Lo càrcer d'amor - Capítol XXXVIII


[XXXVIII] Leriano als seus cauallers


E
n la veritat, cauallers, si axi com sou pochs en nombre, no fosseu molts en fortalea, segons nostra mala fortuna, en nostre fet yo tendria gran dubte. Pero com la virtut mes [que] la moltitut sia estimada, vista la vostra, ans tem necessitat de ventura que de cauallers, y ab esta sola consideracio, en sols vosaltres tinch esperança; puix nostra *[f 8 r.] salut en nostres propies mans recolza, tant per sustentacio de vida, com per gloria de fama, nos coue seguir la pelea. Ara tenim causa de dexar la bondat que heretam als que han heretar nos; que malauenturat seriem si, per flaquea, en nosaltres la heretat acabaua. Axi donchs, peleau, perque vostra sanch y lo meu nom delliureu de vergonya. Huy se acaba o se confirma nostra honra; sapiam nos deffendre y no enuergonyir, que molt majors son los guardos de les victories, que les occasions dels perills. No se en ques dega molt voler ni amar esta penosa vida nostra, ques larga en los treballs y es breu en los dies; la qual, ni per temor augmenta, ni per animo se acurta, puix quant naixem lo seu temps se limita, per hon es escusada la temor y deguda cosa lo animo. Nons podia posar en millor estat nostra fortuna, que en esperança de mort honrada o gloriosa fama, cobdicia de laor, auaricia de honra. Acaben altres, fets majors quel nostre. No tingam temença de la gran gent en lo real ajustada; quen los afrontes, los menys son los que peleen; los simples son los qui de moltitut sespanten; y als sauis la virtut dels pochs espante. Grans aparells tenim pera gosar: la bondat nos obliga, la justicians esforça, la necessitat nos apremia, noy ha cosa perque degam tembre y ha ni mil pera deure morir. Totes les rahons, cauallers reals [leals], queus he dites, eren escusades pera creixeruos lanimo; puix *[f 8v.] vosaltres naixent, naixque ab vosaltres. Mas he les volgudes parlar, perque lo cor se deu occupar en noblea: en lo fet, ab les mans; en la soledat, ab los pensaments; en la companyia, ab les paraules, com ara hauem fet; y no menys perque fem [m feu] egual gloria ab la voluntat que mostrau amorosa, com ab los forts actes que feu. Y perquem sembla, segons lo combat saparella, que som forçats a deixar ab les obres les paraules, vaja cada hu en sa estancia.