Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 3

Sou a «Capítol 3: Cicle dels Cereals d'Hivern»
Les plantes cultivades. Cereals

Capítol 3

Cicle dels Cereals d'Hivern

Període Vegetatiu 80
Germinació 80
Desenvolupament de la plàntula 82
Filloleig 84
Període Reproductiu 88
Inici del canoneig 88
En ple canoneig 90
Final del canoneig 92
Estadi sarró 93
Període de Formació i Maduració del Gra 94
Accidents durant el Cicle dels Cereals 96
Ajagut 96
Escaldat 98
Altres accidents 100





120 Camp de varietats d'ordi a Calaf (Anoia), 15 de maig de 2004
Camp de varietats d'ordi a Calaf (Anoia), 15 de maig de 2004
Període Vegetatiu Germinació
121 Arrels primàries
Arrels primàries

El gra de cereal en contacte amb la humitat del sòl absorbeix aquesta mateixa humitat, s'infla i comença a germinar: primer surten les arrels primàries, les quals tenen un geotropisme positiu, i tot seguit surt la plúmula o coleòptil, que protegeix la primera fulla.

122 1-Plúmula o coleòptil, 2-Arrels primàries.
1-Plúmula o coleòptil, 2-Arrels primàries.
Període Vegetatiu Germinació i naixença
123

Les llavors sembrades més fondes (123) poden germinar abans perquè les capes més profundes del sòl mantenen millor la humitat, però les sembrades més somes, si tenen prou humitat, neixen primer i es desenvolupen millor (125).

124 La primera fulla perfora el coleòptil en sortir del sòl.
La primera fulla perfora el coleòptil en sortir del sòl.
125
Període Vegetatiu Desenvolupament de la plàntula
126 1-Restes del coleòptil, 2-Posició de l'àpex, 3-Rizoma
1-Restes del coleòptil, 2-Posició de l'àpex, 3-Rizoma

Mentre la plàntula va desenvolupant fulles (126), el seu sistema radicular també creix, tot i que no es tracta del definitiu. Quan el gra se sembra profund es forma el rizoma, que està constituït pel primer o els dos primers entrenusos més baixos de la tija, el qual situa l'àpex de la plàntula (és l'extrem superior i és una zona meristemàtica) prop de la superfície del sòl. Com que la plàntula continua absorbint les substàncies de reserva del gra transportades pel rizoma, com més llarg sigui aquest, més vulnerable serà la plàntula.

127
Període Vegetatiu Desenvolupament de la plàntula i aparició de les fulles
128

El ritme d'aparició de les fulles depèn, sobretot, de la temperatura. Les fotografies 127 i 129 mostren sembrats durant la fase de desenvolupament de la plàntula (128).

129 Anglesola (Urgell), 17 de gener de 2004
Anglesola (Urgell), 17 de gener de 2004
Període Vegetatiu Filloleig
130 1-Fillols, 2-arrels secundàries, 3-rizoma
1-Fillols, 2-arrels secundàries, 3-rizoma
131

Quant surt la quarta fulla sol sortir el primer fillol, a l'axil·la de la primera (130). La sortida del primer fillol coincideix amb la de les arrels secundàries. Els successius fillols van apareixent a les axil·les de les fulles del brot principal i possiblement també a les dels fillols primaris, cosa que dóna lloc a fillols secundaris en un procés que pot créixer exponencialment (131). A la fotografia 132, un camp durant el filloleig.

132 Bergús - Cardona (Bages), desembre de 1983
Bergús - Cardona (Bages), desembre de 1983
Període Vegetatiu Filloleig: espesseïment del sembrat
133 La Torre de Claramunt (Anoia), 6 de març de 2004
La Torre de Claramunt (Anoia), 6 de març de 2004

A mesura que van sortint els fillols, el sembrat es va tancant fins que cobreix completament el sòl. La fotografia 133 es va fer el dia 6 de març i la 134, feta en el mateix marc, és del dia 5 d'abril. (Convé d'aclarir que es tracta d'una sembra molt tardana per a aquesta localitat, cosa que s'explica perquè durant tot l'hivern les pluges havien sovintejat.)

134 La Torre de Claramunt (Anoia), 5 d'abril de 2004
La Torre de Claramunt (Anoia), 5 d'abril de 2004
Període Vegetatiu Filloleig: sembres massa clares
135

Quan una sembra queda clara (135) les plantes fillolen més, però no sempre s'arriba a compensar l'escassesa de plantes (136) i el rendiment en sol sortir afectat.

136
Període Vegetatiu Filloleig: redreçament de la tija
137 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), gener de 1988
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), gener de 1988

Durant el filloleig el port de la planta pot estar més o menys ajagut (137), característica que es relaciona amb la procedència de la varietat i amb la seva adaptació al fred i a la manca de llum. Al final del filloleig les plantes es "redrecen". A part del port que tenen durant el filloleig, les diverses varietats poden diferenciar-se per la data en què comencen el període reproductiu (138).

138
Període Reproductiu Inici del canoneig
139 Òdena (Anoia), 20 de març de 2005
Òdena (Anoia), 20 de març de 2005

Quan comença el període reproductiu és freqüent de veure el sembrat poc homogeni, amb rodals que s'avancen a la resta del camp (139 i 140), cosa que succeeix sobretot en camps d'ordi.

140 Vilanova del Camí (Anoia), 4 de març de 2001
Vilanova del Camí (Anoia), 4 de març de 2001
Període Reproductiu Inici del canoneig:
estadi d'espiga a 1 cm
141

A la fotografia 141 es presenta una planta en un estadi proper al d'espiga a 1 cm (altura de la base de la inflorescència sobre l'arrel). Es pot observar (142) que no tots els fillols de la mateixa planta es troben en un estadi idèntic.
(La planta de la fotografia 141 procedeix del camp de la fotografia 140, i es mostra descomposta a la fotografia 142.)

142
Període Reproductiu En ple canoneig:
allargament dels entrenusos
143
144

Quan la planta ha començat de canonar creix molt de pressa (143) i a mesura que els entrenusos es van allargant, la inflorescència puja per l'interior de les beines de les fulles (144), es va desenvolupant i augmenta de volum exponencialment.

Període Reproductiu En ple canoneig:
distanciament de les fulles
145
146
147

A mesura que es desenvolupa la tija, les fulles que ja estaven formades durant el període vegetatiu es van disposant, alternativament, a diferents altures entre el sòl. Les fulles noves continuen sortint per dins de la beina de la fulla precedent.

Període Reproductiu Final del canoneig
148

Al final del canoneig ja ha aparegut la darrera fulla, la fulla bandera, i poc després sortiran les espigues per l'interior de la beina d'aquesta darrera fulla (148). En aquest moment és quan el sembrat (149) acumula substàncies fotosintetitzades a un ritme més alt.

149 Sagàs (Berguedà), 3 de maig de 1988
Sagàs (Berguedà), 3 de maig de 1988
Període Reproductiu Estadi sarró
150
151

L'estadi sarró (150 i 151), que es caracteritza perquè la beina de la darrera fulla s'infla com a conseqüència de l'engruiximent de la inflorescència, coincideix amb la meiosi, és a dir, la divisió cel·lular dels gàmetes. Sovint, les espigues ja es poden veure (152), encara que no hagin sobrepassat la lígula de la fulla bandera.

<span id="img152">152
Període de Formació i Maduració del Gra Espigueig
153

El període de formació i maduració del gra s'inicia amb la fecundació de les flors, que en el cas del blat coincideix, pràcticament, amb el moment en què surten les espigues, és a dir, l'estadi d'espigueig (153). A partir de llavors, l'espiga continua pujant i separant-se de la darrera fulla (154). Poc després d'espigar comença la floració o antesi, és a dir, la sortida dels estams de dins de les glumel·les.

154
Període de Formació i Maduració del Gra Diversitat varietal
155 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), maig de 1981
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), maig de 1981

Durant el període de formació i maduració del gra les plantes assoleixen la seva altura final, la qual pot variar força (155), tant entre les diverses espècies com, sobretot, entre les varietats o cultivars de la mateixa espècie. En general, les varietats més altes se solen correspondre amb les més antigues. Una mateixa espècie (blat, per exemple, fotografia 156) sol tenir una gran diversitat de precocitats, característica que li permet una millor adaptació a diferents indrets.

156 Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), 16 de juny de 1979
Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), 16 de juny de 1979
Accidents Ajagut durant la formació del gra
157 Moià (Bages), 9 de juny de 1980
Moià (Bages), 9 de juny de 1980

Durant el darrer període del cicle dels cereals, aquests es poden ajeure (157 i 158) si, per diverses circumstàncies, la tija no pot suportar el pes de la planta ja espigada i a mig granar. Totes les espècies poden sofrir aquest accident, però l'ordi (159) és la més sensible.

158 Vilobí d'Onyar (Selva), 7 de juny de 2002
Vilobí d'Onyar (Selva), 7 de juny de 2002
Accidents Ajagut: causes diverses
159 Carme (Anoia), 13 de juny de 2004
Carme (Anoia), 13 de juny de 2004

L'ajagut o bolcament dels cereals pot tenir causes fisiològiques, quan per un adobament desequilibrat s'ha produït un excessiu creixement longitudinal de la tija; o bé pot ser degut a malalties que ataquen la base de la tija. De tota manera, per a les mateixes condicions el comportament de les varietats (160) és divers: com més baixes són, millor resisteixen l'ajagut.

160 Comarca del Segrià, 13 de juny de 1979
Comarca del Segrià, 13 de juny de 1979
Accidents Escaldat
161 Moià (Bages), juny de 1981
Moià (Bages), juny de 1981

L'escaldat (161 i 162), accident que perjudica principalment el blat tou, però que també pot afectar els altres cereals d'hivern, es produeix quan es donen condicions de temperatures altes i vents calents durant el període de formació i maduració del gra.

162 Avinyó (Bages), juny de 1981
Avinyó (Bages), juny de 1981
Accidents Escaldat: efecte sobre la qualitat del gra
163 Moià (Bages), juny de 1981
Moià (Bages), juny de 1981
164

La planta no pot suportar la demanda d'evapotranspiració del medi, i el fil continu d'aigua que va de les arrels als estomes es trenca irreversiblement i la planta mor de cop (163 i 164). Si els grans encara no eren plens es quedaran mig buits i quan s'assequin es veuran arrugats.
El pes de 1.000 grans serà reduït i baixarà, proporcionalment, el rendiment. Però també es perdrà qualitat, perquè s'hauran acumulat menys midó i menys proteïnes de reserva, que són les que formen el gluten.

Accidents Altres accidents
165 Fortià (Alt Empordà), 23 d'abril de 2003
Fortià (Alt Empordà), 23 d'abril de 2003

Un vent fred (tramuntana en el cas de la fotografia 165) pot afectar la fulla bandera i perjudicar l'ompliment del gra. Les gelades tardanes, que coincideixen amb el moment de l'espigat poden fer avortar flors, espiguetes o espigues senceres, tal com es pot veure a la fotografia 166. La manca de les espiguetes de l'extrem superior de l'espiga és indicativa d'aquest accident. En canvi, quan són les espiguetes de baix les que falten (167), és perquè la planta ha sofert un estrès (secada o manca de nitrogen, sobretot).

166
167 Foto: Gil Gorchs, maig de 1988
Foto: Gil Gorchs, maig de 1988