Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo hivern





LO HIVERN.







 Aras no altcla ní canta
Rossinhols,
Ni crida l' auriol,
En vergier, ni dina florest,
Ni par la flor groga ni blanca.
Raimbaut d’Oranqe.—Aras no siscla....




 Ja ve ja lo hivern , hermosas,
 Robant als monts llur verdura,
 Y llurs fullas y hermosura
 Á las vinyas pampolosas;
 Ja ve desfullant las rosas
 De llurs galas, y al clavell
 De son color, mes vermell
 Que aquell ab que la rojor

 Pinta, quant parla de amor,
 Lo front del tímit donsell.

 Als arbres de front altiu
 Y de verda cabellera
 Que dona en la primavera
 Als moxonets sombra y niu,
 La corona ab que lo estiu
 Cenyí llurs caps de gegant
 Los vents se la van robaní
 Fulla á fulla y brot á brot,
 Y arrossegantla pel llot
 Entre 'ls peus del caminant.

 Mudas están las montanyas
 Desde que la veu del tró
 No desperta 'l trist ressó
 De las valls en las entranyas;
 Tristas están las cabanyas,
 Pus ja lo corn bramador
 Ha penjat lo cassador,
 Ni detras son ramadet
 Va ja sonant, alegret,
 Son fluviol lo pastor.

 Trist es lo hivern quant la neu
 Cubreix los monts orgullosos
 Que alsan llurs pichs capritxosos
 Fins al trono ardent de Deu:

 Trista es del torrents la veu
 Quant al saltar per llurs llits,
 Semblan escarnir de nits
 Tant prest los aguts xiulets
 De un vol de alegres follels,
 Com dels corbs los alarits

 Pus si be lo hivern nevadas
 Y torrents qu' espantan te,
 Per sas fredes nits també
 Te balls y fochs y baladas:
 Llargas son, sí, las vetlladas,
 Ninetas, de la tardor,
 Mes en cambi lo Senyor
 Derramá en lo cel per ellas,
 Mes gran exércit d' estrellas,
 Y en la lluna mes claror.

 Hermosos son los matins
 En que cubreix la gelada,
 Com de una pluja argentada,
 La herba y las flors dels jardins:
 En que los monts diamantins
 De gels eterns coronats
 Semblan palaus encantats
 De cristall y de argent fí,
 Fingint archs de Sant Martí
 Als raigs del sol mes daurats.

 En que dels arbres gegants
 Brillan las socas humidas
 De blanchs caramells vestidas,
 Com de un mantell de diamants:
 Y en que als raigs del sol brillants
 Lluen las selvas glassadas,
 Com las salas encantadas
 O las grutas de cristalls
 Ahont en capritxosos balls
 Passan la vida las fadas.

 Per ço, ninetas, si be
 Te lo estiu mes flors y aucells,
 Lo hivern mes núvols vermells
 Y mes estels de argent te;
 Per ço es hermosa també
 Tant com lo estiu la tardor,
 Pus si li negá 'l Senyor
 Aucells y flors perfumadas,
 Li doná per sas vetlladas
 Fochs y coplas, balls y amor.


Desembre de 1839.