Jochs Florals de Barcelona en 1864/Fe y honor ó la mort de Pere 'l Católich
SEGON ACCESSIT Á LA ENGLANTINA D'OR.
——————
FE Y HONOR.
ó
LA MORT DE PERE 'L CATÓLICH.
E'l, escridá:— Eu so 'l reis! — Mas no i és entendutz e fo si malament e nafratz é ferutz.
Guillem de Tudela: Crónica dels albigenses.
I.
Quant van units fe y honor
contra l' home no hi pót res,
que reforsa aquella á la ánima,
y al bras l' honor fa potent;
mes ay del que separar
l' honor intente y la fe!
Semblaria l' honor sol
un germá petit que 's pert,
quant de sa germana deixa
la ma que 'l guia y reté.
Ningú de tal veritat
está mes segur y cert
que 'l rey Pere de Aragó,
rey católich y valent,
com que quant de sas banderas
l' escut senyala y la creu,
sempre crida á sos soldats:
«Vostre honor está en aquell,
si ell no us basta, la creu santa
vos dará valor inmens.
Honor y fe, catalans,
honor y fe, soldats meus,
que ab fe y honor Aragó
triumfa sempre á tot arreu!»
Y ab tal crit, los sèus dominis
estenia mes y mes,
netejant de las fronteras
als alarbs junt ab sos xechs,
y obrint pas libre y segur
entre los dos estats sèus,
entre Aragó y Catalunya
dels que 's deya comte y rey.
Mes enllá del Rosselló
poca cosa hi tè que fer;
y á Montpeller, ahont sa esposa
trista plora sens remey,
no vól anarhi 'l rey Pere
quant per ella amor no sènt.
Mes ¿qué hi fa que allí no vaja,
si al senyar de Montpeller
tots los comtes y barons
que hi ha prop del Pirineu
tenen per rey y senyor,
y serli feels han promés?
Prou voldria 'l rey de Fransa
com lo rey en Pere ser,
prou voldria fins tenir
la Provensa que no tè,
y 'l comtat del Rosselló,
que es l' estat que enveja mes.
Si 'l francès això lograra,
de segur que 'l Comte-Rey
cap als tossals de Aragó
de fugir hauria prest,
que fins tota Catalunya
vindria á ser del francés.
Mes ja tè compte 'l rey Pere
de anar guanyant en poder,
y si Valencia y Mallorca
logra adquirir ab lo temps,
per gran que sia la Fransa
no podrá fer may son fet.
Tanta es la fama que corre
del rey, que tot ho preveu,
tal lo nom de sa bandera,
símbol sant de honor y fe,
que mentres tots los barons
respongan al cridar ell,
mentres un traydor no hi haja
y 'l francés no puga mes,
Rey de Aragó 's dirá en Pere,
y de llevant á ponent
per rey católich y brau
acatat haurá de ser.
De tan bona y justa fama
tot lo mòn anava ple,
com ho prová 'l Pare Sant,
de la Iglesia 'l cap primer,
pus en la ciutat de Roma
al rey en Pere volgué,
pera aumentar son honor,
coronantlo com á rey.
Allá aná lo rey en Pere
ab sa cort y cavallers,
seguit de patges y damas
que forman séquit inmens ,
tots plens de galas mòlt ricas,
de grans joyas sense preu;
allá aná, sens olvidar
als dos millors amichs sèus,
dos amichs que sempre pórta
y no s' apartan may de ell,
un frare blanch que en lo cor
pura la fe li manté,
y un trobador que li canta
de sos avis nobles fets,
mantenint així de l' honra
sempre 'l mirall descobert.
Després que de mans del Papa
la corona de or rebé,
declarat ja de la Iglesia
fill elet y feudater,
quant sa espasa de or havia
blandit ja cap á tots vents,
reptant á quants enemichs
la Iglesia Santa tingués;
junts lo trobador y 'l frare
donaren gracias á Dèu,
pas units veyan allí
á un temps l' honor y la fe,
vincle sant, brillant emblema
ab que podria son rey
desde llavors aumentar
sos dominis mes y mes,
cobrant fama en tot lo mòn
y arriscantse en nobles fets.
Units van la fe y l' honor;
units van com ells també
lo trobador y 'l bon frare;
units van, mostrantse feels,
tots los barons que dominan
mes enllá del Pirineu...
Dèu los mantinga així units;
de traydors nos guarde 'l cel,
que ab fe y honor Aragó
mes que Fransa será en breu.
II
La fe y l' honor de Aragó
tot lo mòn los celebrava,
que en sas corts lo rey en Pere
ha jurat mantenir alta
la bandera de la fe,
pels heretges insultada.
Los barons del Llenguadoch
per senyor á en Pere aclaman,
que ab los comtes de Tolosa
ha casat ell sas germanas,
y fins Simon de Monfort,
per enveja que á aquells guarda,
al rey Pere ha demanat
que li fie la ensenyansa
del petit infant en Jaume,
emportansel á sa casa,
pera que gendre sèu sia
quant li negreje la barba.
Eixa oferta del Monfort
al rey Pere tant li agrada,
que 'l comtat de Carcassona
fins li ha regalat en paga,
rebent homenatge de ell
y fins besantli en la cara.
No cal dir res del honor
en que Aragó sempre avansa:
lo gran Miramamolí
pogué dirho en sa desgracia,
quant en Dalmau del Creixell
ab los cavallers de Espanya
lo gran poder africá
feu á trossos en las Navas,
en las Navas ahont en Pere
ab tant brill jugá sa espasa,
en las Navas ahont triumfá
del gran rey la empresa santa,
unit l' honor ab la fe
sens que l' un deixás á l' altra.
Mes ay!... ¿qué té 'l rey en Pere,
quina pena son cor cava?
¿cóm es que impacient y trist
incerta fa la mirada,
y tant prompte 'l cor s' apreta
com la ma pel front se passa?...
L' asberch porta mitj cenyit
y esperons de guerra calsa...!
¿Qué té 'l campeó de la fe?
¿qué té del honor la guarda,
que ni res diu als amichs
ni escolta á aquell que li parla?
¿Si á la guerra vol anar
cóm es que, dubtós, retarda ..?
Mes ay! que sonan trompetas
y no sòn de sa maynada...!
trompetas sòn de enemichs
envejoses de sa fama!!
Quant las sènt lo rey en Pere
ja no pót mes escoltarlas,
y, desesperat y foll,
del cap s' arrenca á grapadas
los cabells, sortint brumera
de sa boca, no paraulas.
Detenintlo en tal extrem
lo frare que l' acompanya,
ab to amistós y profétich
pinta 'l perill que amenassa,
recordantli las promesas
que al Dèu del cel tè juradas,
y 'ls grans serveys que prestá
desde jove á la fe santa.
Però en cambi 'l trobador,
mentres l' altre amich s' afanya,
nobles fets de reys y comtes
ab melancélich to canta,
recordant com per l' honor,
per una paraula dada,
aquells baixaren del trono
y anaren á la batalla
á ajudar als amichs débils
contra poderosas llansas.
Quant mes lo frare predica,
l' altre ab mes foch la veu alsa,
é indecís, no sap lo Rey
qué es lo que pel cap li passa.
—No escolteu, no, las trompetas,
que á guerra á vos no us demanan,
(diu lo frare , volent véncer
á aquell lleó de arrogancia),
que veu es sols de extermini
per la heretgia que brama.
Católich sòu, rey en Pere,
y 'l pendó de las creuhadas
si seguir no 'l desitjau,
no 'l destorbeu en sa martxa:
detxau que d' Albi 'ls heretges
troben de son mal la paga,
que no es just que un rey católich
vaja entre ells, quant tot los falta.
La veu de Dèu escoltau
lo crit de la fe que clama...!!—
................................
—¿Qué fas, rey? ab veu de tro
interrompé 'l que cantava;
de Fransa sòn las trompetas
que fan bullir ta sanch brava;
la gent que ab ellas s' acosta
es de enemichs de ta fama,
dels que volen que ton regne
sia en petita comarca.
Prompte veurás degollats
als marits de tas germanas!
De Carcassona 'l senyor
ja per son rey no te acata,
y pera obligarte á tot,
al car fill de tas entranyas
tancat guarda en son palau,
ta amistat burlant ab manya.
—¿Es en Simon de Monfort
lo que aquí ve ab la creuhada?
(preguntá 'l Rey, tremolant,
plens los ulls de foch y rábia,
mentres lo capell de ferro
á un temps prenia y la espasa);
¿es ell qui ve ab los francesos...?—
-Ell: sí !
— Donchs, vinga ma llansa;
ressonen nostras trompetas
y llansemnos á la plana.
No 's diga may que 'l rey Pere,
cavaller, al honor falta.—
-Deteniuvos, que es l' honor
sens la fe paraula vana!
cridava 'l frare, seguint
al Rey, que fuig per la escala.
Res sens la fe tè valor:
penseu, rey Pere, en vostra ánima!—
— A cavall! sols responia
lo Rey, ja desde la entrada;
á cavall, honrats barons,
que portau escut sens taca,
veniu contra 'l baussador,
que honor no tè ni paraula.—
—Deteniuvos, deteniuvos!
corrent lo frare esclamava.
—Avant, honrat cavaller!
(crida 'l trobador), al arma,
que ab tu vá tot Llenguadoch!
— Guerra á mort!
— A la batalla!!
Tan cego corre 'l rey Pere
quant á la planura 's llansa,
que ni 's tapa ab la visera,
ni á sa gent posa ordenada,
ni 'ls consells de la prudencia
vól escoltar que li davan.
Com brau lleó que furient
contra altras feras avansa,
axí 'l lleó de Aragó
disparat com llamp anava,
sens mirar lo bosch inmens
que per tot forman las armas,
ni la multitut que arriba
de tots cantons á la plana.
Ahont hi ha 'l pendó del Montfort
cap allí apunta sa llansa,
y, esperonant al cavall,
com dart entre tots se clava.
.............................
¡Pobre cavaller de l' honra,
que tant fas per defensarla!
Rodejat per tots cantons,
cabent com pluja las massas,
y amenassat per mil ferros
que sobre de ell se decantan,
embolicat entre pòls
y aixordat pels crits que s' alsan,
perdut lo Rey de Aragó
queda ab tota sa maynada,
tan perdut, que de ell y 'ls sèus
trossos sols la terra aguanta!!
.............................
Al véurer tanta miseria
l' amich frare, que plorava,
digué:— Perdonal, Senyor,
que no es de heretge sa falta!
Sols l' honor aquí 'l portá:
per l' honor sa vida acaba!!—
Y 'l trobador, badallant,
en sas derreras paraulas,
murmurá:—Qui mort por l' honra
pert la vida, no la fama!
No faltará, rey, qui 't venje
si ta progenie se salva...!—
Y entant, creuhats y francesos,
de sa victoria fent gala,
per tot anavan cridant:
—La heretgia está acabada.
Habitants del Llenguadoch,
l' hora del bè comensa ara.
Torna, Aragó, á tas fronteras....
Fransa triumfa! Via á Fransa!