Jochs Florals de Barcelona en 1861/Acta de la festa

Sou a «Acta de la festa»
Jochs Florals de Barcelona en 1861




ACTA DE LA FESTA.
____


Lo dia 5 de maig, en lo Saló de Cent de la casa Consistorial de Barcelona, baix la presidencia del M. I. S. Alcalde Corregidor, del Excel·lentíssim Ajuntament y dels set Mantenedors, ab assistencia de una comissió de la Excel·lentíssima Diputació provincial, del Excel·lentíssim Senyor Regent de esta Audiencia, del M. I. S. Rector de esta Universitat, del M. I. S. Vice-president del Consell provincial, de una comissió del Ateneo Calalá, y de un distingit concurs , fou celebrada la III festa dels Jochs Florals de Barcelona en la forma següent:

Primerament lo M. I. S. Alcalde Corregidor feu un discurs de obertura, é immediatament lo Senyor President del Consistori dels Mantenedors, D. Lluis Gonzaga de Pons y de Fuster, manifestá la importancia que anaban adquirint los Jochs Florals en Barcelona; exposá lo que eran , manifestant que lo cultiu del catalá era fins un deber pels catalans , y que las glorias de las provincias eran las glorias de la nació. Seguidament lo infrascrit secretari passá á fer la ressenya de las composicions premiadas , y á obrir los plechs que contenian los noms dels autors de aquellas, que resultáren ser:
D. Antoni Camps y Febrés, premiat ab la flor natural , com autor de la composició que tè per títol: Los tres suspirs de l' arpa.
D. Antoni de Bofarull, ab un accéssit per sa composició titulada: La pobre Orfaneta y que tè per lema : Caritat enviada del cel , cap com tú.
D. Terenci Thós y Codina, ab altre accéssit per sa poesía: Lasseta de mí, que tè per lema: Yeu la vese aquelo branqueto etc.
D. Víctor Balaguer, ab la englantina de or per sa composició que tè per títol: Lo cap den Armengol de Urgell, y per lema Son los companys de la serra; y un accéssit per sa poesía Lo rey del mar, que tè per lema : Gloria majorum posteris lumen.
D. Antoni de Bofarull, ab altre accéssit, per sa composició que tè per títol: Rey y Poble, ó En Pere lo dels francesos, y per lema: Gloriosa dicta sunt de té.
D. Geroni Rosselló, (de Mallorca) lo gessamí de plata ofert per lo Consistori per sa composició, Madama Violant, que tè per lema: Pauch son conegut.
D.ª Isabel de Villamartin, la viola de or y plata per sa poesía: La Creu de Cristo, que tè per lema: Oh Crux! ave spes única. D. Víctor Balaguer, ab un accéssit per sa composició que tè per títol: La campana del ave Maria y per lema: Per la gracia de Maria, los aucells volan pel mar.
D. Antoni Camps y Febrés, altre accéssit per sa composició: Lo Solitari de Monserrat' y que tè per lema : Quis dabit mihi pennas sicut columba, et volabo et requiescam?
D. Víctor Balaguer, ab lo cuadro donat per lo Ateneo catalá per sa poesía titulada : Lo 13 de mars de 1461, y que tè per lema: Vixit ut semper viveret (Epitafi de Ausias March.)
Obert lo primer plech y cridat lo autor, se presentá D. Antoni Camps y elegí á la dama D.ª Carme de Bofarull, á qui doná la flor natural, y fou acompanyada per dos dels senyors mantenedors al assiento que se li tenía destinat junt á la presidencia ; volent lo expressat Senyor Camps que constás que ab sa elecció habia volgut tributar un homenatge á la dama, com esposa de un dels poetas que mes esforsos han fet per la restauració dels Jochs Florals. Seguidament D. Francisco Muns, per encárrech especial del autor, llegí la composició: Los Tres suspirs de l'arpa, y successivament fóren cridats D. Víctor Balaguer, qui llegí sa poesía: Lo Cap de En Armengol de Urgell; D. Geroni Rosselló, per qui lo infrascrit secretari llegí part de sa composició, Madama Violant; D.ª Isabel de Villamartin, per qui igualment llegí lo infrascrit secretari la composició La Creu de Cristo, y per últim D. Víctor Balaguer llegí Lo 13 de mars de 1461 ; habenl rebut de ma de la dama los premis que 'ls habian estat adjudicats, y quedant á cárrech del Consistori fer á mans dlels premiats ausents los premis que no se 'ls habian pogut entregar. La música del Excel·lentíssim Ajuntament alterná ab la lectura de las poesías, tocant alguns antichs ayres catalans.
Per últim D. Joaquim Robió, llegí un discurs de gracias felicitant á tots, tant á los premiats com á cuantas personas y corporacions se habian interessat per lo major desarrollo dels Jochs Florals, per la major importancia que aquestos anaban tenint cada any, y lo M. I. S. Alcalde Corregidor declará terminats los Jochs Florals de 1861.