Cansons de la terra - Volum I/Los presos de Lleyda
![\version "2.14.2"
\header {
% Eliminar el peu de pàgina predeterminat de LilyPond
tagline = ##f
}
\layout {
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
global = {
%Elements globals
\set Score.tempoHideNote = ##t
\tempo 4 = 100
\key g \major
\time 6/8
\partial4.
s4
\override Staff.Rest #'style = #'classical
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\override Stem #'neutral-direction = #-1
\override DynamicTextSpanner #'style = #'none
}
% partitura ma dreta
dreta = \relative c' {
\global
% La música comença aquí.
\autoBeamOff
d8
<b d g>4 <b d g>8 <c d a'>4 <c d a'>8 \break
<b d b'>4. <b d g>8 r d
<b d g>4 <b d g>8 <c d a'>4 <c d a'>8 \break
<b d b'>4. <d g b>8 <d g b> <d g b>
<d fis b>8 <d fis a>4^\fermata r4 d8 \break
<b d g>4 <b d g>8 <c e a>4 <c e a>8
<dis fis a>4. <d fis a>8 <d fis b> <c fis a>
<b g'>4.^\fermata r4 \bar "|."
}
% partitura ma esquerra
esq = \relative c {
\global
\stemDown
% La música comença aquí.
d8
g,^. d'^. g^. g,^. d'^. fis^.
g,^. d'^. g^. g,^. d'^. g^.
g,^. d'^. g^. g,^. d'^. g^.
g,^. d'^. g^. g,^. d'^. g^.
<d fis a>4.\fermata r4 d8
\stemUp
g,4. c,4.
\stemNeutral \autoBeamOff
<b b'>4. d8 d' d,
<g d' g>4.\fermata r4
}
lletra = \lyricmode {
A la pre -- só de Lley -- da
tots los pre -- sos hi son
¡la vi -- da mi -- a!
tots los pre -- sos hi son
¡la vi -- da_a -- mor!
}
% dinàmiques de la mà dreta
dinD = {
\override DynamicLineSpanner #'staff-padding = #'-2.0
s8
s4^\markup {\italic {cantabile sostenuto}}
\repeat unfold 5 {s2.}
\stemDown
s8 s8^\cresc s2
s4^\f s8^\dim s4. s4.\!
}
% dinàmiques de la mà esquerra
dinE = {
\override DynamicLineSpanner #'staff-padding = #'-2.0
s4.
\repeat unfold 5 {s2.}
\stemDown
% \hideNotes
g,8^\( d g^\)^\< c,^\( a, c\)
s4._\f s16 s16_\> s4 s4.\!}
right = <<\dreta \dinD>>
left = <<\esq \dinE>>
\score {
\new StaffGroup \with {
instrumentName = \markup {
\center-column \bold {ALLEGRETTO BEN-MODERATO}
}
systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
} <<
\new Voice = "right" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} \right
\new Lyrics \lyricsto "right" {
\lletra
}
\new Staff = "left" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} { \clef bass \left }
>>
\layout {
indent = 35
% ragged-last = ##t
line-width = 125
}
\midi {}
}](http://upload.wikimedia.org/score/2/x/2xva2r0ekhqwo9yk4edvjz7h983aifm/2xva2r0e.png)
A la presò de Lleyda — tots los presos hi son:
La vida mia
tots los presos hi son
la vida amor!
de trenta y tres que n' eran— no 'n cantan sino dos.
La vida mia
no 'n cantan sino dos
la vida amor!
La dama se 'ls escolta — detrás de un finestró,
los presos se n' adonan — tots paran la cansó.
—¿Perqué no cantéu presos? — ¿perqué no cantéu tots?
—Com cantarém senyora — si estém en greu presò,
sense menjar ni beure — sino una volta al jorn,
y encara aquesta volta — nos ne donessen prou.
—Cantéu, cantéune presos — que ja 'us ne traurè jo.
La dama va al seu pare — á damanarli un dó:
—Ay pare, lo meu pare, — un do vull que 'm deu vos.
—Ay filla Margarida — ¿quin dó vols que jo 't do?
—Ay pare, lo meu pare, — las claus de la presò.
—Ay filla Margarida — aixó no 'u farè jo.
Demá será disapte — y 'ls penjarém á tots.
—Ay pare, lo meu pare, — no 'm penjéu l' aymador.
—Ay filla Margarida — ¿qui es lo teu aymador?
—Ay pare, lo meu pare, — es lo mes alt y ros,
lo de las calsas blavas — y lo barret rodó.
—Ay filla Margarida — será 'l primer de tots.
—Ay pare, lo meu pare, — penjáumen á mi y tot.
—Ay filla Margarida — aixó no 'u faré, no.
Las forcas son de plata — y 'ls dogals serán d' or,
y á cada pam de forca — un ramellet de flors
perqué la gent quan passi — diga: «¡Ay quina olor!»
y á mes un pare nostre — per' lo pobre aymador!
Variants.
Vers 1.
—En la presó del Bisbe — tots los presos hi son,
cent y cinquanta presos — cantan una cansó.
La dama está en finestra, — escolta la cansó;
los presos la n' han vista, — tots paran la cansó.
Vers 14.
—Ay filla Margarida — aixó no pot ser no.
Vers 21.
—Lo de las calsas blancas, — jaqueta de color.
En lo romancerillo de En Manel Milá hi trobém eixas variants
Vers 1.
A la ciutat de Napols — n' hi ha una presó.
Vers 10.
Y encara aquesta volta — encara sempre hi fos.
Si aixó es veritat presos — 'us trech de la presó.
—Tan veritat senyora — con vosté está en balcó.
Adiciò.
Y la forca mes alta — al mes alt pujalló.
Alguns hi posan aquest acabament.
Pren mentres dorm son pare — las claus de la presó.
—Eixiu, eixiu los presos — no 's quedéu per mi no.
Anéusen á la Fransa — á dictá' una cansò
que filla de don Jaume — 'us ha tret de presó.
Lo que mes poch corria — era 'l seu aymador.
També 's comensa a vegadas aixís:
-A la ratlla de Fransa — n' hi ha una grèu presó.
A mes de la tornada que posém en la nostra versió, n'hi ha una altra que sol cantarse també molt y la componen eixas dos paraulas que res volen dir. — Lireta, Liró.
NOTA.
En lo cant provensal titolat Fanfarneto hi ha ests versos:
—Vouere moun ami Piarre — que n' es dins la presoun.
—Belo, ton ami Piarre — te lo pendurarém.
—Se pendouratz moun Piarre — pendouratz-nous tous dous...
Curbetz lou eou de rosos, — tapetz-me iou de flours;
tous les roumious que passoun — n' en pendran quauque brout.
Dirán: Diou ague l' amo — des paures amourous.