Flor d'enamorats/Cobles d'amor
Mon cor de tristesa
ja no'm sentirà
si de tal empresa
vostra gentilesa
pagar no voldrà.
Y si sóu servida,
dama de valor,
en semblant partida
no vullàu ma vida
sense lo meu cor.
Prenèulo, senyora,
y guardàulo bé,
mes miràu, traydora,
al trist que us adora
no rompàu la fè.
Tindréus dins ma pensa
mentres seré viu
y per recompensa
sens fervos ofensa
vos seré catiu.
Mon cor sentí pena
lo jorn que us mirà,
mes amor ordena
que près en cadena
més lliure serà.
La vostra figura
me té mólt content
per qu'es vestidura
que per la ventura
li ve justament.
Y es mólt justa cosa
que no'l despullèu,
qu'en vida amorosa
descansa y reposa
sent vostre y no séu.
Donchs, senyora mia,
vullàulo aceptar
ab tanta alegría
com tristor tenía
quan se us va donar.
Y si sóu contenta
content restarà,
ab tan gran tormenta
per gran mal que senta
bonança tindrà.
Es la pensa estranya
que'm dóna'l desig,
lo que més me danya
que mon cor s'afanya
y a mos mals afig.
Ab greu malandança
amant persever,
sostén sa esperança
sens tenir fiança
en rès del qu'esper.
Dónam cruel guerra
aquest pensament
y amor me desterra
pus mon cor aferra
ab tan greu turment.
No tinch altra gloria
si no contemplar
en vós ma memoria
y desig victoria
de perfet amar.
Es sempre fortuna
cruel contra mi;
no sent dixa alguna,
del tot importuna
mon cor la sentí.
Per cosa divina
qu'ab tal fermetat
y ab pena contina
amor més se fina
de dintre mon grat.
Y no es maravella
si estich per vós tal,
pus sóu la més bella
y d'esta querella
só més que mortal.
Sóu dama graciosa
y de tal compàs,
fragant més que rosa
qu'al món no trob cosa
qu'ab vós se igualàs.
Vostra front serena
y gentils cabells,
per doblar ma pena,
só pres en cadena
y lligat per ells.
Són d'amor sagetes
vostres ulls serèns,
semblen dos cometes
les celles perfetes
per les vostres dents.
Vostra gentil cara
ab sa resplandor
qu'e per mi avara,
quan la mir tan clara
morir pens d'amor.
Los pits y bell ayre
de tot vostre gest
y gentil donayre
causen mon desayre
ab l'anar honest.
Sobre tanta gracia
vostre gentil còs
qu'ab gran pertinacia
dónam gran audacia
que muyra per vós.
Vós podèu, senyora,
sentir ma dolor
en est punt y hora,
pus possehidora
sóu de tant tresor.
Mes si sóu contenta
qu'estiga en presó,
ab tan gran tormenta
mon cor se presenta
pus que vostre só.