Flor d'enamorats/Bella, de vós só enamorós
Bella, de vós só enamorós,
ja fosseu mia,
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
Tot mon tresor done y persona
a vós, garrida,
pus no us vol mal qui'l tot vos dóna
dàume la vida;
dàumela, donchs, hajàu socós,
ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
Lo jorn sencer tostemps sospir,
podèu ben creure,
y ahont vos he vist sovint me gir
si us podré veure,
y quan vos veig crexen dolors,
ànima mia;
la nit y lo jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
Tota la nit qu'ab vós estich
he somiat
y quan despert sol sens abrich
trobem burlat;
no'm burlèu més, dormím los dos,
ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
No us atavièu, anàu axí,
que prench gran ira;
si us ataviàu, algú prop mi
per cert vos mira,
no rès menys vull gest graciós,
ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
Plagués a Deu que com vos ame
vós me amasseu,
fóra ma sòrt que si us enganye
que m'ho provasseu,
qu'en vida y mort tot só de vós,
ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.