Obre el menú principal
Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu


LA DEL PAGÈS


Ara s'ha dictat—una cançoneta
de un fadrinet—i una minyoneta.
Dos anys se tractaren—i's varen casar;
les seves passades—vos vui explicar.
Ell se diu Joseph—i ella's diu Maria.
Són de Sant Martí,—terra divertida.
Ell es fill d'un sastre—i fa de sabater;
la minyona es filla—d'un mestre barber.
Se'n pot alabar,—que ella es molt distreta;
blanca com la neu,—sempre està rogeta.
Té l'ull que li parla—i el cabell castany;
minyona més maca—no s'es vista mai.
I una cara té—com una pometa,
molt presumideta—en el caminar;
la dent menudeta,—sab molt ben parlar:
pesa les paraules—quan les deixa anar.
Jo m'hi vaig casar—amb molta alegria,
i ara, si pogués,—me descasaria.
Quatrecentes lliures—me van dar de dot,
i abans de sis mesos—ja l'hem gastat tot.
Si la'n faig filar,—diu que es aixerida,
me diu que no pot,—que no té saliva;
tot el fil que gasto—l'haig de fer filar;
si això dura massa—no ho podré aguantar.
Per anâ a sarau—ja's posa aixerida;
ella se n'hi va—amb molta alegria,
i jo'm quedo a casa—a dormî o treballâ;
ella salta i balla,—qui sab lo que fa!
Torna de sarau—tota fadigada,
amb els fadrinets—tota acompanyada.
I si vui renyar-la—se'n posa a cridâ:
apareix que es boja—de tants crits que fa

No sab de cuinar—ni de fê escudella,
i un dia va fer—caragols amb ceva,
també cols i bledes—hi va barrejar;
perquè vaig renyar-la—me va ataconar.
No sab de cusî—ni de fer camises;
de mitja'n sab fer,—prò també se'n prisa.
Se'n va amb les veínes,—se'n posa a garlar:
tot el dia passa—sense treballar.
Jo m'hi vaig casar—sols per l'hermosura,
i ara, trist de mi,—só una criatura;
ara soc un pobre—fart de treballâ;
per mi i per la dòna—tinc de guanyâ'l pa.
Ja ho veieu, fadrins,—si'n passem de penes
els pobres casats.—De totes maneres,
el qui ho ensopega—es molt bon estat,
però el qui ho erra—n'es molt desgraciat.
Jo m'hi vaig casâ—sols per l'hermosura,
i ara trist de mi,—só una criatura;
quatrecentes lliures—me varen donar,
i ara, pago censos—allí a Cornellà.
Caseu-vos, fadrins,—amb una pagesa,
no us enganyi'l dot—ni la boniquesa;
feu que siga bona-pera treballâ,
que la boniquesa—no us donarà pa.


{ \key g \major \tempo \markup {\italic Alegret} \time 4/4
   r2 g'8 a' fis' g' a'4
   a'8 b' c''4. a'8 \bar "|" \break c'' (b') g' r8
   g'8 a' fis' g' a'4
   a'8 b' c''4. a'8 \bar "|" \break c'' (b') g'4 \fermata
   \bar "|:" g'8 c'' c'' c'' c'' (b') a' (b') % Dos anys se tractaren
   c''8 d'' b' c'' \bar "|" \break a'4 r4 
   c''8 b' a' g' fis' g'
   a'8 b' c''4 a' \bar "|" \break g'2 \bar ":|"
}
\addlyrics {
A -- ra s'ha dic -- tat 
u -- na can -- ço -- ne -- ta
de un fa -- dri -- net
i una mi -- nyo -- ne -- ta.
Dos anys se trac -- ta -- ren
i‿es va -- ren ca -- sar;
les se -- ves pas -- sa -- des
vos vull ex -- pli -- car.
}