Les plantes cultivades. Cereals/Presentació
Des de la primera edició d'aquest llibre el maig de 2005, han passat prou coses en el món dels cereals perquè en emprendre una nova edició s'hagin de tenir en compte. De fet, els cereals han irromput en els mitjans de comunicació, amb els avantatges i els inconvenients que això suposa. Avantatges perquè, en destacar-ne l'interès, també la gent pot conèixer-los millor, i inconvenients relacionats amb la banalització del mateix coneixement.
No puc percebre fins a quin punt aquesta situació ha contribuït a millorar el saber sobre aquests cultius. Però espero que el meu llibre es trobi amb un medi favorable i pugui ajudar-hi.
En canvi, sembla més fàcil de comprovar com la banalització que deia abans ha provocat una quantitat notable de sortides de to espectaculars, potser no sempre desinteressades o, en tot cas, desorientades.
Concretant més, l'interès mediàtic pels cereals es podria centrar en dos punts, tots dos interrelacionats: l'augment extraordinari dels seus preus (el del blat s'ha doblat a Espanya entre el juny de 2006 i el gener de 2008) i la seva utilització per fer-ne etanol, un combustible que s'usa en comptes de la gasolina.
En relació amb l'augment del preu del blat, m'ha semblat convenient recollir, en una pàgina (201), com han evolucionat, des de l'any anterior a l'entrada d'Espanya a la CEE, el 1984, els preus del blat (pagat als pagesos), del pa (que paguem tots), dels productes de la indústria agroalimentària i els sous dels tractoristes. El preu del pa s'ha multiplicat per cinc, mentre que el del blat, fins fa dos anys, s'havia mantingut igual o més baix. Al gener de 2008, després d'haver-se duplicat el preu, el blat es paga un 34% per sota del seu preu de 1984 (corregit amb la variació de l'IPC), mentre que el pa el paguem un 66% més car. Aquesta situació podria ser un bon indicador de com les organitzacions de flequers són molt més eficients que les dels pagesos. Val a dir, que aquests han estat compensats, només en part, per les subvencions directes de la PAC.
L'altre tema polèmic es relaciona amb els biocombustibles, amb un lloc destacat ocupat pel blat de moro. En els EUA, l'any 2007 s'hi ha dedicat un 25% de tota la seva producció (no, com s'ha dit, el 30% de la producció agrícola, que també produeixen altres esplets). Cal afegir-hi, però, que la collita del mateix 2007 ha superat la collita
mitjana dels anys 1999 a 2003 (NCGA, 2008 i FAO, 2008) en una mica més d'aquella xifra. Deixant de banda aquest fet, no tan anecdòtic, vull dir que hi ha una campanya intensa en contra dels biocombustibles (Abengoa, 2008), de manera que ja se n'ha decretat el fracàs, potser per impedir la implantació de la tecnologia necessària per desenvolupar els biocombustibles de segona generació (pàgines 165, 427 i 465). Com és possible que un tema en el qual treballen tants i tants investigadors des de fa molts anys es pugui despatxar dient que estan tots equivocats?
De veritat ens vol fer creure aquell alt funcionari de l'ONU, que considera els biocombustibles un crim contra la humanitat, que el preu dels cereals és el problema central relacionat amb la misèria i la fam en el món? Amartya Sen (2007), economista acreditat i Premi Nobel, ens ho explica d'una altra manera, analitzant el que passa amb el blat de l'Índia. Són els biocombustibles, també, els culpables que es destrueixi la selva amazònica, tot i els efectes tan negatius sobre el medi ambient que tenen la canya de sucre i altres cultius (Clay, 2004)? He inclòs a la bibliografia diverses referències sobre aquesta polèmica.
A l'aprofitament dels cereals per produir energia he dedicat vuit pàgines (22-23, 164-166, 426-427 i 465), relacionades amb la producció, la palla, el blat de moro i el sorgo. Però l'edició actual té 30 pàgines noves respecte a la de 2005. A més de les referides, n'hi ha nou sobre el destí dels diversos cereals, d'acord amb la indicació que em va fer un bon amic en valorar la primera edició. Altres pàgines afegides tracten de la producció de cereals a diversos llocs, la secada, l'aplicació de purins... També hi ha 68 fotografies noves, en substitució d'altres de l'edició anterior.
M'ha semblat oportú conservar la presentació de la primera edició, suprimint algunes referències que ara no són significatives. I he mantingut, íntegre, l'apartat d'agraïments. A aquells de llavors, i d'ara, hi he d'afegir els que es relacionen amb les pàgines noves. Són: Rosa Teira, del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida; Rudy Gesline, veterinari del Berguedà; Manel Serra i David Piza, de Grans del Lluçanès; Javier Mezquiriz, responsable de subministrament i logística de biomassa a la planta d'Acciona a Sangüesa, i Gonzalo Curiel, cap de la planta de Biocarburantes de Castilla y León a Babilafuente, Salamanca.
Vull dedicar un agraïment especial als companys de l'Associació d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, Joan Guim i Josep M. Rofes, el nostre president, per haver acollit amb entusiasme la meva oferta de col·laboració en l'edició d'aquest llibre. A en Josep M., a més, per l'afecte amb què ha preparat el pròleg.
Aquesta edició no s'hauria pogut fer sense l'ajuda material de les empreses familiars Romanyà Valls, S.A. i Orroel, S.L., que n'han assumit totes les despeses. Per això i per tot, gràcies a la Gemma, una vegada més.