Don Jaume el Conqueridor

== PORTIC ==

A tots los que aquí vos trobeu salut, salut y paciencia per escoltà lo petit parlament que vinch a endressarvos.

Cada volta que, ab anuncis a só de tabals y de trompetas, se representa entre nosaltres un d'aquests enrevessats dramas de la terra del oli de fetge de bacallà o del caviar en latas, es costúm de llegir, abans de la esmentada representació, encara qué aixó siga tractar indirectament al públich que l’escolta de burro, un petit o llarg parlament, a mena d'explicació, pera que aquest puga anar directament sense entrebanchs ni dubtes, al fons de l'obra, a la seva més pura essencia artistica, pera que puga fruhir sense vacilacions totas sas bellesas anàntsent de pet y com van las moscas a la merda, d'una sola volada, a la part trascendental y filosòfica de l'obra que s'escolta.

Puig si aixó fem ab las obras que venen de fora casa, que no son altra cosa que ficcions més o menos artísticament arregladas però al cap y a la fi ficcions y encara de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab aquesta, ab lo « Don Jaume'l Conqueridor», l'obra més gran, més hermosa, més poètica, més filosòfica y de més trascendencia social y fins, relligiosa que ha produhit l'ingeni humà.

¿Es que l'escudella de pagès y l'estofat ab patatas son de menos categorìa que l'Emulsió Scott o las conservas d'ous de peix, cullons que'n dihém a la nostra terra? Hora es ja que s'acabin los prejudicis de no fer cas de lo de casa, portant de la terra dels mantecados al natural, lo que tenim de sobra en nostra terra: aixó es bellesa, veritat y poesìa. May Vìctor Hugo ha arribat, ni en sas odas, al lirisme que brilla en algunas de las pàginas d'aquesta obra. En Pitarra, en lo «Don Jaume», és més tràgich que Shakespeare, més filosof que Goethe, més castis que Corneille, més delicat que Lamartine, més càustich que Heine y més trascendental que l’lbsen.

Es l'alfa y la omega de la poesìa dramàtica, y l'aliga de son geni que tot ho comprén y a tot se adapta, arriba, quan es precis, a la grandiositat de Dante pera baixar, en lo moment que'l poema ho requereix, a las triquinyuelas y embusterias d'un Dumas o un Sardou. Per'xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que la epopeya de Don Jaume fós gravada en lletres d'or en l'escambell d'aquell monument del pla de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d'unas quantas pajilleras. Per arribar a la sublimitat tràgica d'alguna de las escenas del «Don Jaume», es precís anar molt lluny, remontarnos a l'època d'or de la tragedia; anar a buscar sota l'ombra del Partenón lo que posa en Pitarra en los ous del conqueridor de Mallorca. !Y ni aixís s'hi arriba!

En las pàginas de Sófocles, Euripides, Esquil, etc., res s'hi troba tan gran, tan tràgich y tan admirable com aquell moment en que Don Jaume ple de gàlich fins lo coll, fotut, sense forsas, sense veu y casi sense vida, 's redressa com una fera atormentada y pera lliurar sa benvolguda patria del cony del moros que l'emprenyan, demana ple de rabia: !Cullons; la llansa y’l cavall! A son costat, Guzmàn tirant lo cold-cream pera son fill desde las murallas de Tarifa y Muscio-Scévola fotén les mans al braseret, no son ningù; puix aquests estavan sans y bons y vos heu de fer càrrech que Don Jaume tenia l'aixeta plena de mosquits.

Quan petit y migrat nos resulta l'amor de Julieta, de qui son querido Romeo no duya'l ninot embolicat, al costat del de Donya Constansa en lo moment d'exclamar: Perque'm donguessiu vos un'altra vaina d'un any de gàlicìi m'aconsolaria. ! Aixó es amor que lo demés son punyetas! Quan poca cosa no resulta lo Don Pere del Zapatero y el Rey ab lolas sas ìnfulas y agallas al costat d'aquell Don Jaume que, com qui no fa res, diu a Donya Constansa que «digui al Rey Manfredo que Don Jaume al cul li pixa». Que té que veure la generositat del Rey de Taurida al deixar anar a Ifigenia y companys, al costat de la de Don Jaume al donar a son propi fill la dona per ell fotuda y donarli ab la panxa plena. Quina lluyta més gran; quin esfors no havìa de fer aquell gran home per donar d'un sol cop dona y fill, pera renunciar pél bon nom del regne als drets de la paternitat. Quina filosofia y quin sentit polítich més gran no inclouhen eixos versos quan diu a son fill. «que podrias trobar y 'm pois ben creure,trabas mils, puix per més que xich ne sìga no es un regne una botiga de vendre betas y fils”

Tot lo príncep de Machiavel no val eixos versos. !Ah si tots los que'ns governan seguissin eix saludable consell, altro gallo nos cantara, que diuhen alla a ponent; però ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia'ns foten més fil. Direu que aixó que he citat son obras antigas y que allavors no's coneixìan los avensos y 'ls atreviments de la dramàtica moderna. !Y cà! No resulta ridicol lo bordegàs de Joan Gabriel Borkman, quan udola, ab veu de mitja pula «vull viure, vull viure» al costat del infant Don Pere quan, ab molt poca vergonya si voleu, però ab mols cullons, s'encara ab Don Jaume y li diu clar y net; «pare, vull cardar». Quin crit més gran y més hermós, quin acatament més sincer y més ingénuo a las lleys eternas de la naturalesa no surt dels llavis de Don Jaume quan, cantant en pocas paraulas un inspirat himne a la essencia de la vida, diu, al veure aquell culet y patatona de Donya Constansa, al contemplar aquell cau, temple del Déu del germinal y del reviure :

“Allavors'm vaig cagar en tots los tronos” !Hermosa confessió del més gran dels reys que fot en holocauste de la lley natural sa realesa y prejudicis al peu d'una patatona! En las conversas de Don Jaume ab son fill, quin model més hermós d'educació filial no s'hi troba. En ellas s'hi veuhen y s'indican las verdaderas relacions que hi han d'haver entre pare y fill. El noy va calent y ho diu a son pare y aquest li respon, no ab camàndulas de si es pecat o no es pecat y de si està bé o no està bé, sinó ab atinadas observacions mirant per la salut de son fill y pel pervindre del reyalme. Pot ser 'm diréu que allò de “vos bé os tiréu a la mare” es un desvergonyiment, pero !cony! es una gran veritat. Y aquella frase de la ma demano y son cor, ¿La ma y’l cor?... !El cochino! Lo que li busca es la figa. Y bé que voleu que diga?

Quina veritat més gran y que sols aquest gran home ha tingut la franquesa de fótreu en lletras de motllo. Fiquemnos ben dintre de nosaltres, escudrinyém ben bé nostres pensaments y nostras intencions y, quan en mitj d'una brillant reunió fem l'aleta a una hermosa, hi trobarém la figa; en lo fons dels aplaudiments que dediquém a una artista, ¿que hi ha? !la figa! ; en nostras galanterías y serveys a las damas ¿que hi busquém? !la figa! ; y en nostras relacions, pensaments, accions, flors y monsergas ab que disfressém nostra obsessió, figas y més figas! En fi, fora'l qüento de may acabar; deixém-nos ja de filosofias y romansos y aném a fruhir totas las bellesas d'aquesta obra d'art veritat y franch. Aquí, com no passa en cap altra obra, lo que'ls personatges pensan ho diuhen y son sas paraulas fidel reflecse de son pensament. Aquí quan hi ha algù a qui un altra emprenya l'envía senzillament a fer punyetas; si a un li agrada una dona li diu que la vol fotre y no que l'estima; aquí del excrement s'en diu merda; del fornicar, fotre ; del pene, pixa; dels testículs, cullons y de la patata, figa. Ja que aquí, donchs, ens trobem reunits tot un nombrós estol d'entusiastas fidels de l'art pur, veritat y sense vels que l'enterboleixi, fruhím ab religiosa veneració, encar que sols siga per una sola volta, totas las bellesas d’aquest drama humà, gran y hermós com cap.

HE DIT

Personatges

• NA CONSTANÇA, filla del rei de Sicília
• EN JAUME I
• EN PERE, el seu fill
• MUNTANER
• FONTANELLES
• CONRAD
• RUQUIER

Patges, la Cort, Soldats, Gent del poble.

ACTE ÚNIC

L’escena passa a Barcelona. El teatre representa la sala del tron del palau del Rei.

ESCENA I

MUNTANER i FONTANELLES

MUNTANER Com us deia, Fontanelles, lo rei està molt fotut; lo qui guia ens ha sigut és ja un manso sense esquelles, Ja no podrà dur mai més lo casco ni la cuirassa; la sort, amb aixó que ens passa, ens ha fotut un revés.

FONTANELLES I vós que ho haveu sentit, sabeu quin mal és aquet?

MUNTANER Si em guardéssiu el secret...

FONTANELLES Us ho juro !

MUNTANER Està podrit !

FONTANELLES Qué dieu !

MUNTANER Home! De veres!

FONTANELLES Però, com pot haver estat?

MUNTANER Lo rei moro li ha donat unes purgacions culeres.

FONTANELLES Doncs és a dir que el rei moro va dar a Don Jaume pel cul?

MUNTANER Vegi de parlar el gandul del seu rei amb més dicoro!

FONTANELLES Si tinc culpa, perdonau-me; jo ho havia entés aixi, Al rei moro es an a qui va donar pel cul Don Jaume. Jo entenc per coses culeres coses que surten al cul i Don Jaume, si està ful, no ho està pas dels darrerés. Si al rei, aquell gran bacó dona el mal que yo deploro són culeres les del moro mes les de Don Jaume, no.

MUNTANER Ja veig que teniu raó; sóc jo qui ha mal parlat i aixi quedeu dispensat.

FONTANELLES Doncs ara, conteu-me aixó, perqué jo he sentit a dir del rei moro de Mallorca certa cosa que és tan porca com la que em conteu a mi. Don Jaume se que emprenyat de veure que els dels turbants ens mataven los cristians sense pena ni pietat, va jurar per los seus Déus, sobre un altar fet de garbes, agafar al rei per les barbes i fotre'l a los seus peus; i donant l'Ordre al moment d'assaltar a la ciutat guanyà al moro en lo combat i cumpli lo jurament. Tot aixó és lo que jo sé; ara vós me podreu dir si és axi com va succeir.

MUNTANER Jo la veritat us dire. Davant Mallorca acampats estaven los catalans, sitiant els moros bergants dintre els murs mig afamats, quan nostre rei i senyor un dia que el campament anava sol recorrent, veu que a sos peus cau un mort. I los morts caient contava fins que van ser cent i tants; eren presoners cristians que el rei moro alli ens tirava. Per Sant Jordi! el rei digué a lo moro, rei taul, que juro dar-te pel cul aixi que dintre entrare. Llavors entrem a Mallorca ( com va ser ancara ho ignoro ) entra el rei, guanya an el moro i pel rulé me l'enforca Que vinguin tots! ne digué, i alla sobre d'un bagul donant al moro pel cul tot l'exércit lo vegé. Veus aqui la história certa del fet de qué tant se parla.

FONTANELLES La gent no sap lo que garla.

MUNTANER Per'xo la boca és obertà. Vos foteran cada gotlla que us deixaran aturdit, perqué, tant gran com petit, cada u a son gust ho emmotlla, encara que amb aixó es veu, per no dar escàndols als pobles, que el rei degue dir als nobles que ho contessiti com ho dieu.

FONTANELLES I voleu dir que d'aixó lo rei podrit va quedar ?

MUNTANER Tot seguit va començar a inflamar-se-li un colló; i trobant-se els pantalons tots mullats de per 'qui sota, van veure que era la gota que feien les purgacions. Endemés s'ha sapigut que aquell lladre punyetero ja es feia dar pel trasero pels seus esclaus.

FONTANELLES Cony, que brut!

MUNTANER Mala època ha arreplegat per venir, Donya Constança...

FONTANELLES No feia llit?

MUNTANER D'Enyorança... jo crec que ja s'ha llevat. I ara, ja sabeu que els moros de Mùrcia es volen alçar?

FONTANELLES Molta llengua i poc obrar; són gent que fan com los lloros.

MUNTANER Vós, per'xo, d'aqui a la vora no us mògueu; podria ser que us hagués de menester.

PATGE. (anunciant ) Lo rei

FONTANELLES M’espero alli fora. (se’n va)

ESCENA II

MUNTANER i el REI, que entra recolzat en els seus patges els quals l’asseuen al costat de la taula

MUNTANER Com us trobau?

REI Ai!, fotut, tot l'entrecuix amb un suc blanc m'enguixo, m’escaldo de les tabelles, i cada mica que, per força, pixo Muntaner... me fa veure les estrelles.

MUNTANER Són coses que tot és l'acostumar-s'hi; ja sabeu que us diu sempre en Mendoza

REI Com és possible, ai!, que jo pensàs que volent-li fer allí tan gran insult, com és el de donar a un rei pel cul, a mi el mal i a ell el favor fes?

MUNTANER Recordeu’s que haveu pres l’aigua de malves tot just fa una estoneta i se’n va, si del plor el cor no es salva, l’efecte del remei a la punyeta

REI Escolta, Muntaner, de mon destino vull que sápigues tu avui la desventura..

En entrar triomfant a Barcelona satisfet d'haver tret a gent tan porca, i com perla afegida a ma corona, afegir a mon regne el de Mallorca, m'esperava la reina amb les dolçures de l'amor, que amb l'absència no s'amaina, i fent-me, en ser al llit, quatre postures, em va engrescar i li vaig fotre una vaina. A l'endemà la infanta de Sicília que ha vengut, com tu saps, per veure festes, acompanyada de sa tia Otília per dur-la sols a diversions honestes, a dintre de sa cambra es despullava, i sobre ses catifes de pells russes en el mateix moment que jo passava tota nua s'estava matant pusses. Les trenes pel seu coll, ben amollades, com serps de seda negra es deslligaven; ai! si haguessis sentit quin crec! més feien les puces que sos dits mataven. Les mamelles, tan grosses i senceres semblaven dues boles de mantega, i sos mugrons vermells, dues cireres que una onada de carn les mig ofega. I ses cuixes, tan blanques, ai! tan grosses com a columnes de setí forrades, I aquelles pantorrilles, que precioses! Amb unes mitges blanques com nevades. Un culet més bufó que una sombrilla i entremig de les cuixes, ressalao! aquell grapat de pels, que negre brilla sobre aquell ventre fi com mantecao. Lo brillo dels seus ulls em deia: carda'm! Lo somrís de sos llavis: no te'm tires? Lo meu cor deia a Déu: De pecar guarda'm! i mon carall encès llançava ires. En aquell moment, ai! sos ditets monos de la xona pels péls s'entretenien... llavors me vaig cagar ja amb tots els tronos; semblava que els dimonis em tenien. Me n’entro tot d'un cop; ella s'esquitlla, l'atrap, fa un xisclet, i s’eixarranca li fico el nap a dins, la mà a cada anca, i allà mateix li vaig donar una bitlla.

MUNTANER (apart) Carall que et puga fotre, punyetero!

MUNTANER I... li vau rompre el virgo? (alt)

REI

Repunyeta! si li vaig rompre dius? I que era estreta! Va semblar que esbotzés algun pandero.

MUNTANER

Li devíeu fer sang...

REI Ja ho crec, pobreta! Com bruta veus que surt de la batalla ma espasa que tants caps de moro talla ma pixa vaig ficar dins la bragueta.

MUNTANER I no us vàreu fer mal, sent-ne tan forta?

REI De resultes d'haver-me-la tirada tenc la pell de la fava arremangada com aquell que la mitja al garró porta.

REI (de repent amb goig)

Amb els dos talonets de ses botines ella m'anava repicant les anques em remenava els ous amb ses mans fines i jo besava ses mamelles blanques.

Entre dolços gemecs, ai!, m'apretava com si em volgués premsar a sobre d'ella i així que va sentir que li baixava s'apagaren sos ulls com una estrella i caigué desmaiant-se com la dàlia que li trenca una branca una ventada.

MUNTANER Per cardar i macarrons és sols Itàlia!

REI Jamai oblidaré semblat bitllada

MUNTANER I aquestes són les vostres amargures? Es adir teniu per desventura tirar-vos dues dones en un dia?

REI (s’asseu) Les amargures són que no sabia que jo hagués pres del moro les malures i a l'endemà d'haver-me-les tirades van quedar, oh dolor! oh feres penes! de gàl.lic fins al coll les dues plenes.

MUNTANER Ah, carall! Això si que és un altra cosa la reina i la infanta doncs...

REI Estan podrides! La meva situació és molt horrorosa i es precís que prenguem les nostres mides La reina callarà perquè és ma dona però, què dirà el món de ma família si la infanta se'n va de Barcelona i la veuen podrida allà a Sicília?

MUNTANER Déu quan tanca un camí, un altre n’obre

REI I si lo metge no pogués curar-la?

MUNTANER Jo’t fót!

REI No pas a mi, que el rei no cobra

ESCENA III

Els esmentads i CONRAD, després Donya Constança que entra

REI Que busques aquí tu? Conrado, parla.

CONRAD Don Pere i la infanta fa mitja hora que per veure-us, aquí estan esperant-se.

REI Digues que entri primer donya Constança. No et moguis Muntaner d’aquí a la vora

Conrad se’n va. Entra dona Constança i s’agenolla als peus del rei.

REI Alçau-vos dels meus peus, no feu punyetes; que ho faci això un esclau que amb grillons ferm.

CONSTANÇA (s’alça) Mes esperances estan ja desfetes, perquè ara he rebut carta de Palermo.

REI I qué us diu des d’allà lo rei Manfredo?

CONSTANÇA Que hi vagi de seguida, perqué si tardo a anar-hi sols un credo no veuré ja el didot, l’oncle i la dida

REI I vós que penseu fer?

CONSTANÇA Senyor... anar-hi

REI Però no veieu, carall, que esteu malalta?

CONSTANÇA M’han dit el metge ja i l’apotecari que l’estar en el llit no em fa cap falta. i lo metge em va dir que si em trobava avui, com ahir em veia, lo permis per marxar ell me donava puix que veure en marxar, perill no creia. Ja tenc dins el bagul dues xeringues, els ungüents, les desfiles i la sarsa, i d’amagat curant-me amb les potingues el rei, mon pare, no entendrà eixa farsa.

REI Doncs és a dir, que si el doctor us troba...

CONSTANÇA Si com ahir, avui me troba bona, Per més que això lo vostre amor me roba, Avui marxo, Senyor, de Barcelona.

REI Bon vent pel cul, senyora, i perdoneu-me Lo gálic que us he dat, donya Constança.

CONSTANÇA Los vostres sospirs allá enviau-me Per consolar al menos ma enyorança

REI I no us farà oblidar vostre família Que de crostes he omplert la vostra xona?

CONSTANÇA

La filla de Manfredo va a Sicília però el meu cor es queda a Barcelona. I allà, quan en les nits de blanca lluna la formosa platja de Palermo es veu, les putes fent picades per les barques i reganyant les anques los culers, en cada pal, Senyor, de mes galeres, la vostra pixa em semblarà que veig i en l’escuma nevada de ses ones lo glop blanquíssim de la vostra llet. Me sentiré seguida com fantasma de vostra pixa com record etern, plorant gotes de llet la vostra fava, roja com barretina de pagès.

REI Segons es veu, vàreu quedar contenta de les carícies del carall meu.

CONSTANÇA

Amb tanta majestat portau la fava com la corona portau vós de rei. Quan jo el tenia dintre de ma figa, considerau si llarg havia de ser, que cada cop que vós fort apretàveu pessigolles al coll m’anava fent. I si el poble, al morir, en vostra tomba les semprevives ofereix al rei, les dones que han estat per vós fotudes a vostra pixa teixiran llorers.

REI Mireu si mengeu a la francesa És hora ja que a dinar aneu.

CONSTANÇA Teniu raó Senyor, que porto pressa I vós no em podeu fotre i m’engresqueu

REI No oblideu, doncs, Constança, ni un sol dia el meu carall tan gros com una biga.

CONSTANÇA Com pot ser si al venir-vos jo sentia un derrame de mel dintre la figa? Per despedida donau-me un altre pinso

REI Encara no esteu prou de gálic plena?

CONSTANÇA Ficant-m’hi el dit per vós, el cony m’esquinço

REI És impossible, us ho dic amb pena.

CONSTANÇA

Perqué em donguéssiu vos una altra vaina D’un any de gálic m’aconsolaria

REI Si el mal donya Constança, se m’amaina Jo us promet cardar un altre dia

CONSTANÇA Fes-me, doncs, un petó, i adéu don Jaume.

REI Que et vulgui guiar Déu, tendra ocelleta!

CONSTANÇA (plorant) Adéu-siau!

REI Adéu! (Constança surt. Ell cau assegut al seient i diu al patge)

Lo infant entrau-me

Ja estava per enviar-la a la punyeta.

ESCENA IV

Entra Don Pere i s’agenolla davant el rei

REI Alceu-vos

DON PERE Senyor...

REI Parleu

DON PERE Sabeu que sou en la terra tant en pau com en la guerra, qui més am després de Déu. Jo... Jo us estim, senyor, i recordant mon afecte...

REI Fora punyetes i recte.

DON PERE Vull demanar un favor.

REI Pot mai un pare negar lo que son fill li demana? Si ho puc fer, de bona gana; explica’t.

DON PERE Me vull casar.

REI No pot ser

DON PERE I per qué això?

REI Que no us he dit, i jo só lo vostre pare.

DON PERE Vós bé us tirau a la mare!

REI Collons, quin desvergonyit!

DON PERE Ai, jo et fot!

REI Jo et rac cotxino Parla bé davant del rei!

DON PERE Vós no feu amb mi la llei

REI Tu en faràs fer un desatino!

DON PERE Vós tendreu per governar, més no pels fills, bon caletro.

REI Te fotré un cop de cetro si t’haig de tornar a avisar. Quan ton pare et diu que no, és senyal que no et convé.

DON PERE Dons, si jo trempo, què faré?

REI Vés a l’aigüera, bacó!

DON PERE Perdonau. Mes intencions no han estat mai enfadar-vos, però ja sabeu, en parlar-vos, que la pixa no vol raons.

REI I per ventura no hi ha per allà darrere el teatro, cases bones i barato a on poder anar a cardar?

DON PERE Però si em veuen, senyor, en ficar-me a l’escaleta, no sabeu que a la punyeta se’n va del regne l’honor?

REI Si és veritat que vas calent... pren un nap i vés de puta; ara que ets jove, disfruta i deixa dir a la gent.

DON PERE Us feia a vós semblant pacte Lo qui lo meu avi era, Senyor?

REI Advertiu don Pere Que sols de vós aqui es tracta

DON PERE Si vós no em teniu present i de mos precs no feu cas. jo faré...

REI Merda faràs!...

Escolta’m aqui un moment: Tu ja saps que en la presa de Mallorca Aquell lladre punyetero Que aixi l’hagués penjat jo d’una forca, Me va dar tot lo mal del seu trasero. Me n’he passat com he pogut fins ara, Mes n’ha arribat lo dia Que vol que em fiqui al llit la sort avara, Perqué veig jo que així me moriria. Ja veus, doncs, que tu has d’encarregar-te Del cetro i la corona, I al fer-ho també has de recordar-te Que té collons l’empleo que se’t dóna. Si mentre estic malalt te mouen guerra, Per emprenyar, els moros, t’ordeno que no et moguis d’eixa terra: hi ha els almogávers braus com toros. Tenim molts capitans que els tenen grossos, que ben posats els tenen i acudiran, si els crides, animosos, i guai dels moros si per aqui vénen! Més endevan, quan com abans em trobi, Podrás anar un dia a la batalla; i quan lo teu valor al món ne provi que saps manejar la llança i portar malla, veurem llavors si es troba alguna mossa amb qui dels teus collons buides la bossa.

DON PERE I per què no em puc casar abans de portar la malla?

REI Perquè primer en la batalla que en l’amor has de pensar. Tenim a dins els collons tot el valor d’eixa terra i no en queda per la guerra si es gasta tot en passions.

DON PERE Però vós, quan vau cardar, bé éreu en la guerra nou.

REI (amb orgull) És que jo en tenia prou per fotre i per batallar. Si en la primera batalla dónes proves de valor pots entregar-te a l’amor ádhuc que passi ratlla. Mes si es nota en tres accions que en tu poc valor s’aferra, guardarás pur per la guerra lo liquid dels teus collons.

ESCENA V

El Rei, Don Pere i Muntaner que entra amb un plec.

MUNTANER Senyor

REI Que busques?

MUNTANER Un plec que de Tunis duu un exprés.

REI Ja me’l miraré després.

MUNTANER Que el llegiu prompte us prec, i d’un cop sabrem el que és

REI Muntaner ja sap Don Pere que jo demà al llit me fico, i encar que rei et suplico que el guiïs en sa carrera

MUNTANER I si ell se’n va deslleial Del camí que jo li traço?

REI Llavors li fotis latigasso

D.PERE Mireu! Que pugui aquí a dalt! (fent un tall de mànigues) Vos que sou Senyor mon pare, I que mai m'haveu pegat Voleu que em pegui un criat?

MUNTANER Que n’hi tens poca a la cara

D. PERE Que tens ràbia? Fote’t!

MUNTANER Raca't !

D. PERE Punyetero!

MUNTANER Porc!

D. PERE Gandul !

REI. i hi torneu, us foto el cul a tots dos com un tomàquet!

D. PERE Doncs que calli!

MUNTANER Calla!

REI (Dona un cop de puny). PROU!

Tu el creuràs perqué jo ho mano i no xillis.

MUNTANER. (Apart). Cony de nan!

REI. Muntaner, qué hi ha de nou

MUNTANER Molts reis han determinat celebrar concili a Lió.

REI. També hi anirà Aragó.

MUNTANER Aragó no és convidat.

REI Ja es convidarà totsol.

MUNTANER Sens tenir targeta o senya, que diran?

REI. Lo dir no emprenya

MUNTANER Es que jo...

REI. Tu ets un mussol ! Es a dir que mentre alla a tractar del món se passa, tu t'estaries a casa sense gosar a piular? No, bolero, no, ombres vanes ! Enlloc faltarà per 'xo, lo nostre sagrat penó de les barres catalanes.

MUNTANER Si us tanquen, per sos fins, la porta com se suposa, qué fer?

REI Hi foto una cossa, l'esbotzo i me n'entro a dins.

MUNTANER I si en lo Concili estant, no us responen molt ni poc?

REI An el palau foto foc

MUNTANER Aixi si que us respondran.

REI Amb aixó, deixa't de sort i de si m'obren o no: al Concili va Aragó. Digues que passi la cort. (Muntaner surt) (A Don Pere) Amb lo que vaig a fer, tu podràs veure lo que has de fer per governar, sens pensar que podries trobar, i em pots ben creure, traves mil; puix, per més que xic ne siga, no és un regne una botiga de vendre vetes i fils

Els vers que segueix a la sortida de Muntaner els diu al Rei després d'haver-se posat la corona i agafant el ceptre; després de dit puja al tron amb Don Pere, i entra la cort.

ESCENA VI

Els esmentats, Muntaner, Fontanelles, Conrad i tota la cord, que aniran entrant saludaran i es posaran arrenglerats davant del tron

REI Rics-homens d'Aragó i Catalunya, nobles senyors, Lo vostre rei avui podrit es troba, ple de dolors. Encarrego el meu trono i lo meu regne al nostre infant fins que millor jo em trobi; nobles senyors: obeiu al que en lloc del rei es posa mentre el rei se cura los dolors. Muntaner , llegeix lo plec. (Muntaner agafa el plec, l'obre i quan veu el que diu dóna un salt d'espant).

MUNTANER (apart) Si fos cert, carall quin cas! de rabia ja em ve l'ofec, (al Rei) No vulgueu fins a després, que us trobeu un xic més bo, saber lo que diu això.

REI Acabem digues lo que és

MUNTANER (Llegeix) “Per cotxines que han estat fent mamades com villanes, a les putes catalanes havem tret de la ciutat”

El rei salta del tron amb horror

REI Tunis! Ells! Al Rei això! No! Les putes, no!

El rei, anorreat, cau assegut a la cadira, i després de reposar una estona diu, amb ràbia reconcentrada, a don Pere

REI Amb tanta infàmia i malícia, si vos fóssiu aquí el rei, amb quin dret, o amb quina llei, et faries la justícia?

DON PERE (Amb ràbia)

Al qui em faltés a la fe d’una manera tan porca com an el rei de Mallorca l’enfilava pel rulé.

REI Conrad (s'acosta) galeres i homes preneu i prompte a Tunis voleu perquè jo ara estic podrit, i puix veus qui és el gandul allà mateix on l’atrapes me’l poses de quatre grapes i me li dónes pel cul.

Perquè tu, com jo, no et fotis, te’l tiraràs amb condó i un cop feta la funció li encastes pels bigotis.

Després de fer-lo desdir et tires la seva dona et cagues a la corona i tornes a venir aquí.

Conrad saluda i surt. Remors d’aprovació a la cort.En aquest moment arriba un criat amb un plec. Muntaner va rebre'l al fons enraona una estona, pren el plec, entra i el criat se'n torna.

REI Hi ha res més?

MUNTANER Un altre plec de l’alcalde d’Albufera.

REI I què?

MUNTANER La resposta espera, dinant a l’Hostal del Rec.

REI Llegeix, doncs.

(Muntaner obre el plec. I després d'haver-lo mirat, dóna un salt més horroritzat que l'altre vegada)

DON PERE (Llegeix) “Senyor, de Múrcia els moros, furients com la lleterada que surt tota enfurismada de la punta del carall han travessat la frontera, matant homes, fotent dones, tallant ous, eixamplant xones, i omplint-ne de sang la vall.

Amb gran ànsia aquí s’espera que ens envieu vostres tropes, que si no, en faran sopes de carn cristiana, els bacons.

Puix si tardau un sol dia a sortir de Barcelona no queda amb virgo una xona ni un home viu, amb collons.”

Don Jaume ha quedat anorreat d’admiració; queda encantat

FONTANELLES (A Muntaner) No respon res.

MUNTANER (A Fontanelles) Ah, carall! Quan ell no ha respost encara bona gresca se’ns prepara.

Don Jaume pega un cop de puny a la cadira, o un cop de peu a terra, que fa fer un salt d’espant a tota la cort i diu amb veu ronca de coratge i amb un crit com bram de fera

REI (Amb furor) Cony! la llança i el cavall! A la guerra! Què carall!

FONTANELLES No veis que no pot ésser, pensau en les purgacions.

Don Jaume es posa a caminar per sortir de la sala, però després de fer dues passes, vacil·la i cau. Muntaner i don Pere l’alcen i l’aguanten. Fa un esforç sobrehumà.

REI Portau-m’hi a coll-i-be.

Muntaner i don Pere se’n duen el rei en braços.

FONTANELLES Això és un cop de collons.

ESCENA VII

Els esmentats i MUNTANER

FONTANELLA I doncs, qué hi ha ? Qué sabeu ? (A Muntaner)

MUNTANER Fotuts!La cosa va mala, aixi que ha estat a l'escala s'ha desmaiat.

FONTANELLA Viva Déu! I hem de permetre que els moros penetrin en nostra terra quan l'ardent alé de guèrra ne surt per tots nostres poros?

MUNTANER Teniu raó, cavallers, marxem, anem-hi la situació és per cert precària, mes Déu ajudarà, valor !, portem-hi lo gloriós penó de Santa Eulària ! De nostre nom un gran record deixem-hi, que mai pels que són braus, la sort no'és vária, i quatre rius de sang, fent-li amb tal guerra, siga Múrcia lo escut de nostra terra ! (Don Pere surt poc a poc pel fons sense ésser vist).

FONTANELLA Més treballar i menys raons! Jo faig més com més poc xerro. (Tira de l’espasa). A Múrcia, desperta ferro!

P. PERE. Desperta merda, bacons! (Tots retrocedeixen espantats) Es a dir que mentre al rei ajudava a ficar al llit... (A Fontanella) Ai jo et fot, que ets eixerit! Per qué, com o amb quina llei l'infant s'ha de dar a l'oblit?

FONTANELLA No penseu vós per això que se us vulgués oblidar.

D. PERE Sabeu qui ha de manar les tropes ?

MUNTANER Senyor...

D. PERE, Jo!

MUNTANER La vostra veu m'avassalla, mes si el fre vos abandona...

D.PERE. (Sense escoltar-lo). Olà! (Surt un patge).

PATGE Senyor...!

D. PERE L'escoria i el meu cavall de batalla

MUNTANER Es que l'establa és tancada i lo Rei la clau ne té.

D. PERE. Lo rei aixó ! No pot ser.

MUNTANER Es ordre per ell donadà perqué al moro no marxeu : no ha deixat fora ni un matxo.

D. PERE Però, cony! que està borratxo?

MUNTANER Teniu compte com parleu!

D.PERE Tancar-los tots, aixó és massa ! Fins el Morena i el Curro. (Se sent la veu d'una terraire que desde fora crida amb cantarella)

TERR. Qui vol terra!

D. PERE. (Amb goig embarga el burro del terraire que passa...El patge surt corrent)

(Els nobles donen senya d'aprovació entre ells, i de seguida die Don Pere, mentre desembaina l'espasa amb entusiasme).

Los porcs de Múrcia perqué han vist ara que el Rei Don Jaume malalt està matant els homes, fotent les dones en nostre regne; vils han entrat. Ells tenèn dones, amb iguals armes tots a les nostres venjar devern. A ells ! Sant Jordi. Santa Maria ! Desperta pixa! Fotem ! Fotem ! Si un se la pica, del pit s'espatlla, i és molt cotxino fer-ho amb lés mans; si un dona un polvo, la dona prenya; si un va de puta, li costa un nap. Si alla s'emprenyen, que es facin fotre, si volen quartos, drop els darem: A ells ! Sant Jordi, Santa Maria! Desperta pixa! Fotem! Fotem! Si surt un moro que les defensi, fot-li trompada i a l'altre món: les nostres llances obrin ferides, les nostres pixes, esquinsin conys. La sang ne corri dels que alli morin amb la dels virgos que alli rompem. A ells! Sant Jordi, Santa Maria! Desperta pixa! Fotem!Fotem! Los camps de Múrcia nostra arribada en mars transformi de llet i sang; no quedi xona sens ser cardada ni cul que ignori nostre carall. Dintre la panxa de cada mora hem de deixar-hi un catalanet. A Ells! Sant Jordi, Santa Maria! Desperta pixa! Anem!

TOTS Anem!

(desembainen tots l'espasa i s'en van corrent darrera Don Pere)

ESCENA VIII

Muntaner i després el Rei

MUNTANER. Jo et refot, que és atrevit! Será el mateix que Don Jaume (En aquest moment entra Don Jaume repenjat en dos patges I amb cara d'estar molt malalt. D'ara endavan, fins que s'acabara el drama, la seva veu sera ronca i apagada. I en tots els moviments semblara que està molt aixafat).

MUNTANER. El Rei!

Els patges l'asseuen a la cadira I el Rei deixa anar un sospir

REI. Ah!

MUNTANER. Senyor!

REI. Deixau-me (Els patges surten)

MUNTANER. Per que us haveu mogut del llit?

REI. Perqué no hi podia estar: me rosegava el negit, i el bací de sota el llit put que no es pot aguantar. Després el cony del bolero m'ha emprenyat d'un modo tal.... Muntaner toca la campaneta i surt un patge).

MUNTANER. Ves a buscar l'orinal

(El patge entra en la cambra del Rei).

REI. No vull dir aixó, punyetero. Lo de sobre, el ballar! que aprén una polca nova. i el sento sobre l'alcova sempre ballant sobre mi.

MUNTANER. Li ho dire...

REI. No te'n descuidis

MUNTANER. Jo per bolero entenia la merda què el baci omplia.

REI. L'orinal.

(El patge en aquest moment surt amb l'orinal, sent el Rei qui el demana s'atura i diu:)

PATGE Senyor!

REI. No el buidis! (el patge el deixa i s'en va) me sento un xic de caguera.

MUNTANER. Us descordaré els botons.

REI. No, que aqueixos pantalons ja són oberts de darrera.

(El Rei s'alça el mantell pel darrera i s'asseu al baci).

MUNTANER.

Lo cagar treu sens perill los humors pel cos dispersos

REI. Dó'm paper.

MUNTANER. (Li dóna paper de la taula) Aqui hi ha versos d'en Balaguer i l'Altadill.

REI. Tanta colica m'estraga...

(Surt un patge)

PATGE Un enviat de Sidi-Haley. diu que si pot veure el Rei.....

MUNTANER. Digues-li que ara el Rei caga. ( el patge se'n va) (Al Rei). Si voleu tornar al llit faré anar avisar al bolero que pari.

REI. Abans espero deixar lo de Múrcia aclarit,

MUNTANER. Voleu prendre l'aigua d'ordi? (Surt el patge)

PATGE Diu que ja que no pot ser llegeixi ei Rei eix paper. (l'hi dóna),

REI. Vaja un moro més incordi! Llegeix d'un cop i acaben! , Vejam ara que voldrà.

MUNTANER. (Llegeix) "Dat per la gracia d'Ala en lo Palau de l'Harem. Rei Don Jaume: Aben-Aren amb tota la tropa nostra, guanyant a l'exércit vostre, li ha voltat lo campament. Un conveni se us proposa perqué a discreció s'entreguin o si no, que els cristians preguin per la sort d'aquella gent".

REI. Gosar me aixo proposá...!

MUNTANER. Senyor qué contestareu? Aneu amb tino, penseu que a tots los van a matar.

REI. (A part) Per salvar d'alguns la vida abatre sa honra, no! (Alt). Al qui és portador d'aixó Digues que entri de seguida. (Surt un moro, saluda i es posa davant del Rei). Cap al camp moro tornant podràs dir-li a Sidì-Haléy que mai de por es caga el rei encar que el trobis cagant; que sap lo que l'honor costa per vendre'l com mercader; que m'has dat aqueix paper i què aquesta és la resposta. (S'eixuga el cul amb el paper, el plega i el dona al moro, (I qual el pren, saluda i se'n va).

MUNTANER. Qué haveu fet !

REI Aixó es fa aixi ! Fes-me treure l'orinal. (Muntaner toca la campaneta i surt un patge).

MUNTANER. La situació és fatal...

REI. Ho veurem. Treu el baci. (El patge ho fa)- (S'asseu) Assenta't! i escriu.

MUNTANER. Dicteu.

REI. A l'alcalde de Sarrià que reuneixi per demá los sometents de Manlleu. Que tot home fill del poble dels quinze anys fins a quaranta, se'n vagi a guerra tan santa tan si és plebeu com si és noble.

MUNT. I com foteran les dones si d'homes no en deixeu ni ombra ?

REI. Que s'ho facin amb l'escombra. Primer és lo Rei que les xones ! Ara escriu a Sant Celoni que enviïn tota la gent; en canvi els ports d'aiguardent i del vi són francs.

MUNT. (Deixa d'escriure). Dimoni! Que n'agafarem de pets!

REI. Calla, no siguis cotxino. Escolta'm: a son destino portaràs los plecs aquests. (La veu del Rei s'apaga. En el punt que indica el diàleg farà que el mal l'ofega; en alçar-se, s'agafa a Muntaner) Després tu, a la mitja nit, quan en lo món ja dorm tot, i si algú està despert, fot amb la dona dintre el llit, amb los que quedin aquí de puntetes al camp moro te n'entres... ai cony! jo em moro, i aixi que us trobeu allí... fas la senya... mà als punyals! Jo no puc!... no puc ! (s'ofega).

MUNTANER (A part).

Ja ho Veia. (Alt i amb entusiasme) I carn crida carn, com deia Balaguer en los jocs florals. I matar moros aquí, i matar moros allà, tots a les mores cardar, tots a los moros ferir; que sembli un escorxador, que de sang s'omplin les eres que els destroci com a feres..... A cada vers d'aqueixa relació que la Muntaner. El Rei vol respondre, que ho aprova, però no pot. A l'ultim fa un esforç; I diu amb un crit que sembla arrancat de l'anima:

REI Aixó!

MUNTANER Que els trinxin!

REI Aixó ! (Muntaner se'n va,i brandant un punyal i el Rei cau assegut al sillo), Oh, Déu meu ! feu que ells ho guanyin ja que jo no ho puc guanyar!

PATGE La infanta.

REI Ja pot entrar. Ai cony ! Que sempre m'enganyin! Fa molt poc m'han noticiat que marxava amb ses galiotes i té! ja em torna entre potes.

ESCENA IX

CONSTANÇA Senyor, senyor pietat!

REI Alceu-vos qué demaneu?

CONSTANÇA (S’alça) Ma honra, que ja és perduda!

REI Pero si hem quedat entesos!

CONSTANÇA Senyor!

REI (Amb ràbia) Ai cony!

CONSTANÇA Escolteu el que han fet vostres excessos.

Vós ja sabeu, senyor, que tota dona té allò que se’n diu mala setmana, que és un suc que regala per la xona compost de sang vermella com la grana.

Cada mes aixó ens ve sols una volta, i encara no és sempre el mateix dia. mai és, senyor, la diferència molta de baixar-nos pel cony tal porqueria.

M’havia de venir, segons comptava, el dia quinze d’aquest mes que corre, ahir en teníem vint i no trobava que la sang em mullés del cony la borra.

Me va estranyar en mi aqueixa mudança i al metge vaig pensar jo demanar-ho.

REI I què us va contestar, donya Constança?

CONSTANÇA Ahir em vaig oblidar de preguntar-ho mes avui que ha tornat per repassar-me m’ha dit que jo la sang tinc aturada.

REI Vos d’impaciència no voldreu matar-me?

CONSTANÇA (Plorant) Perquè estic...

REI Acabem!

CONSTANÇA Estic prenyada!

REI A fe de Déu que en bona hora! Amb això em veniu a mi? Però com pot ser així si en venir-me el treia a fora?

CONSTANÇA Hi degué entrar escapada alguna gota de llet....

REI Vaja un bunyol que hem fet! I sí que l’hem ben cagada!

CONSTANÇA Què deurà dir ma família si em veuen el ventre ple? De vergonya em moriré! Què dirà el rei de Sicília? Vendrà aquí ixa com ixa, si jo deshonrada quedo....

REI Digau al rei Manfred que don Jaume el cul li pixa!

CONSTANÇA I per mi dues nacions guerra es van a declarar?

REI Això sí que és agafar a la vaca pels collons!

Amb això sols vull provar-vos que en Manfred no em fa por, però no penseu per això que sense honra vull deixar-vos.

(Toca la campaneta)

ESCENA X

Els esmentats i Muntaner

REI. Muntaner, donya Constança...

MUNTANER. Ja ho he sentit tot, senyor,. (Trist)

REI. No em fotis de mal humor amb aqueix to de romança. Crida al príncep.

MUNTANER. (Apart)

Ai carall ! Com repunyeta li dic?

REI. Recony! Que emprenyat estic! Te fotaré escala avall! Quan jo et mano alguna cosa vull que es faci de seguida.

MUNTANER. Es que Don Pere la brida ha romput fent la forçosa.

REI A on, doncs; Muntaner,l'infant se troba ?

MUNTANER. A la guerra!

REI. (Amb un crit d'horror). A la guerra!

MUNTANER (A part, espantat) Repunyeta!

REI. Si en la guerra l'han mort, l'honor me roba. Com hi ha Déu, m'ha fotut!

MUNTANER L'havem ben feta! (Don Jaume queda pensatiu. Després, com si li acudis una idea, parla tot sol i diu):

REI. Qui sap, d'aquesta manera...? (Torna a quedar pensatiu, fins que ell mateix fa un senyal d'aprobar el que ha pensat i diu) : Agafa lo meu cavall; munta en ell camps avall.., (En aquest moment és interromput per tot el poble que crida amb gran gatzara, des de fora):

POBLE Que visca! Visca Don Pere!

REI. Que Cony és aquest Soroll? (Muntaner va a mirar).

MUNTANER Es lo poble amotinat,

REI Per que?

MUNTANER La host ha arribat.

REI (Amb alegria). Ai Cony !

MUNTANER (Baixa el prosceni entusiasmat) I el porten a Coll! Respireu, senyor! Oh glòria! Vostre fili triomfant arriba.

POBLE Que visca Don Pere ! Viva !

ESCENA XI

MUNTANER Victòria, minyons, victòria!

REI Fontanelles!

FONTANELLES Els catalans perdíem la batalla, anàvem ja del moro a ser esclaus, i tot d'un plegat, com llum que els núvols ratlla surt don Pere del mig dels nostres braus.

Es tira dintre el moro sense ajuda ni mirar que li havien fet un bony, com la pussa que es veu, saltant, perduda, per entremig d'espessos péls d'un cony.

Se posa a manejar sa torta espasa fent-ne rodar per tot collons i caps, i de sardines mores lo pla embrassa, de modo que semblava un camp de naps.

En veure això l'exèrcit, mà a l'escona! ens fotem contra el moro i endavant, i perseguida així, el camp abandona la collonuda host de blanc turbant.

I així com si fos Múrcia una paella, amb los collons que hi havem tallat, fent broma. I la sang dels ferits, hem fet amb ella un platillo de suc, amb menuts d'home.

MUNTANER I què us passa, senyor, que vostres braços no obriu al fill que tanta glòria us dóna?

REI Amb mon fill he romput d'amor els llaços: que es quedàs, vaig manar, a Barcelona.

MUNTANER Més ha guanyat al moro!

REI En va ho esperes.

ESCENA XII

Els esmentats, Don PERE, nobles i guerrers que figurare que tona, porten molts penons motos. El poble es queda al fons quan li ho indica Don Pere.

POBLE Visca Don Pere! Visca !

(El Rei anava a abraçar Don Pere, però una altra idea el conté de sobte, I esclama):

REI.Ah!

D. PERE (Al poble, que 1a restar al fons). Deixau-me.

(S'agenolla, i va a besar la mà del Rei, el cual se li gira de cul. Don Pere s'alça i diu). Com un fill que es rebel.la, castigau-me; mes accepteu, senyor, eixes banderes que de mils moros han costat les vides, puix tots han mort en tan fatals palestres, i si algú quedés viu, té més ferides que el frontis d'una fabrica finestres. I hem fotut sens mirar si era home o dona com un pintor quan amb la bronja enguixa; aquell per qué és mascle no té xona té el cul esbadellat per nostra pixa.

REI. Encara que aixi veig ma descendéncia lo gloriosa que n'és com a guerrero, com a rei, veig en vós un punyetero, un porc que m'ha faltat a l'obediencia. I si al que torna carregat de glòria deu lo guerrer aqui obrir-li sos bracos, lo rei, que de l'insult guarda memòria, aixi girant-se, us fot lo cul pels nassos!

D. PERE I si com fill prudent obeeix al pare, perqué a ell valor li falta i virtut sobra, us estés obeint, senyor, encara, tindriem ja los moros aqui sobre. I mentre el pare, vanitós, diria: Estic cóntent de qué el xicot em cregui, lo fill, que culpa mai d'aixó tindrìa, amb la deshonra de lo fet carregui, I tota Europa exclamaria a coro, puix pusses sobre princeps ne són bous que mentre a Aragó entrava el moro l'infant s'estava aqui tocant-se els ous.

REI. Tens raò, vina a mos braços, ara veig en tu ma raça.

CONSTANÇA. Mireu, senyor, que el temps passa.

REI. M'havies parlat de llaços contraure amb una dona...

D.PERE Per aixó he anat a la guerra

REI Casta infanta d'altre se troba ara en Barcelona, satisfarà ton amor?

D.PERE Si és la infanta de Sicilia i ho vol ella i sa familia, sa má demano, i son cor.

FONTANELLA (Apart a Muntaner). La ma i el cor el cotxino... lo que ell li busca és la figa !

MUNTANER (A part a Fontanella I bé, qué voleu que diga!

REI Ara obreu, senyora, amb tino; voleu l'infant per espós?

CONSTANÇA. I com no, si jo el somiava i el dit per ell m'hi ficava? (Respon el princep amb igual dolce'a):

D.PERE Jo també us somiava a vós. I pensant en la virtut que tothom en vós alaba, cada nit me la picava, senyora, a vostra salut.

REI Sent aixi, jo vaig promètre que en tenir-té per valent, te casaria al moment i ho faig al peu de la lletra

D.PERE Vostre amor tot ho concilia.

MUNTANER (Apart), Ja ho crec! però et fa cabró!

REI (Apart) Caso l'infant d'Aragó amb la infanta de Sícilia...

D.PERE Déu protegeixi eix amor !

FONTANELLA (Apart) Si, si, ja t'ha ben fotut

CONSTANÇA Obra de Déu ha sigut (A part). Al fi he salvat mon honor,

MUNTANER (Apart'iniinu Alc,a ! Ara si que mai més us la tindreu de picar.

REI (A Muntaner) Vós podreu fer preparar perqué es casin, i res més. rei Rei escriu;

MUNTANER (A part a Fontanelles) Quina sort té el Rei amb tot!

FONTANELLA Per qué?

MUNTANER Mireu la jugada : l'ha fotuda, l'ha prenyada... i ara...

FONTANELLA Cony, pobre xicot! si que se l' ha ben tirati (El Rei dexia d'escriure i diu a Muntaner):

REI. Porta-ho a la Catedral i no et moguis d'alla dalt fins que t'hagin despatxat. (Diu al Princep): Ara que jo so gat vell "a tu, que et cases i ets jove, encar que no és cosa nova te vull dar algun consell. Si en ficar-te amb ella al llit trobes que el virgo no té no en facis cas, que és potser d'haver-s'hi ficat lo dit. Si abans de temps un petit, noi o noia et fot pels nassos, no hi pensis, que molts émbarassos abans de temps han parit.

D.PERE Que us penseu que só algun ase?

FONTANELLA (A part) No, jo et fot, amb un xic més!

REI. Digui a Manfredo un exprés que amb mon fill sa filla es casa.

FONTANELLA I si li mouen raons perqué us haveu propassat?

REI. Digueu-li que els he casat perqué em rota pels collons. (Baixa al prosceni, mira al cel i exclama amb sentit judiciós)

I Vós que eixa trista vall mireu des del blau seti, féu que en tot digne de mi siga el fruit del meu carall.

PROU.

Totes les obres originals de l'autor/a Don Jaume el Conqueridor es troben en el domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor/a va morir fa més de 100 anys. Les traduccions/adaptacions catalanes d'aquest tipus d'obres poden no estar en el domini públic ja que es troben protegides pel copyright durant la vida del seu traductor/adaptador i els 80 anys posteriors. (Més informació...)