De matí

DE MATÍ


Pe 'l cel la celistia,
Per terra les flors;
Suau primavera
Pe 'l mon y pe 'l cor...
Mos peus trepitjavan
L'herbeta del bosch,
Com santa catifa
D'un temple compost.
Pe'l camp á les hores
Jo anava tot sol,
Tot sol y en companya
(Dolcíssim recort!)
L'aucell de veu pura,
Los arbres y flors,

L'amiga campana,
Les gotes de rou,
Tot fent reverencia,
Me deya llevors:
«¡Benhaja ta vida!
¡Benhaja ton cor!»

Mon cor no cantava;
Batia tan sols.
Vessar no podia
Com l'auba sos plors.
Dins ell abundosa
Corria una font;
Ses ones tranquiles
No feyan renou...
Y allá... en mitx de lliris
(¡Oh gloria del cor!)
En pau y silenci,
Dormia l'Espòs.