Les Syracusanes/Notes Biogràfiques

NOTES BIOGRÀFIQUES

Los historiadors nos han tramès dos versions sobre'l lloch de la naxensa del gran poeta grech, creador y conreador ensemps, de la poesia idílica y bucòlica. Era nat a l'illa de Sicilia, (segons nos ha tramès Suidas,) y, segons altres historiadors, fou nat a l'illa de Cos y desde allí anà a establirse a Syracusa, cap, casal y cort de tota la Sicilia. Exa segona opinió, que debem a Fritzsche, fou exposada primerament per Herodot, (VIII, 163-164), al dir que hi hagué una colonia de habitants de Cos que s'establiren a Sicilia, fugint del terrabastall de les guerres mèdiques. Sia d'axo cert lo que hi haja, podèm afirmar ab tot fonament, que nostre poeta nasqué cap a la fi del segle iv, avans de Jesucrist. Son pare's digue Praxàgoras, essent de notar que, envers lo matex temps, y en la matexa ciutat de Syracusa hi florí, ab l'anomenada de la sabiesa més divulgada, un metje que duya'l matex nom. Aquest metje fou mestre d'Heròfil, l'anatomista més anomenat dels temps antichs, al que lo rey Ptolomeu Soter l'havía cridat a Alexandría d'Egipte, ahont excercí ab tota mena d'esclat. M. Renier, en sa edicio dels Idilis de Theòcrit (Paris, 1908) vol suposar que'l pare del poeta y'l metje Praxàgoras podrien esser un matex. En favor d'exa conjectura, hi ha la circunstancia de que entre'ls amichs de Theòcrit se troben dos metjes famosos, l'un es Nicias de Millet y l'altre es Filinus de Cos, dexeble de Heròfil y fundador de l'escola empírica. Y axò dexa suposar també que'l conexement científich y exacte que Theòcrit mostra en sos Idilis de les plantes y herbes classificades en son temps, podia ser degut a la amistat y tracte ab aquells dos filosops.
Se sab tambe que Theòcrit, ja desde sa primera jovenesa, se dedicà a estudis seriosos de medecina, però, mes endevant, atret per los encisos de la poesia, decidí ser poeta y res més, y reeixí tan brillantment en sa vocació, que després de vint y cinch segles, es encara reconegut en totes les literatures com lo pare y creador d'un gènero literari, portantne un sceptre que avuy encara ningú ha pogut arrebassarli. Al dexar per sempre mes la medecina, se feu dexeble del gramatich y poeta Filetas de Cos, qui havia sigut lo mestre de Ptolomeu Filadelfo, y fou sens dubte qui l'hi aconsellà y guià pera que escrigués los idilis que contenen tan altes llahors de tan gran príncep.
No sabèm si'ls colps d'encerser endressats al rey de Syracusa, tingueren un èxit molt propici. Sabèm no més, que fora d'alguns viatjes fets a Grecia o a algunes regions del Asia, Theòcrit passà'ls darrers anys de sa vida a Sicilia, o en lo mitjorn d'Italia, ahont escrigué la major part de ses obres bucòliques.
La producció literaria de Theòcrit pot reduirse a uns trenta idilis, o sien trenta petits quadrets poètichs sobre diferents arguments, trets, o bé de la mithologia grega, o d'escenes de costums de la vida camperola. La autenticitat de aquestos trenta idilis sembla fins avuy indiscutible a tots los critichs, escoliastes o comentadors. Però'ls vint y cinch, o més, epigrames o inscripcions, que també se l'hi atribuexen, no semblen tindre pas la matexa autenticitat, puig n'hi han alguns de tan desiguals y tan fluxos, que a la primera llegida, ja's veu que son indignes de la ploma del gran poeta de Syracusa.
Lo mèrit dels Idilis de Theòcrit es verament notable, ja que dins del diàlech, lo triloqui, lo monòlech, y dins de la oda, l'esbós poemàtich y fins del cant èpich y'l fragment d'epopeya, Theòcrit sab sempre mantindre's a una altura propia d'un lirisme enlayrat, expressant afectes y mocions d'esperit ab una veritat y un conexement del cor humà, que fa que sos diàlechs, descripcions y fins les exhortacions d'ayre d'epopeya, sien y deguen ser considerades com veritables expressions de la poesia eterna, o sia d'aquella que es sempre la matexa entre'l va y ve dels segles y l'enlayrament y la cayguda de les civilisations. Molts colps, Theòcrit sembla que no perseguex altre fi que'l de donarnos un quadre de costums de la vida real y positiva. Y axís, tan mestre's manifesta al presentarnos davant dels ulls als pastors de les serres helèniques, com als segadors de les vessants de l'Etna, com als ciutadans de la metròpoli Syracusana. L'ingenuitat y'l cayent natural de ses escenes, fan que hom les consideri com arrencades a la realitat més viva, realitat que arriva en alguns d'exos Idilis, (com Los Pescadors o Les Syracusanes), a fernos creure que'ns trobem escoltant un col-loqui de dos gats de mar de Sant Pol o de Blanes, en nostres dies; o una conversa de menestrals de Figueras, Mataro o Vilanova, que haguessen vingut a explayarse per les fires de Nadal a les Rambles de Barcelona.
Segons l'assumpte y argument dels Idilis, los dialectes grechs son també diferents. En los trossos d'ayre èpich, trobem les formes dialectals homèriques y jòniques, barrejades ab algunes dòriques. En los temes dramàtichs y lírichs hi veyem conservades les formes èpiques, ab abundor de dorismes. En los Idilis purament bucòlichs o pastorívols, hi resplandex lo dialecte dòrich, mentres en los XXVIII y XXIX ha usat lo dialecte eòlich tal com Alceu y Safo l'escrigueren.
No's sab com ni quant morí lo gran lírich syracusà. No's té noticia de son sepulcre, ni de si dexà descendencia. Sols se sab, que desde Virgili a Garcilaso de la Vega, desde Bión y Moscho, fins al Cardenal Bembo, y desde Marini, fins a Mistral y Verdaguer, l'estre poètich de Theòcrit ha inspirat totes les obres mestres de la poesia idílica, tan en son aspecte objectiu, com en ses mes expressives formes subjectives.