Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo compte Borrell II





LO COMPTE BORRELL II.






 Iba tan tinto de sangre
 Que una brasa parecia,
 La espada lleva hecha sierra
 De los golpes que tenia.
 El almete de abollado
 En la cabeza se hundia.
   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

 «Ayer villas y castillos,
 «Hoy ninguno poseia;
 «Ayer tenia criados
 «Y gente que me servia,
 «Hoy no tengo una almena
 «Que pueda decir que es mia.»
 Romances del Rey Rodrigo.




 Del riu de las ayguas roijas
 La ribera un jorn seguia
 Lo compte Borrell segon
 Que á caball fugint venia
 De sa vila.

 Era de nit y la lluna
 Sobre las ayguas lluía
 Vestint com de un vel de plata
 Las bellas torras moriscas
 De las vilas.

 Mitj caygut lo rich mantell,
 Rompuda la capellina,
 Y penjat atras lo escut
 Ahont las roijas barras brillan
 De sa vila:

 Tints los esparons en sanch
 Que de son caball corria,
 Cobert de pols y suor
 Axi l'vell compte planyia
 La sua vila.

 «A Deu siau mos palaus
 De Barcelona l' antiga,
 Que de avuy per sempre pers
 Ton compte, comptesa viuda,
 ¡Oh ma vila!

 «Que Almançor te ha conquistat,
 Almançor lo de Sevilla,
 Y ha arrossegat per la pols
 Tos pendons que 'l mon temia,
 ¡Oh ma vila!

 «De sanch tos carrers y murs
 Y plassas estan tenyidas,
 Y encara en mon cor ressonan
 Los gemechs dels que morian,
 ¡Oh ma vila!

 «Tos temples están deserts
 Y rodejats de ruïnas
 Que 'l foch de las naus encesas
 Ab roija flama il-lumina,
 ¡Oh ma vila!

 «Tas fortas torras romanas
 Jauhen pel sol derruidas
 Perque 'l carro del rey moro
 Rodás sobre llurs relliquias,
 ¡Oh ma vila!

 «Tos fills has perdut, Comptesa,
 Tos fills de mes valentía
 Que guerreijant per' salvarte
 Ab gloria á tos peus morian,
 ¡Oh ma vila!

 «Eix matí me gosí encara
 De boyra en veurert' cenyida,
 Y eixa nit ploro al mirarte
 Cenyida de flamas vivas,
 ¡Oh ma vila!

 «Mes testimoni es Monsenv,
Que alsa sa nevada cima
Per sobre les richs palaus
De núvols que 'l sol matisa,
 ¡Oh ma vila!

 «De com juro devant Deu,
 Devant del estels que 'm miran
 Plantar las creus de San Jordi
 Sobre los murs de Sevilla,
 ¡Oh ma vila!

 «De com juro per la creu
 De ma espasa damasquina,
 Que Almançor qu' es ton rey ara
 Será ton esclau un dia,
 ¡Oh ma vila!

 Axi jurá, y sospirant
 Y despedintse ab la vista
 Plena de plors, mes de rabia
 Que del dolor que sofria,
 De sa vila,

 Vingué á alsar en las montanyas
 La host temuda que devia,
 Si no en Sevilla plantar
 Lo pendó hont las barras brillan
 De sa vila,

 Arrancar sos richs palaus
 A Almançor lo de Sevilla,
 Y borrar ab sanch de moros
 Lo afront que feren un dia
 A sa vila.

Mars de 1839.