Lo gayter del Llobregat (1858) - Romans





ROMANS.







 Dezirer n' hay qu' anc hom no l' hac major,
Mas so ric pretz mi fai tan d' espaven,
Qu' ieu no l' aus dir mo mal ni ma dolor,
Tan tem de far contra lei failhimen.
Albertet de Sisteron.—Bon chantar.....




 — ¿Perqué ploras, trobador,
 Lo de la gorra de grana,
 Lo de l' arpa de marfil
 Ab l' argentada cigala?

 Perqué penja sempre al vent,
 Qu' entre las cordas de plata
 Sembla una verge que plora,
 T' arpa endolada en la espatlla?

 Abans alegretas coplas
 De nit y dia cantavas;
 Ara cantas sols de nit
 Y tristas trobas sols cantas;

 Y quant pujas al castell
 Y en la llar del foch t' escalfas,
 Rodejat de mos vassalls,
 De mos patjes y mas damas,

 En lloch de contarns', com antes,
 Dolsas, com la mel, baladas
 De bruixas qu' en llurs palaus
 De diamants y esmeraldas

 Tancavan als paladins
 Pels qui de amor suspiravan,
 Ubriacantlos ab caricias,
 Com fiu ab Oger Morgana;

 Y de caballers valents
 Que ab llurs armas encantadas
 Drachs y gegants combatian
 Per’ deslliurar á una dama,

 Passas las nits pensatiu
 Mirant las flamas com ballan,
 Y ni 'ns parlas de amoretas
 Ni 'ns cantas de amor tonadas.

 ¿Perquéè ab los aucells te 'n vas
 A plorar en la montanya
 Y de las ninetas fujas,
 Y de tos amichs te amagas?

 Jo se qui dos nits atras
 Te sorprengué en ta cabanya
 Escribint una cansó
 Ab lletras d' or y pintadas,

 Y que ab plors lo pergamí
 Al copiarla mullavas,
 Y en lloch de pintarhi flors,
 Flamas y cors hi pintavas.

 Si ploras perque no tens
 Palaus en lloch de cabanyas,
 Y perqu' en lloch de la gorra
 No pots cenyir elm de plata,

 Jo te armaré caballer
 Y faré que la cigala
 Qu' en t' ayrosa gorra brilla
 Brille sobre l' elm posada;

 Ab tal que al castell quant pujes
 Nos cantes dolsas baladas,
 Y no t' distregues, com sols,
 Mirant las flamas com ballan;

 Y ab tal que no plores, poeta,
 Lo de la gorra de grana,
 Lo de l' arpa de marfil
 Ab l' argentada cigala. »—

 Y lo discret trobador
 Ab mes sospirs que paraulas,
 Baixant lo front vergonyós
 Y tímit puntejant l' arpa:

 —Si ploro, li respongué,
 Y no canto com cantava,
 Y ab los aucellets men vas
 A queixarme 'n la montanya;

 Si ambiciono richs castells,
 Y blassons y duras mallas,
 Y se men van, sens' volerho,
 Los ulls tras un elm de pdata,

 Es perque tinch en lo cor
 Una fletxa d' or clavada,
 Y per sas llagas tant sols
 Son las llágrimas dols bálsam:

 Es perque la nina que amo,
 Gom la lluna als estels, guanya
 En hermosura y riquesas
 A las sultanas del Assia;

 Y que sols de genollons
 Deu ser com dea adorada,
 Y es profanarla cremar
 Encens de amor en sas ara.

 Per ço ploro, per ço al veurer
 Armaduras mon cor salta,
 Y per ço quant vull parlarli
 Gaych de primer á sas plantas.—

 —Molt noble es lo astre que adoras,
 Respongué la hermosa dama
 Alsant y dant á besar
 Al trobador sa ma blanca:

 Molt noble es lo astre que adoras,
 Trobador de la cigala,
 Lo de l' arpa de marfil,
 Lo de la gorra de grana;

 Pero no tant que no pugas,
 Si es que fins á tu se abaixa,
 Mirarla de fit á fit,
 Gom al sol en la montanya.

 Ama-la axi, trobador,
 Gom la has amada fins ara,
 Pus si pujan fins al cel
 Los cants que 'ls rossinyols cantan,

 Be poden fins á una reyna,
 Quant mes á una castellana,
 Pujar los ays de ton cor
 Y los divins tons de t' arpa;

 Y estigas cert que per rica
 Que sia la nina que amas,
 Perque la cante y l' adore
 Un' arpa y un cor li faltan.—

 Y 's diu que desde aquell jorn
 Torná á sas dolsas baladas,
 Y á sas historias de bruixas,
 Y á ser volgut de las damas
 Lo enamorat trobador
 De l' argentada cigala.


 Desembre de 1840.