La Divina Comèdia. Infern (1921)/Cant IX
en veure tornâ el guia, més de pressa
la insòlita del seu repel·lí dintre.
4.Va deturar-se atent com el qui escolta,
car no podia lluny fê anar la vista
per l'aire negre i per la boira baixa.[1]
7.—Amb tot, per força hem de guanyar la lluita— djgué—si no... Mes tal ha estat l'oferta! Ah, com em triga, que ací un altre arribi!— 10.Bé comprenguí, notant com ell tapava son començar amb ço que després deia, que els mots primers eren distints dels últims; 13.mes no per'xò menys por son parlar féu-me, perquè als seus mots trencats jo atribuïa sentit pitjor, tal volta, del que duien. 16.—En aquest fons de la clotada trista, ¿hi baixà mai algú del primer cercle, on Pesperança eixorca és el sol càstig?— 19.Això li preguntí. I ell: —Poques voltes s'esdevé—contestà—que, de nosaltres, algú faci el camí que jo segueixo. 22.Ver és que jo hi vinguí una altra vegada conjurat per aquella impia Eríton que als cossos llurs feia tornar les ombres. 7 "Pare a noi converrà vincer la punga," cominciò ei, "se non... Tal ne s'offersél Oh, quanto tarda a me ch'altri qui giungal" 10 lo vidi ben si com'ei ricoperse lo cominciar con l'altro che poi venne, che fur parole alie prime diverse; 13 ma nondimen paura il suo dir dienne, perch'io traeva la parola tronca forse a peggior sentenza che non tenne. 16 "In questo fondo delia trista conca discende mai alean del primo grado, che sol per pena ha la speranza cionca?" 19 Qaesta question fec'io; e quei: "Di rado incontra" mi rispóse, "che di nui faccia il cammino alean per quale io vado. 22 Ver è cb'altra fïata quaggiú fui, congiurato da quella Eriton cruda, che richiamava l'ombre a' corpi sui. <poem> 2-í. Feia poc que ma carn de mi era nua quan d'aquell mur em féu entrar a dintre per treure un esperit de la Judeca. 28. És el lloc més pregon, i el de més fosca, i el més llunyà del cel que ho fa tot moure. Sé bé el camí: amb això, segur estigues. 31. Aquest estany, que tal fetor exhala, pertot envolta la ciutat planyívola, on ja entrar no podem sense indignar-nos.— 34. I més digué; però no me'n recordo, perquè, de sobte, els ulls varen fixar-se'm en l'alta torre de roent corona, 37. on, tot plegat, aparegueren dretes tres fúries infernals, de sang banyades, amb els posats i els membres com de dona, 40. i per hidres verdíssimes cenyides. Tenien, per cabells, serps i cerastes arrapades a llurs feréstecs polsos. 25 Di poco era di me la carne nuda, ch'ella nú fece entrar dentro a quel muro, per trame un spirto del cerchio di Giuda. 28 QuelFè il piu basso loco e il piü oscuro e il piü lontan dal ciel che tutto gira: ben so il cammin; però ti fa' sicuro. 31 Questa palude che il gran puzzo spira, cinge d'intorno la- città dolente, u? non potemo entrare omai senz'ira.** 34 E al tro disse, ma non l'ho a mente; però che l'occhio m'avea tutto tratto ver l'alta torre alia cima revente, 37 dove in un punto furon dritte ratto tre furie infernal di sangue tinter che memora femminili aveand ed arto, 40 er con idre verdissime -eran cinte; serpentelli e ceraste avean per crine, onde3fe~fiere tempie erano avyínte. 69 <poem> g. I ell, coneixent bé prou les servidores de la reina del plany interminable, va dir-me:—Guaita les cruels Erines. 46. Mira Megera, allà à la banda esquerra; i allà a la dreta, tot plorant, Aletto; i Tesífone al mig—Callà aleshores. 49. El pit s'esgalabraven amb les ungles, es daven cops de puny; i tals crits feien que al poeta, amb temor, vaig acostar-me. 52. —Vinga Medusa, i el farem de pedra!— mirant al fons cridaven —L'escomesa de Teseu en mala hora no venjàrem! 55. —Posa't d'esquena i tingues els ulls closos; car, si el Gorgó sortís i tu el veiessis, mai més a dalt tornar ja no podries.— s8. Així digué mon mestre; i, amb les pròpies mans, em girà, de mi no prou fiant-se, i, encara, amb elles em tapà la vista. 43 E quei, che ben conobbe le meschine delia regina dell'eterno pianto, "Guarda" mi disse, 44le feroci Eríne. 46 Questa è Megera, dal sinistro canto; quella che piange dal destro, è Alerto; Tesífone è nel mezzo"; e tacque a tanto. 49 Con l'unghie si fendea ciascuna il petto; batteansi a palme; e gridavan si alto, ch'io mi strinsi al poeta per sospetto. 52 "Venga Medusa 1 si'l farem di smaltol" dice van tutte ri guardan do in giuso. "Mal non vengiammo in Teseo l'assalto." 55 "Volgiti indietro e tien lo viso chiuso; chè, se il Gorgòn si mostra e tu il vedessi, nulla sarebbe di tornar mai suso." 58 Cosi disse il maestro; ed egli stessi mi volse, e non si tenne alle mie mani, che con le sue ancor non mi chiudessi. 70 <poem> 6i. O vosaltres que sou de sa intel·lecte! Admireu la doctrina que s'amaga dessota el vel dels versos enigmàtics! 64. Llavors vingué per sobre l'aigua tèrbola el gran ressò d'un espantós estrèpit que feia trontollar ambdues ribes; 67. estrèpit nat dels brams d'una ventada, per les ardors contràries enardida, qui el bosc fereix i, sens que res l'aturi, 70. sacseja, esqueixa i tira lluny les branques; polsosa avança, cega de supèrbia, i fa fugir, a un temps, pastors i feres. 73. Els ulls em destapà, i digué:—Ara fixa l'esguard per sobre aquella vella escuma, cap allà-on aquell fum es veu més negre.— 76. Com les granotes, de la serp temuda davant, s'esmunyen a través de l'aigua, fins que en el fang s'han arrupides totes; 61 O voi che avete gl'intelletti sani, mírate la dottrina che s'asconde sotto il veíame degli versi stranil 64 E già venia su per le torbid'onde un fracasso d'un suon pien di spavento, per cui tremavano ambedue le sponde, 67 non altrimenti fatto che d'un vento impetuoso per gli awersi ardori, che fier la selva, e senza alcun rattento 70 li rami schianta, abbatte e porta fuori; dinanzi polveroso va superho, e fa fuggir le fiere e li pastori. 73 Gli óochi mi sciolse e disse: "Or drizza il nerbo del viso su per quella schiuma antica, per indi ove quel fummo è piü acerbo.** 76 Come le rane innanzi alia niraica biscia per l'acqua si dileguan tutte, fin che alia terra cíascun a s'abbica; 71 <poem> 79- així més de mil ànimes nafrades fugir viu en front d'un que a peu TEstígia anava travessant amb planta eixuta. 82. Es treia de davant el greixós aire, sense parà un moment, amb la mà esquerra; i angoixat no semblava d'altra cosa. 85- Un enviat del Cel comprenguí que era, i girí els ulls al mestre, que em féu signe de restar quiet i fer-li reverència. 88. Ah, i que ple de desdeny em pareixia! Va a la porta, i^ amb una xica verga, l'obre, sens que ningú li hi posi obstacle. 9i. —Foragitats del Cel! Gent avorrida!— començà a dir, petjant l'horrible entrada.— Per què aquest urc s'alleta dintre vostre? 94- ¿Com és que a aquell voler feu resistència al qual privats els fins mai ésser poden i que us ha fet sovint més gros el càstig? 70 vid'io piú di mille anime distrutte fuggir cosí dinanzi ad un che al passo passava Stige con le piante asciutte. 8a Bal volto rimo vea quell'aer grasso, menando la sinistra innanzi spesso; e sol di quell'angoscia parea huso. 85 Ben m'accorsi ch'egli era del Ciel messo, e volsimi al maestro; e quei fe' segno ch'io stessi cheto ed inchinassi ad esso. 88 Ahi, quanto mi parea pien di disdegnol Ven ne alia porta, e con una verghetta. l'aperse che non ehbe alcun ritegno. 91 "O cacciatí del Ciel, gente disperta," cominciò egli in su l'orribil soglia, "ond'esta oltracotanza in voi s'alletta? 94 Perché ricalcitrate a quella voglia a cui non puote il fin mai ésser mozzo, e che piü- volte v'ha cresciuta doglia? 72 <poem> 97- De què us serveix contra el destí girar-vos? Vostre Cerber, si feu bona memòria, pelats en porta encara coll i barba.— ioo. Va tornar-se'n, després, per la fangosa ruta, sens dir-nos mot i fent la cara d'home que apressa i puny altra fal·lera 103. que cuidar-se d'aquells que estan mirant-lo; i a la ciutat els passos dirigírem, segurs després de les paraules santes. 106. Vàrem entrar-hi sense cap violència; i jo, que estava desitjós de veure ço que darrera d'aquells murs hi havia, 109. en ésser dins, la vista arreu escampo, i grans espais de camp, pertot on miro, veig plens de dol i de turments horribles. 112. Com vora d'Arles, on s'estanca el Roine, i com a Pola, vora del Quarnero, que clou Itàlia i els seus límits banya, 97 Che giova nelle fata dar di cozzo ? 106 Dentro v'entrammo senza alcana guerra j Cerbero vostro, se ben vi ricorda, ed io, ch'avea di riguardar disio ne porta ancor pelato il mento eil gozzo." la condizion che tal fortézza serra, 100 Poi si rivolse per la strada lorda, 109 com'io luí dentro, l'occhio intorno invio; e non fe' motto a noi, ma fe' semblante e veggio ad ogni man grande campagna, d'uomo cui altra cura stringa e morda, piena di duolo e di tormento río. 103 che quella di colui che gli è davante; 112 Si come ad Arli, ove Ródano stagna, e noi movemmo i piedi invér la terra, si come a Pola, presso del Quarnaro sicuri appresso le parole sante. che Italia chinde e suoi termini bagna, 73 10 <poem> ii5. el terreny és trencat tot per sepulcres; tal arreu s'oferia a l'esguard nostre, mes de faisó bon xic més amargosa, u8. car hi eixien nombroses flamarades que aquell sens fi de tombes encenien com en cap art no s'encén mai el ferre. 121. Eren llevades totes les llurs tapes, i queixes tan punyents n'eixien fora, que de penats semblaven i de mísers. 124. I jo digui:—¿Qui-són aquests, o mestre!, que, enterrats, des de dintre de les tombes es fan oir amb llurs sospirs penosos?— 127. I a mi ell:—Ací hi ha els heresiarques de tota secta junt amb llurs sequaços: en són plenes a seny les sepultures. 130. Ací el semblant amb son semblant s'enterra, i unes més i altres menys aquelles cremen.— I, après d'haver girat cap a mà dreta, || entre els sepulcres i els alts murs passàrem. 115 fanno i sepolcri tutto il loco varo; cosi facevan quivi d'ogni parte, salvo che il modo v'era piú amaror 118 chè tra gli avelli fiamme erano sparte, peí le quali eran si del tutto accesi, che ferro piu non chiede verun'arte. 121 Tutti 8«" lor coperchi eran sospesi, e fuor n'uscivan si duri lamenti^ che ben parean di misen è d'offesi. 124 Ed io: "Maestro, quai son quelle genti che, seppéTlite dentro da quell'arche, si fan sentir con li sospir dolentí?" 127 Ed egli a me: "Qui son gli eresiarche, co* lor seguaci, d'ogni setta: e moltó piu che non credi son le tombe carche. 130 Simile qui con simile è sepolto, e i moniínenti son piú e men caldi." E poi ch'alla man destra si fu volto, 133 passammo tra i martiri e gli alti spaldi. 24
- ↑
Quel color che viltà di fuor mi pinse,
veggendo il daca mio tornare in volta,
più tosto dentro il suo nuovo ristrinse.
4Attento si fermò com'uom che ascolta;
chè l'occhio nol potea menare a lunga
per l'aer nero e per la nebbia folta.