Lo gayter del Llobregat (1858) - Al Llobregat
Joyós y cristallí riu,
Cinta de ayguas platejadas
Qu’ engalanas
Los camps que daura lo estiu,
Tantas vilas celebradas
Catalanas:
Que besas las santas penyas
Y hont sos peus de roca banya
Monserrat,
Y que corrent entre brenyas
Regas ma pobre cabanya,
Llobregat;
En fugir plorant be fas
A buscar en las onadas
Tos conorts:
Qui insulte allí no tindras
De tas grandesas passadas
Tos recorts.
Tos recorts, somnis hermosos,
Visions plenas d’ armonía
Que passaren;
Palaus d'ayre vaporosos
Que al morir la llum del dia
Se borraren.
¿Qué se han fet los jorns, ó riu,
Que l' pendó dels Berenguers
Celebrat,
Flamejava ab gloria, altiu,
Sobre tos pichs altaners,
Monserrat?
¿Qué se han fet los temps de gloria;
Los temps en que Aragó dava
Lleys al mon,
Y en que al vent de la victoria
Son estandart tremolava,
Ahont sont?
¿Qué se han fet los paladins,
Los torneigs y trobadors
Y las damas,
Qu' en los palaus taberins
Encenian tots los cors
En llurs flamas?
Barcelona, Barcelona,
Reyna viuda que has perdut
Ta bellesa,
¿Qui te ha pres la tua corona?
¿Qui ton mantell te ha romput
De comptesa?
Los gótichs castells feudals
Qu' entre núvols se perdian
Orgullosos,
Y qu' en los pichs eternals
Gegants sentats pareixian
Espantosos,
La ma del temps los borrá
De las montanyas nevadas
Ahont se alsavan,
Com logra 'l sol dissipá
Las boyras amontanadas
Que 'l tapavan.
Ni turban, riu, los cristalls,
Ni tos miralls enrogeixan
Cristallins,
Lo trepitjar dels caballs,
La roija sanch que verteixan
Paladins.
Ni al llansarse 'n las onadas
Arrastran escuts, turbans
Tas corrents,
Ni corassas platejadas,
Ni fins punyals toledans
Resplandents.
Ni interrompan ton repos
Los passos del trobador
Que camina,
Entre tímit y joyós
A cantar un lay de amor
A sa nina.
Que camina ab l' arpa atras
Penjada de una cinteta
O cordó d' or,
Y apreta alegret lo pas,
Pus lo aguarda sa nineta,
Y fa fredor.
Ni ja tal volta demá
Regarás, riu, mas cabanyas
Enramadas,
Ni ton repós turbará
Eix gayté ab cansons estranyas
Y ab baladas.
Pus tot mort en eixa vida,
Tot dels anys la cruel dalla
Ho destrueix:
Tot, dé la terra envellida
Fins al petit bri de palla
Se pudreix.
