La fi del Tocassons
LA FI DEL TOCASSONS[1]
Tocassons en cau malalt
a l'Hostal de Vilafranca;
mentres ha tingut diners
l'hostalera lo cuidava.
Adeu, Tocassons, adeu;
arbolero de gran fama.
Quan ha acabat los diners,
l'hostalera li diu que marxe.
Ell li diu « — Ja marxaré
ans d'acabar la setmana.
Me n'aniré al camí ral
a robar tot-hom que passa.—
Ja veu venir un minyonet;
capa de pastor portava
— Acosta't, tu, minyonet,
que et vui pendre aquesta capa
— Tocassons, no n'és per tu,
te n'hauràs de buscâ una altra. —
Tres bales que duu al fosill,
al front les hi ha pintades.
Minyonet si se'n va anar
a explicar-ho al senyor batlle.
— Senyor batlle, som aquí
a explicar-li lo que em passa
Si só mort lo Tocassons,
ell al darrera m'anava,
i hasta me feia raons
de pendre'm aquesta capa.
— Si tu has mort lo Tocassons,
gran soldada hauràs gonyada.
Daven cent i vint escuts
a qualsevol que el matava,
si canses tu l'hauràs mort
també les hauràs gonyades. —
Senyor batlle se'n va anar
a fer tocar les campanes.
- ↑ No hem pogut trobar, entre els papers del col·lector, la interessant melodía de aquestes deu cançons que, amb tot, continuem en el recull, per si algún dia algú pot completar-les