Libre del gentil e los tres savis/Segon libre/Del vuite article




Del vuite article




DE INFERN



DIX lo juheu al gentil: De cada arbre hauem sufficiencia ab vna flor a prouar infern esser.


DE GRANEA E PODER



TOT quant Deus ha creat, ho ha creat a demostrar son gran poder, lo qual poder sera molt mils signifficat a son poble si infern es, que no seria si infern res no era. Cor en ço que Deus per son poder pora conseruar eternalment en foc infernal lo cors del hom peccador, sens que l foc no l pora consumir, hauent los homens infernats[1] molt gran fam, e set, e calt, e fret, e durant sens fi per lo poder de Deu qui en ells se maniffestara, se demostrara eternalment sa justicia, e la raho per que Deus ha creat hom, sera pus fortment couinent ab esser que no fora si infern no fos; e car ço per que si coue s mils ab occasio[2] per la qual Deus ha creat hom, haja concordança ab esser, e lurs contraris ab no esser; per aço infern es signifficable.[3]


DE ETERNITAT E JVSTICIA



HOME peccador, cant fa peccat, pecca contra eternal justicia, la qual justicia es en Deu, e pecca contra la eternal bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio; e per aço coue s ab peccador colpa infinida en duracio.[4] E si aço no era enaxi, en Deu hauria deffayliment de perfeccio en granea infinida, que no seria en eternal vs de justicia. E cor es impossibil que en Deu deffayla eternal vs de justicia, per aço coue que l home qui pecca mortalment, haja colpa per la qual sia digne de sostenir eternal pena, la qual pena no seria, si infern no era perdurable. § Dix lo gentil al juheu: Cant lo peccat que l home peccador fa sia termenat e finit en durament de temps, ¿con pot esser que ell, per aquell peccat, sostenga pena eternalment sens fi? § Respos lo juheu: Segons que damunt es dit e signifficat, enaxi coue esser, segons la gran justicia de Deu; cor si les penes infernals hauien fi, couenrria que ls homens qui exirien de infern haguessen gloria; la qual gloria haurien sens franch arbitre, e sens eleccio de amar Deu, e de amar justicia, con sia cosa que aquells sien morts en peccat, apres la qual mort no han libertat de elegir be e de esquiuar mal. On, per la raho que tu dius, son molts juheus qui crehen que la infernal pena haura fi; mas yo no so de lur oppinio, ans creu que la infernal pena sera eternal; cor si no ho era, serien destrohides les condicions dels arbres, e ls homens qui son en gloria no haurien tanta de gracia rehebuda de Deu, si infern no era durable, con hauran si infern es durable.[5] E cor ço per que los homens saluats hajen mes de gloria, e reheben major gracia, e hajen a Deu major caritat, se couenga ab esser, segons les condicions dels arbres, per aço infern es maniffestat esser perdurable.[6]


DE AMOR E IRA



LA diuinal amor ama eternalment sens fi aquells qui son en gloria. ¿E sabs per que? Per ço cor la amor e la bonea diuina se couenen a amar eternalment sens fi los sants de gloria; cor si no ho fehien, couenrria que la gloria que ls sants han en paradis hagues fi; e nos hauem prouat que aquella gloria durara sens fi. On enaxi con amor se coue ab la bonea diuinal a amar los sants de gloria perdurablement, enaxi se coue ab la diuinal justicia a desamar perdurablement[7] los peccadors infernats, los quals perdurablement no desamaria, segons justicia, si aquells perdurablement no eren punits per justicia.


DE PRVDENCIA E FORTITVDO



PRVDENCIA e fortitudo son virtuts qui son contraries[8] a lurs contraris, los quals son imprudencia e freuoltat de coratge.[9] On si infern es, prudencia e fortitudo se n couenen mils contra lurs contraris; e on mils se couenen contra lurs contraris, pus fortment se descouenen ab esser imprudencia e flaquea de coratge. On si infern res no era, la gran justicia diuina fora pus contraria a imprudencia e a flaquea de coratge[10] si infern fos, que no es si infern res no es. E on mes la gran justicia de Deu es signifficada a la humana intelligencia, mils se couenen ab esser prudencia e fortitudo. E cor per esser infern se seguesca ço qui damunt es dit en molt gran conueniencia; e per no esser infern hi fos la inconueniencia damuntdita; e esser e conueniencia se couenguen, e no esser e inconueniencia, per aço infern es maniffestable.


DE CARITAT E ACCIDIA



CARITAT e accidia son contraris, cor per caritat es hom amador de be e desama hom lo mal; e per accidia es hom amador de mal e desama hom lo be. On si infern es, pus appareylat es hom, considerant[11] les penes infernals, a amar be e a esquiuar mal, que no seria si consideraua e crehia que mal infernal res no fos, o que les penes infernals haguessen fi. E aytant con les penes infernals son a home occasio de amar be, e de fer bones obres, e de esquiuar mal, de aytant es hom pus contrari a accidia. E cor, segons les condicions dels arbres, se couenga ab esser ço per que virtuts e vicis pus fortment son contraris, e ço per que menys son contraris se couenga menys ab esser,[12] e aço segons esguardament de infinit durament, per aço infern es maniffestat al huma enteniment qui ha aytal consideracio. § Cant lo juheu hac prouats los articles damuntdits, lo gentil gita vn suspir molt doloros, e dix: ¡Ay las colpable! ¡E en qual perill has estat tan longament! ¡E con greus trebayls e perdurables[13] hagres hauts si fosses mort en la error, e en les tenebres en les quals estaues! Dementre que l gentil dehia aquestes paraules, lo juheu li dix si s tenia per contengut dels articles que li hauia prouat[14] de sa ley. E ell respos, que assats se n tenia per pagat, saluant ço que esperaua[15] ohir dels altres sauis. Mas prech te que m digues infern en qual loc es, ni qual es la pena que sostenen aquells qui son infernats.[16] § Respos lo juheu: En diuerses oppinions es departit lo poble dels juheus en ço[17] que m demanes; cor los vns crehen que infern es en aquest mon en que som; los altres dien que es entre l aer; los altres dien que es en lo mitg de la terra; e los vns dien que infern no es altre cosa mas no veser Deu, e considerar que han perduda la gloria e la vista de Deu; e los altres dien que infern es estar lo cors perdurablement en foc, e en glas, e en neu, e en sofre e aygua[18] buylent, e entre demonis e colobres e serpents qui aquells turmentaran sens nuyl cessament.[19] E la pena de la anima sera major en quant desamara esser,[20] e sabra que tostemps sera, e que nuyl temps no cessaran sos torments, e sabra que ha perduda gloria qui durara tostemps.[21] § Cant lo juheu hac dites aquestes paraules, e moltes d altres qui serien longues a recomptar, lo juheu dix: Prouat e demostrat hauem con lo poble dels juheus han vera lig, e son en via de veritat, segons que hauem concordats los articles nostres ab les flors dels arbres e ab lurs condicions; on si nostra lig no fos en via de salut, no pogrem hauer concordades les flors e les condicions dels altres arbres ab los articles que crehem; la qual concordança hauem demostrada e signifficada, benehit ne sia Deu. E cor la ley dels crestians e dels sarrahins es contraria a la nostra, per aço es maniffestat que ells son en error. On per aço, tu, gentil, hauras major colpa que d abans no hauies, si lexes la via saludable, e prens la carrera per la qual los peccadors deuallen a foc perdurable, e perden la gloria que nuyl temps no ha fi.


  1. Edit. lat. Hominibus infernalibus.
  2. Edit. lat. Melius convenit cum causa.
  3. Los diferentes códices que se tienen á la vista difieren algún tanto en este pasaje. Uno de los más correctos dice así: Se demostrara eternalment sa justicia, e sera pus fortment couinent ab esser la raho per que Deus ha creat hom se coue ab esser, e son contrari ab no esser, que no fora home si infern no fos; e per aço infern es signifficable. En vista de la falta de sentido que ofrece en este punto el códice citado, adoptamos el texto del que mejor concuerda con la traducción latina.
  4. Edit. lat. Culpa infinitae durationis.
  5. Edit. lat. Durabilis in aeternum.
  6. Maniffestable en esser perdurable
  7. Edit. lat. Ad odiendum aeternaliter.
  8. Edit. lat. Quae opponuntur.
  9. Edit. lat. Fragilitas cordis.
  10. E a flac coratge.
  11. Edit. lat. Homo considerans et credens.
  12. Ab menys esser.
  13. Trebayls perdurables.
  14. Li ha prouat.
  15. Espera.
  16. Edit. lat. Qui sunt positi in inferno.
  17. A aço.
  18. Ayga.
  19. Edit. lat. Quae omnia positos in inferno incessanter tormentabunt.
  20. Edit. lat. Odiet esse.
  21. La imponente idea del infierno eternal y verdadero nació en Judea, y fué elevada después á dogma cristiano. Los antiguos hebreos no tuvieron conocimiento sino de la mansión subterránea de las almas, parecida más bien à una vasta sepultura, que á un lugar de tormentos perdurables. Los profetas aludieron algunas veces á ese abismo sin fondo, á esa fosa inmensa y tenebrosa en que buenos y malos se confundían, y de la cual no se tuvo una idea precisa. Después de la cautividad de Babilonia, aparece el Seno de Abraham ó el Edén de los vivientes, reservado á los justos, distinto del abismo de tinieblas en donde iban por tiempo indeterminado las almas de los culpables, sin que se pronuncie palabra que indique la eternidad. En los evangelios es donde se expresa y se repite que los malos serán enviados á sufrir eternos suplicios. Por lo demás, las opiniones diversas que expone el texto por boca del sabio judío, son las en que se dividían sus correligionarios en la edad media sobre el lugar y las penas del infierno.