Llibret de versos/Als periodistes de Barcelona

Sou a «Als periodistes de Barcelona»
Llibret de versos
ALS PERIODISTES DE BARCELONA,
havent rebut l' autor en premi la copa d' or y argent que dits periodistes
oferiren pera 'l concurs literari del centenar del rey
En Jaume lo Conqueridor.


D
e mans de la Poësía

He rebut en joyós día
Vostra copa d' or y argent:
Penyora de germanía
Será pera mí eternament.
 Obrint la terra son pit,
Doná lo preciós metal;
L' Art l' ha forjat y polit,
Y la Musa 'l vas ha omplit
De son licor celestial.
 Axí, si á la copa bella
Acoste 'l llabi ab amor,
Trove, ubrïacat, en ella
Tot quant plau y meravella
Al sentit, l' esment y el cor.

 Los camps de la nostra terra,
Los rius que corren per ells,
Les viles y la aspra serra

Que ompliren la fe y la guerra
De monestirs y castells;
 Los recorts de antigues gestes;
Les Quatre Barres de sanch;
Lluytes triomfals ó funestes,
Y en mitj de aquelles tempestes,
Sant Jordi en lo cavall blanch;
 Los grans reys, los altíus nobles,
Los sabis prelats, los pobles
Mantenedors dels bons furs;
Lo trobador y ses cobles
Plenes de dictats obscurs;
 La miraclosa capella
Hon la Verge está entre espills,
Y de genolls al peus d' ella
La enamorada donzella
Que es vuy mare de mos fills;
 Tot quant fon ó pot ser grat
Al sentit, l' esment y 'l cor.
Tot, confondit y plegat,
Ho trove en lo fons sagrat
De la bella copa d' or.

 Y es que brolla la joyosa
Inspiració d' allí dins,
Destilant la mel flayrosa
Trovada, rosa per rosa,
En sos fantástichs jardins.
 ¡Ditjós yo, que en esta vida,
Sempre abeurada de fel,
Una gota benehida,
Ab vosaltres compartida,
Poguí obtindré d' eixa mel!

 Ella endolsará mos díes,
Ella embellirá ma mort,
Y á totes mes alegríes,
Com llunyanes armoníes,
Mesclará vostre recort.


1876.