Lo càrcer d'amor - Capítol XXXIX

Sou al capítol «Capítol XXXIX»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XXXVIII		Capítol XL

[XXXIX] Lo auctor

A

b tanta constancia danimo los cauallers a Leriano respongueren, ques nomena benauenturat per trobar se digne daquells; y perque lo combat estaua ja hordenat, ana cada hu a hordenar la estancia que tenia en comanda. Y poch apres que foren aplegats, tocaren en lo real los tabals y trompetes, y en poch espay estauen junts al mur cinquanta milia homens, [los quals] ab gran rigor lo fet començaren estrenyer: hon tingue loch Leriano de mostrar la virtut sua; y segons los de dins se deffenien, creya lo Rey que negu dells faltaua. Dura lo combat, de mig dia fins a la nit, quels desparti. Foren ferits y morts tres milia del real y tants de Leriano, que de tots los seus no lin hauien restats sino cent y sinquanta, y en la demostracio de la sua cara, mostraua no hauer ne perdut negu, y en lo seu senti*[g ¹ r.]ment, segons era affable, semblaua que li eren exits del anima. Estigue tota aquella nit soterrant los morts y loant los vius, no donant menys gloria ais que soterraua que als que veya. Y altre dia, en lalba, en lo temps ques muden les guardes, dellibera que cinquanta dels seus donassen en vna estancia que vn parent de Persi prop del mur tenia, per que no pensas lo Rey que li faltaua gent ni animo. La qual cosa feu ab tan gran destrea que, cremada la estancia, mataren molts dels deffenedors della; y com ja Deu tingues per be que la veritat daquella causa degues mostrar se, fon pres aquella volta hu dels damnats que condemnaren a Laureola: y posat en poder de Leriano, mana que totes maneres de turments li fossen dades, fins que digues perque alleua lo testimoni, lo qual, sens esser estret, confessa lo fet com passaua. Y essent informat Leriano de la veritat, trames lo al Rey, suplicant lo que saluas a Laureola de culpa, y que manas fer justicia dell y de tots los altres, que de tant mal eren estats causa. La qual cosa lo Rey tenint per certa, acceptal ab alegra voluntat, per la justa raho que per a tal cas lo requeria. Y per no detenir me en les prolixitats quen aquest cas passaren, dels tres falsos testimonis se feu tal justicia, com fon la maldad manifesta. Tantost la gent darmes del Rey, leuant lo camp se parti; y Laureola per lo Rey fon prestament libertada, y Leriano quiti de culpa. *[g ¹ v.] Y essent aplegat a Suria, enuia tots los grans de la sua cort pera Laureola; la qual vengue ab egual honor del seu gran mereixer. Fon rebuda del Rey y de la Reyna ab tanta amor y lagremes de goig, com si de dolor sescampassen. Lo Rey se disculpaua, la Reyna la besaua, tots la seruian, y axi sentregauen ab alegria de la pena passada. A Leriano mana lo Rey que no entras lauors en la cort, fins que hagues pacificats a ell y als parents de Persi. La qual cosa li fon molt greu, perque no podia veure a Laureola; y no podent fer hi altra cosa, sentiu en lo seu cor destranya manera, y vent se apartat della, dexades les coses de la guerra, tornas a les congoixes enamorades. Y desijos de saber en lo que Laureola estaua, pregam que yo anas a suplicar la que donas alguna honesta forma ab que la pogues veure y parlar; que tant desijaua Leriano guardar la honestat sua, que nunca pensa parlar li en part hon se pogues pendre sospita, per la qual raho totes les gracies que li demanaua, li merexia. Yo, que ab molt plaer los seus manaments acceptaua, parti pera Suria, y essent arribat, apres dauer besat les mans a Laureola, supliqui la del quem dix Leriano. La qual me respongue quen neguna manera ho faria, per moltes causes que lin hauia donades. Pero no content dauer loy dit aquella volta, totes les que la veya loy suplicaua. Finalment responguem que si mes en allo li parlaua, causaria desmesurar se *[g ² r.] contra mi. Axi, vent lo seu enuig y resposta, fuy ab gran tristor a Leriano; y dient li que de nou les sues desauentures començauen, estigue, sens dubte, en pas de desesperar se. La qual cosa yo vent, per detenir lo, li digui escrigues a Laureola, recordant li lo que hauia fet per ella y estranyant li lo seu mudament en la merce quen escriure li, li hauia començat fer. Responguem que hauia be delliberat, mas no tenia per bo recordar li lo que hauia fet per ella, puix no era res, segons lo que merexia, y tambe perque era de homens baixos repetir la cosa feta; dient me no resmenys, que neguna memoria li faria del guardo quen hauia rebut, per ques deffensa, en ley enamorada, escriure ques reb satisfacio, per lo perill ques pot seguir si la letra es vista. De manera, quescrigue a Laureola, ab esta letra, les paraules seguents: