La festa del blat

La festa del blat, drama en tres actes.
drama en tres actes.
Àngel Guimerà i Jorge
(dècada de 1910)

Baixa com a

LECTURA POPULAR

BIBLIOTECA D'AUTORS CATALANS

Cada dijous—10 cèntims

La bona literatura catalana havia quedat tancada en els llibres que, per son preu, el poble no podia comprar. Y, naturalment, el nostre poble no podia ferse seva la nostra literatura.
L'obra literaria no ha de ser patrimoni d'uns quants, ha de ser de tothom; y si no arriba a tothom, no cumpleix el seu fi.
El poble que no té una literatura propia ò no se la fa seva, no es un poble sencer.
Aquesta Biblioteca ve a esmenar la falta, posant setmanalment en mans del poble, per 10 cèntims no més, tots los autors més celebrats del nostre Renaxement, tots, sense distinció de cap mena. Axís anirà conexentlos y estimantlos, y axís estimarà cada dia més la seva llengua.
Que'ls bons catalans responguin al nostre sacrifici, que'ns ajudin a propagar aquesta Biblioteca, y lograrèm entre tots l'obgecte que'ns proposem.

Quaderns publicats

Joan Maragall — Poesies
Angel Guimerà — La festa del blat. Drama.

Lo quadern vinent serà

3 Narcís Oller — La bofetada.

L'Angel Guimerà nasqué accidentalment, a Santa Cruz de Tenerife (Canàries), el 6 de Maig de 1847, fill d'una arrelada familia catalana del Vendrell, hont té encara'l poeta sa casa payral, coneguda per Ca'n Ximet. Els dos primitius amichs y consellers literaris d'en Guimerà foren en Jaume Ramon y Vidales, del mateix Vendrell, y l'Ubach y Vinyeta. Comensà a versejar tímidament, provantho primer en castellà, però ja al any 1875 triomfava solemnement en els Jochs Florals ab un senzill accèssit, y encara de premi extraordinari, ab la poesia Indíbil y Mandoni. La seva consagració com a poeta lirich fou obra de dos anys: el 1876 guanyava en la poètica festa la flor natural, ab L'Any mil, y al 1877 se'n enduya tots tres premis ordinaris y era proclamat Mestre en Gay Saber. Les poesies posteriors ja prengueren generalment un altre tò: dintre d'una forma menys pomposa encloien tant ò més vigor que les premiades. Recordèmnos de Poblet, d'El cap d'en Joseph Moragas y de La mort de Joan II. Igual qu'en la poesía íntima li bastà la forma més senzilla per espressar els vius sentiments de la seva ànima.
Sa historia d'autor dramàtich vè a tenir tres principals capitols: el de la gran tragedia, iniciat per Gala Placidia y hont sura per demunt de tot Mar y cel, espressantse l'autor quasi sempre en vers; el del drama modern, molt abundós en produccions y quasi sempre en prosa, dins del qual domina'l famós Terra baixa, y darrerament aqueix teatre romàntich de nova mena, en que també ha reexit en Guimerà, format per obres com La Reyna Vella, La Reyna Jove, La Santa Espina, etc.
Hi hà entremitx obres que van soles, com Andrònica y El camí del Sol, ò que hauríem d'afegir a ses tragedies primitives, y no cal oblidar les seves entretingudes comedietes en un acte, tan afortunades com les tragedies y els drames, La Sala d'espera y La Baldirona. Y encara hem de juntar a aqueix inventari dramàtich els seus monòlechs patriòtichs, tantes vegades representats, Mestre Olaguer y Mort d'en Jaume d'Urgell, que tant han aydat a sos fogosos discursos d'algun temps y a algunes de les poesíes qu'hem citat, a la propaganda per les reivindicacions de Catalunya.
En sa historia de patriota, en que tants episodis gloriosos cal registrar, no podem dexar de recordar un fet que tingué immensa trascendencia: el d'entronisar ab el seu discurs inaugural de President del Ateneu Barcelonès, l'any 1895, la llengua catalana com senyora y majora en aquell primer centre de cultura de Barcelona.
Molt aviat el nom y les obres dramàtiques d'en Guimerà passaren totes les fronteres. El mateix teatre castellà vingué a cercar en ses riques deus nou vigor y nous èxits. En Guimerà es ja, com se diu avuy, un autor de fama mondial. Y la música ha anat a pouar igualment en aqueix fons de poesia inspiració per dur a l'escena lírica obres de novedat y d'empenta. La més afortunada de totes les produccions d'en Guimerà, la més sentida y en més varietat de formes es Terra baixa, obra que, no sens rahó, ha sigut anomenada shakespeariana. No podía figurarse el teatre català, en aquelles primeries en que, monopolisat per una empresa gelosa, tant de mal grat obría les seves portes al novell Guimerà, la gloria que d'aqueix fet ab el temps li vindria.

Catalunya tota ha sentit y estimat la gloria del gran dramaturch y poeta. L'any 1909 s'inicià l'idea de ferli un gros homenatge públich, idea que's realisà d'una manera brillantíssima y en forma verament extraordinaria'l dia 23 de Maig, de bona memoria. Desde les primeres autoritats fins al més obscur dels ciutadans, tothom, tothom hi volgué pendre part, constituhint aquexa unitat absoluta de sentiment el gran valor d'aquella inoblidable festa.

LA FESTA DEL BLAT

drama en tres actes

(ARGUMENT Y ESCENES PRINCIPALS)

oriola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	18 anys	faci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	27 anys
quica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	74»	martinet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	20»
manela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	20»	sebio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	24»
jaume . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	19»	dimas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	22»
oncle telm . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	72»	aleix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	26»
vicentó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .	25»

PAGESES, PAGESOS, MUSICHS POBRES, ETC.

L'acció en l'alta montanya de Catalunya y en la present època.

ACTE PRIMER

Entrada d'una casa de pagès. A la dreta del fons, porta gran que dona al exterior, per ahont se veuen munts de garbes, y al lluny, entre arbres, la vila. A la esquerra del fons, escala que conduheix al primer pis. Dues portes a la dreta y una a la esquerra. Taula gran al mitx, banchs, cadires, eynes de pagès, etc. Es al matí.

ESCENA PRIMERA

SEBIO, MARTINET, després FACI y després MANELA y DIMAS

sebio

Entrant. Hont Sou?

martinet

Entrant. Ave María!... Pausa.

sebio

Sí, tururut dotze hores.

martinet

Rient. Tururut!... Sempre'n tens una!...

sebio

Vès què't fa riure!

martinet

Rient exagerat. Tururut!... Qu'ets plaga!

sebio

Oh!... No surten.

faci	Entrant. Deo gracies!...

martinet

Sebio, mírat el Faci!

sebio

Ola, Faci!

faci	Ara mateix arribo. Y qu'es lluny Barcelona!

sebio

Donchs, què tenim?

faci	Ahont es la gent d'aquesta casa?

martinet

A Faci, que no riu. Prou qu'hem cridat; y escólta: tururut.

sebio

Ells vindràn.

faci	Veuràs, jo m'assech.

martinet

Jo també... Y, au, díguen una, Sebio.

sebio

Vaja, no m'amohinis.

faci	Com qu'avuy es la festa del blat, estaràn de feyna.

sebio

Donchs quína'n portes de Barcelona, Faci?

faci	Per mí? Moltes coses en porto. Y axò que no més m'hi he estat quatre dies; perque se n'hi passen pel camí dos, un d'anada y un altre de tornada; qu'es més lluny... que la América. Vès què'm fas dir.

sebio

Com qu'a Barcelona no més hi fan camins els richs!

martinet

Y'ls quintos.

faci	Es que jo hi tiro, per rich; y vaja, que ja he plantat soqueta a Barcelona.

sebio

Veyàm, veyàm, esplicat.

faci	Ja ho sentirèu, que vinch a dirho al oncle de la pubilla. Veurèu: que surti. Cridant. Oncle Telm!

martinet

També l'hem de veure. Au, díguen una, Sebio.

sebio

Càlla, home.

dimas

De la esquerra, portant llenya.

manela

Esquerra, també ab llenya. Jo'l soch. Y tota m'esgarrinxo...

faci	Dimas, ahont son els amos?

dimas

Portem llenya per l'ast, nosaltres.

sebio

Que ahont son, te preguntem.

dimas

Oh, jo't dich qu'axò es per l'ast, per coure'ls cabrits.

manela

A Dimas. Pàssa, home. Surten per la dreta, primera porta.

faci	Y vosaltres què voleu a aquesta hora?

martinet

Jo vinch per la setmanada; y'l Sebio també.

sebio

Axò: a cobrar.

faci	Que ja no paga'l dissabte l'oncle Telm?

sebio

Si que hi paga: sinó que nosaltres... cobrem el diumenge.

martinet

Perque nosaltres... som nèts... Oy, Sebio?

faci	No us entenen.

sebio

A tu ja t'ho diré. Un hom, al plegar de la sega'l dissabte, va tot brut y suat...

martinet

Y nosaltres... som nèts.

sebio

Y entre'l boll y'l pèl que creix, se fa mala carota; y, mírat, quan un surt d'afeytarse ja es altra hora...

martinet

Y nosaltres, per veure a la pubilla, pèl a terra.

sebio

Y aquest, qu'es barbamech com sa mare, quan a mí m'afayten se fa passar la navaja amunt y avall...

martinet

Com que als dos al plegat ens agrada la d'aquí...

faci	A tants els hi agrada la Oriola! Sinó que vosaltres, tot lo més que feu per ella es afeytarvos; y jo... per ella me'n vaig a Barcelona.

sebio

Per la Oriola te n'hi vas?

faci	Ah, si ella m'esperés y no estés emparaulada ab el Vicentó!

sebio

Be, no hi hà rès fet encara; perque'ls emparaulats... van ser el pare de la Oriola y'l pare del Vicentó, que son morts. Y com qu'a n'ella se li veu que no està gayre emprendada d'aquest xicot... un hom es per merèxer. Y, mírat, a mí'm va fer saber un dia... qu'ella's casaría a gust.

martinet

També m'ho va fer saber un altre dia. Oy, Sebio? Y vaja; A Faci. ¿quant te vols jugar que la Oriola's casarà... ab nosaltres?

faci	No tenint pare ni mare, vès a mí si'm governaría un oncle, y encara valencià, y una criada que no s'aguanta de vella.

sebio

Es que l'oncle, com que estudiava per capellà, 's pensa que hi enten en axò de casar als altres.

martinet

Y la Quica? Noy, la Quica! No'n té poch d'urch! Com que diu qu'ha vist néxer a la pubilla, y al pare de la pubilla, y...

ESCENA II

SEBIO, FACI, MARTINET y QUICA, que no's veu encara.

quica

Cantant dintre «Lo dia de Sant Cristòfol—be me'n puch enrecordar—d'aquella pluja que feya—d'aquella pluja que fa.»

sebio

Qui del llop parla: la Quica.

faci	Ja'ns haurà sentit, ja.

sebio

Cridant. Quica!

martinet

Que som nosaltres! Quica!

quica

Més aprop. «Si tira l'amor y'm toca—si'm toca be'm matarà...» Surt per la primera porta de la dreta, escombrant.

martinet

Que venim a cobrar!

quica

Sempre escombrant. Cantant. «Tírali,- tírali, tírali.—Tírali sinó se'n và.»

sebio

Donchs, que no hi son?

quica

No me'n cuydo.

martinet

Malagradosa!

quica

Més que tu!

faci

Y déxala!

sebio

Ay, la flor del atmetller! No la toqueu qu'es primala!

quica

Cantant molt cremada. «Tírali,- tírali, tírali.—Tírali si no se'n và.»

martinet

A Sebio.

sebio

Quica! Quiqueta! Donchs, quan ens casem, bonica? Quína vergonya! Ay, mare, mare, un home!

martinet

Mare de Deu, que'm revento!

quica

Escotxèga, escotxèga. Malaguanyades esmorralles!

martinet

Picant sobre la taula. Donchs, que surtin!

quica

Que no piquis, lladre!

sebio

Venim per la setmanada.

quica

A cobrar al dimoni! Y no us cau la cara?... Coquins,

més que coquins!... En un dia com avuy els diners embruten. Hont s'es vist, a la festa del blat!...

martinet

Oy sí, mirèuse!

quica

Y endemés, que la pubilla de trench d'auba qu'es a la iglesia, y l'oncle Telm se'n hi và, que ja han tocat a missa.

faci	Ah, si no hi es la Oriola...

sebio

Nosaltres ens pensavem...

quica

Vès ab que surten ara! Qu'ells se pensaven! Si ni sembla que sigueu d'aquestes terres, vosaltres.

martinet

Es que jo encara no fa l'any que hi soch.

quica

Bueno, tu sí...

martinet

Jo'l que sé es qu'avuy tots els treballadors de la masía dinem aquí, y en acabat tómbala!...

quica

Y no's fa rès més aquí qu'afartarse y saltar, eh? Vetaquí la bestiola! Donchs, la festa del blat, m'entens?... que axò ja li hauríeu d'haver esplicat vosaltres!... es allò... com... un altre Nadal, y el que's fa avuy a la masia es tant sèrio, m'entens, com el batejar y com... la Extremaunció, Deu ens en deslliure per ara.

martinet

Oh!... Si encara no m'heu dit rès.

sebio

Espérat.

quica

Molt riallera. Si ara hi soch, home. Y escoltèu també, vosaltres, qu'axò es més bonich y dona una alegría!... Donchs, veuràs que quan los blats de nostres pobretes vessanes son ben rossos, ben rossos com la cabellera del bon Jesuset que hi ha a la rectoria, veuràs que la filla gran d'aquesta casa...

martinet

Y si no n'hi hagués cap de filla?...

quica

No'm trenquis la paraula. Nostre Senyor sempre'ns en ha donat ab abundor de bordegassos com de cullites. Donchs, la mossa que't dich, vetaquí que sega la primera garba dels camps, tan regrossa com pot abrahonarla; y ella matexa la porta al altar del Sagrament; y allí la beneheix el senyor Rector; y allí's queda, que ab tants dies l'encens tota l'aroma, fins al punt en que la rematem la segada. Y vetaquí que un cop rematada, l'endemà, qu'es avuy, se fa dir una

missa d'aquelles tan series; y en acabat, la noya matexa de la casa, al mitx de les altres minyones del voltant, ab la cobla al derrera y per devanters vosaltres, que ja hi anirèu, ja, quan siga l'hora de la gresca, que més valdría que ja hi fossiu a missa!...

martinet

Potser que'ns en hi anessim.

faci	Hi hà temps, home.

quica

Ah! També portaràn de l'iglesia els pans qu'hem fet pels pobres. Rient molt engrescada. Donchs, què't pensaves? Y un cop a la masía, la Oriola pujarà la garba a la cambra que'n diem dels avis. Y vetaquí que la penjarà al brancal de la finestra; y tot l'hivern la garba s'anirà desgranant, y'ls aucells hi trobaran pastura.

martinet

Y després, tots a dinar forsa; y després, tots a ballarla.

quica

Espérat, espérat. Y l'últim ball, que s'hi barreja tothom, se fa sobre les garbes qu'estenem per l'era. Y al plegar nosaltres, hi van les mules y comensa la batuda.

sebio

Y per què no hi poseu la garba a la finestra de la Oriola?

quica

Perque la cambra dels avis, es aqui com... un sagrari. Allí no hi dorm ningú ara que'ls pares de la Oriola son morts, Deu los tinga al cel; mes en aquell llit, que fa tant respecte, hi han nascut tots los d'aquesta casa, y en ell hi han mort al arribar la seva hora. Y aquell llit y aquella cambra, seràn per la Oriola y per lo marit que li donga Nostre Senyor; fins que també s'hi morin.

martinet

A Sebio. Alsa, noy, tu! Si fossim nosaltres!

sebio

Qui la pogués haver a la Oriola!

martinet

Peganlti un cop. Que'm fa riure aquest trompa!

quica

Y quín fàstich que'm feu! Tot ho preneu de broma.

faci	Es que no riem de vos.

sebio

Escoltèu, minyona.

martinet

Rient. Minyona!...

quica

Qui s'acosti, d'un cop d'escombra!...

martinet

Donchs, no escombrarèu més ara.

quica

Empaytantlo. Tu rebràs! Tu!

martinet

Si no'm tocaréu y us la pendré.

quica

Ja veuràs jo!

sebio

A Martinet. Déxala, home.

martinet

La escombra!

quica

Bergant! Més que bergant!

martinet

Ja es meva! Prenentli.

quica

Lo bergantàs! Mirèusel! Dómla, lladre! Remalehit! La escombra! Lladre!

En altra escena Faci indica al oncle Telm qu'ha arribat l'hora d'anarsen a treballar a Barcelona, obehint a un desitx que no'l dexa. A lo qual l'oncle Telm li observa'ls perills de la ciutat, hont comensen a fer adeptes les doctrines disolvents. Ve una escena de transició entre Quica y Manela y a la escena V Vicentó manifesta disgust per creure que l'Oriola no li du voluntat. A la escena VI compareix l'Oriola ab la garba de blat, seguida de la gent y de la música. Oriola explica que la murria de Vicentó no ve d'altra cosa sinó d'haverla perseguida y haver caygut, després de lo qual s'entra a la

ESCENA VII

ORIOLA, QUICA, MANELA, VICENTÓ. FACI, SEBIO, MARTINET, ALEIX, homes, dones y JAUME quan s'indiqui.

oriola

Escoltèu, qu'ara ve'l bo. Donchs, ha sigut que, en arribant a la font de la Teula, hi havía un home arrambat al marge de baix, sabeu? Y, la veritat, a mi m'ha trencat el cor, perque talment semblava que s'anés a acabar aquell pobret home, que massa's veya que no's podía alsar d'en terra. En Jaume's presenta a la porta del fons; ningú's fixa en ell. Jo que m'hi acosto, y li faig «Germanet, què teniu?» Y no m'ha respost ni un mot, ab la vista closa y'l pit que li anava com una manxa. Ay, quina pena que feya'l sentirlo! En Jaume entra poch a poch quedantse arreconat al fons. Jo que hi torno cridant més fort: «Germanet, germanet!» Ell que aleshores

ha pegat un salt com si volgués fugir, y m'ha mirat d'una manera més trista!... que sembla que'm mira encara!... Y ab mitges paraules y ab senyes m'ha fet entendre que s'escanyava de set. «De set a vora de la font?...» li he dit. «Acostèusi, bon home.» Y ha probat altre cop d'alsarse y d'anarhi arrossegant a la font; y'l pobret s'ha posat les duEs mans al coll ab aquells ulls tan tristos mirantme!... Que no podía arribarhi, vaja, que no podía, que no podía! Y'l Vicentó allí tant parat com un aucell de bardissa!

vicentó

Als pagesos a mitja veu. Com qu'ell ho feya veure tot allò!

oriola

Que no l'ha sentit. Y si ara's mor, jo'm deya! Jo que me n'hi vaig al doll de la teula, y ajunto les mans axís; y un cop plenes d'aygua, a portarla corrents a aquell pobre home! Y quína poca trassa, malviatge! Quant més corría, més l'aygua m'escapava; y al serhi a vora d'ell, que poqueta que n'hi duya! Ell prou que'ls obria'ls llavis ressechs que'm cremaven els dits; mes sols hi queyen gotes! Y ell s'acabava! Jo que... no sé còm ha sigut; sols sé que Nostre Senyor m'ha donat forses, perque he agafat aquell home per sota'ls brassos, y arrossegantlo rabiosa, y estrebant d'aquí, y cayent més enllà, jo sola, jo l'he arrambat a la font, y li he posat la teula al mitx dels llavis! Y haguéssiu vist ab quín dalit s'engolia l'aygua!... Rient. Que m'he pensat, creyèume, que se l'acabaria tota! Y jo, contèu jo quína alegría! Perque'm semblava que li feya de mare!... Y encara no vos ho dich tot: que després m'he ficat les mans a la butxaca, y pessetes y cèntims y tot quant tenia ho he dexat a la mà del pobre... que al anarmen m'ha mirat d'una mena de manera!... Queda un instant trista. Després riu altre cop. Y vetaquí que per ell no he donat rès avuy a la missa. Qu'he fet mal, Quica? No es veritat que Deu m'ho perdona si no he posat rès a les bassines?

quica

Si ets més bonica! Ay la meva hermosura! Acariciantla com una criatura.

Després d'altra escena en la qual l'Oriola y les noves desaparexen per dur la garba a dalt, apareix Jaume, qu'explica en un monòlech lo que li ha passat al matí.

ESCENA IX

jaume

Se diu... Oriola. Ja m'en recordaré: Oriola. Pausa. Desseguida que baxi li diré: gràcies per l'aygua, y'ls diners te'ls torno. Y després, a morirme! Pausa llarga. Quín día som? sí, sí: som diumenge; com lo dia en que vaig posar la bomba, que també... Mirant per tot. que també ho era. Pausa. Sembla mentida l'aygua sola!... Perque jo m'anava morint, y ara n'hi hà per estona. Pausa. L'últim tros de pà va ser... el dijous allà al poble de Sant... Ab no menjar tants díes, la memoria'm fuig... Vaig comprar tots els cèntims de pà y jo no me'l vaig menjar tot... Ah, sí:'n vaig donar la meytat a aquell pobre vell, y... l'altra me la vaig partir ab la cegueta que passava la palanca de... no sé hont. Pausa. Qu'es bonich Oriola! Dònes com aquesta no haurien de néxer a casa dels hisendats; hauríen d'esser filles del pobre, y després mullers

del pobre. De pobres com... Pausa. Tot, tot se m'ha acabat per sempre! Se sent a dalt una rialla de les dònes. Còm riuen aquelles! Y jo que'm creya que tothom s'alsaría rabiós contra dels richs!... Altra rialla a dalt. No ho saben, nó, els meus companys d'allà baix que hi hagi encara tanta alegría escampada. Deyem: el món està perdut; cal fer foch nou perque no patexi tanta de gent. Y aquexos dies he passat per vora d'una fàbrica, y sortia tothom tan alegre!... Y a vora d'iglesies mentres tocaven a missa, y no s'ha acabat axò, nó, que la gent hi và com quan m'hi duya la mare. Ahir, al voltar una montanya, escopetades y cridadissa: potser s'ha alsat aquell poble contra'ls amos! Quanta de gent a cavall! Duyen en mitx la nuvia garbosa en la mula

enflocada, y'l nuvi enorgullit al darrera! Me fico per aquestes vessanes, y seguen cantant, y'ls carros s'enduen les garbes, que al passar m'espolsen les espigues per sobre. Y ara he vingut aquí entre gent esvalotada, que m'ha arrossegat com un riu; perque la vida arrossega, ay mare meva, més que la mort, y la estimació y la felicitat més que les penes y l'odi! Arrenca en plor y després s'axeca ab por de que'l sorprenguen. Si'ls meus companys me vegessin plorant! Ah, nó! Que volem trasmudarho tot, y la felicitat que la tinguen tants desgraciats... Rialles a dalt. Pausa. Després resoltament. Eh! Jo he vingut aquí perque no vuy caritat de burgesos! Tornant poch a poch a la tristesa. Els hi donaré, y després montanyes amunt; y aquí que ballin, y riguen, que jo ja m'ajeuré per morirme hont no la senti aquexa cobla! Y l'endemà la Oriola s'axecarà contenta, y a mí'm trobaran els llops ò'ls homes: els que primer arribin.

Fins a l'escena XIII avensa l'acció pintorescament, iniciantse la primera espurna d'un sentiment especial y mútuu entre Jaume y Oriola.

ESCENA XIII

JAUME, QUICA, MANELA y DIMAS. Després la ORIOLA

jaume

Cridant. Oriola! Oriola! Té, se'n ha anat! Y qué soch jo per aquesta xicota!

quica

De la cuyna, ab una escudella. Y que fa una oloreta d'escudella de festa major! Té, béutho: y que no t'escaldis!

manela

De la cuyna. Apart. Déxamhi anar, que no'm veu la Quica. Volent anar a ballar corrents.

quica

Tu cap a la cuyna!

manela

Ay, ay!

dimas

Ve corrents de la cuyna. També ballo jo!

quica

A dintre tu també. Que no'm veyeu a mi? Per en Jaume que no ha pres lo caldo. Què fa aquest? Donchs, què esperes?

jaume

Espero que torni la Oriola. Y d'axò, gràcies. Mentrestant la Manela y en Dimas ballen a la escena d'amagat de la Quica. S'escapen al últim cap a fòra.

quica

Dèus anar molt fart tu?... Que no't tempta aquest be de Deu d'oloreta? En Jaume mira sempre cap a fòra.

jaume

Me voleu fer un favor molt gran?

quica

Què es?

jaume

Que la crideu a n'ella.

quica

Ara hi corro! Tu déus volguer diners, eh? Bagarro, més que bagarro, que ja ho he sentit lo que deya'l Vicentó!

jaume

Sempre, sempre'ls diners! Teníu, que no'n vuy cap. Teníu els de la vostra mestressa. Tots, tots; quedèusels! Posant los diners sobre la taula: alguns cauen a terra.

quica

Què fas? Jo no vuy axò!

jaume

Anant a sortir. Tot, tot s'ha acabat per mi! Tot! Cambiant de cop. Ah, nó, que torna la Oriola! Posantse devant de la Quica. Pleguèulos; que no ho vegi que'ls he llensat. Pleguèulos!

oriola

Per tu he vingut, que no ballava de gust. Ara ja't déus trobar millor, eh?

jaume

Sí, ara sí, qu'has tornat.

oriola

Què plegueu?

quica

Càlla, càlla, que m'ha encès les galtes aquest home! Ni ha volgut tastarho axò. Y ha llensat tot aquest diner que li has dat.

oriola

Sèria, trista. No has volgut pendre rés... y'm tornes axò?

jaume

Sí.

oriola

Ressentida. Y per què?

quica

Perque es un mal andando!

jaume

Jo no he captat may de la vida. Ni soch un dropo, qu'he treballat sempre, sempre!

quica

Sabs lo qu'ets tu?... Sabs lo qu'ets?...

oriola

Perque calli. Quica!

quica

Me vols creure? Entórnaten a ballar, y que se'n vagi.

oriola

Ay sí, sí; me n'hi vaig.

jaume

Cridantla. Oriola, nó! Oriola! Axugantse una llàgrima.

oriola

Adonantsen. Quica: dexèume sola ab aquest home.

quica

Ah! Sola ab ell si que no t'hi vuy!

oriola

Severa. Anèusen desseguida!

quica

Plorant. Ja m'ho pensava, ja, qu'un dia ò altre'm faría la senyora! Anantsen a la cuyna.

oriola

A Jaume, acostantli la escudella. Té; té. Y prèntho. Ell va a replicar. Y no'm diguis una paraula, sents?, ni una que no t'ho prenguis.

jaume

Es que, Oriola...

oriola

Axò de primer; axò. Ell vacila. O me'n vaig desseguida! Que me'n vaig!

jaume

Dóna. Beu.

oriola

Tot, tot. Axis! Àngela! Y ara dígam tot lo que vulguis, que ja estich contenta.

jaume

Sí: y que t'ho diré depressa, perquè allà toquen.

oriola

Que toquin. Té, m'hi assech.

jaume

Donchs, he vingut perque aquesta matinada, quan t'has compadit de mí a la font, no he pogut dirte quant t'ho agrahía. Y, míra, t'ho agrahexo, no per que'm tornessis la vida, sinó perque, al veure que'm sosteníes, m'he sentit ditxós, jo que no sabía encara còm se'n era de ditxós! Y... y... déxamho dir tot, y no t'agraviis; jo'm pensava que venía aquí perque prenguessis els diners que m'has donat a la font, y ara ho conech qu'he vingut per tornarte a veure, y saber ben be qui eres.

La Oriola queda miràntsel estranyada. Pausa.

oriola

Y... per qué no'ls vols els diners, si jo te'ls dono de grat? Veyàm!

jaume

Perquè... anàntmen hont ara me'n vaig, ja soch rich.

oriola

Sí, rich com el grill. Veyàm, qué dus a sobre?

jaume

Ets ben bona tu, Oriola!

oriola

Veyàm; veyàm la butxaca?

jaume

Tant bona, que no hi hà ningú al món que ho siga

com tu. Jo t'hagués conegut abans! Ben abans d'aquell dia!... Qui sab!...

oriola

De quín dia?

jaume

Del dia en que tenia jo molta més set que no pas avuy a la font; y no era pas set d'aygua, ni de vi, Oriola.

oriola

Escólta:'s podria saber per què'm mires tant? Ella està dreta, ell assegut.

jaume

Oh!... Perque aviat no't veuré... May més!... May més! Baxet y entre pauses. Veus com ara tu també'm mires forsa?

oriola

Escólta. Còm eres tu abans?

jaume

Pst! Com ara: sinó qu'estava cert... d'una cosa y tenia pare.

oriola

Y ara no n'estàs cert d'aquexa cosa?

jaume

Ara nó: perque tu ets rica; y vés, ets bona!

oriola

No vuy dir axò, nó. Vuy dir... Ay, Deu meu, que jo no sé còm ho diga!

jaume

Mirat: qu'es estrany axò! tu y jo no'ns semblem de rès, y ja diría que som iguals de per dintre. Tu, ab prou feynes ho sabs que hi hagi més món enllà d'aquestes montanyes; y que n'hi hagués ensà, y tan diferent, jo tampoch ho sabia! Som... som la nit y'l dia tu y jo. Rient trist. Sinó que diu un llibre que la nit y'l dia també's donen la mà, y seguint l'un al altre van fent la vida.

oriola

No sé... no sé rès d'axò. Jo no més sé la Doctrina.

jaume

Com si s'ho digués per ell. Que m'he errat jo, Oriola, essent com era per allà baix?... Pensant aquelles coses?... Fent... lo qu'he fet?...

oriola

Aquelles coses?... Fent... què?

jaume

Rès, rès; que tu no tens ulls per mirar el món ben endintre!

oriola

Mitx espantada Oncle Telm! Quica!

jaume

Alsantse. Ah, si soch un boig! Té, m'havia semblat que't conexía de molt temps y qu'eres cosa meva. Vés, vés, qu'encara ballen. Y mira, riu forsa, forsa! Và cap a la porta.

oriola

Aturantlo. Nó, que jo vuy que m'espliquis còm es

que no tinch ulls per mirar aquestes coses que dius, y en tinch per plorar sens enténdret! Plorant silenciosa.

jaume

Ay, pobre de mi, que'l be que m'has fet te'l pago donante pena!

oriola

Nó, nó! Si jo estich contenta de plorar! Si voldria plorar més encara! Y quíns desitjos que tinch de plorar forsa, mare meva!

jaume

Resolt. Jo me'n haig d'anar d'aqui perquè axò s'acabi.

oriola

Y hont vols anar ara? Y digues, quí es que t'espera?

jaume

Mirat, y es l'últim cop: derrera meu, del meu passat, sabs? ja no hi hà rès: es com si cap enrera jo fos ja mort. Cap endevant, y axò no més ho sabs tu, seré mort ara, ara.

oriola

Nó, nó! May a matarte! Oncle Telm! Quica! Veníu! Al acte d'anar en Jaume a sortir per la porta del fons se troba ab l'oncle Telm que l'atura.

S'acaba l'acte desprès de dues escenes en les quals comensa ja a sortir clarament la figura de Jaume y la llevor de l'anarquía que li pertoba l'esperit.

ACTE SEGON

L'era de la masia. A la dreta, la fatxada posterior del casal, sense cap porta, veyentse sols la finestra ab la garba negrosa y mitx cayguda per esser pròxima la nova cullita del blat. A la esquerra, paret y entrada d'un hort. Al fons, derrera de l'era, un camí que và de banda a banda de l'escena; després, camps de blat que totjust comensen a rossejar, y més lluny montanyes y altres masies escampades. Es al cayent de la tarde.

En aquest acte s'accentua'l mutual sentiment de simpatía entre Oriola y Jaume, ab dolor d'en Vicentó, que segueix mostrantse l'home insignificant del acte anterior.

ESCENA IV

QUICA, MANELA, DIMAS y JAUME que ve del últim terme de la esquerra.

jaume

Ja ho sé, Quica.

quica

Batua l'home! Què sabs, què?

jaume

Dissimulant. Tantes coses sé! Que... sou més bona qu'una bresca; que'l Dimas es un galan minyó; que la Manela es... una bona xicota.

manela

Molt contenta. Eh que sí, Jaume?

quica

Apart. Còm dissimula l'infelís!

dimas

Y jo no te'n sento grat ni gracies de que'm diguis galan minyò, ni rés; que ja ho sé que'm vols pendre la xicota. En Jaume s'ha quedat pensatiu.

manela

Y si no'n tens cap de xicota tu! Què xerres, què xerres!

dimas

Jo me la miro!

manela

Ja t'he dit que a mi'm vol un altre. No es veritat, Jaume?

jaume

Apartantla desdenyós. No m'amohinis!

manela

Y vés! Qu'es mal carat! Anàntsen avergonyida per la porta del hort, qu'es a la banda esquerra.

dimas

Vergonya, que no la volen! Vergonya!

manela

Donantli un cop de cistell. No vinguis!

dimas

Oh, les cols! Surten disputant.

jaume

Quica, una pregunta: que us ha dit rès de mí la Oriola?

quica

Quan?

jaume

Avuy!... Ara!... Diguèumho, Quica! Diguèumho!

quica

Uy!... Jesús, quín neguit! No m'ha dit rès: ja ho sabs ara. Y fúig, que m'embulles el fil, xicot.

jaume

Com qu'heu dit quan he arribat que vos ja sabíeu de quí jo estava... m'enteneu?

quica

Y es clar que ho sé, beneytó. Y no tinch de saberho?

jaume

Tant com enamorat de la Oriola, nó; perque... perque no'n puch estar, qu'ella no es del meu bras.

quica

Es clar que no ho es.

jaume

Cremantse. Y per què no pot serho per mí, la Oriola? Veyàm, per què? Perque ella es rica y jo soch pobre? Y què vol dir axò de richs y pobres per estimarse?... Ah, si jo hagués conseguit tornarla pobra, sí que ho hauría sigut, sí, la meva dòna! Y a ser pobra, Quica, s'hi arriba de moltes maneres: esgavellantho tot, fent qu'altres s'ho emportin, cremantho!

quica

Mitx espantada. Còm es que dius aquestes coses! Y ara!

jaume

Rès, Quica, rès. Que... he vingut del plà de baix, y m'ha pres el sol al cap; rès, rès. Ella es qui es, y jo no soch ningú... Si jo ab la Oriola ni tan sols hi penso! Riu nirviosament.

quica

Ah, es que per axò. Apart. Pobre Jaume!

jaume

Eh, que trobeu que no hi dech pensar? Veritat que nó? Mes, un'altra pregunta; una no més. Diguéu si la Oriola se l'estima al Vicentó.

quica

Pobre Jaume! Veuràs: ella, quan jo vuy esbrinarho, fuig com un passarell y no'm contesta.

jaume

Y a vos què us sembla? Què hi dieu, Quica?

quica

Jo... que quan més te miro, més te torno a dir: pobre Jaume! Acariciantli'ls cabells.

jaume

Mirèu, Quica: fa onze mesos que soch a la masía; y onze mesos que cada vetlla'm dich: ja t'hi has estat prou; demà te'n despedexes, y a fòra.

quica

Ah, si jo fos mestressa; ja no ho diries més, t'ho asseguro!

jaume

Ab molt interés. Y per què ho dieu axò, Quica?

quica

Ho dich... perque jo't porto la voluntat d'una mare, Jaume. Y sabs per què? Ho sabs? Donchs, perquè tu t'estimes tant a la Oriola, que li donaríes la vida.

jaume

Ab entusiasme. Oh, sí, sí; tota. Y estich rabiós perque no puch amagarho; y al Vicentó li tinch tanta malicia que me'n haig d'anar d'aqui perque'l mataría!

quica

Alsantse resolta. Jaume: 'm vols creure?

jaume

De què?

quica

Pensativa, després cambiant. Cà! Si no ho voldràn may axò! Y després, que ja ve'l compromís dels pares d'ells.

jaume

Ab molt interès y afectuós. Què hi hà? Què? Diguèumho desseguida! Com si jo fos lo vostre fill, diguèumho.

quica

Donchs, una de dues, veuràs: ò que te'n vagis d'aquí y no atormentis més a la Oriola, ò que li diguis que la estimes, y tornèmnos bojos tots, y acabèmho.

jaume

Que jo ho digui a la Oriola?

quica

Sí, sí: y qu'es tonto aquest home! Que no veus, xup, qu'ella t'estima?

jaume

La Oriola a mí?

quica

Burlantsen. Y que'm vens ab cansons, si tu ja t'ho pensaves!

jaume

Ab molt interès. Que us ho ha dit ella?

quica

Y nó!

jaume

Donchs, còm ho sabeu?

quica

Empenedida d'haverho dit. Vès a mi qui m'hi fa ficar!

jaume

Contéumho tot, tot!

quica

Veuràs: t'ho he dit per riure axò. Y ara compònteles. Volentsen anar.

jaume

Privantla d'anarsen. Si jo no ho crech; si jo...

quica

Que tornen aquells! Y jo me'n vaig dintre. En Jaume's queda pensatiu. Apart. Si sembla que soch jo matexa l'enamorada del Jaume! Se'n và pel primer terme de la dreta.

manela

Ve rient, ab el cistell ple de pomes. Quín revés, oy? Per que guaytaves!

dimas

Id., ab un cove de cols. Me'n clavaràs un altre demà, de revés? Sí, Manela!

manela

Si que te'l clavaré!

dimas

Tornèmhi ara?

manela

Nó. Surten per la dreta, segon terme, rient sempre.

Les escenes V y VI, que copiem a continuació, donen completa idea de la marxa de l'obra y de la evolució que's produeix en l'esperit dels personatges.

ESCENA V

jaume

Malehit sia'l dia y l'hora en que ho vaig prometre a la Oriola! Ara ja aquest poble bulliria tot, y'ls pobles dels voltants; y quan donessin el crit a Barcelona, aqui'l donarien també y ja seríem iguals tots els homes! Y aleshores aniría a la Oriola y li diría: ara ja puch esser el teu marit per tota la vida. Sinó qu'ella'm va fer prometre que no les predicaria més aquestes coses; y ella fa de mi'l que vol: sembla mentida! Anant d'un lloch al altre. Pausa llarga. Y es que mira d'una manera... que un home per ferla contenta, què no faria?... Pausa, transformant la cara d'anguniosa en plascenta. Si jo estés ben segur de qu'ella m'estima!... y ella renyís ab el Vicentó per sempre!... me'n aniría lluny d'aqui, no sé hont, lluny, hont pogués fer una fortuna depressa. Y en tornant li diría a la Oriola: mirat, ja soch rich

com tu, ja la meva estimació no't fa desgraciada. Pausa. Mes, jo rich! Y aleshores males entranyes y aburrit dels companys! y'l marit d'ella, qu'es una santa! jo, ab la mort que vaig fer un dia!... Nó, nó; jo d'aqui me'n tinch d'anar, abandonantho tot, tot, fins a la Oriola!

ESCENA VI

ORIOLA, JAUME. Ella ve de la dreta, segon terme, ab el cistell de pomes.

oriola

Molt enjogassada. Jaume!

jaume

Oriola!

oriola

Vína que m'ajudaràs, que aquells no'n saben. Veuràs; tu vas triant les pomes que siguen més maques, y jo les aniré lligant, y les penjarèm a la golfa per quan fassi fret; que aleshores son més bones! S'asseu la Oriola. Ell dret davant.

jaume

Y per quí seràn al hivern?

oriola

Per nosaltres, si som vius, ay, ay! Que no m'ajudes? Mírat aquesta, sembla de cera. Son pometes de la Mare de Deu: primerenques, primerenques. Diuen que ja hi son les pometes al arbre que encara els aucells no fan el niu. A mi me la van fer plantar aquesta pomera. Vésmen triant; córre, home!

jaume

Asseyentse y donantnhi una. Té, donchs.

oriola

Si has pres la primera que t'ha vingut! Pst!... No pot anar gayre. Bueno; per no despreciàrtela. Però trian, home, trian! Ell segueix mirantla fixo.

jaume

Apart. Pobre de mi! Qui te cor per anarsen!

oriola

Un'altra, vaja; un'altra, qu'espero!

jaume

Té, aquesta. Té.

oriola

Me sembla que ara... Prenentla. Ja ho he dit: no pot anar, home! Llensantla.

jaume

Es que jo no'n sé, Oriola.

oriola

Que no siguin corcades: no costa pas tant! Barroer, més que barroer! Rient.

jaume

Buscantne una. No aquesta. Veyàm? Nó. Ja veu-

ràs, un'altra... Aquesta de sota qu'es més rogeta. Tampoch!

oriola

Rient com una boja. .Sembla mentida! Y qu'anguniat que's posa! Miréusel!

jaume

Nó; sinó qu'avuy, la veritat...

oriola

Ab molt interès. Què!... Qu'estàs malalt, Jaume?

jaume

Si estés malalt, encara que fos molt malalt... axò què hi voldria dir? Es qu'aviat farà... Mirat els camps que rossos!

oriola

Ja ho sé, ja. Jaume. Aviat farà un any qu'ets a casa. Prenent altra poma d'ell. Dóna.

jaume

Y te'n recordaves tu?

oriola

Y sí! També dolenta!

jaume

De veritat, Oriola? Dígamho un'altra vegada.

oriola

Rient. També dolenta!

jaume

Nó; vuy dir si tu...

oriola

Bromejant. Si me n'he enrecordat? Sí, sí, perque m'hi ha fet pensar l'oncle.

jaume

Malhumorat. Ah!

oriola

Ara me n'has donat una de ben hermosa.

jaume

Ressentit. Ha sigut l'etzar, perquè no te la he triada.

oriola

Rient. Ja treus el geniot? Fingint. Vès qui s'enrecordava de tant temps enrera! Mírat quín penjoll, mírat: semblaràn uns rosaris! Dígam coses, home! Després que jo fujo d'aquells per venir a parlarli... Tots dosets aqui... El malagrahit!...

jaume

Oriola: dígamho ben sèria axò, sense riure, que has vingut per parlarme a mi, que tu volies parlarme.

oriola

Y sí, home; però no me les fassis tornar a dir les coses.

jaume

Content. Aquesta sí que te l'he triada. Míràtela!

oriola

La posaré al capdevall del penjoll. Té, guàyta quína hermosura! Per les que ja té lligades.

jaume

Donchs, ho has fet per mí'l venir, Oriola?

oriola

Veus? Ja hi tornes! Donchs, té, nó: he vingut perque'l Dimas y la Manela no'n saben de triaries; y mosso per mosso...

jaume

Molt ofès. Dónam la poma! Aquexa poma! Li

pren per forsa rebatentla dintre'l cistell.

oriola

Jaume! Quin geni! Ja fa be de no estimarte'l Vicentó!

jaume

Y a mí què se m'endona del Vicentó! Ja tu te l'estimes per tots, dòna.

oriola

Cremada. Y sí que l'estimo, y sí! Apart. M'ha fet mal! Alt. Y té: hem acabat; que no vuy que'm triis cap més poma.

jaume

Ni ganes que'n tinch: ja te les triarà'l Vicentó!.

oriola

Regirant en lo cistell. Y si trobés aquella, la llensaría! En Jaume s'havia apariat y's toma a acostar.

jaume

Ja la trobaré jo perque la llensis! Buscant tots dos en el cistell.

oriola

No cal, home; no't cansis!

jaume

Nó, si ja sé quína es! Si jo la conech!... Y ja la tinch, qu'es meva. Agafantli la mà a la Oriola.

oriola

Jaume, per Deu! Déxam anar, per Deu!

jaume

Ab tristesa. Oriola, Oriola! Per què m'he quedat a la masia, que ara jo per tu!...

oriola

No m'ho diguis, nó; que jo no vuy sentirho. Déxam!

jaume

Dexantli anar la mà d'una revolada. Poch ho sabs tu'l que m'has fet patir aquesta tarde!

oriola

Apart. Ay, que la Quica te rahó qu'estich boja per aquest home!

jaume

Mes, si estàs plorant, Oriola!

oriola

Nó; es que... estrenys tan fort, que m'has fet mal; y... té, ja no me'n sento, que ja ha passat. Somrient.

jaume

No ha passat, no encara, que jo te'n estich fent de mal, molt mal, Oriola, trobantme aquí devant teu, onze mesos; dia per dia, fente perdre la felicitat, la teva alegría d'abans! Perque tu, déxamho creure, tu no ets aquella matexa noya d'altre temps. Tu, si no fos jo, potser avuy ja serías la esposa del Vicentó, y no ho ets perque sabs que jo'm moriría de pena. Sí, sí, t'ho dich, que no puch més, que jo'm moriría de rabia y de pena!

oriola

Escólta: al quedarte a casa'm vas prometre que un

dia'm contaríes tot lo de la teva vida. Y aquest dia, Jaume, ja ha arribat per nosaltres; perque jo ara, vull saberla tota, tota.

jaume

La meva vida, nó! Que jo me'n aniré abans de que la sàpigues! Que no te la puch contar a tu!... Apart. Perque horroritza!

oriola

Resolia. Tu no te'n aniràs d'aquí, sents? Y jo la vuy saberla teva vida, perque... perque jo hi tinch dret a saberla; dret d'aquí, d'aquí! Per son cor y faltantli

la veu. Y miram: sí que ploro, sí. Y té, té, no'm fa vergonya! Miràntsel cara a cara.

jaume

Oriola!

oriola

Axò es un infern per mí: y no pot seguir d'aquesta manera; perque si tu patexes tant, jo'm consumo,'m consumo! Perque, Jaume, jo per tu... Remor lleuger de veus, que va crexent, de la banda esquerra.

jaume

Dígues, dígues.

oriola

Nó, que ve gent; vésten.

jaume

Escólta! Una sola paraula!

oriola

Vols una sola paraula? Donchs, que avuy se decideix la meva sòrt per tota la vida! Fuig per la dreta.

jaume

Volentla seguir. Oriola, Oríola! Entornanlsen. Apart. La seva sòrt... y ab ell! Perque s'hi casarà ab aquest home. Dubtant. Y si no s'hi casés y'm volgués a mí?... Té! Els meus companys! Quín fàstich ara! Fuig ell per la esquerra segon terme. Els

pagesos venen per la matexa esquerra, primer terme.

D'aquesta escena enllà s'estableix un viu contrast entre la evolució que s'opera en l'interior de Jaume y la que sufreix. Faci, qui arriba de ciutat portant aquell llevat d'anarquia que Jaume pugna per foragitar de sí y que un dia li feu cometre un atentat. Y s'estableix la lluyta entre'ls dos joves, complicada per part de Jaume ab el sentiment amorós que li inspira Oriola. Però aviat la burxa de les primitives idees el torna a torturar.
El drama arriba al major grau d'intensitat quan Jaume, en un moment de follia, proba de donarse la mort, impedintho els seus companys.

ACTE TERCER

La cambra dels avis. Una porta; una finestra; un llit de matrimoni, tot en lloch visible. La finestra oberta ab la garba penjada. Mobles antichs y severs; una escopeta en un recó. Es cap al tart.

En aquest acte's prepara'l casament d'Oriola y Vicentó y al comensar, les minyones estan justament arranjant la cambra nupcial. En Jaume, segons creencia general, es fugitiu a Amèrica, però aviat se descobreix que ronda per la comarca. A axò atribueix Vicentó certes estranyeses que ha notat en l'Oriola.
Axís arribem a les escenes següents:

ESCENA VI

ORIOLA y QUICA. Van travem joyes de la calaxera, que s'anirà posant l'Oriola.

quica

Pobretes arrecades! Quan ens les miràvem qu'eres petita, qui'ns havia de dir que avuy... Ploriquejant y de cop rient. Y tan goig que fas ab elles!

oriola

No m'ho digueu may més axò.

quica

Jo ara't voldria lletja y negra com una pega, que no't volgués aquest home. Mes, com qu'ell hi và per la masia... No hi anava pels diners l'altre, jo t'ho asseguro!

oriola

Com qu'ell me deya sempre que m'hauría volgut pobra, ben pobra. Quica:'l Jaume sí que m'estimava.

quica

Y tal, dòna! Si jo no l'havía vista may una voluntat com aquella.

oriola

Y'l qu'estima tant de bò de bò, oy que no pot ser dolent de dintre?

quica

Axò ni's diu, dòna. Vès si hagués sigut dolent, si

ell... si ell s'hauría quedat aquí tants mesos! Y tantdebò que no s'hi hagués quedat ni una hora, ò s'hagués mort de set a la font aquell dia!

oriola

Quína tristesa avuy a la font quan hi passava! Si de cop m'ha semblat que'l veya allí a terra, al pobret Jaume, agonitzant y ab els ulls closos! Mes, no hi era, nó, que tot s'ha mudat, y, en contes d'ell, hi havía a la font unes dònes dels pagesos de vila que m'han tirat pedres, dientme lladra y rica. Y a mí, què se m'endona que'm tirin pedres, si jo'l que

voldría es haver trobat al Jaume, y que'm maltractés per haverlo aburrit y haver fugit d'ell espantada!

quica

Tota la culpa no la tens tu, nó; que jo matexa de cop me vaig esgarrifar quan tu'm vas dir tot allò d'ell... Que ben mirat, després... Perquè en aquest món n'hi hà molta de gent que s'ha errat y se'n empenedeix; y si Nostre Senyor perdona, vès que hem de fer nosaltres!

oriola

Y ell se va volguer matar per mí! Per mí sola! Quí ho faría axò, Quica! La Oriola ja tè posades les joyes y la Quica ha tret la caputxa.

ESCENA VII

ORIOLA, QUICA, VICENTÓ, fòra de la escena, y en JAUME quan s'indiqui.

vicentó

De lluny Oriola!

oriola

Deu meu, el Vicentó! Ni me'n recordava!

quica

Apart. Axís t'escanyessis! Alt. Sí, si. desseguida!

oriola

Per la caputxa. Teníu: posèumela, posèumela!

quica

Si estàs tota freda!

oriola

Axís, de qualsevol manera. S'obre poch a poch. la finestra qu'era ajustada. En Jaume, sense fer soroll, entra a la cambra.

quica

Per un mirall. Y ara'l mirall, té.

oriola

Nó; no'm vuy veure. Anem.

quica

Donchs, anèmhi. La Oriola y la Quica van cap a la porta.

jaume

Oriola!

oriola

Fent un xiscle ab la Quica. Ah!...

jaume

Oriola! Un instant! Un tan sols.

quica

Sostenint a la Oriola. Si es el Jaume! El Jaume!

jaume

Apart. Oh, la por, com allà a l'era! Altra vegada la por del assessino! Alt. Si no m'acosto! Lo mos lluny que puch de tu; mira!

quica

Oriola! Oriola!

jaume

Diguéuli, Quica, que ni'm miri tan sols: no més que m'escolti. Qu'he vingut persa vida!

quica

Retornantla. Oriola! Filla! Ay, Deu meu! Si es el Jaume!

oriola

El Jaume!

jaume

Sí, sí! Mes, un sol moment!...

oriola

Ah! Corrent a ell.

jaume

Ananthi. Oriola!

oriola

Jaume! La Quica ha conegut a tancar la porta.

quica

Apart. Si'l senten!

oriola

Com boja d'alegria. Mes, si jo estich somiant! Tu aquí altre cop! Oh, pàrlam, pàrlam!

jaume

Rient trist. Si es pel be teu!... Y, míra...

quica

Pel be dels dos, oh Jaume!

jaume

Sí, sí; y escólta: a la entrada hi havía'l Vicentó y altres. Jo que sí, per la finestra, que m'ha semblat que la garba m'ho deya: púja, que hi hà la Oriola!

oriola

Mes, tu eres lluny d'aquí!... Y ara!... Ay, Deu meu, quína alegría!

jaume

Lluny, nó; que jo d'allà hont era't sabía! Y he vingut per salvarte la vida; que si surts aquest vespre...

oriola

Ah, nó!

jaume

Eh, que no sortiràs, Oriola? Promètmho que no sortiràs aquest vespre!...

jaume

No sortiré, nó; qu'ara sí qu'estich ben resolta! Y del Vicentó jo ja no ho seré! Trayentse la caputxa. Y míra, míra si ho seré del Vicentó: té, mira!

quica

Filla!

jaume

Qué fas, Oriola!

oriola

Treyentse les joyes. Per nostre casament axò! Y té, y té; per el día que tu y jo siguem ben felissos! Y que ho serèm, ho serèm!

vicentó

De dintre. Per què no baxa la Oriola?

quica

Al Vicentó. Esperèuse!

oriola

Nó! Que ja tot s'ha acabat per ell en aquesta casa!

vicentó

De darrera la porta. A la Oriola, que jo li mano que surti!

jaume

Ira de Deu! Còm parla aquest home! Anant cap a porta. Si jo'l tenia entre les mans, ara mateix al lladre!...

quica

Aturantlo. Nó, Jaume!

oriola

Al Jaume. Si, òbre!

jaume

Oh, nó. Què anava a fer? Jo a fòra, a fòra! Volent córrer a la finestra.

oriola

Aturantlo. Nó; sempre aquí! Estimantme, Jaume!

jaume

Apàrtat!

oriola

Quica: obríu, y que'l trobin!

quica

Nó, que l'agafaría la Justicia!

oriola

Oh! Cert!

jaume

Ja vora la finestra. Adeu, adeu!

oriola

No te'n vagis!

vicentó

Darrera la porta. Obríu aquesta porta!

quica

Que fugi!

oriola

Jaume! Jaume!

jaume

Fora de la finestra. Tornaré sempre que'm cridis! Desapareix ràpit.

oriola

Ah! Sí!

quica

El Vicentó!

oriola

Resolta. Que vingui ara! Perque obri. Depressa!

quica

Obrint. Ja està.

Finalment y seguint una marxa sotjogadora, s'arriba en l'escena X a la solució del drama, que dexa en qui'l llegeix ò'n presencía la representació, una inesborrable emprempta.
Veusaquí, donchs, gayrebé en la seva integritat, la

ESCENA X

faci	Al Vicentó!

aleix

Matèmlos!

sebio

Que'ns roben lo nostre!

oncle telm

Matèume a mi per tots, que soch vell y de rés servexo! Les dones priven d'avensar al oncle Telm.

faci	Contra d'ells, que'ns prenen les terres!

aleix

Al lladre! Al Vicentó!

quica

Nó!

vicentó

Acostèuvos!

aleix

Avant, minyons!

faci

Que mori!

sebio

Matèmlo!

oncle telm

Fills meus, pietat!... Fills meus! Al acte que'ls revoltats van a passar per sobre l'Oncle Telm y les dònes, per apoderarse del Vicentó, entra en Jaume.

jaume

Aturèuvos! Aturèuvos!

oriola

El Jaume! Gran sorpresa dels pagesos que'l creyen cap a América.

martinet

El Jaume aquí!

aleix

D'hont surts?

tothom

El Jaume! El Jaume!

vicentó

Mirant per la finestra. Apart. Ah! La Guardia Civil que arriba ara! Gràcies a Deu!

jaume

Sortiu, companys!

tothom

Per Vicentó. Matèmlo! Matèmlo!

jaume

Companys! Nó, nó: aturèuvos! Que us aturèu vos dich!

martinet

Qu'ell ha mort un home!...

faci	Y t'ha robat la xicota y a nosaltres les terres! Crits de tots els pagesos.

oriola

Nó, Jaume!

oncle telm

Les terres nó! No les terres! No fan cas de fes paraules del oncle Telm.

tothom

Matèmlos! Và, tots! Van a precipitarse per demunt del Jaume.

jaume

Un instant! Escoltèume tothom! Al Vicentó. Y tu! No entren, nó,'ls guardies civils, perque jo he tancat la porta del barri y'ls he dexat a fòra! Mes, ja pujaràn, que l'alsapremen; y no fugirèm, nó, que volten la casa. En Vicentó va a parlar. Els treballadors criden, no consentintho. Y ara, companys, jo us

dich a vosaltres en nom de lo que més estimeu al món: que dexeu tots les armes, y que se'n vagi aquest home! Tots s'esvaloten. Que jo us ho demano, jo, que ja'l conexeu al Jaume!

faci	Ja som altra gent ara!

sebio

Ja no som béns com crem!

jaume

Que jo vos ho prego! Jo, ab tot el cor y ab tota la meva ànima!

oncle telm

Y jo us prometo que tindréu les terres com les teníeu, fills meus!

faci	Nó, axís nó; les terres son nostres!

vicentó

Rient. Oncle Telm: son seves! Van a llensarse altre cop contra en Vicentó.

jaume

Qui'l vulga que'm passi per sobre. Jo'l defenso a aquest home!

vicentó

Si jo no la vuy la teva defensa! Crits rabiosos: en Jaume priva ab son cos, lluytant, qu'avansin.

jaume

Fòra tothom! Enrera! Fòra! Enrera!

faci	Nó, nó! Matèmlo! Los pagessos criden; mes van retrocedint, molts d'ells imposats per en Jaume.

jaume

A Vicentó. Y tu, surt! Lliure! Crits. Lliure! En Vicente ja un pas cap a la porta.

faci	Si ell surt, obre a la Guardia Civil y t'agafa a tu!

jaume

Que surti!

oriola

Oh, nó, Vicentó!

sebio

Al Jaume. Que't mataràn!

jaume

Dexèulo! Dexèulo!

aleix

Al Vicentó. Donchs, nó! D'aquí no passes! Al Jaume. Y tu l'has volgut salvar perque t'has venut a aquesta gent, tu! Ab les paraules del Aleix los pagesos s'aniràn refent contra d'en Jaume.

pagesos

Sí, sí, s'ha venut!

aleix

Tu que'ns has fet tal com som contra'ls richs, que has sembrat entre'ls blats aquesta llevor, ara'n rebràs la paga, que't casaràs ab la pubilla!

oriola

Sí, sí; que ho dich al devant vostre!

jaume

Perque calli. Oriola!

aleix

Y'l blat el culliràs tu, per tu; y nosaltres suarèm per tu, mentres que't regalis; y serèm els teu massovers!

jaume

Axò us penseu de mí?

pagesos

Sḉi, sí!

al. pagesos

Ens traheix! Sí que'ns traheix!

jaume

Contra vosaltres jo! Qui ho diu?

aleix

Jo! Que dexaves sortir al Vicentó ara; y, es clar, vols que vinga la guardia civil perque l'has comprada ab diners de la Oriola, que'ls hem afanyat nosaltres! Y ara'ns véns a nosaltres, y'ns entregues als civils!

jaume

Oh! Que jo'ls he comprat y que us vench a vosaltres? Oh! Companys!

oriola

Abrassantshi. Jaume! En Jaume la aparta y s'acosta als pagesos.

jaume

Plorant. Germans meus! Germans meus!

aleix

Ja no ho ets! Los pagesos s'aparten d'ell desprecantlo.

jaume

Sebio!... Faci!... Vosaltres!

faci	Ab despreci Defènsat!

jaume

Que'm defensi? Y sí que'm defensaré! Y ja'm creurèu vosaltres! Per l'arma espatllada. Ah, es meva!

oriola

Deu meu! Corre a la finestra y apunta ab l'arma espatllada a la guardia civil.

jaume

Soldats: jo soch l'amich dels pobres! Jo soch el Jaume! Foch, foch al Jaume! Se sent una descarga. La garba cau desfeta, y'l Jaume tintinejant no va per terra perquè'l sosté l'Oriola, que no té prou forses, y que cauria ab ell si per l'altre costat no corregués a sostenirlo en Faci. En aquest moment desapareix en Vicentó.

oriola

Ah! Jaume!

faci

Jaume!

oncle telm

Què has fet?

jaume

He fet que tirava als civils perque'm matessin!... Es que jo no podia viure ab ella; y sense ella no vuy viure.

faci	Als que té aprop Se mor! S'està morint!

oriola

Jaume!

oncle telm

Que reposi! Pobret!

quica

Assentèulo!

oriola

No aquí! al llit meu! Al llit de casa!

oncle telm

Sí, al llit de casa! Qu'ell es'ara de la nostra familia. L'asseuen al llit, ab les cames penjant.

aleix

Axò qu'ha fet ell no ho fa ningú de nosaltres!

martinet

Vora la porta. Els civils!...

oncle telm

Aturèuvos, que aqui hi hà la mort! La guardia civil no s'arriba a veure.

jaume

Me volen! Al llit dels que tenen familia! A mí que no'n tinch!

oncle telm

Tens la nostra, fill meu!

oriola

Jaume!

jaume

Companys: me teniu odi?

faci	Nó! Germà!

tots	Germà! Jaume!

jaume

Oriola! Ja no't veig!

oriola

Sobre'l llit, vora d'ell. So aquí a vora teu!

jaume

Esposa meva! Mitx incorporantse. Estimèuvos forsa, companys, que'l món camina! Treballèm; mes no avorrintnos! Ensenyém d'estimar als que no'n saben! Al morir, se desploma sobre'l llit.

Y veusaqui com Jaume, martre del propi esgarriament, mor en el llit dels avis, apariat per les noces de la donzella qu'havía trobat un pòsit d'amor en l'esperit ple d'odi del anarquista.

Estampa La Renaixensa, Xuclà, 13.—Barcelona.