Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del primer article

COMENÇA LO TERÇ LIBRE QVI ES
de la creença dels crestians






A
VAL de vosaltres dos parlara primer? dix lo gentil. Respos lo juheu: Segons orde, lo crestia deu primerament començar, per ço cor sa ley fo ans que ceyla dels sarrahins. On adonchs lo gentil prega lo crestia que començas a prouar sa lig, e ls articles en que crehia. Mas lo crestia respos, e demana al sarrahi si li plahia que eyl començas, segons que l gentil ho volia; e lo sarrahi respos e dix que li plahia. § Lo crestia se ajonoyla e besa la terra, e leua sa pensa a Deu,[1] e sos vlls e ses mans al cel. Denant sa fas[2] feu lo senyal

de la creu dient aquestes paraules: En nom del pare, e del fill, e del sant esperit, vn Deu en trinitat, e trinitat en vnitat. Cant lo crestia hac feyta reuerencia a la vnitat e trinitat diuinal, altra vegada feu lo senyal de la creu, e a honor de la humanitat de Jhesuchrist dix aquestes paraules: Adoramus te Christe, et benedicimus tibi, quia per crucem tuam redemisti mundum. § Cant lo crestia hac feyta sa oracio, ell dix que los articles de sa ley eren .xiiij., dels quals son .vij. qui pertanyen a la natura diuina, e .vij. qui pertanyen a la natura humana de Jhesuchrist. Aquells qui pertanyen a la natura diuina, son aquests: Vn Deu, pare, fil, sant esperit, creador, recreador, glorificador. Los .vij. articles qui pertanyen a la humanitat de Jhesuchrist, son aquests: Jhesuchrist concebut de sant esperit, nat de verge,[3] crucifficat e mort, deuayla als inferns, resuscita, puja als cels, vendra a jutjar bons e mals al dia del judici. § Enans que l crestia començas a prouar sos articles, dix aquestes paraules al gentil: Sapies, gentil, que los articles de nostra fe son tan alts, e tan difficils a creure e a entendre, que tu no ls poras entendre, si totes les forçes de ton enteniment e de ta anima no mets a entendre les rahons per les quals yo enten a prouar los articles damuntdits. Con moltes vegades se esdeue que hom sufficientment proua alcunes coses, mas cor aquell a qui hom fa la probacio no ho pot entendre, apar a aquell que hom no dona prouança[4] de ço que es prouable.[5]


Del primer article



DE VN DEV



DEVS es vn, e en vn Deu crehem; e aquell Deu dehim que es simple e accabat,[6] e es compliment de tots bens; e en aquell son totes les flors del primer arbre. On tota la noblesa que ls juheus ni ls sarrahins poden atribuir ni comparar a la vnitat de Deu, tota aquella noblea matexa li atribuexen e li comparen los crestians, e encare molt mes que ls juheus ne ls sarrahins no li poden assignar ni atribuir. E aço es cor descrehen en la santa trinitat de Deu, e en la gloriosa encarnacio del fil de Deu. On a prouar vn Deus esser, assats couinentment ho ha prouat lo juheu, e[7] si vols que yo ho prou per moltes d altres rahons, yo son appareylat de prouar. § Respos lo gentil: Assats me tench per contengut de la prouança que l juheu ha feyta de la vnitat de Deu, per que a tu no cal[8] prouar lo primer article, cor ja es prouat; e comença a prouar los altres articles.


  1. Edit. lat. Suam mentem et animan ad Deum.
  2. Edit. lat. Coram facie gentilis. No aparece fiel el traductor en este pasaje. En el original, el sabio cristiano es quien se persigna y hace en su propia faz la señal de la cruz.
  3. Edit. lat. Natus ex Maria Virgine.
  4. Do prouança.
  5. Proffitable.
  6. Edit. lat. Perfectum.
  7. On.
  8. Qual.