Llibre de les besties (1905)

Sou a «Inici»
Llibre de les besties (1905)
Text original am prolec, notes bibliografiques i glosari den M. Obrador Bennassar arxiver mallorqui.
Ramon Llull
(1905)







LLIBRE DE LES BESTIES








S'ha fet d'aquesta obra un tiratge especial
de 50 exemplars en paper satinat




Ramon Llull

LLIBRE DE LES BESTIES

TEXT ORIGINAL
AM PROLEC, NOTES BIBLIOGRAFIQUES I GLOSARI
DEN
M. OBRADOR BENNASSAR
ARXIVER MALLORQUI




BARCELONA
Biblioteca popular de «L'Avenç»
1905











Tip. «L'Avenç» : Ronda de l'Universitat, 20



PROLEC



E
N l'espai de pocs mesos hem pogut veure, grat sia a Déu, acabades d'estampar, després de llarguissima interrupció, i eixides a llum, les dues edicions en text original català, uniques fetes fins ara, del Llibre apellat Felix de Maravelles del món, obra luliana assenyalada entre les més importants i de lectura més saborosa, tant per son variadissim contingut com per son llenguatge i estil, replens de color i sabor del temps, i que per això desperta més viu interès literari-historic i filologic.

Totes dues edicions començaren a imprimir-se a Mallorca (fa una trentena d'anys la primera i uns catorze la segona) a cura del mestre en Gai Saber En Geroni Rosselló, fervent i erudit lulista. N'estampava una a despeses i per encarrec de son amic En Marian Aguiló i Fuster, també gran mestre i prohom de les nostres lletres, qui va incloure aquell curiós llibre de Ramon Llull dins la classica colecció de la «Biblioteca Catalana». Es l'altra l volum III de l'edició colectiva de les obres lulianes que En Rosselló emprenia per compte seu i publicà per fascicles, fins que una greu malaltia, i després la mort, li impediren dur-la endavant; edició que ara de bell nou, amb alguns companys mallorquins, novellament hem represa.
Tots quants hagen llegit o al menys fullejat el Llibre de Maravelles saben que no forma part de la producció luliana cientifica propriament, d'aquella abstrusa munió de tractats concebuts i escrits a la manera escolastica, que l'autor anomenava Arts (Art d'atrobar veritat, Art Demostrativa, Inventiva, etc.), i aon, valent-se del mecanisme silogistic tant habitual en son temps, exposa i amplifica metodicament els principis i la materia del seu sistema. El Felix, amb el Blanquerna, l'Arbre de Filosofia d'amor, i en certes parts el Llibre del Gentil, el de Santa Maria, l'Arbre de Sciencia, el poema del Desconort i algunes altres obres rimades, componen dins l'immensa producció luliana una branca o secció apart, no independent o deslligada de les demés, però sí am caracter propri. Tals llibres vénen a esser la derivació, l'exposició aclarida i més entenent, en forma didactica popular, — la concreció podriem dir, — de la doctrina cientifica, de la saviesa purament especulativa i abstracta.
La personalitat den Ramon Llull, tant lluminosa i plena de relleu com més s'arriba a enfocar i més de prop un la mira, ofereix extraordinaria multitut d'aspectes o caires. Al costat del teolec polemista i expositor, del filosof enciclopedic a la faisó de son temps, del moralista i didactic, de l'asceta fondament mistic, s'hi mostra l'artista, el poeta, el narrador de fantasia inexhausta, afanyós d'extendre i fer arribar els fruits de saviesa fins a les populars multituts indoctes. Son esperit, generosament altruista, democraticament cristià, el mou a enriquir i nodrir l'enteniment dels qui saben poc; i abandonant, pera atényer el seu objecte, les abstraccions i subtileses del sec raonament especulatiu, adopta un estil llampant i pla; substitueix a l'ergotisme silogistic l'imatge plastica, la semblança alegorica, el vulgar exemple suggerit per les realitats de l'existencia humana; i, donant a ses concepcions el saborós atractiu i la claredat que ls comunica la casolana llengua vulgar, les presenta reblides d'amenitat, palpitants de vida.
Així; en la novelesca traça del Blanquerna, va formulant tot un pla de millores i reformes religioses i socials, fent recórrer a l'amable fill d'Evast i Aloma ls diferents estats de vida activa i contemplativa. Aixi, en el Llibre de Maravelles, el jove Felix, enviat per son pare a trescar món, a major honrament i coneixença de Déu, va pelegrinant per pla i montanya, per erms, viles i poblats, per corts i palaus i ermites i cabanes de pastors; i, demanant lo que ignora i recontant lo que sab, enriqueix son enteniment (o, lo que es igual, el de l'engolosit lector) am l'abundosissim pertret de la ciencia divina i humana. La meravellosa feconditat de l'escriptor, multiplicant fòra mida l nombre dels llibres i tractats que van brollant d'una ploma infadigable i durant molts anys mai aixuta, el mouen a encabir-los a caramull els uns dins els altres. I així romanen inclosos dins el Blanquerna l'Amic i Amat, l'Art de Contemplació, el d'Elecció, el d'Ave Maria, etc., i dins el Felix, com una de les dèu seccions o parts en que va compartit, aquest episodic i singular Llibre de les Besties.
Tant si s posa esment al seu contingut com al començament i al final que En Llull li escrivia pera enquadrar-lo dintre l Felix, bé s veu a primera ullada que allà hi figura com un empelt o afegit, que guarda poca o gens de relació am tot lo demés de l'obra. Ni l'autor s'amagava gaire de dissimular els senyals que l denuncíen com a interpolació manifesta. Començant la setena part, diu que quan Felix hagué pres comiat del filosof am qui havia feta llarga conversa, «se n'anà per una vall plena d'arbres i de fontanes; i a l'eixida de la vall encontrà dos homens qui havien grans barbes i grans cabells i eren pobrement vestits...
— Bells senyors, — digué Felix, — ¿vosaltres d'on veniu ni de qual orde sou?
— Senyor, nòs venim de llongues terres, i som passats per una plana que es prés d'ací, i en aquella plana ha gran ajustament de besties selvatges qui volen elegir rei.»
Felix parla un moment amb ells, i, «aprés aquestes paraules, comanà a Déu los sants homens, i anà en aquell lloc on les besties volien elegir rey». Séns altre preambol ni explicació, comença tot seguit el capitol I : «En una bella plana per on passava una bella aigua...» i segueix sense interrupció fins a l'acabament, després del qual ve la vuitena part (Del Hom), que es una copiosissima exposició antropologica.

S'ha discutit variament, i està ja quasi posat en clar, el grau major o menor d'originalitat que correspon an En Llull en la composició i materia d'aquest Bestiari, que no es, en sa especie, exemplar unic ni isolat, dins les literatures mig-evals d'Europa, De molt lluny i de ben antic treu arrels la ficció alegorica consistent en atribuir als irracionals passions i qualitats humanes, per moralisar o satirisar així am més examplitut, am més comoda llibertat de senyalar vicis i flaqueses. Desde Isop fins a Lafontaine, i de les antiquissimes compilacions indostaniques fins als Animali parlanti den Casti, se pot dir que ha recorregut tots els segles, totes les races i totes les literatures aquesta mena de simbolica ficció, no estroncada encara en els nostres dies. Llibres tant recents com The Iungle Book, den Rudyard Kipling, i altres, en són prou testimoni.
Anys endarrera, la vasta erudició den Menéndez i Pelayo ja senyalà l Llibre de les Besties com unica forma espanyola coneguda fins al present, de l'immensa epopeia satirica de l'Edat Mitjana, el Roman de Renart, objecte de tants estudis i disquisicions dins la literatura historica francesa, i del qual pogué bellament En Llull conèixer algun trellat, dels que ja en temps seu, i abans, la gent llegia o recitava per terres de Provença i de Catalunya. En sa forma francesa i tot, era facil que l conegués, si no abans, quan la seva primera anada i estatge d'un parell d'anys a París (1286-88), on sembla que hi va compondre i escriure l Llibre de Maravelles. Això, s'entén, quan no li haguessin donat ja abans noticia i coneixement de les fonts d'ont eixí el Roman de Renart, les seves amples i sovinejades lectures dels llibres i reculls orientals que a dins tot l'opus lulià deixaren ben marcada influencia i traça. Prenent tal punt de partida, ja resultarà més entretinguda que dificil, a qualsevol erudit amador i recercador dels nostres origens literaris, la tasca de senyalar concretament i a la menuda la part d'originalitat i la de copia o imitació que corresponga an En Llull en aquest Llibre de les Besties, confrontant son contingut, i especialment els exemplis o semblances que a cada plana en sos capitols se troben, ab els similars que hi ha dins el Pantchatantra, el Kalila i Dymna, el Sendebar, el recull arabic de les Mil i una nits i altres compilacions paregudes.
Més, com roman indicat abans, aquesta feina d'erudició en bona part ja es feta. Al Felix i a cadascuna de ses dèu parts, i encara més detingudament al Llibre de les Besties, dedicaren un estudi (el més extès, sinó l més exacte que hajam vist fins al present) els autors del volum XXIX de l'Histoire Littéraire de la France (París, 1885, pagines 345 a 362). Dins el Proemi bibliografic que com a presentació del Felix me tocà posar a la reimpressió feta darrerament a Mallorca, vaig donar-ne compte extractat, senyalant-hi de passada alguna d'aqueixes inexactituts en que aquells escriptors varen incórrer. Igualment hi van indicats altres estudis d'epoca més anterior referents al Llibre de les Besties : la publicació del seu text original, feta a Munich l'any 1872, per Conrad Hofmann, baix del titol Ein Katalanisches Thierepos von Ramon Lull, i l'impressió de les variants que dóna un manuscrit trecentista del Museu Britanic, que l romanista G. Soldan insertà en el Jahrbuck für romanische und engl. Spr. und Literatur (Leipzig, 1874), volum XIII.
Lo que no està encara plenament averiguat, ni pot-ser hi haurà medi d'espinzellar, es si En Llull, al compondre sobre elements anteriors aqueix pintoresc opuscle, volgué fer-ne simplement una obreta d'instructiva i delitosa amenitat, o bé una crítica més o manco transparent i intencionada de la societat feudal i monarquica del seu temps, o tal vegada, com presumeixen els damunt dits historiadors, un manuel de sagesse politique, fet per encarrec o indicació, no del tot desinteressada, de la reina Joana de Navarra, mare del rei que era llavors de França, Felip le Bel, o de sa esposa Isabel d'Aragó, filla del nostre Conqueridor i germana de l'alt En Jaume de Mallorca. Res d'extranya seria una tal comanda per part de qui, com la reina Joana, encarregava al metge En Raimond de Béziers una versió del Kalila i Dymna, presentada anys després al rei Felip, i sabent el bon peu am que va entrar i fou rebut l'autor del Felix dins la cort reial de París i dins lo gran studi de la Sorbona, on prest va conseguir gran anomenada de filosof innovador, i va tenir-hi aula propria i hi professà durant algun temps la seva Art, essent-hi popularment conegut baix del sobrenom de Raymond Barbefleurie.
Sembla que no deixen dubte sobre l fi d'exemplaritat o d'ensenyament que s proposava l compilador d'aquest opuscle alegoric les paraules que hi escrivia en son explicit: «Finit es lo Libre de les Besties, lo qual Felix aportà a un rei, per tal que veés la manera segons la qual, en çò que fan les besties, es significat com rei dega regnar e s dega guardar de malvat consell e de falsos homens.»

Sia com sia, — i deixant de cantó moltes altres indicacions que no podrien trobar cabuda ni oportunitat dins les breus planes preliminars d'una edició destinada a la popular lectura, — crec molt mereixedor d'alabança i encoratgement el proposit dels editors de la divulgada Biblioteca popular de L'Avenç d'entremesclar am la publicació d'escullides obres modernes, algunes mostres curioses de la nostra antiga literatura classica; encara i tot que, al reimprimir-les de bell nou, acomodin a la capacitat o comprensió filologica de la generalitat de lectors algunes formes ortografiques o fonetiques de la nostra llengua arcaica. Amb això, si per una part en resulta mancabada la material integritat d'alguns mots, talment com els llegim en els més vells trellats que ns romanen dels sigles xiii, xiv i xv, s'aplana i es facilita, per altre vent, la cabal comprensió del vell text al lector modern que no s'haja imposada la gens ingrata labor de interpretar i compendre el pintoresc vocabulari de la nostra llengua vulgar, retrovertida a una epoca anterior de quatre o cinc sigles.
Aqueixa alteració merament formal pot esser més permesa i tolerable si (com en el cas present) se limita a l'estructura d'alguns mots i formes verbals, respectant integrament la construcció i maneres de dir que ofereix el text autentic. Dins tal discreta limitació, ja sab l'erudit filolec, per endavant, que no li cal pendre l text popularment reimprès com a base d'estudi o disquisició llingüistica; i el llegidor poc nostrat consegueix entendre més facilment lo que una puntual edició crítica li oferiria de boirós o ininteligible. Altrament, aquest sistema res té d'extrany ni inusitat; i dins la moderna bibliografia, especialment dins la francesa, hi abunden aqueixes edicions populars d'obres mig-evals que, quan són presentades als menys entenents lectors, sels ofereixen mises en nouveau langage.
Més val així que no tenir-les perpetualment arreconades i oblidades a dintre ls vells pergamins, am l'amenaça i perill constants d'una irreparable perdua. Així, traient-les a llum i divulgant la llur lectura, encara que una mica travestides o pentinades, mal serà que no despertin i moguin el desig d'algun lector a fer coneixença de les edicions més fidelment autentiques i no li excitin la pruijosa curiositat de fruir l'atractiu encisador d'aquelles «obres de la matinada, — com les anomenava mon amic En M. S. Oliver, — escrites al trenc de dia de les noves nacionalitats, i que són les primeres foguerades misterioses, enceses pera aclarir la nit i la fosca precedents».
Dins una bella obra de restauració integral, s'es menester aprofitar i posar en joc tots els medis, renunciar a tot exclusivisme massa esquifit o exigent, i aixamplar i deixar ben espedregades totes les vies.

m. OBRADOR

A Mallorca, Octubre de 1905.