Llibret de versos/A la memoria de Vicent Boix
————
Brussent l' esguart, tremolejant lo llabi,
Com en la nit de ivern escolta al avi
Lo net pauruch vora la encesa llar.
Mon esperit un mon imatginava
De santes y glorioses fantasíes,
Y ses daurades portes tú li obríes,
Donantli espay inmens pera volar.
Los pobles morts, los sigles que passaren
Revivíen al foch de ta paraula,
Crónica y tradició, símbol y faula,
Ceptres y glavis, y ciprers y llors.
La Musa de la História, al escoltarte,
Carinyosa y benévola 't sonría,
Y posava en ton front la Poësía
Fresca garlanda de vistoses flors.
En atropoll confús, en guerra eterna
De ambicions santes ó pasions ignobles,
Passaven davant mi races y pobles,
Egipcis y juheus, grechs y romans;
Y entre ells, guerrers y sabis y poëtes:
La amant Orfeu, á qui l' infern no espanta;
Moisés, pujant á la montanya santa;
Alcides y Nemrot, Deus y Titans.
A ta veu les Pirámides alsaven
La tomba eterna, en pahorós eixemple;
Son artístich frontó l' helénich temple,
Y sa mole gegant lo Coloseu;
Y panteons y circos y tëatres
De idols omplíes, y de histrions y feres;
Y alsant demprés per tot santes banderes,
Sobre ells clavaves la cristiana Creu.
Y el furient terratrémol nos contaves
D' un mon que naix y un altre que se asola;
Y en presencia d' un vell, ab blanca estola,
Atila reculaba esbalahit.
Poch á poch en la fosca resplendía
Del saber y del art la dolsa alvada;
Y obrint Colon la mar alborotada,
Buscaba un mon, que duya en l' esperit.
Yo t' escoltava, en flama generosa
L' anima encesa, y tú,—“Fill meu,—me díes,
D' eixes sagrades glóries d' altres díes
Valencia, nostre amor, rica es també.„
Y com aquell que parla de sa mare,
Mesclant los plors ab l' alegría santa,
Ta veu, del trovador que inmortal canta,
Ardía en foch de Amor y Pátria y Fe.
Y plassent nos contaves com va náixer
Entre palmes y flors la noble Edeta,
Com grat ensomni d' oriental poëta,
Com trasunte ditjós del Paradís;
Hon lo soldat romá penjá la espassa
En les florides branques; hon en vida
Trová 'l muslim aquell que li convida
A divinals plahers estol de hurís.
Y enamorats de la sultana hermosa,
De lluny veníen á lluytar per ella
Lo Cit Vivar, la glória de Castella,
Jaume 'l Conqueridor, sol d' Aragó;
Y per l' un y per l' altre batejada,
Y per Ferrer, l' Apóstol, benehida,
Lliure alsava, valenta y aixerida,
Del Rat-Penat lo flamejant penó.
¡Ab quina joya les sagrades ombres
Evocaves llavors dels nostres pares,
Nobles y ciutadans, bisbes y frares,
Jurats y reys, doctors y almogavars!
¡Y quán grans als meus ulls apareixíen
La pátria redimint en dura guerra,
Solcant la mar inmensa, obrint la terra,
Pactant bons furs y consagrant altars!
Allí lo gran Ferrer, dalt de la trona,
En lo temor de Deu l' ánima encesa;
Allí Ausias-March, als peus de Na Teresa,
Dictant de amor la subirana lley:
Allí, als desamparats obrint los brassos,
Jofré, á qui 'l pobre benehix encara;
Y Vinatëa, que si 'l dret l' ampara.
Alsa tranquil lo cap davant lo rey.
Allí Sorolla, per la gent menuda
Lluytant sens treva, cavaller del poble;
Allí 'l bon Joan Llorens, á qui son noble
Pensament malograt li ofegá el cor;
Allí Polo, guaytant com neguitosa
Corre, vora la mar, sa Galatea;
Y Joanes, que la imatge en somnis vea
De la Mare de Deu y el Salvador.
Quant d' eixos temps gloriosos nos parlaves,
Yo en ta veu escoltava les festives
Cudolades de Roig, les de Lluis Vives
Sábies llisons, les troves de Febrer;
Y l' alarmant repich de la campana
Que á les armes cridá la foral tropa;
Y el crit de guerra que al Colós d' Europa
Li llansá al front un pobre Palleter!
¡Amor de pátria! En mí tú l' infundires,
Mestre, company, amich, germá, poëta;
Sobre un poble que t' ama y que 't respeta
Derramares á doll ton esperit.
¡No has mort! ¡Ni morirás!... Pobres despulles
Solament tanca l' avarienta fosa...
¡Ton ánima inflamada y generosa
La sentim bategar dins nostre pit!
Y assí quedem, plens tots de ta memória,
De ton nom, ton amor y ton eixemple,
Com ple romana eternament lo temple
Del Deu pietós que un jorn l' ha visitat;
Mentres que tu contemples en la glória,
A nostra ardent aspiració promesa,
La que buscares inmortal Bellessa,
La que servires santa Veritat.
Mars de 1880.