha de ser ab regla dreta, que tot es una mateixa virtut de vocable, y ha de quedar lo que promet també, y aixi Aristotil entre altres consells y avisos que doná al Rey Alexandre molt saludables li diu: Alexander serva pacta. Y encara que lo Rey D. Joan fonch un gentil Príncep, ó fos per induccions de malignes persones, ó per altres causes no deixá de donar ell lo principi de aquelles desgracies quant feu aquella demasia al Príncep D. Cárlos son fill en no donarli lo regiment de Navarra com era de rahó, y de justicia, y de aquella sement vingué á naixer tota aquella cisaña, y tot lo mal, que apres sucehí: quia dato uno inconvenienti plura sequntur. Y com sabeu: Qui causam damni dat damnum dedisse videtur. Apres ja veheu de quanta importancia fonch lo trencar de la paraula en la presa del Príncep feta en Lleida: mes avant lo traurel del Principat á ell, y als que foren presos ab ell contra constitucions, y privilegis: lo rompre també les capitulacions fetes entrant lo Rei en Cathaluña contra lo promés y jurat: y finalment lo llevarli al Príncep ab tant lletja forma la vida; son coses aquestes molt terribles, espantoses, é insoportables.
F. Si son cert, y mai tal jo havia hoit ni cregut.
L. E aquí Sor. Fabio si en esta terra os donaven á llegir los que son homens honrats sabrieu primerament com ja us tinch dit millor qui son y entendrieu estes, y altres semblans coses dignes de memoria, que os deleitarien, y aprofitarien per so de asi avant: obriu los ulls, y llegiu tos temps que pugau que no dania á res lo saber lo suces de les coses pasades; ans aprofita molt bé, y fa que los que no les ignoren son casi profetes de les per venir.
D. P. Tot está molt ben dit, y ja en asó no hi ha mes que saber, ni replicar salvo que voldria tenir un desengany pera reposarme en creure que lo que es dit per vos Señor en asó va sens passió, ni affecció.
L. Y qué tal per vostre vida?
D. P. Voldria que m' digueseu si vostre pare, ó avi, ó en fí de vostre llinatje, que en aquella temporada se trobava seguí al Rey ó al regne?
L. Ja se ahont tirau vos me voleu confesar puix haveu de saber que seguí lo Rey, y era mon avi la causa fonch aquesta que era ell nebot de D. Lluis Despuig Maestre de Montesa aquell tant gran privat del Rey D. Alonso de qui tan particular memoria fa Panormita en lo llibre de Dictis, et factis; lo qual fonch com crech, que haureu vos Sor. D. Pedro ohit en vostra Valencia, tan senyalat home, y tan singular, que dixa renom de bon Mestre, y aixi lo nomenen encara per avuy en tot lo Maestrat de Montesa y aquest Mestre D. Lluis acomaná la Fortalesa de Peníscola que á les hores estava per la religió de Montesa á daquell mon avi lo qual per aquella causa hagué de residir en aquella concurrencia de guerra allá á servey del Rey perque lo maestre com haureu tots entés seguí y serví al Rey en persona y casa singularisímament, y fonch capitá general de la Reyna D.ª Joana y del Príncep D. Fernando quant los assitia lo Compte de Pallás com á capitá general de tota Cathaluña en Gerona, ahont ell mostrá molt clarament lo valor de sa persona quant los enemichs entraren en la torre de la Iglesia major en la qual estava retirada la Reyna per una mina que havian feta fentlos retirar ab gran esfors per la mina avant deixantne morts molts de aquells; y també en la presa del Castell de Amposta fonch ell lo primer qui á forsa de armes entrá en lo Castell perque cregau Señor que va tot sens passió y que l'interés del defensar causa propia no m' ha fet dir lo que he dit sino lo trobar que passá aixi lo negoci en real veritat.
D. P. Parme que s'deya aqueix Maestre D. Bernat Despuig.
L. No Señor sino D. Lluis; be n'hi ha hagut altre que s' digué D. Bernat, y fonch nebot del primer que encara lo jo alcansat y conegut, també notable persona á qui lo Rey Cathólich trameté per embaixador al Papa en lo qual carrech ell se senyalá y s' mostrá persona molt principal, molt sabia y de valor.
D. P. Ara está be tot jo crech cert que lo que haveu dit va sens la afecció, y passió que jo reselava puig aquell vostre avi nos adherí al regne ab tot que sense aixó vos tinch jo per persona tant justificada que no crech que propis interessos vos farien parlar apassionadament ni contra veritat; todavía está aixi mes'assegurat lo negoci y perque me ha vingut ara á la memoria una altra cosa sobre assó que jo desitjo no menys saberla que qualsevol de les altres me haveu Señor de fer mercé de dirla, y ab ella acabarem esta plática, y anarnos ne hem á dinar que de Missa per ara no 'n cal parlar que ja son tocades les dotse; y desi seguirem tots los cathalans unánimes la empresa contra lo Rey, ó si adheri ab ell alguna part del regne.
L. Tots unánimes á la fé seguiren la empresa aixi en lo determinar com en lo obrar, salvos sis, ó set persones principals que per sos respectes allá se volgueren olvidar de la honor de la patria, tots los altres empero so es los Bisbes ab tots los del bras eclesiástich, los Comptes, Viscontes, y Barons, ab tots los del bras militar, y totes les ciutats y viles per lo bras real salvo una, ó dos entraren en aquesta demanda y perseveraren en ella fins á mes no poder, y no repentinament sino sobre molt pensat, rumiat, y ben ponderat lo negoci ajuntatse sobre assó una y moltes vegades, y pensant y pesant lo que havien de fer per molt prim lloch, si, Señor si, que per so es rahó que cregam que lo que feren los cathalans fonch ben fet puig tant fonch remirat, y per tant savies persones, y tant destres cn coses de punts de honor determinat.
D. P. Sus Señor no perdam mes temps en assó que ell resta tant clar, y tant averiguat que no pot mes, y yo per mí ne resto lo mes satisfet, y lo mes content home del mon.
F. Y jo tan alegre que no ú sabria encarir, abrazarvos vull Sor. Libio per la tant bona obra com á la nació nostra haveu feta en traurer á llum aquesta veritat, y si no son ingrats los cathalans os han de restar per so en lo major carrech del mon, y á esta ciutat també puig per serse adherida ella á tot lo Principat pera l' fer aquella guerra haveu emprés vos la defensa de la honra comuna.
L. Deixemnos de rahons, y anem á beurer que ja pasa la hora, y fernos ha mes profit que tot aixo.