Diàlegs I - Sumari (Critó)
| Sou al capítol «Sumari (Critó)» | |||||
| Diàlegs I | |||||
|
Notícia preliminar (Critó) | Critó | 
| ||
Critó, que entra de bon matí a la presó on Sòcrates està tancat, invita Sòcrates a fugir, car l'arribada del vaixell de Delos és imminent. Tot és preparat per a la fugida. Sòcrates no ha de témer pels seus amics, car el sacrifici econòmic per a salvar-lo és petit i si cap perill hi hagués després pels amics que intenten salvar-lo, fóra fàcilment evitat amb diners. Al contrari, si els amics no el salven, caurà sobre ells la vergonya — almenys així ho diran els que no els coneixen prou bé — de no haver volgut salvar l'amic per manca de sacrifici. Sòcrates altrament, no salvant-se, traeix els seus fills, car renuncia a educar-los (43a-46a).
a) No fóra justa. — Sòcrates proposa d'investigar si es pot o no fugir. El fet actual no altera per res les seves idees de sempre. El que importa no és el parer de la gent, sinó el parer dels entesos; per tant el que diu Critó sobre l'opinió que la gent tindrà dels amics, no té cap valor. És suficient la convicció que ells poden tenir d'haver obrat bé. La qüestió està en això si Sòcrates té o no té dret de fugir. Mai no s'ha de
fer la injustícia; àdhuc no s'ha d'ésser injust contra aquells que fan una injustícia amb nosaltres (46a - 49e).
Ara bé; si Sòcrates fugís, les lleis podrien presentar-se i demostrar-li que fa una injustícia amb elles. Car dirien que Sòcrates emprèn de destruir-les. I si Sòcrates al·legués que ha estat feta una injustícia contra ell, elles podrien respondre que el tracte entre Sòcrates i l'Estat atenès és que les sentències judicials s'han de complir sempre i no s'han de deixar de complir, tan aviat com un particular afectat per elles es creu injustament condemnat. I encara podrien dir que elles, les lleis, han presidit el matrimoni dels seus pares, la seva naixença, la seva educació; són, per tant, superiors a Sòcrates en tots sentits. Sòcrates no té, per tant, els mateixos drets sobre les lleis que les lleis sobre ell. Talment com hom no pot tornar-se amb el pare ni amb el senyor, hom pot encara menys tornar-se contra les lleis. Altrament el contracte entre Sòcrates i les lleis de l'Estat podia ésser rescindit per ell en ésser major d'edat; no ho ha fet; al contrari, hi ha senyals que Sòcrates es trobava especialment satisfet amb les lleis ateneses, car en setanta anys de vida no ha cregut necessari anar a habitar altres terres, malgrat que moltes vegades n'ha elogiat el bon regiment; ans no s'ha mogut mai d'Atenes espontàniament (50a-53a).
b) No fóra útil. — Altrament cap utilitat no hi ha en la fugida: 1) ni per als amics de Sòcrates, 2) ni per a Sòcrates mateix, 3) ni per als seus fills. Car els amics es veurien exposats tal volta a abandonar la pàtria. Sòcrates altrament, com enemic de les lleis, no serà ben rebut en cap lloc ben regit. I en un país desordenat com Tessàlia, malgrat que hom pugui celebrar les facècies de la seva fugida, hom tindrà per ell interiorment el més gran menyspreu, el qual passarà a l'exterior tan aviat com oblidi d'adular i satisfer tots els seus hostes. Quant als fills, res no hi guanyaran que ell visqui, car o bé se'ls emportarà a Tessàlia, i aleshores els farà estrangers de llur pàtria, o bé els deixarà a Atenes sota la cura dels amics, i en aquest cas no estaran ni més ni menys abandonats si el seu pare fuig a Tessàlia que si emigra a l'Hades (53a - 54b).
Val més, en fi, morir lliure de tota injustícia, car aleshores hom serà ben rebut a l'Hades que després d'haver fet un crim contra les lleis de la ciutat, car les lleis de l'Hades aleshores venjaran les seves companyes ofeses.
La força d'aquests raonaments convenç Critó (54b - 54e).