Lo càrcer d'amor - Capítol VI

[VI] Lo auctor a Laureola

N

ols esta menys be lo perdonar, quant son deseruits, als poderosos, que als flachs, quant son injuriats, la vengança, perque los vns sesmenen per honra y los altres per virtut perdonen. La qual cosa, si als grans homens es deguda, mes y molt mes a les generoses dones, que tenen lo cor real de sa naxença y la pietat natural de condicio propia. Aço, senyora, dich perque, per lo que vull rahonar le, he trobat en la tua grandesa animo, la qual sens magnificencia es impossible tingues. Es ver que ans quem determenas dubtaua, pero a la fi de mos dubtes he tengut per millor, si inhumanament volguesses tractar me, passar pena per dir to, que per callar comportar la. Sapies, senyora, que vn jorn, caminant per vns aspres deserts, viu que per manament d Amor *[b ³ r.] (L. 4) portauen pres a Leriano, fill del duch Guersio, lo qual, en tanta necessitat, me prega volgues ajudar li. Per la qual raho dexi lo cami del meu repos, per pendre aquel que tant treball senyalaua; y apres dauer largament ab ell caminat, viu lo *[b ³ v.] metre en vna escura preso, dolça pera la voluntat sua y molt amarga pera sa vida, hon tots los mals del mon comporta: dolor lo turmenta, passions lo persegueixen, desesperaciol destroheix, mort lo menaça, pena lexicuta, pensament lo desuella, desig latribula, tristor lo condamna, fe nol salua. Sabi dell que de tot aço tu, senyora, est la causa; jutgi, segons lo viu, major dolor lo que en lo sentiment callaua, que lo que ab lagremes descobria; y vista la tua presencia, trobe esser iusta la pena. Ab sospirs que les entramenes li rompien, me prega lo seu mal volgues notificar te: les pregaries sues foren de molt turmentat, y de compassio ma obediencia; en lo sentiment seu te jutgi per cruel, y en lo mirar te veig piadosa, la qual cosa va per raho que de la tua gentilea se creu la hu y de ta condicio sespera laltre. Si la pena que ab lo merexer li causes, ab la pietat li remeyes, seras entre les dones la mes loada de quantes en lo mon han pres naxença. Contempla y mira quant es millor esser loada per voler rembre, que no culpada per homeyera. Mira la obligacio que tens a Leriano, que sa passio te fa seruici: donchs remeyar lo te dona causa de poder fer lo que Deu acostuma, per que no es de menys estima lo crear que lo rembre. E axi faras tu tant, estaluiant lo de mort, com Deu en darli la vida. No se quina scusa pendras en no remeyar lo, si no creus que matar es cosa virtuosa. Not suplica altre *[b ⁴ r.] be li atorgues, sino que del seu mal te dolgues; que neguna cosa quet fos greu not demanaria, que per millor haura lo seu penar, que a tu esser causa de pena. Si per lo que se dir lo meu atreuiment me condamna, la sua dolor del quem tramet me perdona, lo qual es tan gran, que negun mal me pora venir que siguale ab lo que ell me causa. Suplich te sia la tua resposta, a la virtut que tens, conforme, y no a la fellonia que mostres, per que sies loada, e yo bon misatger, y lo catiu Leriano delliure.