Les veus de la nit/Clar de lluna

Clar de lluna

¿És cert el que Musset escrigué un dia,
que els cants més bells són fills del desconhort,
ell que, en les Nuits, tomava en poesia
la profunda tristesa del seu cor?

Tu, germà del poeta en la dissort,
digues-me, oh, gran Beethoven!: l'harmonia
més plena i entranyable ¿no et venia
de la duresa amb què et tractà la sort?

Ben cert, car d'un amor sense fortuna,
de l'íntima amargor del desengany,
com qui aixeca un palau damunt la runa,

ton geni n'arrencava el Clar de lluna
que perpetua ton dolor d'antany
en un patètic i bellíssim plany.