La llengüa universal
Demostració empírica de que la llengua catalana posseeix la fonètica més rica de totes les llengues.
Exemples per agrupaments:
— Duch pà sech al sach m'assech ahont soch y'l suco ab such. — Vich al bosch y busco vesch, y visch del vesch que busco al bosch.
— ¿Quin fou, el sant gay que tens a l'estanch? — Com que tinch tanta sanch, a les cinch tinch sòn. — Tinch cinch fills tossuts y prims y amichs íntims vinticinch. — ¿Quin quinquillaire del quint pis té quinqués?
— Teta tonta, tanta tinta tota t'unta. — ¿En quin tinter té tinta, Antòn? — Aquest estúpit, ha escupit en un tupí que està tupit.
— Els ensenalls s'empassen per les senalles. — Les bagasses malaltises s'esllavicen saccejant. — Estich pensant de quan ensà s'han esquinsat els cinch cents sachs.
— Donch gola a la Lola al caire del pedrís. — No remeni, tafaner, sinó'l faré anar d'oros. — Tot lo meu se'n va en misses o ciris.
— Ab xerigot els noys s'esquitxen. — Setze agutzils s'han enmatzinat ab brots d'atzavara. — Si'l butxí botzina, esbótzali l'atzerola.
— Si es tova la cola, costa calés. — Dins del cove hi hà caragolets molt cars. — Si sobra o no sobra, rès te fa.
— Com que ha de rajar, fàssimela barata. — La madrastra y sa mare m'han escrit que l'ase brama.
— M'han arrencat la cua de la grua. — Un sagarreta se m'agarra. — Prop del Gurri corren garces que'ls garrins no agarren. — Arri, bagarra, no me la carreguis.
— ¿Està feta la escala? Guàitila, pórtili, cuiti. — Quan en Quico xiula la Tecla xiscla. — El bailet del butzem cala piules. — Estripali el queixal xich, a la mula. — A pi xich escala no cal; si cal, duli.
— Me raca'l sabatot rebech. — ¿Què hi fas? Agafarne un, es lo que't toca. — ¡Carat, quin roch! — Nostramo, ¿trech el sach? — La traca s'atraca.
— Bufar no fa fi. — Hola, Laya: volem oli. — Ab les alicates, ben segur fem merinyachs. — ¡Que fi que fa'l cafè! — Anant a la babalà li han esqueixat la bufanda. — Ala, baliga-balaga, ves a capdellar fil fi.
— El gos s'esgarrifa de tocar l'òs calent. — ¿Que es bo, escumar vi ab espàtula? — Quan arrenqui la bullida, pénjala als calamàstechs. — Que ètica està la Tona.
— Melis es fusta pera vigues. — Qui sona, paga multa. — Te demano estam y'm surts ab corda. — Si no m'aturo perdo l'oremus. — D'anar ab els nuvis a l'òmnibus, quasibé l'avia sua. — Avis murris porten els nuvis a Gracia en òmnibus gratis.
— Guaita, minyó, la gaita de nyigui-nyogui. — ¡Ay, guenyo del meu carinyo! Mira que'ls morros t'espinyo.
— Fasolet o caldo es bo per qui matina. — Suqui pà ab oli y no dini. — Per un escapulari van donarli un picoti de carquinyoli. — En Celdoni fa un tiberi de vi xarel-lo ab ali-oli. — Passi, passi, xitxarel-lo, fassi muixoni y camini.
— ¿Què li cau, a n'el sarau, a la dòna de casa? — Lo que'm cou ho porto a sobre. — Tingau la festa en pau. — A peresa no'm guanyau. — Dos reys van anar a sarau, vestits de blau. — Noya, la perruca us cau.
— Un bon jornal fa de bon suar. — Ab fanch del carrer m'ha embrutat el cotó. — Un xaval m'ha atrapat un calé. — Ja ve'l marxant. — ¿Comprem pà? — ¿Què es que sé que sab tothom?
— Qui li piqui que s'ho rasqui. — Pesqui, clissi y no s'arrisqui. — Miri que no s'osqui. — Vès que no s'engresqui. — No s'engresqui y no m'esquinsi. — Vingui aquí a jugar a la brisca. — Si te basca que busqui qui'l refresqui. — No's trenqui la closca quan rellisqui. — Que per molts anys visqui.
— ¿Que ho vols com arrop? — D'un buf va quedar pitof. — La garrafa del xarop s'ha aixafat ab el trepitg. — Un ruch xich de Garraf va ferse un tip de garrofes. — Aqueixa escarxofa fa tuf d'aigua naf.
— ¡Jo't flich, que flochs que duch! — ¿Ja vol préssechs grochs? — El mal de fetge engreixa al metge. — ¿Saben si'l gotim vert fa les oques grasses? — Un cranch va caure sobre una brasa grossa. — Es que s'ha fet un gros trench al nas ab un catúfol esberlat de la cisterna. — Elàstichs blaus, fan fàstich si's mullen y's taquen.
— No's toquin ni's moquin. — May estich tip de bescuits. — L'oncle broda a la moda. — Aquet gech me fa sachsons. — ¿Hi es en Quimet? — Hi es. — Dígali que no's mogui. — L'ànech ha mort sens haverhi hagut espeternech. — No pot haverhi hagut may vi en aquest got. — El got demlo al xicot que s'ha cruspit el turró, perque no xerri.