Els cecs

Contempla'ls bé, mon ànima; són verament afrosos;
ridículs maniquins forçosament noctàmbuls,
obren qui sap vers on llurs esguards tenebrosos
i semblen singulars i terribles somnàmbuls.

De llurs ulls la divina claror s'és extingida
mes resten fits enlaire, guaitant molt lluny, talment;
i mai veureu que torcin meditabundament,
vers el sòl que trepitgen, la testa decandida.

I així van travessant el negre il·limitat,
aquest germà eternal del silenci. Oh, ciutat!
Entant que al nostre entorn cantes i rius, folgaire,

fanàtic del plaer fins a l'atrocitat,
com ells també faig via, i mig desconcertat,
em dic: què és el que cerquen tots aquests cecs, enlaire?