La llengua catalana al cel
El Gedeón publica una caricatura sobre la Instrucció Pastoral del senyor Bisbe que no deixa de tenir gracia. Figura las portas del cel ab un lletrero que diu que son pintadas per en Rusiñol y ab uns angelets que llegeixen La Veu de Catalunya. Arriba un, que á la cuenta deu ser castellá ó andalús ó nó sé qué, vestit ab tota aquella requincalla dels carreros de regiment, y diu á Sant Pere, qu'es á la porta: —Señor San Pedro, ábrame usted la puerta. —Y Sant Pere li respón: —Si no m'ho demanas en catalá no t'obro.
Donchs, posats á fer broma, li hem de dir al Gedeón que no té res d'estranya la resposta de Sant Pere, perque ja d'antich se sab que la llengua catalana es la mare de totas las llenguas, y fins n'hi ha que diuhen qu'es la única que's parlava al mon abans de la confusió de la Torre de Babel. Y, sent aixís, gayrebé que un hom ha de pensar que, si alguna llengua's parla al cel ha de ser la llengua catalana.
Y aquesta afirmació de que la llengua catalana es la mare de totas las llenguas, fa ja temps qu'está demostrada ab tots els ets y uts y com tres y dos fan cinch, posant ben be pel clar, dintre del quadro universal de llenguas trassat pel sabi Max Muller, que gayrebé totas las llenguas del mon tenen arrels en la catalana.
Y com que la cosa es d'oportunitat, ara vaig á donarli aquesta demostració al Gedeón, ab la esperansa de que, com que per tot arreu del mon s'hi troba un catalá ó altre, fins en cada redacció dels periódichs de Madrid, el redactor catalá del Gedeón els en podrá fer quatre quartos d'aquestas arrels y eufonias que de tot arreu se troban en el catalá.
Chino. — ¿Quin fou lo sant gay que tens al estanch?
Com que tinch tanta sanch á las cinch tinch son.
Tinch cinch fills tísichs y prims y amichs íntims vint-i-cinch.
Siamés. — Teta tonta, tanta tinta tota t'unta.
¿En quin tinté te tinta, Antón?
Aquest estúpit ha escupit en un tupí que está tupit.
Mandinga. — Els encenalls s'empassan per las sanallas.
Las bagassas malaltissas s'esllavissan sachsejant.
Estich pensant de quant ensá s'han esquinsat els cinchcents sachs.
Zulú. — Setze agutzils s'han enmatzinat ab brots d'etzevara.
Ab xerigot els noys s'esquitxan.
Si el butxí butzina, esbótzali l'atzarola.
Egipci. — Donch gola al cayre del pedrís.
No rameni, tafané, si no'l faré aná d'oros.
Tot lo meu se'n va en missas ó ciris.
Turcomá. — Si es tova costa calés.
Dins del cove hi ha caragolets molts cars.
Sanscrit. — Com qu'ha de rajá, fássimela barata.
La madrastra y sa mare m'han escrit que l'ase brama.
Azteca. — ¿Está feta l'escala? Guáytila, pórtili, cuyti.
Quan en Quico xiscla, la Tecla xiula.
El baylet del bútzem cala piulas.
Estrípali el caixal xich á la mula.
A pí xich escala no cal, si cal, duli.
Euskar. — Ab el casco se sua.
M'has arrencat la cua de la grua.
Un sagarreta se m'agarra.
¿Oy que van enrera els esguerrats?
Arri, bagarra, no me la carreguis.
Y per avuy ho deixarém correr, perque se m'ha acabat el paper, y encara s'ha de parlar de las llenguas per flexió, de la familia semítica y indo europea, que son juntament las més interessants. Fins á demá, si Deu ho vol.
Seguint la demostració, comensada ahir, de que la llengua catalana es la mare de totas, á propósit d'aquella caricatura del Gedeón sobre la llengua catalana al cel, aquí van els exemples de las arrels que tenen en el catalá els idiomas del
Hebreu. — Em raca'l sabatot rebech.
¿Qué hi fas? Agafarne un es lo que't toca.
Carat, quin rot.
Nostramo ¿trech l'aca?
La traca s'atraca.
Arabe. — Ab las alicatas ben segú fem marinyachs.
Ola, Laya, volém oli.
Bufá no fa fí.
Anant á la babalá li han esqueixat la bufanda.
Ala, baliga balaga, ves á capdellar fil fí.
Siriach. — Un germanastre den Bonastre diu que ha atrapat un pollastre.
En Fabra te una cabra sota cad'abre.
Grech. — El gos s'esgarrifa de tocar l'os calent.
Que ética está la Tona!
Al cal Hipólit no hi ha que anarhi.
¿Qu'es bo escumá vi ab espátula?
Quan arrenqui la bullida pénjala als calamástechs.
Llatí. — Melis es fusta per vigas.
Te demano estám y'm surts ab corda.
Si no m'aturo, perdo l'oremus.
D'aná ab els nuvis al ómnibus quasibe l'avia sua.
Avis murris portan els nuvis á Gracia en ómnibus gratis.
Italiá. — Fasolet y caldo es bo per qui matina.
Passi, passi, xitxarello, fassi muxoni y camini.
Per un escapulari van donarli un picotí de carquinyoli.
En Saldoni fa un tiberi de ví xarel·lo ab ali-oli.
Gallego. — Guayta minyó la gayta de nyiguinyogui.
Ay guenyo del meu carinyo mira que'ls morros t'espinyo.
Portugués. — ¿Qué li cau á n'el sarau á la dona de casa?
Lo que'm cou ho porto á sobre.
Tingau la festa en pau.
A peresa no'm guanyau.
Dos reys van aná á sarau.
Noya la perruca os cau.
Francés. — Un bon jornal fa de bon suar.
Ab fanch del carrer m'ha embrutat el cotó.
Un xeval m'ha atrapat un calé.
¿Ja ve'l marxant?
¿Comprém pa?
¿Qu'es que sé que sab tothom?
Rus. — ¿Que ho vols com arrop?
La garrafa del xarop s'ha aixefat ab el trepitg.
D'un buf va quedar pitof.
Un ruch xich de Garraf va ferse un tip de garrofas.
Aqueixa escarxofa fa tuf d'aygua naf.
Polak. — Qui li piqui que s'ho rasqui.
Quan pesqui no s'arrisqui.
Miri que no s'osqui.
Ves que no s'embesqui.
No s'engresqui y no m'esquinsi.
Vingui aquí á jugá á la brisca.
Si te basca que busqui qui'l refresqui.
No's trenqui la closca quan rellisqui.
Alemany. — Jo't flich que flochs que du.
¿Sabeu si'l gutim vert fa las ocas grassas?
Un cranch va caure sobre una brasa grossa.
Xafan xuxus y fan traus.
Es que s'ha fet un gros trench al nas ab un catúfol esberlat de la cisterna.
¿Ja vol présechs grochs?
El mal del fetxe engreixa al metge.
Elástichs blaus fan fástichs si's mullan tacan.
Inglés. — L'ánech ha mort sens haverhi hagut espeternech.
No's toquin ni's moquin.
May estich tip de biscuyts.
L'oncle broda á la moda.
May cap gech me fa sachsons.
No pot haverhi hagut may vi á n'aquest got.
El got demlo al xicot que s' ha cruspit el turró perque no xerri.
Me sembla que ja n'hi ha prou.
Potser hi trobin á faltar els del Gedeón á n'aquest quadro, las arrels del castellá. No sé que dilshi; pero á la cuenta no n'hi han. D'aquellas eufonias tan elegants, d'aquellas jotas recargoladas de las jícaras y de las jácaras, y d'aquells zezeos tan escayents de la zizaña y la zozobra no n'hi ha arrelat cap ni un en el catalá. Tot aixó prové del moro, y, per lo tant, els de Gedeón no tenen d'estranyar gens que Sant Pere no hi vulgui cosas de moros al cel.