Libre del gentil e los tres savis/Segon libre/Del segon article

Del segon article

DE CREACIO

APROVAR que Deus sia creador de totes coses, coylim set flors dels cinch arbres, entre les altres; e per aquelles es maniffestat al huma enteniment que Deus ha creat lo mon; e per cascuna de les flors n es donada maniffesta demostracio.

DE BONEA E ETERNITAT

BONA cosa es eternitat, con sia cosa que be e esser se couenguen ab eternitat, e eternitat e esser ab bonea. On si eternitat fos mala cosa, no esser e bonea se couengren contra esser e eternitat; e si ho fehessen, naturalment tots los homens, e les plantes, e les besties desijaren no esser, e aço es impossibil, con sia cosa que tot ço qui es am esser, e desam no esser. § Dix lo juheu al gentil: Si l mon no es eternal, ne Deus no l ha creat, coue que l mon haja haut començament de si mateix o d altre. De si mateix no l pot hauer haut, cor no res no pot donar començament a res, cor si ho fehia, alcuna cosa seria no res.^[1] E si l mon hauia haut començament d altre qui no fos Deu, e aquell ha haut començament d altre qui ha haut començament, e aço a nombre infinit, e que Deu no sia començament a negun d aquests començaments e començats, seguir sia que bonea se couengues mils ab començamet començat que ab eternitat, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que si lo mon ha començament, coue que l haja de bonea eternal, o de cosa qui haja haut començament de eternal bonea. E con hajam prouat vn Deus esser tan solament, en lo qual es eternal bonea, per aço es maniffestat que si lo mon ha començament, coue que l haja haut de Deu, o d altre cosa qui haja haut començament de Deu. § Si l mon es eternal, e no es creat, es egual en durabilitat ab la eternitat de Deu; on con lo mon sia diuisible en parts on ha deffayliment e mal, ço es a saber, en les coses qui son termenades en quantitat, e qui son corrompables, e mortals, e passibles, e ignorants; e cor aquestes coses sien males, en quant han deffayliment de be; per aço lo mon no s coue tan be ab bonea, con bonea on no haja diuisio ni deffayliment ni mal,^[2] se coue ab eternitat, on no ha parts ni coses qui hajen començament ne fi. E per aço es signifficat que l be qui es en lo mon ha començament; cor si no hauia començament, couenrria s aytan be ab eternitat con la bonea de Deu. E si l be creat ha començament, quant mes lo mal coue que haja començament; cor si l mal era eternal sens començament, eternitat no s couenrria ab bonea, en quant se couenrria ab contraria cosa de be, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que l mon es creat e començat. § Lo gentil demana al juheu si Deus hauia creat lo mal.^[3] § Lo juheu respos que mal es considerat en dues maneres; la vna es mal de colpa, la altre es mal de pena. On con mal de colpa sia contrari a bonea, per aço s descoue a esser creat;^[4] e cor mal de pena se coue ab la perfecta justicia de Deu per punir peccat, e ab la sauiesa perfecta de Deu per signifficar be de gracia, per aço mal de pena se coue a esser^[5] creat per la sobirana bonea eternal.

DE GRANEA E PODER

MAJOR poder es signifficat esser en Deu si l mon es creat per lo poder de Deu, que no es si l mon es eternal; cor major poder es crear de non re tan gran mon e tan beyl, que no fora si l poder de Deu no hagues creat lo mon. E cor ço per que la granea e l poder de Deu mils se couenen e s demostren al huma enteniment couenga esser atorgat, segons la primera condicio del primer arbre, per aço es maniffestat que l mon es creat de non re, e que ha haut començament. § Si l mon fos eternal e durable per son poder o per lo poder de Deu, pus inconuenient cosa fora que hagues si en quantitat, e en temps, e en durabilitat,^[6] que no es si l mon ha començament e Deus lo ha creat.^[7] E on pus inconuenient cosa fora al mon hauer fi e esdeuenir en no esser, menys fora signifficada granea en lo poder diuinal que l mon pogues delir, que no es si l mon ha haut començament e es creat;^[8] cor pus prop es de no esser qui es vengut de non re, que no es cosa eternal qui no sia estada non re. E on pus prop es de no esser, e lo poder de Deu lo soste que no torn en no esser, pus major poder n es signifficat en Deu, en quant lo soste, e l pot tornar en no re; e aytant con lo poder es major, d aytant es signifficat en Deu esser major bonea. § Pus estranya cosa, e pus inconuenient, e pus contraria a rahons es considerar que la bonea e l poder diuinal, qui son vna cosa matexa ab eternitat qui s descoue a hauer començament e fi, esdeuenguen en no esser, que no es considerar que esdeuenga en no esser ço qui es creat e vengut de no esser. On en la consideracio que considera que l poder de Deu es tan gran que pot delir lo mon, sotsposat que sia eternal, es prop considerar que Deus pusca no esser, si be es^[9] eternal: e en la consideracio qui considera que l mon es creat, e que Deus^[10] li pot donar fi, pus que ell lo ha creat^[11] de non re, es luny considerar que Deus pusca no esser. E cor la consideracio qui s coue mils a considerar lo gran poder diuinal^[12] sia mils atorgadora, per aço es maniffesta cosa que l mon ha reebuda creacio per lo gran poder diuinal.

DE PERFECCIO E CARITAT

PERFECCIO e caritat signiffiquen en les coses d aquest mon, que l mon es creat; cor lo foc e ls altres elements enserquen lur perfeccio enjenrrant e corrompent les coses enjenrrables e corrompables^[13] en les quals lur perfeccio no atroben. E per aço dia e nit no fan mas enjenrrar e corrompre per l apetit natural, lo qual han a lur compliment. On si l mon fos eternal sens començament, eternalment sens començament hi fora^[14] deffayliment en l apetit natural elemental, e hi fora^[15] generacio e corrupcio, e no fora primer hom, ne primer arbre, ne primera bestia, ne primer auceyl, e axi de les altres coses. E si primer no fos en les coses damuntdites, impossibil cosa fora que hi fos darrer; e si no hi fos,^[16] infinidament los elements hagren imperfeccio, e desijaren perfeccio, e nuyl temps no la hagren; e aço es inconuenient, e contra la influencia de la perfeccio diuinal, qui egualment e eternal fora causa a imperfeccio e a desirada perfeccio; lo qual desirer^[17] fora imperfect, si eternalment desiras e nuyl temps no aconseguis son compliment.^[18] E cor aço sia inconuenient, segons la perfeccio e la amor diuinal, per aço es demostrat que l mon es creat,^[19] e que la imperfeccio ha haut començament, per lo qual es signifficat compliment. § Lo juheu dix al gentil: Signifficat e prouat hauem per natura corporal que l mon es creat. Are ho volem prouar per la natura esperitual, ço es a saber, per la anima. Maniffesta cosa es a la humana intelligencia que la anima racional no s pot sadoylar en aquest mon; e per aço, enaxi con corporalment los elements se mouen a ensercar lur compliment, e no atroben aquell, segons que damunt hauem dit, enaxi la anima esperitualment enserca son compliment, e no atroba aquell;^[20] cor cant ha vna cosa qui ha desirada hauer sempre, ne desira altra.^[21] E cor aço sia imperfeccio de caritat, per aço es signifficat que anima es creada, cor si fos eternal, no hagra imperfeccio; e si ne hagues, la sobirana perfeccio e amor, ço es a saber, Deus, fora causa a eternal imperfeccio, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat que la anima es creada. E per la creacio de la anima es signifficat que la natura del cors es creada; cor si l anima, qui es de pus noble natura que la natura del cors es creada, quant mes coue que l cors sia creatura; cor si no ho era, lo pus noble se couenrria ab no esser, e lo menys^[22] noble^[23] ab esser e ab eternitat; e aço es contraria cosa a la perfecta caritat de nostre senyer Deus.

DE PERFECCIO E JUSTICIA

EN Deu se couenen perfeccio e justicia; on con prouat sia en lo primer libre, que resurreccio sia,^[24] per aço es signifficat, per resurreccio e per la flor damunt escrita, que l mon es creat; cor si l mon era eternal, couenrria que eternalment Deus creas materia ordial^[25] d on fos compost cors de racional; cor la ordial materia d aquest mon no abastaria a tants corses animats, ressuscitats, hauent merit o colpa, per la qual couenen esser ressuscitats, segons la perfecta justicia de Deu. E cor no sia couinent cosa atorgar que Deus infinidament cresca la ordial materia, ni l loc que li coue, ne que Deus no haja perfecta justicia, per aço es inconuenient cosa negar creacio; e affermar que l mon sia eternal sens començament; e es negacio per la qual nega hom que l mon haja quantitat finida, ne no sia en loc finit; e es negacio de on se segueix affermacio que Deus eternalment sia creador de animes, e de corses, e de lochs infinits en nombre; e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres, e es contradiccio.

DE ETERNITAT E SUPERBIA

SI eternitat e superbia se couenguessen, seguira s que eternitat se couengues ab superbia contra humilitat, qui s coue ab bonea, granea, poder, sauiesa, amor, e perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que eternitat e superbia se descouenen; per la qual inconueniencia es signifficat que la natura qui es subject a superbia, ço es, natura de hom, se descoue ab eternitat; per la qual inconueniencia es donada maniffestacio que l mon sia creat. § Respos lo gentil, e dix: Humilitat e superbia son contraris, e hom es subject a humilitat: donchs, si natura de hom se coue ab eternitat, qui s coue ab humilitat, hom es de natura eternal per humilitat, e es de natura creada per superbia. § Lo juheu respos: Ço en que eternitat diuina se coue ab humilitat contra superbia en hom, es per influencia de do de gracia, dat a hom contra puniment de superbia; e per aço es signifficada vna eternitat qui es appelada en lati evum, e es eternitat qui ha començament e no ha fi, e es creada per la sobirana eternitat qui es sens començament ne fi; la qual la ha creada per guasardonar hom per humilitat, e per punir hom per superbia, per ço que hom, eternalment sens fi, haja conexença de les flors del primer arbre. § Si l mon fos eternal, hom fora de natura eternal, e fora en loc eternal; e la eternitat de Deu no fora contraria a superbia ni a hom erguylos, con es si l mon es creat; cor superbia, e hom, e sa natura, e lo loc en que es, foren eguals en durabilitat a^[26] la eternitat de Deu. E cor ço per que les virtuts de Deu sien pus contraries a^[27] los vicis, coue esser atorgat, segons les condicions del terç arbre,^[28] e si l mon es creat, les virtuts de Deu se n maniffesten mils esser contraries a superbia, que si l mon es eternal, per aço es signifficat que l mon es creat.

DE ESPERANÇA E CARITAT

SI l mon es creat, major concordança ha entre esperança e caritat en amar Deu, e en confiar se en Deu, e pus contraries son contra lurs contraris, qui son vicis, que no es si l mon es eternal.^[29] Cor major gracia ha Deus feyta a hom, si a ell aço que menuga, e beu, e ha mester a ses necessitats ha donat, ço es, esser qui no solia esser res de esser eternal, que no hagra si hom e les coses que ha mester fossen de eternal esser. E on major es la gracia que Deus ha feyta al hom, major caritat pot hauer hom a Deu; e on major caritat hom pot hauer e deu hauer a Deu, major esperança pot hauer e deu hauer en Deu; e on major esperança e caritat pot esser e deu esser en hom, major amor ha Deus e deu hauer a hom. E d aço no s segueix nuyla inconueniencia si l mon es creat; e si l mon es eternal, segueix sen inconueniencia e contrarietat; per la qual inconueniencia e contrarietat es signifficat que l mon no es eternal. E si aço no era enaxi, seguir sia que esperança e caritat se couenguessen ab no esser e ab deffayliment, e que lurs contraris se couenguessen ab esser e ab perfeccio; e aço es impossibil, e contra les condicions del quart arbre.

DE PRUDENCIA E ACCIDIA

PRUDENCIA e accidia son contraris en quant prudencia es virtut, e accidia es vici. On si l mon es eternal e prudencia ho sab, accidia no n sera tan contraria a prudencia ni a les virtuts, qui s concorden ab prudencia, con es si l mon es eternal; cor accidia, en quant desama be comu e especial, e fa home negligent e pereos, e ha plaer de mal, se coue ab no esser, en quant vol ço qui no s coue ab esser, e desama ço qui s coue ab esser. On si prudencia sabia que l mon fos eternal, sabria que si no ho fos,^[30] accidia se couengra mils ab no esser que ab esser, e aquesta cosa a saber es impossibil, con sia cosa que estia en contradiccio. Cor si l mon es eternal, accidia, en quant hauria subject eternal, se couenrria ab esser, pus fortment que si son subject, ço es, humana especia, no fos^[31] eternal; e en quant la obra de accidia es contraria a esser, e s concorda ab no esser, se concorda mils ab no esser son subject si l mon es creat que si fos^[32] eternal. E cor per la eternitat del mon fos contradiccio en ço que sabria prudencia, e prudencia no n seria tan contraria a accidia, per aço es signifficat que l mon no es eternal, con sia cosa que contradiccio no pusca esser, e con sia cosa que ço per que prudencia e accidia sien pus contraries, coue esser atorgat, segons^[33] les condicions del cinque arbre. § Assats me tench per pagat, dix lo gentil, de la signifficança e de la maniffestacio per la qual me has prouat que l mon es creat; mas prech te que m digues: Ans que l mon fos creat ¿que fehia Deus? Cor pus nobla cosa es Deus si eternalment es, e eternalment fa^[34] alcuna cosa, que no es si es sa obra hauent començament.^[35] § Lo juheu dix: Ço per que los philosofs majorment entenen a prouar que l mon sia eternal, es per donar honor a la primera causa, ço es, Deu; de la qual primera causa vengren ça enrera los philosofs en conexença, e dixeren que enaxi con ella era causa e fi de totes coses, e era eternal, que enaxi son causat, ço es, son effectu, deuia esser eternal; e aquest causat dixeren que es lo mon. Mas, nos qui crehem que l mon es creat, honram mes Deu, e li atribuhim major honor en ço que dehim que Deus ha en si mateix obra eternal, amant e entenent si mateix, e gloriant en si mateix, e entenent totes coses,^[36] e dehym que aquesta obra es primera, e denant a la obra que Deus hac, e ha a esser causa el mon, que no feheren los philosofs, qui ignoraren la obra que Deus ha en si mateix, e no li atribuhiren obra qui fos dintre si mateix, mas obra qui no es en si mateix ne de si mateix, ço es, lo mon;^[37] e dixeren que aquella era egual en eternitat ab ell. E cor, segons la primera condicio del primer arbre, a Deu deja hom atribuir major nobilitat, per aço es demostrat que l mon es creat per Deu, qui es prima causa; e que la obra que ha en si mateix fo enans que en lo causat, ço es, lo mon. § Dix lo gentil al juheu: No pusch entendre per nuyla manera com de no res pusca esser creat res. § Dix lo juheu: Natura es d enteniment huma que differentment entena si la cosa es o no, e con la cosa se fa; e con per les conueniencies e les inconueniencies damuntdites, es prouat que Deus es creador. Mas la manera con Deus de no res faça esser res, aço enteniment huma no ho pot entendre en la cosa creada. ¿E sabs per que? Per ço cor enteniment, en no res, no enten res; e cor enteniment no pot entendre con se faça la cosa de ço en que res no enten; per aço no pots entendre en ço en que res no entens. Mas en la perfecta volentat diuina qui ha perfect poder e perfecta sauiesa, pots entendre que Deus pot crear res de no res, pus sa volentat ho pot voler, e son poder ho pot fer, e son saber ho sab fer.^[38] § Maniffesta cosa es a ton enteniment que tu has anima e cors; mas la manera con l anima es conjuncta ab lo cors, aquella no pot entendre. On si en ço qui es en tu mateix te fayl enteniment a entendre, quant mes te coue deffayliment a entendre en ço qui en tu no es; on abasta a tu que entenes la cosa si es o no es, e no has en aquest mon mester a saber de la cosa con es creada, ne con no. § Dix lo gentil al juheu: Lo firmament, ni ls corses celestials, ni lur mouiment, no son corrompables;^[39] e per aço es signifficat que sien eternals sens començament.^[40] § Respos lo juheu: En ço que l firmament e ls corses celestials son termenats^[41] en quantitat, signiffiquen que son creats; cor eternitat, enaxi con se descoue ab duracio^[42] qui haja començament e fi, enaxi se descoue ab quantitat qui sia finida, e termenada, e conlogada, e mouable; e aço es lo firmament qui enjenrra temps en primer e derrer; ab lo qual primer e derrer eternitat se descoue. On ço per que lo firmament, e los corses celestials, e lur mouiment no son corrompables, es per ço cor Deus ho ha creat incorrompable, a demostrar son gran poder. Cor si Deus no hagues creades coses corrompables, no demostrara tan fortment son gran poder, qui pot crear o anitxilar coses incorrompables, axi leugerament con coses corrompables. Mas, cor los philosofs no hagren perfecta conexença del diuinal poder, saber, e voler, ne de sa perfeccio, e veheren que l firmament e los corses celestials son incorrompables, per aço hagren oppinio que fossen eternals, sens començament e sens fi, e per aço negaren creacio.

---

1. Edit. lat. Sequeretur, quod nihil esset aliquid, quod est contradictio in adjecto.
2. Diuisio ni mal.
3. Edit. lat. Creavit malum, aut non?
4. Descoue esser creat. Edit. lat. Non convenit, quod à Deo sit creatum.
5. Coue esser.
6. Duracio.
7. Edit. lat. Et a Deo ex nihilo sit creatus.
8. Edit. lat. Et quanto majus inconveniens esset, quod mundus non haberet principium, et quod non esset productus ex nihilo in esse, tanto minus significatum esset, quod magnitudo divinae potestatis posset destruere mundum, quàm si mundus habeat principium, et ex nihilo sit productus in esse.
9. Si be s es.
10. E Deus.
11. Ell la creat.
12. Poder de Deu.
13. Corruptibles.
14. Si fora.
15. E si fora.
16. E si ho fos.
17. Desider.
18. Edit. lat. Propriam perfeccionem.
19. Edit lat. Creatus et terminatus.
20. Edit. lat. Non potest invenire in hoc saeculo.
21. Edit. lat. Desiderat aliam quàm non habet.
22. E l menys.
23. Edit. lat. Et hoc, quod est ignobilius.
24. Edit. lat. Resurrectionem necessario esse futuram.
25. Edit. lat. Primam materiam.
26. Ab.
27. Ab.
28. Esta cláusula se omitió en la edit. lat. de Maguncia.
29. Edit. lat. Quàm si mundus esset aeternus et absque principio.
30. Sabria que si l mon no fos eternal.
31. Es.
32. Es.
33. Esser, segons.
34. Faça.
35. Edit. lat. Quàm si ejus operatio habeat principium non aeternum.
36. Edit. lat. Et omnes alias res extrinsecas intelligentem semet ipsum.
37. Edit. lat. Hoc est, operationem vel produccionem mundi.
38. Edit. lat. Facere et creare.
39. No es corrompable.
40. Edit. lat. Absque principio et eterna.
41. Edit. lat. Terminata et finita.
42. Diuisio.