Discussió:Carta a Georges Bernanos

Notes del traductor:

[1]

Per dificultats econòmiques, Bernanos deixa França l’octubre del 1934, als 46 anys, i s’estableix a Mallorca --a Sóller l’octubre, a Palma el novembre--, amb la família (la muller, tres fills i tres filles). El març del 1936 lloguen una casa a Portopí, on passaran els mesos de la guerra civil. Fins al març del 1937, que torna a França, hi acaba llibres, n’hi escriu o comença d’altres, que publica o publicarà més tard a França, així com també articles per a revistes franceses.

S’hi fa amic de la família del cap de la Falange a Mallorca, el marquès Alfonso de Zayas y de Bobadilla, militar retirat. El seu fill Yves es fa falangista.

El juliol del 1936, Bernanos ofereix la casa als sublevats, i sembla que té guardades unes quantes pistoles. L’entusiasma sense reserves la rebel.lió de les dretes espanyoles, posició que manifesta en nombrosos articles. El seu fill Yves pren part des del primer moment en la revolta i en la repressió subsegüent. Coneix, doncs, des del primer moment, per testimonis directes, la terrible repressió que des del 19 de juliol s’abat sobre l’illa.

Amb l’arribada del Comte Rossi a Mallorca i el predomini dels italians a l’illa, contrari als interessos francesos, comença a sentir remordiments per la repressió brutal que recau sobre gent innocent. El seu fill Yves es baralla amb els italians, i acaba desertant. Bernanos comença a trobar-s’hi incòmode, i se’n torna a França, amb la família, a finals de març del 1937.

Les Grands Cimetières sous la lune, llibre en què ja treballa el gener del 1937, l’escriu a França entre el maig d’aquest any i l’abril del 1938, any en què es publica.

En el llibre, on no amaga pas les seves simpaties inicials pels sublevats, hi manifesta el seu progressiu desengany per les desavinences entre ells, el paper autoritari dels militars, l’ambient desfavorable als francesos, dominat pels italians, i l’arraconament de la Falange primitiva, que idealitza. Hi descriu la figura arrogant i estrafolària del Comte Rossi, presenta els militars revoltats com a homes sense honor autors d’una carnisseria, i critica el bisbe de Mallorca, que responsabilitza de la repressió a l’illa. Testimoni apassionat, el llibre és un avís a les dretes franceses perquè, presa nota de les arbitrarietats i els excessos dels revoltats, no intentin de repetir-ho a França, i hi manifesta el seu rebuig més visceral per una “Croada” que l’escandalitza per la repressió que promou. En cap moment no hi pren partit pels republicans, i sempre evitarà la seva utilització política directa pel bàndol republicà.

El títol del llibre respon a la seva experiència d’un dia en què, atret per una lluor negrosa, havia saltat la reixa d’un cementiri i s’hi havia trobat dotzenes de cossos que, ruixats amb benzina, cremaven formant una immensa pira sota la lluna.

Fou la lectura d’aquest llibre el que suscità en Simone Weil la necessitat d’escriure a l’autor.

[2]

Fins a la mort, Bernanos conservà a la seva cartera dues cartes, una d’elles aquesta de Simone Weil.

[3]

El text original l'he trobat al llibre: Simone Weil. Oeuvres, Éditions Gallimard, 1999.--Jobuma (discussió) 23:24, 26 oct 2019 (CEST)