Els dos acompanyaments
Els dos acompanyaments
Josephin Soulary (1815-1890)
Dos acompanyaments al temple s'han trobat.
L'un és trist, car la caixa d'un infant condueix.
Mig folla de dolor, una dona segueix
ofegant en son pit un plany desconhortat.
És un bateig, en canvi, l'altre acompanyament.
El nadaló modula una indecisa nota.
Sa mare, entant li dóna la sina que ell esgota,
l'inunda d'una llarga mirada resplendent.
Llestes les cerimònies, el temple desempara
la gent; les dues mares, sortint, es creuen ara
i es miren un instant, els ulls plens d'emoció.
I —prodigiosa gràcia que un cor de mare implora—
entant mira la caixa, la jove mare plora;
somriu, la dissortada, mirant el nadaló.