Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del catorzen article

Del catorzen article

DE JVDICI

LO crestia coyli del primer arbre la flor dejus ^[1] dita, a prouar que Jhesuchrist venra jutjar al dia del judici los bons e ls mals; e l gentil li dix que no li calia que prouas lo dia del judici, cor lo juheu lo hauia prouat assats bastantment. Mas lo crestia respos, e dix, que en quant crehia que Jhesuchrist es Deu e home, e coue que aquell qui dara la sentencia sia Deus e home, li couenia prouar que aquell qui s era Deus e home, aquell dara la sentencia.

DE GRANEA E PODER^[2]

DIX lo crestia al gentil: Si tu haguesses tan gran poder per tu mateix, que poguesses jutjar tots los homens que son a gloria o a pena, ^[3] tu no fores creatura, ans fores creador. ¿E sabs per que? Per ço cor a Deu tan solament se coue aytal poder. On lo poder, ^[4] per que tu, de creatura que est, fores transsubstanciat en esser creador, coue esser en Deu; cor si no ho era, Deu creador no seria per son poder tan solament. E si tu podies enjenrrar vn poder infinit qui jutjas tots los homens, encare series mils Deus per enjenrrar aytal poder, que per crear creatura. ¿E sabs per que? Per ço cor es mes enjenrrar poder infinit, que crear creatura. On con aço sia enaxi, donchs, por aço t es demostrat que en lo sobira ha qui enjenrra ^[5] poder infinit, cor si tu eres Deu creares creatura, quant mes coue que en Deu haja qui sia Deu per enjenrrar poder infinit, qui es mes que crear creatura. On con aço sia enaxi, donchs, per aço t es demostrada generacio infinita esser en Deu, per la qual te es ^[6] demostrada trinitat esser en Deu, e per la qual te es signifficada ^[7] la sentencia qui coue esser donada per Deu e hom. Cor si tu, per crear creatura, eres transsubstanciat en esser diuinal, quant mes creatura, per esser vnida ab poder infinit, pot esser e deu esser jutje de totes creatures, segons les condicions del arbre.

DE GRANEA E SAVIESA

DIX lo crestia al gentil: Justicia se coue ab granea e sauiesa; cor aytant con la sauiesa es major, d aytant la justicia es endreçada a jutjar sauiament, e d aytant es pus luny a ignorancia. On si l jutje qui dara la sentencia al dia del judici es home, e aquell home sab tots los bens e ls mals que han feyt los altres homens, e aquell home ha gran sauiesa, per ço cor es ajustat a esser vna persona ab la infinida sauiesa, la qual Deus ha en bonea, granea, eternitat et cetera, quant, donchs, la gran sauiesa de Deu nostre mils es signifficada esser gran, e esser concordant ab justicia, que no fora si home no fos Deu. Cor, segons les condicions del arbre, se coue esser ço per que la gran sauiesa sia mils signifficada e mils concordant ab justicia. Per aço, en aquesta major signifficacio, es demostrat que l jutje qui dara sentencia, coue esser vn Deu e home; cor si no ho fos, la volentat de Deu fora contraria a ço per que mils fora reuelada al huma enteniment la flor damuntdita, e aço es impossibil.

DE GRANEA E JVSTICIA

CERTA cosa es entre nos, gentil, que aytant con lo home fa major be o major peccat, d aytant pot esser jutjat per major merit de be, o per major pena de colpa. ^[8] E per aço, on la justicia mes hi pot jutjar, mes se demostra gran sa actualitat; e si aço no era enaxi, seguir sia que tu no haguesses major guasardo per donar tu mateix a Deu, que per donar vn diner, ni no haguesses major pena per auciure vn home, que per fer vn peccat venial; e aço es impossibil. ^[9] § En Deu justicia e misericordia son vna cosa matexa; e per aço misericordia se coue egualment ab la granea matexa, ab la qual se coue justicia. On aytant con tu seras pus peccador, e hauras contricio de ton peccat, d aytant la misericordia de Deu te pora perdonar major colpa e peccat; e aytant con mes te perdonara, d aytant tu la poras entendre major. § Sapies, gentil, que en lo poble dels juheus ni dels sarrahins no ha tants homens religioses ne martirs, ne homens qui fassen almoyna, ne qui per Deu desemparen ^[10] lo mon, con ha en lo poble dels crestians; e per aço es signifficat que la gran justicia de Deu mils se coue a jutjar grans guasardons en aquells, que en los altres homens qui tant no fan per la amor de nostre senyer Deus. E si aço no era enaxi, seguir sia que granea e justicia fossen contraris, ^[11] e aço es impossibil; en la qual e per la qual impossibilitat es signifficat que aquells son en via vera, en la qual justicia pot mes reguardonar. E si ho son, e aquells crehen que l jutje sia Deu e home, segueix se que aquell qui dara la sentencia sia Deu e home. § Si lo fil de Deu, qui es tan noble senyor, ^[12] segons que pots considerar, e encare es major que tu no pots entendre, si aquell, per amor de saluar son poble, es volgut esser home, e ha volgut liurar aquell home a pobretat e a torments e a mort per amor de home, pus peccadors son los homens crestians qui pequen contra aquell home, que los infaels qui ignorant pequen contra ell. E si pus peccadors son, poden esser jutjats a major trebayl, ^[13] o pot lur esser perdonat major peccat que a altres homens. E si ho es, justicia e misericordia pot esser mils signifficada en major granea per lo poble dels crestians que per nuyl altre poble; e si ho es, coue que ls crestians sien ^[14] en via de salut. On con ells creheguen que l jutje sia Deu e home, coue que ho sia; cor si no ho era, serien en error, e seguir sia que fossen en via vera aquells per qui justicia e misericordia no s couenrrien tan fortment a vsar en creatura de tan gran granea, e aço es impossibil; cor si era possibil, les condicions del arbre, serien destrohides, e aço es impossibil. ^[15]

DE AMOR E IRA

SI lo jutje es Deu, pus agradable e pus vera e pus amable e pus temable ne seria la sentencia, que no seria si jutjara altre qui no fos Deu. E si l jutje es Deu, coue que sia intelligible sa essencia a les animes de aquells qui jutjara, e de natura corporal semblant de aquells qui jutjara. E si Deus e home no eren vna persona, impossibil cosa seria que fos lo jutje segons que s coue, con sia cosa que Deu sia inuisible als vlls corporals, e que no sia sa essencia visible als vlls espirituals dels peccadors que jutjara a infinits trebayls; los quals no porien hauer pena que ell veessen, ne ira de la sua sentencia. E si no ho hauien, la sentencia no ls daria passio ne ira, e aço es impossibil; cor si era possibil, seria la visio contraria a la sentencia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat lo jutje esser Deu e home.

DE CARITAT E JVSTICIA

CARITAT e justicia se concorden; e on mils se concorden, pus contraries son a odium e a injuria. On si l fil de Deu es home, e aquell home venga al dia del judici, e mostre la caritat que ha hauda a son poble, mostrant la creu on pres passio e mort, e mostrant ses nafres que pres per saluar son poble, ^[16] major caritat ne seria signifficada contra odium e injuria; e on major caritat ne sera signifficada, major sera demostrada justicia. E cor ço per que major caritat e justicia sia signifficada, sia affermable, segons les condicions del arbre, per aço es signifficat que Jhesuchrist venra jutjar son poble al dia del judici; cor si no ho fehia, les flors del primer arbre e la flor damuntdita serien contraries, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la justicia de Christ ne sera mils ordenada a vsar ^[17] de aquells qui contra eyl han vsat en est mon de odium e injuria.

DE ESPERANÇA E SVPERBIA

ESPERANÇA e superbia son contraries per la concordança de esperança e humilitat, qui son contraries a superbia e desesperança. ^[18] On si tu has esperança que al dia del judici sies jutjat per home, major concordança ne ha ta esperança ab humilitat; e si est tan erguylos, que no creas que home te pusca jutjar ni te deja jutjar, en ton erguyl desesperança se enforma ^[19] major. E cor esperança e humilitat se couenguen ab esser, e erguyl e desesperança se couenguen ab no esser, per aço coue esser, segons les condicions de est arbre, ço per que esperança e humilitat se couenen ab major e ab esser, e descoues esser ço per que erguyl e desesperança se couenen ab major e ab esser. ^[20] On con aço sia enaxi, donchs, en la majoritat damuntdita es signifficat que l fil de Deu e home dara al dia del judici sentencia sobre lo poble de Deu. § Cant lo crestia hac prouats sos articles al gentil, per les condicions e per les flors dels arbres, eyl dix aquestes paraules: Sapies, gentil, que l Deu de gloria ^[21] ¡benehit sia eyl! ha donada a home memoria per membrar, e enteniment per entendre, e volentat per amar Deu e ses obres. On aytant con la anima haja major membrança, e major intelligencia, e major amor a Deu, d aytant es pus noble, e d aytant se coue mils ab la final raho a la qual es feyta e creada. On con aço sia enaxi, donchs, si tu est membrant, entenent e amant Deu, pus fortment per las paraules que yo te he dites prouant mos articles, que per les paraules que te ha dites lo juheu ne que t dira lo sarrahi, per les quals paraules no pots tan altament remembrar ni entendre ni amar Deu, con per les paraules que yo te he dites, donchs, per aço la mia lig es signifficada esser vera. E cor tota la noblea que ls juheus e ls sarrahins poden, segons lur creença, atribuhir e conexer a Deu, podem nos conexer, e encare mes que eyls, en quant crehem en la trinitat de Deu, e en la encarnacio del fil de Deu. E cor, segons mes paraules, pots mils concordar ta memoria e ton enteniment e ta volentat ab les flors e ab les condicions dels arbres, segons la ordenança e la manera noueyla de disputacio, en la qual nos ha mes e ns endreça la dona de Intelligencia; per aço coue que crehes a mes paraules, e a mes rahons, si vols hauer benauirança en la gloria de Deu. § Cant lo crestia hac dites aquestes paraules, lo gentil li respos, e dix: Ohides he tes paraules, e tes rahons he enteses; mas, ans que yo t respona, vuyl ohir la creença dels sarrahins, e la manera segons la qual concorden lurs articles ab les flors e ab les condicions dels arbres. E per aço prech lo sarrahi que m diga ço que m enten dir.

---

1. Damunt.
2. En la edit. lat. de Maguncia este capítulo va unido con este mismo epígrafe al anterior apartado.
3. En gloria o en pena.
4. Edit. lat. Potestas virtutis.
5. En lo sobira be es enjenrrat.
6. En Deu e t es.
7. En Deu e signifficada.
8. Edit. lat. Paenam pro culpa.
9. Edit. lat. Quod est manifestè falsum.
10. Ne qui desemparen. Edit. lat. Et qui propter Deum deserunt.
11. Edit. lat. Essent inter se contrariae.
12. Edit. lat. Qui est adeo nobilis et magnus Dominus.
13. Edit. lat. Ad majores tribulationes et tormen a.
14. E si ho es, que ls crestians coue que sien.
15. Edit. lat. Quod non potest esse verum.
16. Edit. lat. Et monstrans sua vulnera, ex quibus propter salutem sui populi effudit suum pretiosissimum Sanguinem.
17. Edit. lat. Ad fruendum.
18. Edit. lat. Desperationi.
19. En tu, erguyl e desesperança se enforma.
20. Se couenen ab major, e descoues ab esser ço per que erguyl e desesperança se couenen ab major.
21. Edit. lat. Deus Rex gloriae.