Jochs Florals de Barcelona en 1861/La Creu de Cristo
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
LA CREU DE CRISTO.
_____
Animas fredas que passáu la vida
sens' ombra de creencia en vostre cor,
la creu de Cristo á meditar convida,
qu'es senyera de fe, símbol d'amor.
Fixáu los ulls en eixa creu! Regala
la sanch que doná Cristo pels humans…
si al sacrifici vostra fe no iguala,
cubrius los ulls ab las impuras mans.
L' home naix y la creu n' es lo sèu guia,
n'es lo dosser que ampara sòn bressol,
y al despedirse d' aquest mòn un dia,
ne tè la creu per sòn postrer consol.
Plorá Cristo en la creu mars de amargura
ab lo cor de dolors despedassat,
y allí rentá l' mortal la taca impura
que d'Eva li deixára lo pecat.
Mortals, los qui teniu miradas closas
y may la vista en l' esperit fixêu,
per mès que estiga coronat de rosas,
lo símbol de aquest mòn es una creu.
¡Pobre del infelis que s' desconorta,
que pert la fe perque no trova amor!…
la gloria es sols d' aquell que la creu porta
ferm lo peu, alt lo front, y pur lo cor.
Si es áspre lo camí y es la creu dura,
mès dols repós ne trovarás també:
¡Avant per ton calvari, criatura!
Lo que l' home no pot, ho pot la fe.
Acudiu á la creu los qui entre guerra
vos destruhiu uns als altres inhumans,
que la creu es la flama de la terra
que il-luminant los cors, los fa germans.
Ella salva dels sigles la inclemencia,
y sempre lluminosa n' está en peu;
un misteri d' amor es sa existencia,
y esperit sant y pensament de Dèu.
Inclínat á sos peus, débil criatura,
doblega fins á terra lo teu cap,
qu' existeix aquest signe de mort dura
perque s' borre l' orígen del pecat.
¡Oh creu! oh sant misteri! Jo t' adoro,
y t' miro y veig ab lo éxtasis del cor,
per tú la gracia del Senyor imploro,
sant árbre empurpurat, símbol d' amor!
Tu parlas á mon cor que s' desespera,
que plora sanch nudrintse sols de fel,
y «plora, m' dius, sufreix, prega y espera;
lo sufriment es lo camí del cel!»
¡Fugiu homens ingrats, pompas paganas!…
¿Que podeu impotents devant la creu?
¡Apartáus á mon pas, glorias mundanas,
que víurer vull en lo esperit de Dèu!
Jo m' acullo á ta sombra, creu divina,
objecte desitjat de mon amor;
tú un lliri m' donarás per cada espina
que trepitje en la via del dolor.
Imatge palpitant de fortalesa,
marca ab sello de gloria lo meu front,
vina á mí, sol d'amor y de grandesa!
fuig de mí, gloria vana de aquest mon!
Pregaré al Etern Pare cada dia
que lo espay de ma vida fasse breu,
y aclare los instants de m' agonía
per morir abrassant la santa creu
De D.ª Isabel de Villamartin.
