Capítol 2
Morfologia dels Cereals
Plàntula
|
66
|
Mata
|
67
|
Brot principal i fillols
|
67
|
Mata vegetativa
|
68
|
Mata reproductiva
|
69
|
Aparell Vegetatiu
|
70
|
Fulla
|
70
|
Tija
|
72
|
Arrels
|
74
|
Inflorescència
|
76
|
Estructura de la inflorescència
|
76
|
Tipus d'inflorescències
|
77
|
Gra
|
78
|
84
|
|
Mates de sègol
|
85
|
|
|
Després d'aparèixer la primera fulla, en van naixent de noves, cadascuna de les quals surt de dins de l'anterior (85), de manera que la primera que ha sortit és la que queda més enfora (86). Així es forma el cappare o brot principal del cereal.
86
|
|
|
Mata
|
Brot principal i fillols
|
87
|
|
|
Una plàntula desenvolupada consta de diverses fulles: a la fotografia 87 es pot veure, a l'esquerra, una plàntula sencera, i a la dreta, una altra amb les fulles separades. A mesura que la planta va creixent,
surten els fillols de l'axil·la de les fulles del brot principal (88), i després de les dels mateixos fillols.
88
|
|
|
89
|
|
|
Una mata de cereals (89) està formada pel brot principal i per diversos fillols, cadascun dels quals, per la seva part, es compon de diverses fulles, igual que la plàntula (87). A la fotografia 90 es pot veure com alguns fillols, a més del cappare, han desenvolupat fillols d'ordre secundari. Durant el període vegetatiu no apareixen les tiges, i la mata només té fulles i fillols.
90
|
|
|
91
|
|
Civada
|
92
|
|
Arròs
|
Durant el període reproductiu es desenvolupen les tiges (91), i al final d'aquest període apareixen les inflorescències (92), en posició terminal. Però no tots els fillols arriben a desenvolupar una inflorescència (93 i 94).
93
|
|
Ordi
|
94
|
|
Blat
|
95
|
|
1-Limbe, 2-Tija, 3-Beina, 4-Fillol, 5-Fillol descompost, 6-Beina, 7-Limbe.
|
Una fulla consta de dues parts: el limbe, que és la part planera, i la beina, la part que abraça la tija o bé que forma una falsa tija quan la planta es troba en el període vegetatiu (95). A la unió entre el limbe i la beina hi apareixen la lígula (97) i les estípules (96 i 97).
96
|
|
1-Estípula
|
97
|
|
1-Estípula, 2-Lígula
|
Aparell Vegetatiu
|
Fulla bandera
|
98
|
|
Blat
|
99
|
|
Arròs
|
La fulla bandera és la darrera fulla que apareix. La seva importància es deu al fet que, en el blat i en l'arròs, sobretot, sintetitza bona part dels glúcids que s'acumulen en el gra.
100
|
|
|
Aparell Vegetatiu
|
Tija: estructura
|
101
|
|
Tija de blat. 1-Nus.
|
102
|
|
Tiges de blat de moro - entrenús.
|
La tija dels cereals està formada per diverses unitats elementals compostes per un nus i un entrenús (102 i 103). En els nusos s'hi insereixen les fulles (101 i 103) i, en alguns casos (104, 105 i 106), les branques o les inflorescències, que surten de l'axil·la d'aquestes.
103
|
|
1-limbe, 2-nus, 3-beina, 4-entrenús.
|
Aparell Vegetatiu
|
Tija: branques
|
104
|
|
Panís negre-Branca lateral.
|
Els cereals d'estiu poden desenvolupar branques laterals, que surten dels diversos nusos de la tija, a l'axil·la de les fulles corresponents (104 i 106). El blat de moro, en particular, hi desenvolupa les inflorescències femenines (105).
105
|
|
Blat de moro
|
106
|
|
Mill-Branca lateral.
|
Aparell Vegetatiu
|
Arrels seminals i arrels secundàries
|
107
|
|
1-arrels secundàries, 2-arrels seminals o primàries
|
Les primeres arrels d'una gramínia, les que surten de la llavor, són les arrels primàries o seminals (107). Però a mesura que la planta es desenvolupa apareixen unes arrels noves, que surten dels nusos enterrats de la tija: són les arrels secundàries, adventícies o nodals (108).
108
|
|
1-rizoma, 2-arrels secundàries, 3-arrels seminals o primàries, 4-arrels secundàries.
|
Aparell Vegetatiu
|
Arrels adventícies i d'ancoratge
|
109
|
|
|
Les arrels adventícies són el sistema radicular definitiu dels cereals (109) i de totes les gramínies, ja que les arrels seminals desapareixen al cap de poques setmanes després de la naixença. En el blat de moro i altres cereals d'estiu, com el panís negre (110), a més de les arrels adventícies en surten unes altres dels nusos més baixos de la tija no enterrats. Són les arrels d'ancoratge, les quals no tan sols faciliten l'estabilitat de la planta, sinó que també poden ser funcionals.
110
|
|
|
Inflorescència
|
Estructura de la inflorescència
|
111
|
|
Civada. Espiguetes. Raquis.
|
112
|
|
Triticale. Espiguetes. Raquis.
|
La inflorescència dels cereals està formada per un conjunt d'unitats elementals, les espiguetes, les quals s'uneixen a l'eix o raquis de la inflorescència a través de peduncles més o menys complexos, i formen una panícula (111). O s'hi uneixen directament, com l'espiga (112), que, de fet, és un cas particular de panícula. Cada espigueta (113) agrupa una o més flors (sovint no totes fèrtils), protegides conjuntament per dues bràctees, les glumes. La flor dels cereals té tres estams i un pistil amb dos estigmes, i és protegida per les glumel·les.
113
|
|
Flors, aresta, glumes, estams, glumel·les i espiguetes.
|
Inflorescència
|
Tipus d'inflorescències
|
114
|
|
Arròs
|
115
|
|
Sorgo
|
Els cereals que tenen inflorescències en panícula són: l'arròs (114), el sorgo (115), la civada (111), el mill i el panís. En canvi, tenen inflorescència en espiga: el blat (116), l'ordi (117), el sègol i el triticale.
116
|
|
Blat
|
117
|
|
Ordi
|
118
|
|
Panís negre, arròs, ordi; sorgo, blat de moro, civada; mill, blat, sègol, triticale.
|
El gra dels cereals és un fruit anomenat cariòpside, és a dir, un fruit sec indehiscent. Tenen grans vestits (amb les glumel·les adherides al gra) l'arròs (119), l'ordi, la civada (119), el mill i alguns sorgos, mentre que el blat, el blat de moro, el sègol, el triticale, el panís negre i molts sorgos tenen el gra nu.
119
|
|
1-Arròs, 2-arròs escairat, 3-civada, 4-civada pelada, 5-glumel·les.
|