Obre el menú principal



LA FI DEL TOCASSONS[1]

Tocassons en cau malalt
a l'Hostal de Vilafranca;
mentres ha tingut diners
l'hostalera lo cuidava.
 Adeu, Tocassons, adeu;
 arbolero de gran fama.

Quan ha acabat los diners,
l'hostalera li diu que marxe.
Ell li diu « — Ja marxaré
ans d'acabar la setmana.
Me n'aniré al camí ral
a robar tot-hom que passa.—
Ja veu venir un minyonet;
capa de pastor portava
— Acosta't, tu, minyonet,

que et vui pendre aquesta capa
— Tocassons, no n'és per tu,
te n'hauràs de buscâ una altra. —
Tres bales que duu al fosill,
al front les hi ha pintades.
Minyonet si se'n va anar
a explicar-ho al senyor batlle.
— Senyor batlle, som aquí
a explicar-li lo que em passa
Si só mort lo Tocassons,
ell al darrera m'anava,
i hasta me feia raons
de pendre'm aquesta capa.
— Si tu has mort lo Tocassons,
gran soldada hauràs gonyada.
Daven cent i vint escuts
a qualsevol que el matava,
si canses tu l'hauràs mort
també les hauràs gonyades. —
Senyor batlle se'n va anar
a fer tocar les campanes.

  1. No hem pogut trobar, entre els papers del col·lector, la interessant melodía de aquestes deu cançons que, amb tot, continuem en el recull, per si algún dia algú pot completar-les