Les veus de la nit/Pluja nocturna
Pluja nocturna
També, oh, Verlaine!, el monorítmic cor
de la pluja, en la nit llarga i obscura,
desperta com un eco en el meu cor
que una regor benèfica fretura.
I amb goig l'escolto, esperançat, talment
com si jo fos la terra eixarreïda,
la font truncada, l'herba emmusteïda,
el blat que brulla o l'arbre macilent.
Caigui dins meu, Senyor, l'aigua esperada,
l'aigua lustral que comuniqui a cada
virtut exsangüe un aire renadiu!
Vingui, d'un cop, la rubinada forta
que el llot immund i la brossalla morta
avall s'endugui pel barranc del riu!