Decrets de Nova Planta/Decret de 29 de juny de 1707

Sou a «Decrets de Nova Planta per als regnes d'Aragó i València»
Decrets de Nova Planta
Felip de França, duc d'Anjou
(traduït per Krls)


Decret de 29 de juny de 1707 de Felip V de Castella per la qual es deroguen els furs dels regnes de València i d'Aragó

Considerant haver perdut els Regnes d'Aragó i de València, i tots els seus habitants per la rebel·lió que van cometre, faltant completament al jurament de fidelitat que em van fer com al seu legítim Rei i Senyor, tots els seus furs, privilegis, exempcions i llibertats que gaudien i que amb la mà tan lliure se'ls havia concedit, així per mi com pels Senyors Reis els meus predecessors, particularitzant-los en això dels demés Regnes d'aquesta Corona; i tocant-me el domini absolut dels referits regnes d'Aragó i de València, doncs a la circumstància de ser compresos en els demés que tan legítimament posseeixo en aquesta Monarquia, s'afegeix ara la del just dret de la conquesta que d'ells han fet últimament les meves Armes amb el motiu de la seva rebel·lió; i considerant també, que un dels principals atributs de la Sobirania és la imposició i derogació de les lleis, les quals amb la varietat dels temps i mudança de costums podria jo alterar, tot i sense els greus i fundats motius i circumstàncies que avui succeeixen per a això que tractem, als d'Aragó i València.

He jutjat convenientment (així per això com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella tan lloables i plausibles en tot l'Univers) abolir i derogar completament, com sens dubte dono per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observades en els referits regnes d'Aragó i València; sent la meva voluntat, que aquests es redueixen a les lleis de Castella, i a l'ús, pràctica i forma de govern que es té i ha tingut en ella i en els seus Tribunals sense cap ni una diferència; podent obtenir per aquesta raó els meus fidelíssims vassalls els Castellans oficis i empleats en Aragó i València, de la mateixa manera que els Aragonesos i Valencians han de poder d'ara endavant gaudir-los a Castella sense cap distinció; facilitant jo per aquest mitjà als Castellans motius per a que acreditin de nou els efectes de la meva gratitud, dispensant en ells els majors premis, i gràcies tan merescudes de la seva experimentada i copel·lada fidelitat, i donant als Aragonesos i Valencians recíproca i igualment majors proves de la meva benignitat, habilitant-los pel que no n'estaven, en mig de la gran llibertat dels furs que gaudien abans; i ara queden abolits: en conseqüència de la qual he resolt, que l'Audiència de Ministres que s'ha format per a València, i la que he manat es formi per Aragó, es governin i manegin en tot i per tot com les dues Cancelleries de Valladolid i Granada, observant literalment les mateixes regalies, lleis, pràctica, ordenances i costums que es guarden en aquestes, sense la menor distinció i diferència en res, excepte en les controvèrsies i punts de jurisdicció eclesiàstica, i el mitjà de tractar-les, que en això s'ha d'observar la pràctica i l'estil que hagués hagut fins aquí, en conseqüència de les concòrdies ajustades amb la Seu Apostòlica, en que no s'ha de variar: la resolució de la qual he volgut participar al Consell per a què el tingui entès.