Decrets de Nova Planta/Decret de 7 de setembre de 1707
Vaig establir en el decret del 29 de juny d'enguany (amb el qual vaig derogar els furs d'Aragó i València, i vaig ordenar que ambdues cancelleries es governessin segons les ordenances de Valladolid i Granada, sense cap diferència) que en les controvèrsies i assumptes de jurisdicció eclesiàstica es mantingués la pràctica seguida fins aleshores, d'acord amb les concordes ajustades amb la Santa Seu, en què no s’havia de fer cap canvi. En aquest aspecte, s’ha d’observar la pràctica i l’estil que hi ha hagut fins ara a conseqüència dels acords fets amb la Seu Apostòlica, sense introduir cap modificació.
Per major claredat d'aquest punt, que és de gran importància perquè afecta la conservació de les dues jurisdiccions, eclesiàstica i secular, així com la pau i la tranquil·litat pública d'aquests regnes, prohibeixo qualsevol novetat que es vulgui introduir en aquesta matèria per qualsevol pretext. Declaro que la meva intenció ha estat i és mantenir la immunitat de l'Església, tant personal com local, la seva jurisdicció i preeminències, tal com es trobaven en ambdós regnes abans de la passada agitació.
Així mateix, preservaré totes les meves regalies i jurisdicció reial, així com l'ús de la potestat econòmica en els assumptes eclesiàstics. Així com els altres furs, usos i costums favorables a les meves Regalies, que limiten o moderen la Jurisdicció i la immunitat eclesiàstica, tal com s'ha practicat en ambdós regnes, ja sigui per acords amb la Seu Apostòlica, privilegis dels Sumos Pontífexs, possessió immemorial, pràctica i costum, o per qualsevol altre títol o raó, fins i tot en contra del dret comú.
Pel que fa a la immunitat i jurisdicció eclesiàstica, s’entendrà que no s’ha de restringir ni limitar, encara que a Castella o als seus regnes es practiqui el contrari. En tot moment, s’ha de mantenir el que s’ha practicat als dos regnes sense cap distinció. Els nous tribunals i jutges han de subrogar-se en la potestat i jurisdicció dels antics, ja que la jurisdicció que uns i altres exerceixen prové de mi, i és de mi d'on n'emana.
Per tant, ordeno als presidents i als altres ministres de les dues cancelleries, així com a qualsevol altre jutge que exerceixi jurisdicció en el meu nom, que observin aquesta ordre puntualment. No permeteu que es vulneri, ni poc ni gens, en res de cap les dues jurisdiccions. Que aquesta Reial Cèdula meva quedi copiada en els llibres de les dues cancelleries, i que l'original es conservi a l'arxiu, per tal que es mantingui com a ordenança, sense contradir-la de cap manera.