Lo rondallayre - Lo capdell d' or
N'era una vegada un rey molt poderós á qui res ne mancava pera serne felis com no sigués que en cap manera podia haver fill ni filla de sa molt aymada com gentil muller, qual cosa lo tenia en estrem dolorit y contristat.
Y veus aquí, qu'esdevingué un dia en que sa muller fou deslliurada d'una infanta que per lo agraciada y bonica podia ben be esser la alegría de qualsevol pare, tant mes quant lo rey havia desitjat sempre haver successió, valdament la que hagués fos de fill ó filla. Emperó no fou aixís, pus l'home quan no te una cosa la 'n desitja y quan la té ne vol un'altre; lo rey restá molt enujat d'haver filla y no fill que 'l succehis, car havent filla, segons ell, be podia esser que's conservés lo bon nom y esplendor de son poderós reyalme, mes no ab l'ufana ab que fins llavors sostingut s'havia.
Y per ço fou que comensá á mirar malament á la
noya y la tingué tan aburrida qu'un dia deslliberá lo
tréurela de casa y aixis ho feu.
La qual filla una volta fora, tota tristeta y plorosa, comensá á caminar, y camina que caminarás fins á tant que essent nit trobá un bosch. Y ella no s'hi gosá á ficar, perque may habia eixit de casa sua, y res del mon conexia y molta pór li 'n feya una boscuria com aquella. Mes com la necessitat no te lley, per molt que la temensa li fes recár d'entrarhi, per fi's resolgué á ferho, y una volta á dins, ab la poca llum de la celistia, vegé un arbre de grossa capsalada y sota del arbre una velleta d'eixas que tenen molts de consells y sapiencia y que sempre's troban á punt de fer una bona obra. La qual aixis que la vegé tant trista li'n pregá que fes mercé de contarli perqué ho estava y com era allí vinguda. Y la noya li contá sa pena, que per ser tant gran, se 'n condolgué la vella y volentla apariar en quant li fos á ma, li dongué un capdell d'or tan bó com altre en lo mon no n'hi havia, dihentli avans, que li 'n restava sols demanarli que 'l rebés ab un consell qu'ella li donaria, de no desfersen pas may per molt que 'n fos pregada, com no sigués per tractes de casament ó boda.
Ab aixó ne quedá ja molt aconortada la noya, y á punta de dia, després d'haver pres comiat de la velleta, ab prou sentiment de la sua ánima, se 'n aná, camina que caminarás, fins que fou á un altre reyalme y en ell á una gran ciutat ahont feu aturada.
Y veus aquí que tan bon punt fou en ella, quan comensá de veure molta de gent que d'assí d'allá anava y venia com si no trobés lo que cercava. Tots los quals duyan ricas vestimentas brodadas d'or y plata ab lo que ne vingué ella en coneixement de com se trobava á la ciutat ahont era lo palau del rey y eran aquells llurs patjes. Y li mogué alló 'l desitg y volent saber lo perqué de tantas anadas y vingudas, emprengué un dels patges y li'n demaná fos servit de dirli perqué tan afanyats anavan. Mes com de cans y pobres tothom s'escusa, ni sisquera meresqué la noya que li'n fos tornada resposta. No la acobardí aço, ans al contrari, aná preguntant, preguntant fins á trobarne un que li esplicá, com al brodar la reina un vestit per lo seu real espós, se li havia acavada la seda d'or, que n'era de mostra tan bona y fina, que per mes que cercavan, en lloch trobarne podian de pariona, cosa que posava contristat al rey per lo molt que 'n tenia contemplada y ben volguda á la sua gentil com virtuosa esposa. Y com que la noya tenia lo capdell de la velleta, ne fonch molt contenta de poderne fer bé, si per cas fos que lo seu or al que gastava la reina se pareixia, y ne pregá al criat que entrés al palau y digués, qu'ella tenia un capdell d'or tan bó y fi, com no n'hi hagués d'altre en tota la terra. Mes gens de cas ne feren, pus que la tenian per
folla: á la fi, tan y tan pregá que s'esdevingué lo sentirho lo fill del rey, jove molt ben dispost y noble, aixis d'ánimo com de figura, lo qui incontinent demaná llicencia á los seus pares pera fer entrar al palau á la donzella, y una volta donada, la feu entrar fins á la cambra de la reyna.
Y essent dins, ella que 'n mostra son fil d'or y fou tan y tan parió del que la reyna gastava, que eixa al punt doná ordre pera que li fos pagat ab bona moneda; mes ella com se recordava del bon consell de la velleta, en cap manera lo volgué vendre y per mes que li oferiren tota mena de joyas y riquesas, no pogueren treuren res, pus no volgué donarlo com no fos per tractes de casament ó boda. Lo qual aportá gran enuig á los reys, per mes que fos dit ab tota cortesla, pus feya impossible lo haver lo fil d'or, car en manera alguna podian voler que lo seu fill prengués per esposa á una pobre y senzilla filla del poble. Mes com que lo cor sols sent y no pensa, y en cors joves sols regna l'amor, lo princep vejentne una donzella tan encisadora com discreta y gentil y recatada se'n enamorá ab tal vivesa, que per mes que feren sos pares pera deslliurarlo de son pensament y per mes que s'enujaren, en cap manera pogueren conseguirho. Qual cosa portá tants de dols al palau, que per fi la noya, vejent que 'l ser ella pobre 'n tenia tota la culpa, determiná descobrir com era filla del rey
vehí y ne foren d'aixó tots molt joyosos, é incontinent manaren á cercar al pare d'ella, que molt havia ja plorat per sa perduda filla, y aparellaren molts jochs y festas y despres d'haberse tractat bodas, s'esposaren princesa y princep, essentne desde llavors tots molt contens y ditxosos per los anys de la sua vida.