Libre del gentil e los tres savis/Segon libre/Del primer article

COMENÇA LO SEGON LIBRE QUI ES
de la creença dels juheus

L començament lo juheu fiu sa oracio, e dix: En nom del poderos Deus vn, en lo qual es nostra esperança qui ns deliure de la captiuitat en que som. E cant hac finida sa oracio, ell dix que ls articles en los quals ell crehia eren .viij., ço es a saber: Primer article, es creure vn Deu tan solament. Segon article, es creure que Deus es creador de tot quant es. Terç article, es creure que Deus dona la lig a Moyses. Quart article, es que Deus trametra Messies, qui ns traura de la captiuitat en que som. Cinque article, es de resurreccio. Sise, es del dia del judici, cant Deus jutjara bons e mals. Sete, es creure en la celestial gloria. Vuite, es creure infern esser. Cant lo juheu hac recomptats sos articles, adonchs comença al primer article.

Del primer article

DE UN DEU

LO juheu dix al gentil, que moltes rahons maniffestes mostrara d esser vn Deu tan solament; mas, entre les altres rahons, per quatre rahons ho vol prouar, per les flors dels arbres, abreuiadament; de les quals quatre rahons es aquesta la primera: Maniffesta cosa es que l hom^[1] es ordenat, segons que vehem, a vna fi; e natura, tot ço que fa, ho fa a esguardament de vna fi.^[2] E aquest ordenament, e aquest cors natural significa e demostra vn Deus esser tan solament; cor si eren molts Deus, seguir sien moltes fins, e los vns homens serien ordenats naturalment a amar vn Deu, e altres homens serien ordenats a amar altre Deu; e aço mateix se seguiria en les altres creatures, cor cada creatura se diuersifficaria de l altre a signifficar lo Deu qui la hauria creada.^[3] E si aço cascun Deu no hauia ordenat en sa creatura, seria sa bonea, sa granea, sa eternitat, son poder, sa sauiesa, e sa volentat imperfecta; e si ho era, impossibil cosa seria que fos Deu. Cor enaxi con a creatura no s coue que ella sia^[4] creador, enaxi, e menys encara, a imperfeccio de bonea, granea et cetera, no s coue que sia Deu; cor a Deu se coue tota nobilitat, segons les condicions dels arbres. § La segona raho es aquesta: La granea de Deu es infinida o no en essencia, e n bonea,^[5] eternitat, poder, sauiesa, amor, e perfeccio. On si son dos o tres o mes Deus, impossibil cosa es que la granea de Deu sia infinida en essencia, e en les virtuts damuntdites; e si es vn Deu tan solament, es possibil cosa que la granea de Deu sia infinida en essencia per totes les virtuts damuntdites. E con possibilitat e esser se couenguen, e impossibilitat e no esser, per aço es maniffestat que vn Deu es; la essencia del qual es tan gran^[6] en bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor, e perfeccio, que nuyla altra essencia ne altra cosa no la pot termenar ni comprendre, ans termena ella e compren totes coses dintre si matexa, e es essencialment dintre e deffora totes^[7] altres coses, cor si no ho era, seria termenada e finida. § Dix lo gentil al juheu: Segons obra natural, vera cosa es que ls quatre elements son mesclats en cascun cors compost d ells, e en aquel cors cascun element es essencialment e virtuosament e obrantment; on enaxi es possibil cosa que sien molts Deus, e que sien los vns entre los altres mescladament,^[8] e que la granea de cascun sia infinida essencia per^[9] totes les virtuts e per^[10] tots los lochs. § Lo juheu respos e dix: Certa cosa es que en lo cors compost, cascun element termena en l altre, segons sa propria virtut; cor lo poder del foch termena en lo poder de l aygua que li es contrari, e lo poder de l aygua en ceyl del foc, e aço mateix se segueix del aer e de la terra. E enaxi con termenen^[11] la vn en l altre en virtut,^[12] enaxi termena la operacio de cascun en la operacio del altre, per ço cor son lurs obres diuerses e contraries. E per aço cascun dels elements desija esser simple, e per si mateix, e sens los altres elements;^[13] cor mils se couenrria ab son esser mateix e ab sa virtut matexa, si podia esser sens los altres,^[14] que no fa con es mesclat ab los altres. E per aço es maniffestat que si eren molts Deus, seria lo poder e la bonea et cetera de cascun, termenada e finida en lo poder et cetera de l altre; e fora meylor vn Deu qui fos en sa essencia matexa e en son poder et cetera, que tots aquells Deus; e mils se couengra ab esser: e pus impossibil cosa fora que en ell fos enueja, erguyl, e imperfeccio, que si fos mesclat ab altres Deus. E cor la major nobilitat, e ço per que Deus mils se couenga ab esser, coue esser atorgat, segons la condicio del primer arbre; e cor fe, esperança, caritat et cetera, se poden mils couenir ab bonea, granea et cetera, en poden esser majors e pus contraris als vicis. Per aço es demostrat per estes condicions, que vn Deu coue esser de necessitat. § La terça raho es aquesta: Si fos vn Deu qui fos en vn loc en si mateix tan solament, e altre Deu fos part aquell Deu en altre loc, e altre Deu fos part en aquell loc,^[15] couengra que fos vn Deu infinit qui termenas e compreses aquells Deus, e aquell se couengra mils a esser Deu que ls altres. E si aço fos enaxi, seguira s que l Deu major fora infinit, fora los altres Deus menors, e fora termenat e finit en los Deus menors, segons les sis dresseres qui s couenen a tot ço que sia conlogat en loc, ço es a saber, alt e baix, destre e sinestre, e denant e detras; e si ho fos, couengra^[16] que fos cors; e si fos cors fora finit, cor tot cors coue esser finit,^[17] per ço cor se coue a forma, e a superficie, e a materia. On con sia contradiccio que Deus pusca esser finit e infinit, e lo Deu major seria finit en los Deus menors, e seria infinit part los Deus menors;^[18] per aço es maniffestat que impossibil cosa es que sien molts Deus, mas vn Deu^[19] tan solament, sens la vnitat e la singularitat del qual no s couenrria ab ell perfeccio de bonea, granea et cetera. § Dix lo gentil: Possibil cosa es que sia vn Deu en vn loc, e altre Deu en altre loc, e axi que sien molts Deus, infinits en obra^[20] e finits en quantitat. § Lo juheu respos: Perfeccio de bonea, granea, eternitat, poder et cetera, se coue ab infinitat de essencia on sia perfeccio de bonea, granea et cetera; e descoue s ab fi qui sia en coses termenades en loc, e multiplicades en nombre; cor en infinit nombre no pot esser perfeccio de bonea, granea et cetera en cascuna de les coses qui son finides en essencia; cor^[21] si ço era,^[22] aytan noble cosa seria perfeccio, bonea, granea et cetera en cosa finida, con en cosa infinida, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que perfeccio de bonea, granea et cetera, se coue a vna essencia infinida en bonea, granea et cetera, e no s coue a moltes essencies finides ni a ensemps;^[23] cor si ho fehia, egual cosa seria perfeccio en cosa infinida que^[24] en cosa finida e aço es impossibil. § Quarta raho es: Esperança se pot formar major a confiarse en vn Deu, senyor de totes coses; e caritat se pot formar major a amar vn Deu infinit en bonea, granea et cetera, que no farien si fossen molts Deus, o que fos vn Deu departit en dues o en tres coses de les quals fos compost. E cor ço per que esperança e caritat se couenen ab majoritat, se coue ab veritat, e lur contrari ab falsetat, segons les condicions dels arbres, per aço es maniffestat que vn Deu es tan solament. § Senyer, dix lo gentil, enaxi com caritat se coue mils ab perfeccio, on major es e major pot esser en amar vn Deu infinit en bonea, granea et cetera que en amar vn o molts Deus qui fossen finits, enaxi volentat de hom qui desam vn Deu qui sia mal e haja infinida malea, es pus noble en desamar, que la volentat qui no pot desamar mas mal finit e termenat; e cor la pus nobla desamor coue esser atorgada, per aço es maniffestat esser vn Deu mal, infinit,^[25] qui es començament a^[26] tots mals, lo qual es possibil a esser desamat per hom. § Lo juheu respos: Veritat es, senyer, que en quant esguardament de caritat, pus noblement pogra desamar volentat creada si desamas Deu qui fos mal infinit, que finit. Mas cor lo Deu mal seria contrari al bo, e lo Deu bo no hauria bonea, granea, eternitat, poder et cetera, si no delia lo Deu mal,^[27] per aço no s coue que sia tot ço en esser, per que volentat pogues desamar major mal; cor volentat creada no s coue ab nobilitat qui fos^[28] contraria a la nobilitat del creador. E si l Deu bo no delia lo Deu mal, per ço que la volentat creada ne pogues esser meylor, amaria mes sa creatura que si mateix, e seria imperfeccio en ell. E si lo Deu bo no podia delir lo Deu mal, serien eguals en poder, e aço es impossibil; cor si era possibil, esser se couenrria aytant couinablement a^[29] infinit mal con a infinit be. On con be e esser se couenguen, e mal e no esser; e perfeccio se couenga ab be^[30] e ab esser, e s descouenga ab mal e ab no esser, per aço es maniffestat que impossibil cosa es que infinit mal sia en esser; cor si ho era, esser e no esser se couenrrien egualment ab eternitat e ab infinitat, e aço es impossibil. § Cant lo juheu hac prouat al gentil vn Deus esser tan solament, adonchs demana al gentil si s tenia per pagat de la probacio que li hauia feyta de la vnitat de Deu, per les quatre rahons damuntdites, o si volia que coylis mes de les flors dels arbres, e que la vnitat de Deu prouas per mes rahons. Mas lo gentil respos, que assats se tenia per pagat de la probacio, e que ço que ell li hauia contradit era per mils a enquerre veritat. Mas d aytant lo pregaua que li dixes Deus qual cosa es, ne que es en si mateix, cor molt desiraua a hauer conexença de ço que Deus es. Senyer, dix lo juheu, per virtut de Deu e per lum de gracia lo huma enteniment ve en esta present vida a conexença de ço que Deus no es, ço es a saber, que per viues rahons conexen que Deus no es peyra, ni hom, ni sol, ni estela, ne nuyla cosa corporal, ne es nuyla cosa esperitual qui sia finida, ne qui haja defayliment. Encare hauem conexença que Deus es bo, gran, eternal, poderos et cetera, segons que es prouat en lo primer libre; e totes aquestes coses abasten a hom a saber, dementre que som en est mon. Mas saber Deus que es en si mateix, nuyl hom no ho pot saber, cor nuyl hom no pot saber sa anima matexa que es; donchs, ¿con sabria Deus que es? Ne en aquest mon no es aquesta cosa matexa a saber, mas en l altre setgle ho saben aquells qui son en gloria; e si nosaltres ho sabiem en aquest mon, no seria pus noble l altre mon que aquest. On con l altre setgle couenga esser pus noble que aquest, per aço ha Deus ordonat que hom no pusca saber en aquest setgle ço qui es couinent cosa en l altre setgle.

---

1. Mon. Edit. lat. Homo.
2. Edit. lat. Nam omne, quod natura operatur, operatur propter unum finem.
3. Edit. lat. Ad significandum, quod unus Deus esset diversus ab altero Deo, qui ipsam non creavisset nec produxisset in esse.
4. Que sia.
5. O no essencia, bonea.
6. Esta n granea.
7. Deffora a totes.
8. Edit. lat. Et quod alii cum aliis sint mixti.
9. En.
10. En.
11. Tenen.
12. Edit. lat. Et sicut unum terminat alterum in virtute.
13. Edit. lat. Sinè mixtione aliorum.
14. Edit. lat. Esse simplex sinè aliis.
15. Edit. lat. Et alius Deus esset juxta illum in altero loco, et alter Deus juxta illum in altero loco similiter.
16. Edit. lat. Sequeretur.
17. Edit. lat. Finitum in propria quantitate.
18. Edit. lat. Et esset infinitus in se ipso.
19. Es que sia mas vn Deu.
20. Infinits en nombre. Edit. lat. Infinitus in operibus.
21. Son finides; cor.
22. Ho era.
23. Edit. lat. Cum multis finitis essentiis singulariter, nec simul.
24. E.
25. Es maniffestat que vn Deu mai es, infinit.
26. De.
27. Edit. lat. Si non destrueret Deum malum.
28. Sia.
29. Couenrria aytant a.
30. Bo.