Lo fill del Rey
Si n' eran tres ninetas—(¡mes ay!) tres n' eran tres:
l' una 'n renta bugada—(¡mes ay!) l' altra l' estén.
L' altra ne cull violetas—(imes ay!) pèl fill del rey.
Lo fill del rey passava—(¡mes ay!) ab un pom d' or.
Ja 'n tira una pedreta,—toca l' amor,
tócala ben tocada—al mig del cor.
—Si t' he fet mal 'moreta?—Penso que no,
un xich y no pas gayre—al mig del cor.
—Si t' he fet mal 'moreta—be 's curará;
prou barbers n' hi ha á Fransa—pera curar.
Y si aqueixos no hi bastan—d' altres n' hi ha:
prou diners n' hi ha en bossa—pera pagar.
—Al hortet del meu pare—un' herba hi ha
que cura d' amoretas,—'neula á cercar.
Mentre son á cercarla—sent tocá' á morts.
La Marieta es morta,—Deu la perdò.
¿Ahont li farán l' absolta?—Sota 'l balcò.
Ni en balcò, ni en finestra,—ni en finestrò,
sino en una reixeta—fent oraciò.
La oraciò que ja 'n feyan—llantos y plors.
Variants.
Vers 1.
Tres ninas hi ha á Fransa—bora d' un riu.
Vers 1.
Tres ninetas rentavan—sota d' un pont.
Vers 1.
Un dia 'm passejava—per Sant Feliu,
hi vaig trobá' una oreneta—que hi feya niu etc.
Se hi posa á vegadas est acabament.
Esta cansò qui l' ha treta—no es home, no,
es una donzelleta—de Matarò,
tè la boca xiqueta—com un pinyò,
la cabellera llarga—fins al taló.
NOTA.
Tambè 's troba á Provensa un cant molt paregut á n' aqueix, que du per titol Belho Calho!
Prene moun aubaresto—l' y vau tirar;
n' en ai tirat sur quatre—les ai manquad',
ai tirat sur ma mio—iou l' ai blessad'.
—Hai! mio, pauro mio—t' ai ben fach mau?
—Un pau de mau, noun gaire,—mai n' en mourrai.