Iliada/Cant XII

CANT XII.

______

Mentres que 'l generós fill de Menecios cuidava en sa tenda á Euripilo ferit, la batalla s' habia anat fent terrible. Lo fosso, l' ampla muralla que 'l coronava y que defensava'ls vaixells, ja no debia protegir mes lo camp dels Argius. Quan hagueren construhit la muralla, deixáren aquestos de oferir ricas hecatombas als deus perque ella fos la defensa de la flota y del inmens botí contingut en aquesta; habia sigut donchs fabricada contra la voluntat dels inmortals; y la seva duració no podia esser llarga. Mentres que visqué Héctor, que'l fill de Peleo sostingué la seva cólera, y que la ciutat de Priam no fou saquejada, la muralla dels Grechs restá ferma. Mes en l' any desé del siti, los mes valerosos Troyans habian mort; entre'ls Argius los uns habian deixat d' existir, y 'ls altres sobrevivian. Allavors la gran Ilió fou destruida, y 'ls vencedors retornaren en sos vaixells, á sa estimada pátria. Tot seguit Apolo y Neptú resolgueren tirar á terra la muralla y per ferho, juntaren l' impetuositat de tots los rius que desde las serras del Ida devallan á la mar: lo Resos, l' Heptáporo, 'l Careso, 'l Rodios, lo Granico, l' Esepo, 'l diví Escamandro y 'l Simois, quals marges vegeren caure per terra nombrosos cascos, nombrosos escuts y la sanch de molts semi-deus. Apolo desvia aquestos torrents y, durant nou jorns, feu rebotre contra la muralla las sevas corrents reunidas. Al mateix temps, á fi d' enfonzarla promptament en la mar, Júpiter feu caure una pluja contínua, lo mateix Neptú, ab lo trident en la má conduhia las torrentadas estrepitosas y fent rodolar fins á la mar las rocas y las enormes jáceras damunt las quals los Grechs, á costa de crudels fatigas, habian assentat los fonaments . La muralla no tardá en véurers nivellada ab la corrent del rápit Helespont, y la sorra, cubrint l' espayosa platja, feu desapareixe per sempre las senyals d' ella. Los rius allavors entraren en son encausament, en qué fins á aquella ocasió habian corregut tranquilas las sevas cristallinas ayguas.
Aixó debían fer mes endevant Apolo y Neptú. Are, al entorn de la sólida fortalesa la guerra y l' estrépit esclatan, las vigas de las torres cruxeixen baix los colps contínuos dels sitiadors. Los Grechs, domats pe 'l flagell de Júpiter, se troban arrambats vers la flota y tremolan devant d' Héctor, violent árbitre de la fugida. Aquest héro no pára de combatre, semblantse á la negra tempestat. Com un singlá ó un lleó segur de la seva forsa 's torna contra 'ls gossos y 'ls cassadors, aquestos se juntan, li plantan cara, 's deturan y li disparan nombrosas fletxas; mes lo seu cor altiu no sent mica de por, no pensa en fugir, y 'l seu atreviment lo pert; continuament, per una embestida sobtada, proba la resistencia de las líneas dels cassadors, y per tot ahont embesteix las líneas cedeixen y 'ls cassadors fugen del seu devant; aixis mateix Héctor, tirantse á lo mes fort de la batalla, la fa ondular y anima als seus companys perque penetren en lo camp enemich. No obstant los seus corcers fogosos titubejan; se deturari, renillant, al peu mateix del fosso que 'ls espanta: massa ample perque pugan saltarlo, massa fondo perque pugan passarhi ab facilitat; d' un costat y d' altre la pendent es rápida, y en los encrestats, en sentit oposat á la pendent, los Grechs li han plantat grossas y fermas estacas punxagudas de la part superior. Un corcer, arrastrant un carro lleuger, difícilment hauria vensut semblants obstacles. La gent de peu está ab impaciencia per intentar aquesta empresa; allavoras Polidamas s' acosta al atrevit Héctor y li diu:
«Héctor, y vosaltres, capdills dels Troyans y dels aliats, excitem temerariament á nostres caballs lleugers perque travessen lo fosso: l' empresa no es gens fácil; estacadas punxagudas coronan la rampa interiorment, y darrera d' ellas hi ha la muralla. No s' hi pot baixar per combátrehi ab carros. Lo pas es estret y crech que tots hi moririam. Si es cert que Júpiter atronador ha volgut aniquilar als Grechs y ajudar als Troyans, voldria jo que aixó fos desseguida, que sucombissen aquí sense gloria, lluny de sa patria. Mes si tórnan á empendre l' ofensiva y girantse cap á nosaltres, nos entreuhen de prop dels vaixells, serem tirats dins d' aquest fosso profon, y no crech que un sol Troyá paga escapar, quan los Aqueus nos haurán embestit cara á cara, pera portar la nova á Ilió. Pero anem, y fem tots lo que vaig á proposar. Que 'ls nostres escuders retingan los caballs al peu mateix del fosso. Nosaltres, á peu, resguardats ab nostras armas, seguirém compactes á Héctor; y 'ls Grechs no podrán fernos resistencia, si realment están amenassats de pérdrers.»
Aquest prudent consell agrada á Héctor, qui al moment salta armat de son carro; cap altre héroe Troyá permaneix prop de sos caballs; tots, seguint lo seu exemple, baixan á terra. Manan á sos escuders que 's cuiden dels carros, y que retingan los caballs al peu mateix del fosso. Tot seguit se divideixen y forman cinch columnas que segueixen als seus capdills.
Los uns se posan á las ordres d' Héctor y del valerós Polidamas; aquestos sou los mes braus, los mes nombrosos, los mes impacients per rompre la muralla y combatre prop dels vaixells. Cebrion es sou tercer capdill; perque Héctor ha deixat que manés lo carro un altre menys valent. La segona columna es manada per Agénor, Pàris y Alcatoos. Dos fills de Priam, Helenos y Deifobo, hermosos com los deus, condueixen la tercera, y portan ab ells á Asios, fill d' Hirtacio, á qui han portat los seus caballs ardorosos desde las ribas del Seleis, de la ciutat d' Arisba. La quarta está baix las ordres del bell Eneas, fill d' Anquises, y dels dos fills d' Antenor, Arquiloco y Acamas, destres en tota classe de combats. Per últim, la quinta, en la que s' hi troban los ilustres aliats, está manada per Sarpedon, y s' ha ajuntat á ell á Glaucos y al marcial Asteropeo. Tals son los capdills que en la armada Héctor te pe 'ls mes valents despres d' ell, perque ell los aventatja á tots. Las columnas s' estrenyan, s' uneixen cubrintse ab los escuts, y avansan, plenas d' ardor, cap als Grechs, esperant que aquestos no podrán resistir mes y que assaltarán sos negres vaixells.
Aixis marxan los Troyans y 'ls aliats seguint los sabis consells de Polidamas; no mes Asios, un dels capdills, no ha volgut deixar á son escuder lo seu trench de caballs; y de dalt del seu carro, 's llensa á atacar la flota. ¡Insensat! no debia aixis resguardarse de la trista mort ni tornar ab sos caballs dintre de las murallas d' Ilió. La Parca sinestre tot seguit lo rodejá y caygué d' una llansada que li doná l' ilustre fill de Deucalion. Asios se dirigeix contra la part esquerra de la flota, per ahont los Grechs conduheixen de la plana 'ls seus carros y 'ls seus corcers. Per allá 's tira y troba obertas las portas en las que encara no s' hi ha posat las baldas ni 'l gros forrellat. Alguns guerrers las mantenen obertas, per veure si 's salvarán eutranthi alguns fugitius. Asios, d' ardor plé, hi dirigeix los seus corcers; los seus companys le segueixen fent alguns crits; creuhen ¡insensats¡ que 'ls Grechs no podrán resistir mes, y que van á assaltar los seus negres vaixells. Mes devant de la porta topan ab dos héroes valents, fills magnánims dels belicosos Lapitas. L' un es lo robust Polipetes, fill de Peritoo; l' altre es Leonteo, igual al homicida Marte. Los dos s' están devant de l' alta porta. Del mateix modo que en la montanya, duas grossas alsinas, de brancas frondosas, fermas damunt de sas llargas arrels desafian cada dia la tempestat y la pluja, aixis mateix los dos Lapitas, segurs de la seva forsa y del seu valor, esperan al gran Asios, y no pensan en fugir. Los agressors marxan dret á la, muralla, fent gran estrépit, ab l' escut cubrintse 'l cap, dirigits pe'l rey Asios, per Iameno, Orestes, Adamas, fill d' Asios, Toon y Enomaos. Al mateix temps los dos Lapitas cridan á la defensa dels navilis als Grechs resguardats per la muralla. Mes quan aquestos dos veuhen als Trojans que corren al assalt, y que en son camp esclata 'l desórdre y 'l terror, surten sols y conbáten devant de la porta, lo mateix que dos singlás que, en la montanya, al remor dels gossos y dels cassadors, reculant ab lo cap baix, trencan y arrebassan d' arrel al seu entorn los arbres del bosch, y fan cruixir los seus uyals fins que un dart los hi arrenca la vida. Demunt del pit dels héroes, lo bronzo brillant, colpejat de tots cantons, ressona ab inesplicable estrépit; mes ells continuan ferms, y confian tant en las sevas propias forsas com en los seus companys d' armas que disposats darrera d' ell demunt del mur, fan caure una pluja de pedras per defendres y salvar lo campament y la flota: De la mateixa manera que una ventada violenta agita las negras nuvoladas, y cau la neu á borrallons espessos en las fértils campinyas, votan d' un cantó al altre las fletxas tiradas per las mans dels Grechs y per las dels Troyans. Los cascos, los escuts, colpejats per enormes pedras, ressonan sordament.
Allavors Asios, fill d' Hirtacio, furiós, se colpeja la cuixa exhalant sospirs, y ab lo cor llastimat, exclama:
«¡Oh poderós Júpiter! ¿També tú 'ns enganyas? ¿Cóm hauria pogut may creure jo que 'ls héroes grechs podrían soportar l' esfors de nostres brassos invencibles? No obstant, resisteixen ab tant atreviment com las vespas ó las abellas, que, en l' escabrós caminal ahont han fet la seva morada, en compte d' abandonar l' alberch que las resguarda, defensan sos aixams contra 'ls cassadors molestosos. Sí, es aixis com dos héroes, encara que sols, han fet resolució de morir ó de matarnos avans que abandonar las portas del campament.»
Diu aixó: mes Júpiter no escolta per res semblant discurs; á Héctor es á qui reserva la victoria.
Los demés héroes sostenén lo combat al entorn de las altras portas; pero'm seria difícil d'explicarho tot punt per punt, que per ferho seria precís esser una divinitat. De totas parts, al voltant de la muralla, las pedras volan y arrencan dels murs espumas de foch. Los Grechs se troban aclaparats de dolor; pero la necessitat los precisa á defendre la flota, y las divinitats protectoras d' ells ne tenen per aixó l' ánima afligida.
Los dos Lapitas escámpan la matansa al seu entorn. Polipetes, robust fill de Piritoos pega un colp de llansa al casco de Dámas. Lo bronzo no 'l pot resistir, li trenca l' os y li xafa 'l cervell. Lo Troyá cau mort en lo mes fort del seu ardor. Polipetes mata tot seguit á Pilón y á Ormeno; Leonteo, rebrot de Marte, arrenca la vida ab la seva llansa al fill d' Antimaco, Hipomaco, que reb la ferida en mitj de la cintura; després, trayent de la vaina la trinxanta espasa, se tira entre la multitut, y fereix de prop á Antifates, que cau estés d' espatllas á la sorra; y al mateix moment fa caure demunt la fértil terra 'ls cadávres de Menon, d' Iameno y d' Orestes.
Mentres los Lapitas despullan á aquestos guerrers de sas armaduras, l' escullida flor dels jóves héroes troyans segueix á las órdres d' Héctor y de Polidamas, y son los mes braus, los mes nombrosos y 'is mes frisosos per rompre la muralla y calar foch als vaixells. Arríban al peu del fosso y allavors titubejan, perque un auguri se 'ls hi apareix quan se disposan á passarlo. Es un áliga de vol altiu que vé demunt mateix de l' ala esquerra dels sitiadors, y porta en las urpias un gros serpent sanguinós, encara viu. Lo dragó palpitant no deixa de combatre; se retors y mossega 'l pit, prop del coll, de l' áliga, la que rendida pe'l sufriment lo deixa anar; cau á terra, en mitj dels guerrers, y l' au fent grans crits emprén de nou son vol al buf del vent. Los Troyans s' horroritzan al veure 'l reptil estés á sos peus, auguri del deu que porta l' escut. Allavors Polidamas s' acosta al atrevit Héctor, y li diu:
«Héctor, sempre 'm contradius quan en las asambleas me toca donar bons consells; pero es indigne d' un ciutadá parlar contra la ralló, ja sia en l' assamblea ja en la guerra y aplanarse en tot á la teva autoritat. Jo diré avuy com sempre, lo que'm sembla mes acertat. Guardéuvos d' anar á combatre als Grechs fins als seus vaixells. Mira lo que preveig, si verdaderament es un auguri lo que acaba d' aparéixer als Troyans impacients pera passar lo fosso. Hem vist aquesta áliga de vol altiu, revoltejar demunt de nostra ala esquerra y portar entre las sevas urpias un dragó sanguinós, viu encara. L' hem vista tot seguit, sense arribar al seu niu, deixar escapar la presa, debent renunciar á repartirla entre 'ls seus aguilots. Aixis nosaltres, quan ab tota forsa haurem romput las portas y la muralla dels Grechs; quan los enemichs recularán devant de nosaltres: no tornarem á rependre ab ordre 'l camí que haurem fet. Si; deixarém abandonats nombrosos combatents á qui 'ls Grechs haurán trossejat defensant la seva flota. Tal seria 'l sentit d' aquest auguri per qui sapiguès interpretar las senyals divinas, y 'l poble l' obehiria.»
Lo brau Héctor li dona una mirada terrible y esclama:
«Polidamas, creu que aquest discurs teu no m' es satisfactori, Tú sabs, per necessitat, pensar mes bè y parlar millor, y si es cert que parlas ab serietat, es que algun dels deus t' ha tret la rahó, ja que proposas despreciar la volmunt del tot pcderós Júpiter, oblidar las promesas que 'ns té fetas, ab una senyal de cap, y proposas que donguém crédit á las aus voladoras. Jo may me cuido de semblant cosas. No m' inquieto per si vólan á la dreta meva, del costat de l' aurora ó del sol; ó á la meva esquerra, vers las tenebras inmensas. Amichs, obehim la voluntat del gran Júpiter, que regna sobre tots los humans y sobre 'ls inmortals. L' auguri millor es combatre per la patria. Polidamas ¿perqué refusas los perills de la guerra? Encara que deguessem caure baix los colps dels Grechs, al voltant de la flota, no tingas por de morir, perqué 'l teu cor petit no t' excitaria á permanéixer ferm ni á passar avant. Mes si t' apartas del combat, si per tas pérfidas paraulas fás que l' abandone un sol de nostres guerrers, tot desseguida, ferit per la meva llansa, perdrás la vida.»
Diu aixó, y mana donar l' assalt. Los seus, fent grans crits, segueixen sos passos. Per sobre dels seus caps, Júpiter aixeca, desde 'l cim del Ida, una arremolinada de vent que tira núvols de pols al demunt dels vaixells; aixó debilita 'l valor dels Grechs y assegura la victoria als fills de Priam y á tots los Troyans. Aquestos, fiats en son vigor y en la protecció de Júpiter s' esforsan en rompre la muralla. Arrencan los marlets, tiran á térra las barbacanas, alsapreman ab palancas las grossas pedras que 'ls Grechs habian plantat en terra per sosteniment de las torres, y procuran arrancarlas, esperant aixis obrir la bretxa. Los Grechs entretant, lluny de recular, cubreixen ab sos escuts las barbacanas, desde ahont apuntan als enemichs que avansan per baix de la muralla. Los dos Ayax dónan las ordres desde la part alta de las torres, recorren las filas y comunican coratje als sitiats, A ne 'ls que veuhen que 's disposan á abandonar lo combat, los hi dirigeixen ja paraulas carinyosas, ó ja duras reprimendas.
«Amichs, esclaman, valents, los que ho sou menys ó que sou débils, ja que al cap y al últim no es dó general senyalarse d' igual manera en las batallas, aqui hi ha feyna per tots; vosaltres mateixos ho veyeu. Que ningú s' aparte de prop dels vaixells al sentir los crits d' aquest home amenassador: aneu endevant; animéuvos los uns als altres. ¡Volgués Júpiter que l' fessem recular y que ' perseguissem fins á las murallas d' Ilió!»
Parlant aixis los dos héroes devant la seva host, sosténen lo coratje dels Grechs. Com en un jorn d' ivern, quan al previsor fill de Saturno li plau mostrar las sevas armas y fer baixar demunt dels humans tristas geladas, los vents están aplacats y la neu no para un moment de caure en grossos borrallons, fins que ha cobert las serras, los orgullosos cims de las montanyas, los verts prats y las fértils terras de cultiu; lo deu ne fa caure també en las platjas de la mar escumosa, mès allá, lo mobiment de las onas la fá desaparéixer, y tot lo demés queda amortallat per la neu que ha llensat demunt la térra lo soberá del deus; aixis mateix d' una part y altra dels guerrejadors cau una pluja de pedras que 's tiran qui mès pot los Grechs y 'l Troyans. En tot lo campament s' alsa un espantós estrépit.
Ab tot Héctor y 'ls Troyans ni aixís haurian romput la muralla, ni la porta ni 'l gros forrellat, si 'l prudent Júpiter no hagués dirigit contra 'ls Grechs al seu fill Sarpedon ab l' ardor igual al d' un lleó afamat que ataca á uns toros. Aquest héroe 's posa demunt del pit lo seu escut rodó, hermós, de bronzo resplandent, cobert de fullas de metall forjadas per un destre armer; per sota hi ha capas de pells de bous, subjectadas per anellas d' or tot al voltant. Armat ab aquest escut, Sarpedon agafa duas llansas y va avansant. Aixis com un lleó nascut en los deserts, que, afamat de molt temps, per últim se sent excitat pel seu cor atrevit á robar ovellas fins de dintre la forta morada dels homes, ahont gossos y pastors armats son guardas seguras, y si obstina en no allunyarse sense intentar una acomesa; s' hí tira y fa presa en un cap de bestiá si avans no reb d' una má ágil una sageta mortal; aixis mateix lo diví Sarpedon se sent impelit per la seva ánima generosa á tirarse impetuosament vers á la muralla y destruir los baluarts. Se dirigeix en aquestos termes á Glaucos, fill d' Hipoloco:
«Glaucos, ¿perqué en la Licia se 'ns honra donantnos siti distingit, menjars escullits y las copas sempre plenas? ¿Perqué tot lo poble 'ns considera al igual dels deus? ¿Perqué en las marges del Xanto cultivem un inmens y alegre terreno, ricli per sas vinyas fértils y per sos abundants blats? En aquest jorn nos toca á nosaltres, que 'ns trobem entre 'ls primers Licis, mantenirnos ferms y pendre part en l' ardenta lluyta, á fi de que 'ls mes escullits dels nostres se diguin los uns als altres: «No es sense mérit que nostres reys gobernan la Licia, menjan ovellas grassas y benhen bon ví, puig ténen varonil valor y combaten en primer lloch.» Amich meu, si apartantnos d' aquesta guerra, deguessem deixar de témer per sempre més la vellesa y la mort, jo mateix me quedaria enrera, y no t'excitaria á tirarte en lo mes fort de las batallas gloriosas. Pero mil perills de mort tenim constantment sospesos demunt de nosaltres, y no está en la má nostra evitarlos ni fugir d' ells. Essent aixis, anem, donchs, y que obtinga qualsevol enemich, ó sino nosaltres, una gran gloria.»
Díu aixó: Glaucos, sense titubejar, l' obeheix. Tots dos se posan en marxa, comandant la nombrosa legió dels Licis.
Al véurerls, lo fill de Peteos, Menesteo, s' estremeix, perqué portan ab ells la desgracia, y van á assaltar la torre que ell defensa. Recorre ab la vista la muralla, cercant veure algun capdill que puga venir á socorre als seus companys. Veu als Ayax, ferms en son lloch, desitjosos dels combats, y prop d' ells, á Teucro, que acaba de sortir de la seva tenda. Mès no es possible cridarlos y que 'l sentin en mitj de la cridoria que s' alsa fins al cel. ¡De tal manera ressonan ab los terribles colps, los escuts, los cascos de crinera, las portas, que per totas parts son atacadas, y que 'ls Troyans s' esforsan per á fi de penetrar en lo campament! Allavors Menesteo envia á Ayax l' heralt Toótes.
«Ilustre Toótes, li diu, corre, ves á cridar al diví Ayax, ó mes hé als dos Ayax, que es lo millor que podem fer; perqué aqui te d' esser la nostra ruina. Los capdills dels Licis avansau cap á nosaltres ab la rabia que sol apoderarse d' ells en las crudels batallas. Mes si aquestos dos héroes també 's troban ficats en la lluyta penosa, porta al menys al gran fill de Telamón y á Teucro, valerós arquer.»
L' heralt, obedient á semblants ordres, corre muralla enllá, s'ajunta ab los Ayax, y tot seguit los hi diu:
«Ayax, ilustres capdills dels Grechs, acorassats de bronzo, lo fill de Peteos, deixeble de Júpiter, m' envia prop de vosaltres; aneu al socors d' ell, tots dos, encara que no siga mes que per un moment, si es que podeu seguirme. Es lo millor que 's pot fer; perqué per aquell cantó será la nostra ruina. Los capdills dels Licis avansan cap allí, ab la rabia que sol apoderarse d' ells en las crudels batallas. Mès si també vosaltres us trobeu ficats en lluyta penosa, que 'l gran fill de Telamón al menys vinga, acompanyat de Teucro, valerós arquer.»
Lo gran Ayax obeheix, y diu rápidament al fill d' Oileo:
«Ayax, mantente ferm aqui ab lo valent Licomedes; no pareu d' animar un moment als Grechs á combatre ab constancia. Jo me n' vaig allá abaix á pendre part á la lluyta, y retorneré tant bon punt los hage deixat fora de perill.»
Ditas aquestas paraulas, Ayax, fill de Telamón, se 'n vá juntament ab Teucro fill del mateix pare que ell. Pandion los segueix, portant l' arch reforsat. Quan per l' interior del baluart arriban á la torre que está defensant lo magnánim Menesteo, 'ls Aqueus se troban fortament apretats; perqué 'ls ilustres reys y capdills licis pujan al assalt semblant un negre remolí. De sobte 'ls dos se tiran á la lluyta per combatre ab ells cara á cara y 'l crit de guerra ressona per l' espay.
Ayax, lo primer de tots, mata á un dels companys de Sarpedon, lo magnánim Epicleo. Lo toca ab una grossa pedra tosca, que, en l' interior del mur, estava ajeguda prop d' un marlet, tal que ab los seus brassos un home, dels que ara existeixen, ab tota la forsa de la juventut, apenas hauria pogut alsar de terra; Ayax l' aixeca y la tira desde aquella alsada; romp lo casco de quatre conos, y aixafa tot lo cervell del Lici. Aquest, á la manera d' un busso, cau de la torre, y la vida abandona la seva ossamenta. Teucro al mateix moment, desde 'l cim de la muralla, repara descobert lo brás del valent Glaucos, que escala 'l mur; lo fereix ab una fletxa y 'l posa fora del combat. Glaucos, amagantse, 's desllissa per terra, á fi de que cap dels Aqueus lo vegi ferit y se 'n fasse mérit en veu alta. Un viu sentiment s' apodera de Sarpedon al instant mateix que se 'n adona; mes per aixó no deixa de combatre; ab la seva llansa pot alcansar á Alcmeon , fill de Téstor; lo fereix y tira cap á n' ell mateix l' arma clavada; l' Aqueu, arrastrat, cau de cara en terra y al seu demunt la seva armadura guarnida de bronzo, ressona. Sarpedon allavoras agafa ab la seva má forsuda un marlet y tot enter lo fa caure als seus peus; lo mur queda desguarnit; lo camí está obert pels sitiadors.
Ayax y Teucro s' tiran cap á Sarpedon; Teucro l' encerta al mitj del pit ab una fletxa que s' espunta al tocar lo talabart brillant del ample escut; perqué Júpiter aparta del seu fill la Parca y no permet que more prop dels vaixells. Mes Ayax se li acosta y li pega llansada al mateix escut; la punta d' acer lo travessa y á pesar del seu ardor l' héroe se sent vivament repelit; recula á algunas passas de la muralla; no obstant, en compte de retirarse del combat, espera de tot cor alcansar la victoria. Se gira y exhorta als Licis.
«¡Oh Licis! ¿perqué deixeu mimvar vostre impetuós valor? M' es difícil á mí, per molta que siga la meva forsa, després d' haber destruit tot sol lo baluart, obrir lo camí fins als vaixells. Seguiume donchs tots jnnts; l' esfors reunit del major nombre, es lo més poderós.»
Diu aixó: 'ls seus companys, temerosos del enuig del seu rey, atacan al seu entorn, ab major furor. Los Grechs, pel seu cantó, desde l' interior de la muralla reforsan las sevas falanges, y travallan desaforadament; y aixis los valents Licis á pesar d' haber romput la muralla, de cap manera 's poden obrir pas fins als vaixells; los belicosos Grechs los detenen pero tampoch poden allunyarlos de la bretxa d' ensá que s' hi han acostat. Del mateix modo que dos homes, en desacort per la partició d' un camp comú, van ab la mida á las mans y perqué cada part siga igual se disputan fins lo mes petit espay; aixis mateix los combatents lluytan, separats tan sols per la muralla. ¡Oh, quants grossos escuts y quants de llaugers son trencats demunt del pit dels héroes! ¡Desgraciats los que volen fugir y donan l'espatlla al enemich! No tarda 'l bronzo en destrossarlos; fins n' hi ha que sou ferits á través de l'armadura. Per las torres y pels marlets hi regala sanch dels Grechs y dels Licis. Aquestos s' esforsan en vá pera fer fugir als sitiats: en una y altra part se sostenen ab igualtat. Aixis com las balansas d' una pobra travalladora que animada d' equitat, tenint en un cantó 'ls pesos y en l' altre la llana, sosté 'ls plats de la balansa y afina 'l pés, á fi de treure per las sevas criaturas un mesquí salari, aixis mateix se conserva l' igualtat de la lluyta, fins que Júpiter colma de gloria al fill de Priam, que es lo primer en passar la muralla dels Grechs. Aquest héroe crida ab veu atronadora:
«¡Avant, braus Troyans! ¡rompeu la muralla y llanseu demunt las naus lo foch devorador!»
Aixis parla pera donárloshi valor: tots lo senten y tots se tiran en tropell cap á, la muralla, y pujan fins als marlets ab la llansa en la má. Al mateix temps Héctor arrenca una pedra punxaguda, y ampla de la base, posada devant de la porta, tal que dos homes dels mes forsuts dels que ara existeixen entre 'l poble, no haurian pogut alsarla fácilment desde térra fíns á posarla demunt de la seva carreta. L' héroe, tot sol, la maneja sense esfors. ¡Tant es lo que per ell l' ha feta llaugera 'l fill de Saturno!
Aixis mateix com io pastor porta ab facilitat ab una sola má lo flonjo velló d' un moltó, que perell es un pes llaugeríssim, aixis mateix Héctor aixeca la pedra y la rebat contra la tanca de la porta. Dobles taulons de una grau gruxaria tancan sòlidament l' obertura, subjectats per la part de dintre per duas barras encreuadas manejada per una sola clau. L' héroe s' hi acosta; pera assegurar lo colp, separa las camas, posa ferms los peus en terra, y pega entre las duas portas. Los reforsats golfos se trencan; la pedra cau pesadament al altra part de la porta, que cruxeix ab forsa; los forrellats cedeixen, las portas saltan estelladas, trencadas per la violencia del colp. L' ilustre Héctor tot seguit salta dins del campament enemich, terrible com la nit rápida. Lo seu cos resplandeix de bronzo, ab un aspecte formidable. En las mans porta duas llansas. No més que un deu podria deturarlo quan fent salts passa la porta; los seus ulls llensan flamas; se gira vers als Troyans y 'ls exhorta á que 'l segueixin. La seva veu atronadora 'ls atrau. La muralla es escalada per totas parts, las portas sólidas son esbonzadas, los Grechs fugen cap á las sevas naus; lo bullici es horrorós.