La comedia (1878)/Capítol III
CAPITOL III.
En lo cuai tracta de la porta é de la entrada d'Infern, é del flum de Cheron.
Per mi va hom á la eternal dollor:
3Per mi va hom vers la perduda gent.
Justicia mou lo meu alt Facthor:
Feu á mi la Divinal Potestatz,
6L' alta Sapiencia, é 'l primer amor.
Abans de mi no fou altre criats,
Sino eternalls, é io eternall dur:
9Lexats tota speranza, vos qu' intrats:
Semblants paraules de collor oscur
Viu escritas al lindar d'una porta:
12On io: Mestre, aquest dit m'es for dur.
Ε ell á mí, com persona acorta:
Aci't convé lexar tot pensament;
15Tota villtat convé que sia morta.
Nos som venguts al loch tot certament
On tu veuràs cella gent dollorosa,
18Qu' ha perdut lo be del enteniment.
Ε pus sa ma ab la mia fou closa
Ab cara alegra, sens algun'sinay,
21Me mis de dins á tan secreta cosa.
Aqui sospirs, é forts plants, é alt gay,
Resonaven per l'ayre sens claredat,
24Per qu' eu ploré al començar açay.
Divers lenguatge, ab orrible parlat,
Paraules de dollor, ab accents d'ira,
27Grans veus mudes, é so de mans justat,
Feyen un gran brogit, lo cual se gira
Sempre en cella aura sença temps tinta,
30Com neula quant ab tort de vent aspira.
Jo qui de orror haguí la testa cinta,
Digui: Mestre, ¿qu' es ço, que' eu oig açi;
33Ε quina gent, que al dol par sia vinta?
Ez ell á me: Aquest modo mesquí
Tenen les animes tristes d'aquells,
36Qui laus ni fama, no hagueren ab sí.
Mestlats son ab lo cauti cor tots celis
D'ells angells, qu' á Deu no for rebellants,
39Ne feells ten poch; mes foren sols per ells.
Gitalts lo Cell, coy foren mal estants;
Ne lo pregon Infern ten poch los beu,
42Qu' algun conort n' hagren los pus culpants
Ε io: Mestre, ¿donchs qu' es ço qui tan greu
Los es, que lagremar los fa tant for?
45Resposme: Donchs io te ho diré molt breu.
Aquests no han sperança de mort;
E la sagura vida lur es tant bassa,
48Qu' enveiosos son de tota altra sort.
Fama de lor al mon ésser no lassa:
Justicia, é Merçe los desdenya;
51No 'm parles pus, mas guarda avant e passa.
Ε io, que reguardé, viu una ensenya,
Qui, regiran, corria axi tost,
54Qui de tota posa parech indenya:
Ε prop d'ella venia axi gran ost
De gent, que io no hagre may cregut,
57Que Mort n' hagués fet axi gran desbot.
Pus qu' io n' haguí algú regonegut,
Vin coneixent la ombra de celuy
60Qui per viltat féu ia la gran reffut.
Encontinen entesí, é cert fuy,
Qu' era la secta trista dels catius
63Irats de Deu, é enemichs de luy.
Mal ahuyrats, qui may no foren vius,
Eren tots nus, picats forts, é punyits
66De vespes, é de moscarts punyitius.
Ez en lur faç de sanch eren tenyits,
Ab lagremes mesclades tot ensemps,
69Ε 'ls peus, de verms fat eren tots senyits.
Ε puys, guardant ultra por los stremps,
Viu molt gran gent á riba d'un gran flum;
72Perqu' eu li dix: Mestre, prech te per temps,
Sapia qui son, é quin é qual costum
Los fa parer del trespasar volon,
75Sagons que io esguard per lo poch lum
Ez ell á mi: Les coses, tal com son,
Veuras tot clar, com fermaren lo pas
78Sus la trista flumayre d'Acheron.
Ε io ab l'esguard molt vergonyós é bas,
Tament mon dit no li fos stat greu,
81No sus al flum al parlar mis compas.
Ez ech vers nos venir en un bateu
Un bell, tot blanch per sobre s' entich pell,
84Cridant á nos: Guay anamich de Deu:
No esperets iames veure lo Cell:
Io vinch per menar vos á l'altra riva
87En tenebres, en callor, é en gell,
E tu, qui t' acostes, anima viva,
Part de aquestes, qui ya son trestuy mor.
90Mas pus que viu que no me'n departiva,
Dix: Per altra via, é per altre port
Hi pesserás, que açi no pots passar:
93Rus leuge leny conve que t' hi aport.
El Mestre dix: Caron, no turmentar;
Qu' així 's vol lla hon es tot lo poder
96De quant se vol: no 't cal pus demanar.
Axi hu feu quet les galtes retener
A aquell nautxer de les blaues paludes,
99Qu' entorn sos ulls flames faya vazer.
Mas les armes, qu' eren lassas é nudes,
Mudant color, debateren les dens,
102Com oiren celles paraules crudes.
Vlastomen Deu, é tots lurs parents,
L' humana speçia, el loch, é 'l temps,
105De lur semença, é de lur neximents.
Puys se recoliren totes ensemps,
Fort çomplanyent, á la riva malvasa,
108Qu' espera cells qui ofenen Deu tots temps,
Caron demoni ha los ulls de brasa
Afelagantlos, perqué axi 'lls reculla,
111Bat ab lo rem qual un poch se retrasa.
Ε com d' autumpne va tombant la fuylla
La una après de l'altra, fins que 'l ram
114A terra ren trastota sa despuylla;
Tot en axi lo mal sement de Adam,
Se va gitant al bateu d'una en una,
117Com un falco fa per lo seu reclam.
E axi se'n van tots sobre l'onda bruna,
Qu' abans que sien la devallats,
120De part de ça nova squera s'aduna,
Fillol meu, dix lo Mestre ensenyats,
Cell qui moren en la ira de Deu,
123Tots pervenen açi de tots regnats:
E prests stan á trespasser lo treu,
On Divinal Justicia 'ls sprona
126Si, que la pahor los torna en desig leu.
Asi iamay passa anima bona;
Ε per tal, si Carón de tu s'ensanya,
129Be pots saber duymes qu' el seu dir sona.
Fenit aço, cella escura companya
Tremá tan fort, que de gran espevent
132La pensa encara de suor m'enbanya.
La terra lacrimosa dona vent
Tal, d'on isqué una lum tant vermella,
135Que á mi vencé cascun meu sentiment;
En el Argumento, de Cheron: d'Acheron.—22 gay: guay.—25 parlat: parlar.—40 Gitalts: Gitals.—Cell: Cel.—coy: que hi.—41 Ne lo: En lo.—44 for: fort.—53 regiran: regirant.—60 la: lo.—69 fat: fats. —senyits: cenyiu.—70 stremps: strems.—77 com fermaren: quan fermarem.—89 mor: mort (por mortes.)—96 vazer: veer.—101 dens: dents.—102 Com: Quan.—111. qual un: al qu' un.—retrasa: retrassa.—114 trastota: tres tota.—122 Cell: Cells.—123 regnats: regnes.—
130 companya: campanya.—135 sentiments: sentits.