Obre el menú principal
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1874. Per a d'altres versions, vegeu La noia de l'Empordà.
Cansons de la terra (1874).djvu



LA NOYA DEL AMPURDÀ.

 Una cansoneta nova—be la sentiréu cantar
treta n' es d' una minyona—de la plana d' Ampurdá.
Ay miréu si n' es alteta—á la edat dels vint anys.
Ay miréu si n' es alteta—que travessa de nou pams.
 Contrabandistas passavan—d' ella 's van enamorar,
tot seguit ja li digueren—que si ab ells volia anar.
La minyona es brilloseta—tot seguit los respongué
doneumen las armas curtas—y 'l vestit d' home també.
 Dret á Montlluis anaren—pera comprarli un vestit,
un vestit tot d' una roba—qu' á Espanya no se n' 'guès vist,
tambè una faixa de seda—tambè li varen comprar,
trescentas lliuras qu' hi havia—totas las hi van gastar.
 —Ay minyons tots á las armas—dret á n' al pont de Banyuls
á carregar de tabaco—de pols y també de fum.
Quan al pont de Banyuls eran—ja 'n cridan no moura al rey
tiran las capas á terra—y escopetadas á n' ells.
 Set horas de foch tingueren—sense may un punt parar
la minyona brilloseta—tot seguit se va espantar,
ja se 'n girava al darrera—sens tenirne cap consol.
—Veusen' aqui las pistolas—donéume lo trabuch sol.
 A la plassa de Girona—jo soleta hi vull entrar.—
La minyona es espiada—ja la varen agafar,
ya la agafan y la lligan—la duhen á la presò
lligada ab grossas cadenas—que ne feya compassiò.
 Quan á la presò va esse—li fan causa criminal,
per sentencia haguè la mort—á n'a dalt del catafalch.
Quan al catafalch va esse—estas paraulas va dir:
—Ay noyas anéu alerta—preneu exemple de mí.