El poder del cant (1853)

Aquest text tracta sobre una versió de 1853. Per a altres versions, vegeu El poder del cant.

El poder del cant
l'àmbit tradicional català

Font: Rivista Contemporanea, Volume Vigesimo, Anno ottavo, Torino, 1860. Pàg. 80. (Duu la inscripció següent: Milá y Fontanals. Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos. Barcelona, 1853, p.116. - F. Wolf. Proben portug. und catal. Volksromances. Wien, 1856, p.129.)
Baixa com a

S' en estaba D. Francisco - tancat dins de la presó,
Trista de la seba mare - quant lo sap á la presó!
Li ha comprada una guitarra - que la templi al seu tenó.
"- Quant be l'haureu templadeta - cantareu una cansó".
"- ¿Quina cantaria, mare, - quina cantaria yo?"
"- La que cantaba el teu pare - á la nit de l'Asensió.-"
Los aussells que van per l'aire - no saben de volar, no,
Els infants de las bressolas - s'adorman ab el seu so,
Tots los patxes de la reina - no saben caminar, no,
La reina se ho escoltaba - desde 'l mes alt miradó,
De prompta en pregunta als patxes - "¿Qui es aquell cantadó?"
"- Aquell es lo D. Francisco - que está tancat en presó. -"
De prompta respon la vella - "Per fill el voldria yo-"
De prompta respon la infanta - "Per marit, mare, 'l vuy yo.-"
De prompta mana als seus patxes - qu'el treguin de la presó.
La resposta qu'els hi feya - que no sen vol anar, no,
Que no hi ha mes galan vida - qu'estar tancat en presó.